Comunicació

354 les relacions: Absolutisme, Alàlia, Ales (Sardenya), Alfons el Benigne, Alfons el Magnànim, Alger, Alguerès, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Amèrica, Amfiteatre, Anglaterra, Antiga Roma, Antonio Gramsci, Apicultura, Arqueologia, Art cristià, Art romà d'Orient, Assíria, Assemblea, Autarquia, Òlbia (Sardenya), Àfrica, Àustria, Bandoler, Batalla de Lucocisterna, Batalla de Macomer, Batalla de Sanluri, Batlle, Belisari, Benito Mussolini, Blat, Bonifaci VIII, Bosa, Brigada Sàsser, Carbònia, Carbó, Carles Manuel III de Sardenya, Carles Manuel IV de Sardenya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carta de Logu, Cartago, Castell, Castellà, Castelsardo, Català, Catolicisme, Càller, Còlera, Còrsega, Ceràmica cardial, ..., Cista, Civilització micènica, Codi civil, Colònies, Comunisme, Conca del Mediterrani, Consell d'Aragó, Constantinoble, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Cort, Creta, Cristianisme, Culte imperial (antiga Roma), Cultura del vas campaniforme, Curatoria, Dècada del 1920, Descobriment d'Amèrica, Desigualtat social, Dinastia d'Anjou, Dinastia Savoia, Dolmen, Domus de Janas, Ducat de Savoia, Edat antiga, Edat del bronze, Edat del ferro, Edat dels metalls, Edat mitjana, Egipte (província romana), Elionor d'Arborea, Emilio Lussu, Eneolític, Espanyol, Estat sobirà, Etrusc, Exili, Feixisme, Felip V d'Espanya, Fenícia, Fenicis, Ferran el Catòlic, Ferrocarril, Feudalisme, Focea, Foguera, Fordongianus, França, Gàl·lia, Gegants de Mont'e Prama, Germànics, Giovanni Lilliu, Giovanni Maria Angioy, Giuseppe Garibaldi, Grec, Gregori el Gran, Guerra de Crimea, Guerra de Successió Espanyola, Hampsicora, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal (fill de Magó), Hèrcules, Hematites, Hipòdrom, Hispània, Història, Història de Xipre, Hug III d'Arborea, Iconoclàstia, Illa de Malta, Illes Britàniques, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Incineració, Indústria, Inhumació, Inquisició espanyola, Italià, Itàlia, Jaume el Just, Joan XV, Jueus, Jutge, Jutjat d'Arborea, Jutjat de Gallura, L'Alguer, Laci, Lagomorfs, Latifundi, Launeddas, Líban, Líbia, Ligúria, Llengües preindoeuropees, Llengües romàniques, Llengua fenícia, Llengua oficial, Lleonard II d'Alagó i Arborea, Llet, Lliga Sarda, Logudor, Luteranisme, Macomer, Malària, Malc de Cartago, Mar Egea, Mar Mediterrània, Mar Tirrena, Martí el Jove, Martí l'Humà, Medinet Habu, Mesolític, Metal·lúrgia, Mezzogiorno, Monarca, Muralla, Nazisme, Neolític, Niça, Nora (Sardenya), Nurag, Obsidiana, Oceà Atlàntic, Oli d'oliva, Oliena, Oristany, Ovella, Països Baixos, Paleolític inferior, Paleolític superior, Paleosard, Papa, París, Parlament, Partit Comunista Italià, Partit Sard d'Acció, Pau de Caltabellotta, Pau de Sanluri, Península Ibèrica, Península Itàlica, Pere el Cerimoniós, Perfugas, Pesta, Piemont, Pirateria barbaresca, Pirateria marítima, Pisa, Pobles de la mar, Poder executiu, Polònia, Policia, Porpra, Port de Torres, Prefectura, Primera Guerra Mundial, Primera Guerra Púnica, Principat de Catalunya, Procés de romanització, Prolagus sardus, Protectorat, Protohistòria, Província d'Òlbia-Tempio, Província d'Ogliastra, Província d'Oristany, Província de Carbònia-Esglésies, Província de Càller, Província de Nuoro, Província de Sàsser, Quall, Quàdruple Aliança, Ròmul Augústul, Regne d'Aragó, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Regne Vàndal, Reis Catòlics, Renato Soru, República de Gènova, República Romana, Repúbliques marítimes, Sandàlia, Sanluri, Santa Sofia (Istanbul), Sard, Sardenya, Sardinia, Sards, Sarraïns, Sasserès, Savoia (regió), Sàsser, Sílex, Sedilo, Segle XIV, Segona Guerra Mundial, Sherden, Sicília, Sistema d'escriptura, Sulci, Sulcis-Iglesiente, Tartessi, Temple, Tharros, Tir, Toledo, Tonyina, Tractat d'Utrecht, Tunísia, Turisme, Unificació italiana, Uras, Vàndals, Víctor Amadeu II de Savoia, Víctor Amadeu III, Villanovaforru, Virrei de Sardenya, Xàtiva, Xipre, 1015, 11 de setembre, 1100, 1258, 1265, 1297, 1302, 1323, 1324, 1325, 1326, 1355, 1383, 1388, 1392, 1409, 1410, 1420, 1448, 1470, 1478, 1494, 1571, 1572, 1678, 1708, 1713, 1717, 1718, 1720, 1793, 1794, 1796, 1799, 18 d'abril, 1802, 1812, 1827, 1847, 1855, 1860, 1861, 1883, 19 d'agost, 1915, 1919, 1922, 1940, 1943, 1948, 1956, 1972, 1986, 1989, 1993, 20 de juliol, 2001, 2004, 2005, 21 de juliol, 23 de maig, 26 d'abril, 26 de febrer, 26 de setembre, 27 d'octubre, 28 d'abril, 29 de març, 3 de març, 30 de juny, 30 de novembre, 4 d'abril, 4 de juny, 439, 442, 459, 476, 523, 533, 534, 535, 710, 778, 821, 851. Ampliar l'índex (304 més) » « Shrink índex

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Història de Sardenya і Absolutisme · Veure més »

Alàlia

Alàlia (grec ἀλαλία, "mut") és la "pèrdua de veu causada per una condició local dels òrgans vocals i, especialment, per lesions del nervi central o perifèric".

Nou!!: Història de Sardenya і Alàlia · Veure més »

Ales (Sardenya)

Ales (en sard, Abas) és un municipi italià, dins de la província d'Oristany.

Nou!!: Història de Sardenya і Ales (Sardenya) · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: Història de Sardenya і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Història de Sardenya і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alger

Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.

Nou!!: Història de Sardenya і Alger · Veure més »

Alguerès

L'alguerès o alguerés (pron. algueresa) és el dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.

Nou!!: Història de Sardenya і Alguerès · Veure més »

Aliats de la Segona Guerra Mundial

Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.

Nou!!: Història de Sardenya і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de Sardenya і Amèrica · Veure més »

Amfiteatre

El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).

Nou!!: Història de Sardenya і Amfiteatre · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Història de Sardenya і Anglaterra · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Història de Sardenya і Antiga Roma · Veure més »

Antonio Gramsci

Antonio Gramsci (Ales, 22 de gener del 1891 - Roma, 27 d'abril del 1937) fou un escriptor, polític i filòsof italià d'origen sard.

Nou!!: Història de Sardenya і Antonio Gramsci · Veure més »

Apicultura

Representació del neolític (fa uns 6.000 anys) de la recol·lecció de la mel segons una pintura de paret a la ''Cueva de la Araña'' a Bicorb País Valencià Lapicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella Apis mellifera per l'home per tal d'explotar els productes del rusc.

Nou!!: Història de Sardenya і Apicultura · Veure més »

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Nou!!: Història de Sardenya і Arqueologia · Veure més »

Art cristià

Tapís de la Creació Miquel Àngel L'Arca de Noé'', de Paolo Uccello ''La torre de Babel'', de Pieter Brueghel el Vell '' Lot i les seves filles'' (al fons, la destrucció de Sodoma i Gomorra), de Lucas van Leyden Ghiberti '' Esaú i Jacob'', de Matthias Stom Velázquez Rembrandt '' David i Goliath'', de Caravaggio p.

Nou!!: Història de Sardenya і Art cristià · Veure més »

Art romà d'Orient

XII L'art romà d'Orient és l'art produït a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Història de Sardenya і Art romà d'Orient · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Història de Sardenya і Assíria · Veure més »

Assemblea

Una assemblea és un òrgan polític que funciona mitjançant un aplec de gent reunida amb l'objectiu de deliberar i prendre decisions.

Nou!!: Història de Sardenya і Assemblea · Veure més »

Autarquia

L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per al seu autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.

Nou!!: Història de Sardenya і Autarquia · Veure més »

Òlbia (Sardenya)

Òlbia (antigament en català: Terranova, en sard Terranoa, en gal·lurès Tarranóa, en italià Olbia) és una ciutat de Sardenya de la província de Sàsser.

Nou!!: Història de Sardenya і Òlbia (Sardenya) · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Història de Sardenya і Àfrica · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Història de Sardenya і Àustria · Veure més »

Bandoler

El bandoler, bandit o bandejat és la persona que viu fora de llei, armada, i que sol ajuntar-se amb altres, constituint colles, per dur a terme les seves accions ofensives o defensives, entre les quals destaquen els robatoris, sovint per assalt, que constitueixen freqüentment el mètode utilitzat per a subsistir.

Nou!!: Història de Sardenya і Bandoler · Veure més »

Batalla de Lucocisterna

La Batalla de Lucocisterma (1324) va ésser una de les confrontacions entre la Corona d'Aragó i la República de Pisa durant la conquesta aragonesa de Sardenya.

Nou!!: Història de Sardenya і Batalla de Lucocisterna · Veure més »

Batalla de Macomer

El 1295 el papa Bonifaci VIII proclamà la pau d'Anagni per tancar la Guerra de les Vespres Sicilianes, en la que Jaume II cedia el regne de Sicília al papa i en rebia 12.000 lliures torneses i, en clàusula secreta, la infeudació del regne de Còrsega i Sardenya.

Nou!!: Història de Sardenya і Batalla de Macomer · Veure més »

Batalla de Sanluri

La Batalla de Sanluri tingué lloc el 30 de juny de 1409 al sud de Sardenya, entre l'exèrcit de la Corona d'Aragó i l'exèrcit sard del jutjat d'Arborea.

Nou!!: Història de Sardenya і Batalla de Sanluri · Veure més »

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Història de Sardenya і Batlle · Veure més »

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Història de Sardenya і Belisari · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Història de Sardenya і Benito Mussolini · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Història de Sardenya і Blat · Veure més »

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Nou!!: Història de Sardenya і Bonifaci VIII · Veure més »

Bosa

Bosa és una ciutat i municipi italià, situat a la costa nord-oest de l'illa de Sardenya, a la Província d'Oristany, a 46 kms al sud-est de L'Alguer.

Nou!!: Història de Sardenya і Bosa · Veure més »

Brigada Sàsser

Brigada Sàsser és una brigada d'infanteria mecanitzada de l'exèrcit italià.

Nou!!: Història de Sardenya і Brigada Sàsser · Veure més »

Carbònia

Carbònia o Carbonia en sard és un municipi italià a la província de Sardenya del Sud (subregió de Sulcis-Iglesiente, regió de Sardenya).

Nou!!: Història de Sardenya і Carbònia · Veure més »

Carbó

El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.

Nou!!: Història de Sardenya і Carbó · Veure més »

Carles Manuel III de Sardenya

Gravat de Carles Manuel III de Sardenya. Carles Manuel III de Sardenya (Torí, Savoia 1701 - íd., Regne de Sardenya-Piemont 1773) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1730 i 1773, i duc de Milà entre 1733 i 1736.

Nou!!: Història de Sardenya і Carles Manuel III de Sardenya · Veure més »

Carles Manuel IV de Sardenya

Carles Manuel IV de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1751 - Roma, Estats Pontificis 1819) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya des de 1796 fins a 1802.

Nou!!: Història de Sardenya і Carles Manuel IV de Sardenya · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història de Sardenya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carta de Logu

Primera pàgina de la Carta de Logu La Carta de Logu és el recull de lleis de dret civil i penal del jutjat o logu d'Arborea.

Nou!!: Història de Sardenya і Carta de Logu · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Història de Sardenya і Cartago · Veure més »

Castell

Un castell és una fortificació per a ús militar.

Nou!!: Història de Sardenya і Castell · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Història de Sardenya і Castellà · Veure més »

Castelsardo

Castellsard o Castell Sard, antigament Castell Aragonès o Castell d'Empúries, Caltheddu, Casteddu Sardu o Casteddu Genovesu i Castelsardo, és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Sàsser.

Nou!!: Història de Sardenya і Castelsardo · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Història de Sardenya і Català · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Història de Sardenya і Catolicisme · Veure més »

Càller

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Història de Sardenya і Càller · Veure més »

Còlera

El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.

Nou!!: Història de Sardenya і Còlera · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Història de Sardenya і Còrsega · Veure més »

Ceràmica cardial

La ceràmica cardial rep aquest nom per estar decorada amb impressions de la vorada dentada i d'un sinuós seguit de petxines d'escopinyes, d'un bivalve anomenat tradicionalment Cardium (o algun derivat com Dinocardium o Acanthocardia), perquè la seva forma general recorda a la d'un cor.

Nou!!: Història de Sardenya і Ceràmica cardial · Veure més »

Cista

Cista trobada al sud de Dartmoor (Anglaterra).Cista amb ossari Una cista (del grec antic κίστη, cofre) és el nom que rep en arqueologia una estructura feta de pedra emprada en l'antiguitat per fer enterraments.

Nou!!: Història de Sardenya і Cista · Veure més »

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Nou!!: Història de Sardenya і Civilització micènica · Veure més »

Codi civil

Codi civil és un conjunt unitari, ordenat i sistematitzat de normes de dret privat, és a dir, un cos legal que té per objecte regular les relacions civils de les persones físiques i jurídiques, privades o públiques, en aquest últim cas sempre que actuïn com a particulars, és a dir, desproveïdes dimperium.

Nou!!: Història de Sardenya і Codi civil · Veure més »

Colònies

Les colònies o convivències són unes estades educatives per a infants i joves en les quals mestres o monitors realitzen educació no formal a través d'activitats lúdiques.

Nou!!: Història de Sardenya і Colònies · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Història de Sardenya і Comunisme · Veure més »

Conca del Mediterrani

La conca del Mediterrani són les terres i països que envolten el mar Mediterrani.

Nou!!: Història de Sardenya і Conca del Mediterrani · Veure més »

Consell d'Aragó

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.

Nou!!: Història de Sardenya і Consell d'Aragó · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Història de Sardenya і Constantinoble · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història de Sardenya і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Història de Sardenya і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Cort

* Cort o corral, habitació o tancat per al bestiar.

Nou!!: Història de Sardenya і Cort · Veure més »

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Història de Sardenya і Creta · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de Sardenya і Cristianisme · Veure més »

Culte imperial (antiga Roma)

A l'antiga Roma el culte imperial consistia en una sèrie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador romà quan (generalment) ja havia mort, i passava a tots els efectes a considerar-se un déu del panteó romà.

Nou!!: Història de Sardenya і Culte imperial (antiga Roma) · Veure més »

Cultura del vas campaniforme

La cultura del vas campaniforme es caracteritza pel vas campaniforme que li dona nom, en forma que recorda la d'una campana invertida, l'element més característic és la decoració geomètrica incisa.

Nou!!: Història de Sardenya і Cultura del vas campaniforme · Veure més »

Curatoria

Les curatories de Sardenya per Jutjat La curatoria (en sard, curadorìa) era la principal divisió administrativa, electoral, fiscal i judicial dels Jutjats de la Sardenya medieval.

Nou!!: Història de Sardenya і Curatoria · Veure més »

Dècada del 1920

La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Nou!!: Història de Sardenya і Dècada del 1920 · Veure més »

Descobriment d'Amèrica

Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al, el terme descobriment era sinònim de cristianització.

Nou!!: Història de Sardenya і Descobriment d'Amèrica · Veure més »

Desigualtat social

La desigualtat social és el fenomen social on els membres de la mateixa societat no tenen els mateixos drets, reconeixement públic o oportunitats en la vida.

Nou!!: Història de Sardenya і Desigualtat social · Veure més »

Dinastia d'Anjou

El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.

Nou!!: Història de Sardenya і Dinastia d'Anjou · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: Història de Sardenya і Dinastia Savoia · Veure més »

Dolmen

Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític o calcolític.

Nou!!: Història de Sardenya і Dolmen · Veure més »

Domus de Janas

Ittiri, ''domus de Janas'' de Sa Figu Montessu: interior d'una ''domus de Janas'' Les domus de Janas són estructures sepulcrals constituïdes per tombes excavades a la roca de formes variades.

Nou!!: Història de Sardenya і Domus de Janas · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Història de Sardenya і Ducat de Savoia · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Sardenya і Edat antiga · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Història de Sardenya і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Història de Sardenya і Edat del ferro · Veure més »

Edat dels metalls

Ledat dels metalls és una de les tres grans etapes en les quals tradicionalment s'ha subdividit la prehistòria euroasiàtica que ocupa un període molt ampli en la història caracteritzat pel desenvolupament de les societats humanes de la metal·lúrgia.

Nou!!: Història de Sardenya і Edat dels metalls · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Història de Sardenya і Edat mitjana · Veure més »

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Història de Sardenya і Egipte (província romana) · Veure més »

Elionor d'Arborea

Elionor d'Arborea o Elionor de Molins de Rei (Sard: Elianora de Arbarèe, Molins de Rei, 1340-Oristany, 1403) va succeir el seu germà Hug III d'Arborea i va apaivagar la revolta republicana que l'havia assassinat el 1383.

Nou!!: Història de Sardenya і Elionor d'Arborea · Veure més »

Emilio Lussu

Emilio Lussu (Armungia, 4 de desembre de 1890 - Roma, 5 de març de 1975) fou un polític, escriptor i militar sard.

Nou!!: Història de Sardenya і Emilio Lussu · Veure més »

Eneolític

Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.

Nou!!: Història de Sardenya і Eneolític · Veure més »

Espanyol

* Geografia: Relatiu o pertanyent a Espanya o al Poble espanyol.

Nou!!: Història de Sardenya і Espanyol · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Nou!!: Història de Sardenya і Estat sobirà · Veure més »

Etrusc

L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Nou!!: Història de Sardenya і Etrusc · Veure més »

Exili

Bernardino Machado marxant a l'exili l'any 1917. Lexili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.

Nou!!: Història de Sardenya і Exili · Veure més »

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Nou!!: Història de Sardenya і Feixisme · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història de Sardenya і Felip V d'Espanya · Veure més »

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.

Nou!!: Història de Sardenya і Fenícia · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Història de Sardenya і Fenicis · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Història de Sardenya і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferrocarril

Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

Nou!!: Història de Sardenya і Ferrocarril · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Història de Sardenya і Feudalisme · Veure més »

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Nou!!: Història de Sardenya і Focea · Veure més »

Foguera

jueva de Lag Ba'omer Una foguera, fogueró, foc o pira és un foc mantingut voluntàriament per escalfar-se, cuinar, dur a terme execucions o celebrar ritus i determinades festes.

Nou!!: Història de Sardenya і Foguera · Veure més »

Fordongianus

Fordongianus (en sard, Fordongianus) és un municipi sard, dins de la província d'Oristany.

Nou!!: Història de Sardenya і Fordongianus · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de Sardenya і França · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Història de Sardenya і Gàl·lia · Veure més »

Gegants de Mont'e Prama

Els Gegants de Mont'e Prama, en sard Zigàntes de Mont'e Prama, són un conjunt d'escultures exemptes nuràgiques.

Nou!!: Història de Sardenya і Gegants de Mont'e Prama · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Història de Sardenya і Germànics · Veure més »

Giovanni Lilliu

Giovanni Lilliu (Barumini, 13 de març de 1914 - Càller, 19 de febrer de 2012) fou un arqueòleg i historiador sard.

Nou!!: Història de Sardenya і Giovanni Lilliu · Veure més »

Giovanni Maria Angioy

Giovanni Maria Angioy (Bono, Goceano, 21 d'octubre de 1751 - París, 23 de febrer de 1808) fou un polític i patriota sard.

Nou!!: Història de Sardenya і Giovanni Maria Angioy · Veure més »

Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià.

Nou!!: Història de Sardenya і Giuseppe Garibaldi · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història de Sardenya і Grec · Veure més »

Gregori el Gran

, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Sardenya і Gregori el Gran · Veure més »

Guerra de Crimea

La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.

Nou!!: Història de Sardenya і Guerra de Crimea · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Història de Sardenya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Hampsicora

Hampsicora fou un cap sard que després de la batalla de Cannes (216 aC) va entrar en negociacions secretes amb Anníbal, que va convidar a enviar tropes a l'illa.

Nou!!: Història de Sardenya і Hampsicora · Veure més »

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Nou!!: Història de Sardenya і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »

Hàsdrubal (fill de Magó)

Hàsdrubal fou un general cartaginès fill de Magó.

Nou!!: Història de Sardenya і Hàsdrubal (fill de Magó) · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Història de Sardenya і Hèrcules · Veure més »

Hematites

Lhematites o oligist és un mineral compost d'òxid de ferro (Fe₂O₃) que constitueix un important mineral metal·lífer de ferro, ja que en estat pur conté el 70% d'aquest metall; també pot presentar titani i manganès substituint part del ferro.

Nou!!: Història de Sardenya і Hematites · Veure més »

Hipòdrom

Hipòdrom de l'antiguitat: Afrodisia, Turquia. Hipódromo de la Zarzuela Hipòdrom (Hippodromus) fou el nom donat pels grecs al lloc amb condicions apropiades per celebrar curses de cavalls, tant de carros com de cavalls sols; aquestes curses formaven part de la majoria dels jocs grecs.

Nou!!: Història de Sardenya і Hipòdrom · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Història de Sardenya і Hispània · Veure més »

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Història de Sardenya і Història · Veure més »

Història de Xipre

Vegeu: Khirokitia.

Nou!!: Història de Sardenya і Història de Xipre · Veure més »

Hug III d'Arborea

Hug III d'Arborea fou fill de Marià IV d'Arborea, a qui va succeir el 1376 com a jutge d'Arborea i comte del Goceà.

Nou!!: Història de Sardenya і Hug III d'Arborea · Veure més »

Iconoclàstia

Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.

Nou!!: Història de Sardenya і Iconoclàstia · Veure més »

Illa de Malta

L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.

Nou!!: Història de Sardenya і Illa de Malta · Veure més »

Illes Britàniques

Situació de les Illes Britàniques dins d'Europa Occidental Les Illes Britàniques (en anglès The British Isles) són l'arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea, entre la Mar del Nord i l'oceà Atlàntic, format especialment per Gran Bretanya, Irlanda, Man, Wight, les Shetland, les Hèbrides i les Òrcades i moltes altres illes menors que hi són properes.

Nou!!: Història de Sardenya і Illes Britàniques · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Història de Sardenya і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Història de Sardenya і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Incineració

Incineració d'escombraries. Planta incineradora a Malmö, Suècia. La incineració és una tècnica de transformació de la matèria per l'acció del foc: «incinerar» vol dir 'reduir a cendres'.

Nou!!: Història de Sardenya і Incineració · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Història de Sardenya і Indústria · Veure més »

Inhumació

La inhumació és l'acte de dipositar un cadàver o restes cadavèriques sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).

Nou!!: Història de Sardenya і Inhumació · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: Història de Sardenya і Inquisició espanyola · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Història de Sardenya і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de Sardenya і Itàlia · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Història de Sardenya і Jaume el Just · Veure més »

Joan XV

Joan XV (Roma, ? – abril de 996) va ser Papa de l'Església Catòlica del 985 al 996.

Nou!!: Història de Sardenya і Joan XV · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Història de Sardenya і Jueus · Veure més »

Jutge

Un jutge parlant amb un advocat, l'any 2006. El jutge o jutgessa (del llatí iudex) és un funcionari d'administració de justícia.

Nou!!: Història de Sardenya і Jutge · Veure més »

Jutjat d'Arborea

Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Nou!!: Història de Sardenya і Jutjat d'Arborea · Veure més »

Jutjat de Gallura

Mapa dels jutjats de Sardenya. Gallura era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Nou!!: Història de Sardenya і Jutjat de Gallura · Veure més »

L'Alguer

L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Nou!!: Història de Sardenya і L'Alguer · Veure més »

Laci

Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.

Nou!!: Història de Sardenya і Laci · Veure més »

Lagomorfs

Els lagomorfs (Lagomorpha) són un ordre de mamífers, que inclou dues famílies: Leporidae (llebres i conills) i Ochotonidae (piques).

Nou!!: Història de Sardenya і Lagomorfs · Veure més »

Latifundi

Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.

Nou!!: Història de Sardenya і Latifundi · Veure més »

Launeddas

Els launeddas, el Clarinet triple és un dels instruments musicals de vent de fusta més antics de la mediterrània (900 aC) i que en l'actualitat només es troba a Sardenya, consisteix en tres tubs amb llengüeta simple, que formen part del mateix cos de canya.

Nou!!: Història de Sardenya і Launeddas · Veure més »

Líban

El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.

Nou!!: Història de Sardenya і Líban · Veure més »

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Història de Sardenya і Líbia · Veure més »

Ligúria

Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Història de Sardenya і Ligúria · Veure més »

Llengües preindoeuropees

Localització de diverses llengües preindoeuropees documentades Les llengües preindoeuropees són un conjunt de llengües no classificades, que va existir a l'Europa prehistòrica i el sud d'Àsia abans de l'arribada dels portadors de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història de Sardenya і Llengües preindoeuropees · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Història de Sardenya і Llengües romàniques · Veure més »

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Nou!!: Història de Sardenya і Llengua fenícia · Veure més »

Llengua oficial

La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.

Nou!!: Història de Sardenya і Llengua oficial · Veure més »

Lleonard II d'Alagó i Arborea

Lleonard II d'Alagó i Arborea (Oristany, 1436- 1494, Xàtiva, Regne de Valencia) fou un noble sard d'origen català, dels Alagó.

Nou!!: Història de Sardenya і Lleonard II d'Alagó i Arborea · Veure més »

Llet

La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.

Nou!!: Història de Sardenya і Llet · Veure més »

Lliga Sarda

La Lliga Sarda (Lega Sarda) fou un moviment independentista sard fundat el 1943 per Bastià Pirisi.

Nou!!: Història de Sardenya і Lliga Sarda · Veure més »

Logudor

Jutjats sards El Logudor (Logudoru; Logudoro) és una de les principals regions de l'illa de Sardenya, situada a la part nord-occidental i centrada a Sàsser.

Nou!!: Història de Sardenya і Logudor · Veure més »

Luteranisme

El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.

Nou!!: Història de Sardenya і Luteranisme · Veure més »

Macomer

Macomer (en sard Macumère) és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Nuoro.

Nou!!: Història de Sardenya і Macomer · Veure més »

Malària

La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.

Nou!!: Història de Sardenya і Malària · Veure més »

Malc de Cartago

Malc (Malchus; Μάλχος o Μάλιχος) fou un general cartaginès del qual explica l'historiador Justí que va ser dels primers que va estendre el poder de la ciutat de Cartago, primer en guerres contra les tribus númides i més tard amb la dominació sobre part de Sicília.

Nou!!: Història de Sardenya і Malc de Cartago · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Història de Sardenya і Mar Egea · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història de Sardenya і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Tirrena

La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de Sardenya і Mar Tirrena · Veure més »

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Nou!!: Història de Sardenya і Martí el Jove · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Història de Sardenya і Martí l'Humà · Veure més »

Medinet Habu

Temple mortuori de Ramsès III Medinet Habu és un conjunt monumental situat a l'oest de Luxor, on va estar l'antic complex egipci de Diamet, el patró del qual era el déu Amon.

Nou!!: Història de Sardenya і Medinet Habu · Veure més »

Mesolític

El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.

Nou!!: Història de Sardenya і Mesolític · Veure més »

Metal·lúrgia

Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.

Nou!!: Història de Sardenya і Metal·lúrgia · Veure més »

Mezzogiorno

El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.

Nou!!: Història de Sardenya і Mezzogiorno · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Història de Sardenya і Monarca · Veure més »

Muralla

Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.

Nou!!: Història de Sardenya і Muralla · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Història de Sardenya і Nazisme · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Història de Sardenya і Neolític · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: Història de Sardenya і Niça · Veure més »

Nora (Sardenya)

Al cap de Pula, a 32 km de Càller, la capital de Sardenya, hi ha les restes d'una de les ciutats històriques més importants de l'illa, Nora.

Nou!!: Història de Sardenya і Nora (Sardenya) · Veure més »

Nurag

Nurag Losa d'Abbasanta, de planta triangular. Els nurags (en sard nuraghe, nurake, nuraxi -pronunciat nuragi-, nuragu) són unes construccions de l'edat del bronze, exclusives de l'illa de Sardenya, que foren construïdes per una civilització a la qual han donat el nom: la nuràgica o Cultura dels nurags.

Nou!!: Història de Sardenya і Nurag · Veure més »

Obsidiana

Lobsidiana és una roca ígnia extrusiva pertanyent al grup dels silicats, formada per silicats d'alumini i un gran percentatge (70 % o més) de sílice (diòxid de silici, SiO₂).

Nou!!: Història de Sardenya і Obsidiana · Veure més »

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Història de Sardenya і Oceà Atlàntic · Veure més »

Oli d'oliva

L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Nou!!: Història de Sardenya і Oli d'oliva · Veure més »

Oliena

Oliena (en sard, Ulìana) és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Nuoro.

Nou!!: Història de Sardenya і Oliena · Veure més »

Oristany

Oristany (en sard Aristanis, en italià i oficialment Oristano) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i capital de l'homònima província d'Oristany.

Nou!!: Història de Sardenya і Oristany · Veure més »

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Història de Sardenya і Ovella · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Història de Sardenya і Països Baixos · Veure més »

Paleolític inferior

El paleolític inferior és una de les fases del paleolític o edat de pedra, i s'estén des d'uns 2,5 milions d'anys enrere fins fa uns 120.000 anys.

Nou!!: Història de Sardenya і Paleolític inferior · Veure més »

Paleolític superior

El paleolític superior és un període prehistòric que s'estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9000 aC.

Nou!!: Història de Sardenya і Paleolític superior · Veure més »

Paleosard

El paleosard, també conegut com a protosard o com a nuràgic, és una llengua extinta (o potser llengües) parlada a Sardenya (i possiblement a Còrsega) durant l'edat del bronze, que ha deixat traces tant en la toponímia de l'illa com en el sard modern.

Nou!!: Història de Sardenya і Paleosard · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història de Sardenya і Papa · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Història de Sardenya і París · Veure més »

Parlament

Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.

Nou!!: Història de Sardenya і Parlament · Veure més »

Partit Comunista Italià

El Partit Comunista Italià (PCI) era un partit polític italià, fundat en el 1921 i que va desaparèixer com a tal el 3 de febrer de 1991.

Nou!!: Història de Sardenya і Partit Comunista Italià · Veure més »

Partit Sard d'Acció

El Partit Sard d'Acció (en sard: Partidu Sardu, en italià: Partito Sardo d'Azione) és un partit polític independentista sard, fundat el 1920 per Davide Cova, Emilio Lussu i altres veterans de la Brigada Sàsser.

Nou!!: Història de Sardenya і Partit Sard d'Acció · Veure més »

Pau de Caltabellotta

La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.

Nou!!: Història de Sardenya і Pau de Caltabellotta · Veure més »

Pau de Sanluri

La pau de Sanluri de 1355 fou signada entre Marià IV d'Arborea i Pere el Cerimoniós, tancant la participació de la Corona d'Aragó a la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Història de Sardenya і Pau de Sanluri · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història de Sardenya і Península Ibèrica · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Història de Sardenya і Península Itàlica · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Història de Sardenya і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Perfugas

Perfugas (en sard, Pèifugas, gal·lurès Pelfica) és un municipi sard, dins de la província de Sàsser.

Nou!!: Història de Sardenya і Perfugas · Veure més »

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Nou!!: Història de Sardenya і Pesta · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Piemont · Veure més »

Pirateria barbaresca

Batalla entre la fragata britànica HMS Mary Rose i set pirates algerians, 1669 Els pirates barbarescos, també de vegades anomenats corsaris otomans, van ser pirates i corsaris que van actuar des del nord d'Àfrica (la costa barbaresca), on tenien les seves bases, des de Tunis, Trípoli, Alger, Salé i ports del Marroc, assetjant el trànsit marítim al Mediterrani occidental des del temps de les croades i que es va fer especialment intens després de la caiguda de Constantinoble (1453) en mans dels turcs otomans.

Nou!!: Història de Sardenya і Pirateria barbaresca · Veure més »

Pirateria marítima

Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.

Nou!!: Història de Sardenya і Pirateria marítima · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Història de Sardenya і Pisa · Veure més »

Pobles de la mar

Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que emprengueren un moviment migratori entre mitjans del i principis del.

Nou!!: Història de Sardenya і Pobles de la mar · Veure més »

Poder executiu

Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

Nou!!: Història de Sardenya і Poder executiu · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Història de Sardenya і Polònia · Veure més »

Policia

La policia és un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l'ordre públic i la seguretat de la ciutadania i els seus béns, perseguir els delinqüents i posar-los a disposició dels jutjats.

Nou!!: Història de Sardenya і Policia · Veure més »

Porpra

El porpra o púrpura és un color entre el vermell i el blau.

Nou!!: Història de Sardenya і Porpra · Veure més »

Port de Torres

Port de Torres (en català antic lo Port, en sasserès Posthudorra i en italià Porto Torres) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sàsser.

Nou!!: Història de Sardenya і Port de Torres · Veure més »

Prefectura

El terme prefectura ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà Constantí I, el qual va dividir l'imperi en quatre prefectures, cadascuna dividida en diòcesi.

Nou!!: Història de Sardenya і Prefectura · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de Sardenya і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.

Nou!!: Història de Sardenya і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Història de Sardenya і Principat de Catalunya · Veure més »

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Nou!!: Història de Sardenya і Procés de romanització · Veure més »

Prolagus sardus

Prolagus sardus és una espècie extinta de lagomorf de la família dels prolàgids.

Nou!!: Història de Sardenya і Prolagus sardus · Veure més »

Protectorat

El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.

Nou!!: Història de Sardenya і Protectorat · Veure més »

Protohistòria

La protohistòria se situa cronològicament entre la prehistòria i la història.

Nou!!: Història de Sardenya і Protohistòria · Veure més »

Província d'Òlbia-Tempio

La província d'Òlbia-Tempio (en italià, provincia di Olbia-Tempio; en sard, provìntzia de Terranòa-Tèmpiu i, en gal·lurès, pruvìncia di Tarranóa-Tèmpiu) és una antiga província de la regió de Sardenya a Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Província d'Òlbia-Tempio · Veure més »

Província d'Ogliastra

La província d'Ullastre (en sard, Provìntzia de s'Ogiastra i en italià i oficilament d'Ogliastra) és una antiga província de la regió autònoma de Sardenya dins d'Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Província d'Ogliastra · Veure més »

Província d'Oristany

La Província d'Oristany, (Provìntzia de Aristanis en sard, Provincia di Oristano en italià) és una província que forma part de la regió de Sardenya, a Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Província d'Oristany · Veure més »

Província de Carbònia-Esglésies

La província de Carbònia-Esglésies (en sard, Provìntzia de Carbònia-Igrèsias) és una antiga província de la regió de Sardenya dins d'Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Província de Carbònia-Esglésies · Veure més »

Província de Càller

La Província de Càller (en italià Provincia di Cagliari i en llengua sarda Provìncia de Casteddu) és una antiga província de la regió autònoma de Sardenya, a Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Província de Càller · Veure més »

Província de Nuoro

La província de Nùgoro és una província que forma part de la regió de Sardenya dins Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Província de Nuoro · Veure més »

Província de Sàsser

La província de Sàsser (en italià provincia di Sassari i en sard provìntzia de Tàtari) és una província que forma part de la regió de Sardenya, a Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Província de Sàsser · Veure més »

Quall

S’anomena quall a l’extracte de la mucosa de l’abomàsum dels remugants, que conté enzims proteolítics que generen la coagulació de la llet formant quallada.

Nou!!: Història de Sardenya і Quall · Veure més »

Quàdruple Aliança

* Per altres aliances amb el mateix nom, vegeu Quàdruple Aliança (desambiguació) La Quàdruple Aliança va ser un tractat signat a Londres el 1718 pel Sacre Imperi Romanogermànic, les Províncies Unides dels Països Baixos, França i el Regne de la Gran Bretanya, amb l'objectiu d'unir-se davant la política bel·ligerant d'Espanya, que es negava a acatar les resolucions del tractat d'Utrecht de 1713 relatives a les antigues possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos.

Nou!!: Història de Sardenya і Quàdruple Aliança · Veure més »

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Nou!!: Història de Sardenya і Ròmul Augústul · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Història de Sardenya і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Història de Sardenya і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Història de Sardenya і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Història de Sardenya і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Història de Sardenya і Regne de València · Veure més »

Regne Vàndal

El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.

Nou!!: Història de Sardenya і Regne Vàndal · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Història de Sardenya і Reis Catòlics · Veure més »

Renato Soru

Renato Soru (Sanluri, 6 d'agost de 1957) és un empresari i polític italià, fundador de Tiscali i d'Andala, ex president de Sardenya de 2004 a 2008.

Nou!!: Història de Sardenya і Renato Soru · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Història de Sardenya і República de Gènova · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Història de Sardenya і República Romana · Veure més »

Repúbliques marítimes

Amalfi (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada) XII). Venezia.

Nou!!: Història de Sardenya і Repúbliques marítimes · Veure més »

Sandàlia

Diana calçant-se una '''sandàlia''' en un quadre cèlebre de François Boucher (1745) La sandàlia és un tipus de calçat consistent en una sola i una sèrie de tires o vetes que hi subjecten el peu entre els dits i pel taló, de manera que es deixen a la vista els dits i gran part del peu.

Nou!!: Història de Sardenya і Sandàlia · Veure més »

Sanluri

Sanluri (en sard Seddori) és un municipi sard, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Nou!!: Història de Sardenya і Sanluri · Veure més »

Santa Sofia (Istanbul)

Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.

Nou!!: Història de Sardenya і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.

Nou!!: Història de Sardenya і Sard · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Història de Sardenya і Sardenya · Veure més »

Sardinia

Sardínia, llatí Sardinia, grec Σαρδώ, fou el nom clàssic de l'illa de Sardenya.

Nou!!: Història de Sardenya і Sardinia · Veure més »

Sards

Els sards són un poble d'Europa meridional que habita a Sardenya, illa del Mediterrani occidental i regió autònoma de l'estat italià.

Nou!!: Història de Sardenya і Sards · Veure més »

Sarraïns

Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Història de Sardenya і Sarraïns · Veure més »

Sasserès

Situació del sassarès (en marró) entre les altres parles de Sardenya El sasserès o sasserés (o turritanu, o turritanu), un diasistema que segons diversos estudiosos és un idioma individual (codi ISO 639 sdc), és una llengua de transició entre el gal·lurès i el sard, amb fortes influències del cors, lígur, català, castellà i toscà.

Nou!!: Història de Sardenya і Sasserès · Veure més »

Savoia (regió)

Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.

Nou!!: Història de Sardenya і Savoia (regió) · Veure més »

Sàsser

Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thàthari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Sàsser · Veure més »

Sílex

Sílex groc d'Itaboraí, Rio de Janeiro (Brasil) Nòdul de sílex negre procedent del jaciment d'Onondaga, Buffalo, EUA. El sílex, també conegut com a pedra foguera (varietat del sílex) és una roca sedimentària i una forma criptocristal·lina del quars, també anomenada pedrenyal, en la seva varietat nodular de color negre.

Nou!!: Història de Sardenya і Sílex · Veure més »

Sedilo

Sedilo (en sard, Sèdilo) és un municipi italià, dins de la província d'Oristany.

Nou!!: Història de Sardenya і Sedilo · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Història de Sardenya і Segle XIV · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de Sardenya і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Sherden

Els '''shirdana''' en un batalla, com és reflectit a Medinet Habu Els sherden (també coneguts com a sards, shirdana, serden o shardana) són un antic poble de pirates que constitueixen un dels grups dels anomenats pobles de la Mar, que apareixen en registres històrics fragmentats d'inscripcions egípcies sobre la zona del Mediterrani cap al 2000 aC: la informació n'és molt escassa.

Nou!!: Història de Sardenya і Sherden · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Història de Sardenya і Sicília · Veure més »

Sistema d'escriptura

logogràfica) Un sistema d'escriptura és un mètode simbòlic regular que es fa servir per representar elements o declaracions expressables en el llenguatge.

Nou!!: Història de Sardenya і Sistema d'escriptura · Veure més »

Sulci

Sulci (Σολκοί) fou una de les principals ciutats de Sardenya a la costa sud-oest, a una illa anomenada actualment Santu Antiogu (it. Sant'Antioco), unida a l'illa principal per un istme, al sud del qual hi ha una gran badia coneguda per golf de Palmas, antigament Sulcitanus Portus.

Nou!!: Història de Sardenya і Sulci · Veure més »

Sulcis-Iglesiente

Sulcis-Iglesiente és una subregió històrica de la Sardenya sud-oriental, a la província de Carbonia-Iglesias.

Nou!!: Història de Sardenya і Sulcis-Iglesiente · Veure més »

Tartessi

Llengües paleohispàniques Fonte Velha (Bensafrim, Lagos) Herdade da Abobada (Almodôvar) El tartessi també anomenat llengua del sud-oest de la península Ibèrica i sud-lusità, és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.

Nou!!: Història de Sardenya і Tartessi · Veure més »

Temple

Façana del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes. Un temple (del llatí templum) és una estructura reservada per a activitats religioses o espirituals, com ara oracions, sacrificis i altres rituals semblants.

Nou!!: Història de Sardenya і Temple · Veure més »

Tharros

Columnes restaurades de la ciutat de Tharros Tharros (Tharrae; Θάρρας) és un jaciment arqueològic de la província d'Oristany, situat al municipi de Cabras, a Sardenya.

Nou!!: Història de Sardenya і Tharros · Veure més »

Tir

Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Nou!!: Història de Sardenya і Tir · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Història de Sardenya і Toledo · Veure més »

Tonyina

Tonyina La tonyina o tonyina rosa o tonyina vermella (Thunnus thynnus) és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Història de Sardenya і Tonyina · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Història de Sardenya і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Història de Sardenya і Tunísia · Veure més »

Turisme

Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.

Nou!!: Història de Sardenya і Turisme · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Història de Sardenya і Unificació italiana · Veure més »

Uras

Uras (en sard, Uras) és un municipi italià, dins de la província d'Oristany.

Nou!!: Història de Sardenya і Uras · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Història de Sardenya і Vàndals · Veure més »

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Nou!!: Història de Sardenya і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »

Víctor Amadeu III

Víctor Amadeu III de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1726 - Moncalieri 1796) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1773 i 1796.

Nou!!: Història de Sardenya і Víctor Amadeu III · Veure més »

Villanovaforru

Villanovaforru (en sard, Biddanoa Forru) és un municipi sard, dins de la província de Sardenya del Sud.

Nou!!: Història de Sardenya і Villanovaforru · Veure més »

Virrei de Sardenya

Els virreis de Sardenya, també anomenats lloctinents generals, representaren la Corona al Regne de Sardenya a les diferents èpoques en què aquest va anar canviant de mans.

Nou!!: Història de Sardenya і Virrei de Sardenya · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Història de Sardenya і Xàtiva · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: Història de Sardenya і Xipre · Veure més »

1015

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1015 · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 11 de setembre · Veure més »

1100

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1100 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1258 · Veure més »

1265

;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.

Nou!!: Història de Sardenya і 1265 · Veure més »

1297

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1297 · Veure més »

1302

El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Història de Sardenya і 1302 · Veure més »

1323

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1323 · Veure més »

1324

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1324 · Veure més »

1325

Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1325 · Veure més »

1326

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1326 · Veure més »

1355

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1355 · Veure més »

1383

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1383 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1388 · Veure més »

1392

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1392 · Veure més »

1409

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1409 · Veure més »

1410

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1410 · Veure més »

1420

El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de Sardenya і 1420 · Veure més »

1448

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1448 · Veure més »

1470

Mapa d'Europa a l'any 1470.

Nou!!: Història de Sardenya і 1470 · Veure més »

1478

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de Sardenya і 1478 · Veure més »

1494

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Història de Sardenya і 1494 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1571 · Veure més »

1572

El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Nou!!: Història de Sardenya і 1572 · Veure més »

1678

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història de Sardenya і 1678 · Veure més »

1708

;Països catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1708 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1713 · Veure més »

1717

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1717 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Història de Sardenya і 1718 · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història de Sardenya і 1720 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1793 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1794 · Veure més »

1796

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Sardenya і 1796 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Sardenya і 1799 · Veure més »

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 18 d'abril · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1802 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: Història de Sardenya і 1812 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1827 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1847 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1855 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1860 · Veure més »

1861

Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.

Nou!!: Història de Sardenya і 1861 · Veure més »

1883

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1883 · Veure més »

19 d'agost

El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 19 d'agost · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1915 · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: Història de Sardenya і 1919 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1922 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1940 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1943 · Veure més »

1948

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1948 · Veure més »

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Nou!!: Història de Sardenya і 1956 · Veure més »

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Nou!!: Història de Sardenya і 1972 · Veure més »

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Història de Sardenya і 1986 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Història de Sardenya і 1989 · Veure més »

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Nou!!: Història de Sardenya і 1993 · Veure més »

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 20 de juliol · Veure més »

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Història de Sardenya і 2001 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de Sardenya і 2004 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de Sardenya і 2005 · Veure més »

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 21 de juliol · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 23 de maig · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 26 d'abril · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Sardenya і 26 de febrer · Veure més »

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 26 de setembre · Veure més »

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 27 d'octubre · Veure més »

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 28 d'abril · Veure més »

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 29 de març · Veure més »

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 3 de març · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 30 de juny · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 30 de novembre · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 4 d'abril · Veure més »

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 4 de juny · Veure més »

439

El 439 (CDXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de Sardenya і 439 · Veure més »

442

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 442 · Veure més »

459

El 459 (CDLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Sardenya і 459 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 476 · Veure més »

523

El 523 (DXXIII) fou un any comú iniciat en diumenge pertanyent a l'etapa de l'edat mitjana coneguda com a antiguitat tardana.

Nou!!: Història de Sardenya і 523 · Veure més »

533

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 533 · Veure més »

534

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 534 · Veure més »

535

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 535 · Veure més »

710

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 710 · Veure més »

778

;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.

Nou!!: Història de Sardenya і 778 · Veure més »

821

El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Història de Sardenya і 821 · Veure més »

851

El 851 (DCCCLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Sardenya і 851 · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant