Comunicació

682 les relacions: Adalbert de Praga, Agilulf, Agnès d'Aquitània (emperadriu consort), Agost, Aistulf, Alaric I, Alberic, Alboí, Alexandre II (papa), Alexandre V, Alexandre VI, Alexandre VII, Alexandria, Anarquia militar, Anatòlia, Antiga Grècia, Antonio da Sangallo el Jove, Aqua Virgo, Aquileia, Ara Pacis, Arc de triomf, Arnaldo da Brescia, Arnulf de Caríntia, August, August (títol), Aurelià, Austràsia, Avinyó, Avinyó (Valclusa), Òstia, Bari (Pulla), Barroc, Bartomeu apòstol, Basílica de Sant Pere, Basílica de Santa Maria del Popolo, Basílica Semprònia, Basilea, Batalla de les Forques Caudines, Batalla de Poitiers, Belisari, Benet IX, Benet VI, Benet VII, Benet X (antipapa), Benet XI, Benet XII, Benet XIII, Benevent, Berenguer II d'Itàlia, Biblioteca Vaticana, ..., Bizanci, Bohèmia, Bolonya, Bonifaci VII, Bonifaci VIII, Bordeus, Bramante, Brennus (segle IV aC), Calàbria, Calw, Camp de Mart, Capella Sixtina, Capitoli, Carlemany, Carles Borromeo, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles Martell, Carles V de França, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VIII de França, Cartago, Castel Sant'Angelo, Cèsar (títol), Celibat, Ceràmica, Ciutat del Vaticà, Civita Castellana, Climent II, Climent III, Climent VII, Climent VII d'Avinyó, Climent VIII, Cloaca Maxima, Cola di Rienzo, Col·legi Cardenalici, Columna de Focas, Comtat de Túsculum, Concili de Constança, Concili de Trento, Conclave, Condottiero, Congregació de la doctrina de la Fe, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Conradí de Sicília, Constança (Alemanya), Constanci I Clor, Constanci II, Constantí, Constantí I el Gran, Constantinoble, Corint, Cosme i Damià, màrtirs, Crescenci II, Crimea, Crist, Cristianisme, Croades, Cumes, Dècada del 1300, Déu, Desideri d'Ístria, Dictatus Papae, Dioclecià, Domenico Ghirlandaio, Edicte de Milà, Edicte de Tessalònica, Enric de Castella el Senador, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Eqües, Eslaus, Esquilí, Estats Pontificis, Esteve II (papa), Esteve IX, Esteve V, Etrúria, Etruscs, Eugeni IV, Europa, Exarcat de Ravenna, Família Colonna, Família franciscana, Faroald I, Fòrum d'August, Fòrum Romà, Febrer, Felip II de Castella, Felip IV de França, Felip Maria Visconti, Ferrara, Flavi Focas, Florència, Fondi, Fontana dei Quattro Fiumi, Formós, França, Francesc Sforza, Francesco Petrarca, Francs, Frangipane, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Gaeta, Galeri, Gals, Gargano, Gàl·lia, Güelfs i gibel·lins, Genseric, Gian Lorenzo Bernini, Gil de Albornoz, Giuliano da Sangallo, Gladiador, Gneu Pompeu Magne, Grec, Gregori el Gran, Gregori II (papa), Gregori V, Gregori VII, Gregori XIII, Gual, Guerres gòtiques, Guerres Púniques, Gueto, Guido Reni, Guillaume de Nogaret, Guiu III de Spoleto, Hèruls, Heretgia, Hirschberg, Hohenstaufen, Honori IV, Humanisme, Iconoclàstia, Il·líria, Imperi Carolingi, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Innocenci III, Innocenci VI, Innocenci VIII, Innocenci X, Interregne, Itàlia, Júpiter (mitologia), Joan Galeàs Visconti, Joan XI, Joan XIV, Joan XIX, Joan XV, Joan XVI, Joan XVII, Joan XVIII, Joan XXII, Joan XXIII de Pisa, Joana I de Nàpols, Jubileu, Juli Cèsar, Juli II, Julià l'Apòstata, Juliol, Juno, Justinià I, Khildebert II, Laci, Ladislau I de Nàpols, Laterà, Leon Battista Alberti, Lió, Llatí, Llatins, Lleó III (papa), Lleó IX, Lleó X, Llemotges, Llista de reis de França, Llista de reis de Roma, Llombardia, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís II de Provença, Lluís III de França, Lluís III el Cec, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluita de les Investidures, Longobards, Lorenzo Valla, Luca Signorelli, Lucca, Ludovico Trevisano, Luitprand, Magiars, Mar Mediterrània, Mar Tirrena, Març, Marc Antoni, Marc Aureli, Mariozza, Marsella, Martí Luter, Martí V, Maurici (emperador), Maxenci, Maximià, Michelangelo Buonarroti, Milà, Mil·lenni II aC, Minerva, Mino da Fiesole, Mitologia etrusca, Monarquia d'Espanya, Monotelisme, Montefiascone, Museu del Louvre, Nadal, Napoleó Bonaparte, Narsès, Nàpols, Neró, Nicolau II (papa), Nicomèdia, Normands, Novembre, Odoacre, Orsini, Oscs, Ostrogots, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó II del Sacre Imperi, Otó III del Sacre Imperi, Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Paganisme, Palatí, Palau del Laterà, Palestina, Panteó de Roma, Papa, Papa Benet IV, Papa Benet V, Papa Bonifaci IX, Papa Climent V, Papa Climent VI, Papa Damas II, Papa Esteve III, Papa Gregori III, Papa Gregori VI, Papa Gregori XI, Papa Gregori XII, Papa Innocenci VII, Papa Joan X, Papa Joan XII, Papa Lleó IV, Papa Lleó VI, Papa Lleó VIII, Papa Martí I, Papa Nicolau III, Papa Nicolau V, Papa Pasqual I, Papa Pau II, Papa Pau IV, Papa Urbà V, París, Parma, Pasqua de Resurrecció, Pasqual II, Patriarca de Constantinoble, Pau III, Pau V, Pavia, Pelegrinatge, Perugino, Perusa, Piazza Navona, Piemont, Pietat (Miquel Àngel), Pinturicchio, Pipí I el Breu, Pisa, Pius IV, Pius V, Plana, Pons Sublicius, Ponte Sant'Angelo, Pornocràcia, Porta Pia, Pregària cristiana, Provença, Publi Terenci Varró, Pulla, Quirinal, Raffaello Sanzio, Ravenna, Ròmul Augústul, Ròmul i Rem, Reforma Protestant, Regne de Lotaríngia, Regne de Nàpols, Regne Franc, Regne Romà, Rei Carnestoltes, Renaixement, República Romana, Ricimer, Roma, Romuald de Ravenna, Sabins, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint-Denis (Sena Saint-Denis), Salern, Samnites, Sandro Botticelli, Sant Joan del Laterà, Sant Pere, Sant'Apollinare in Classe, Santa Brígida, Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, Saqueig de Roma (1527), Sírmium, Sciarra Colonna, Senat Romà, Sergi III, Servi Tul·li, Set turons de Roma, Seu vacant, Sicília, Siena, Silvestre I, Silvestre II, Silvestre III, Simonia, Sixt IV, Sixt V, Spoleto, Stefano Porcari, Sutri, Tagliacozzo, Tarquínia, Tarquini el Superb, Tarquini Prisc, Tàrent, Tíber, Tínia, Tívoli, Tòtila, Túsculum, Teatre de Pompeu, Templet de San Pietro in Montorio, Teodoric el Gran, Teofilacte, Tetrarquia, Toscana, Tractat de Verdun, Trèveris, Tríada capitolina, Tribú de la plebs, Umbres, Uni (mitologia), Urbà VI, Vàndals, Víctor II, Víctor III, Veios, Velletri, Venècia, Verona, Vespres Sicilianes, Via del Corso, Via Flamínia, Villa Farnesina, Viminal, Visconti, Visigots, Viterbo, Volscs, Worms, Zenó, 1 de novembre, 1000, 1001, 1002, 1003, 1012, 1024, 1032, 1036, 1044, 1046, 1047, 1048, 1049, 1054, 1055, 1057, 1058, 1059, 1061, 1063, 1073, 1080, 1084, 1085, 11 d'octubre, 1100, 1143, 1155, 1188, 12 de maig, 12 de març, 1204, 1234, 1252, 1258, 1265, 1268, 1277, 1285, 1294, 13 de gener, 1300, 1302, 1303, 1304, 1305, 1309, 1310, 1312, 1313, 1314, 1316, 1328, 1334, 1341, 1342, 1343, 1344, 1347, 1352, 1354, 1355, 1362, 1367, 1368, 1370, 1372, 1377, 1378, 1379, 1389, 1390, 1394, 14 de novembre, 1400, 1404, 1405, 1406, 1409, 1410, 1413, 1414, 1417, 1418, 1420, 1431, 1433, 1434, 1443, 1447, 1449, 1453, 1455, 1464, 1468, 1471, 1484, 1492, 1494, 1498, 1499, 15 de desembre, 1503, 1513, 1521, 1523, 1525, 1527, 1534, 1549, 1555, 1556, 1559, 1566, 1572, 1575, 1585, 1590, 1593, 16 d'octubre, 1605, 1621, 1642, 1650, 18 de novembre, 1806, 1870, 19 de gener, 2 de febrer, 20 de setembre, 21 d'abril, 21 de maig, 21 de novembre, 22 d'abril, 24 de gener, 25 d'abril, 26 d'octubre, 27 de març, 273, 28 d'abril, 28 de setembre, 284, 29 de maig, 30 d'octubre, 30 de maig, 305, 31 de desembre, 313, 330, 361, 363, 379, 380, 391, 395, 4 de setembre, 408, 410, 455, 472, 476, 488, 489, 490, 493, 5 de setembre, 527, 535, 536, 546, 549, 552, 565, 568, 575, 578, 580, 582, 584, 585, 588, 589, 590, 591, 592, 595, 598, 602, 604, 607, 616, 653, 663, 7 d'abril, 7 de desembre, 7 de juny, 727, 730, 731, 732, 739, 754, 756, 771, 773, 799, 8 de novembre, 800, 814, 817, 824, 840, 846, 852, 855, 875, 877, 885, 887, 889, 892, 893, 896, 898, 899, 900, 901, 902, 904, 905, 911, 915, 924, 955, 962, 963, 964, 973, 974, 981, 982, 983, 984, 985, 996, 997, 998, 999. Ampliar l'índex (632 més) » « Shrink índex

Adalbert de Praga

Adalbert de Praga (Vojtěch en txec, Wojciech en polonès), (Libice nad Cidlinou, Bohèmia, ca. 956 - Truso, oblast de Kaliningrad, Prússia, 23 d'abril de 997) fou un bisbe de Praga i sant catòlic.

Nou!!: Història de Roma і Adalbert de Praga · Veure més »

Agilulf

Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.

Nou!!: Història de Roma і Agilulf · Veure més »

Agnès d'Aquitània (emperadriu consort)

Agnès d'Aquitània (Poitiers, vers 1025 - Roma, 14 de desembre de 1077), també coneguda com a Agnès de Poitiers o Emperadriu Agnès, va ser emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic del seu casament amb Enric III el 1043 fins a enviudar el 1056, i governà com a regent pel seu fill Enric IV des del 1056 fins al 1062.

Nou!!: Història de Roma і Agnès d'Aquitània (emperadriu consort) · Veure més »

Agost

L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Història de Roma і Agost · Veure més »

Aistulf

Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.

Nou!!: Història de Roma і Aistulf · Veure més »

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Nou!!: Història de Roma і Alaric I · Veure més »

Alberic

Alberic (de l'àrab al-barid, «la posta») és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Història de Roma і Alberic · Veure més »

Alboí

"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.

Nou!!: Història de Roma і Alboí · Veure més »

Alexandre II (papa)

Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.

Nou!!: Història de Roma і Alexandre II (papa) · Veure més »

Alexandre V

fou antipapa del 1409 al 1410.

Nou!!: Història de Roma і Alexandre V · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Història de Roma і Alexandre VI · Veure més »

Alexandre VII

Alexandre VII (Siena, 13 de febrer de 1599 – Roma, 22 de maig de 1667) fou Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667.

Nou!!: Història de Roma і Alexandre VII · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Història de Roma і Alexandria · Veure més »

Anarquia militar

L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.

Nou!!: Història de Roma і Anarquia militar · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Història de Roma і Anatòlia · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Història de Roma і Antiga Grècia · Veure més »

Antonio da Sangallo el Jove

Antonio Cordiani, anomenat Antonio da Sangallo el Jove (Florència, 12 d'abril de 1484 - Terni, 3 d'agost de 1546) va ser un arquitecte del Renaixement italià.

Nou!!: Història de Roma і Antonio da Sangallo el Jove · Veure més »

Aqua Virgo

L'Aqua Virgo (nom llatí, literalment 'aigua verge') va ser un dels onze aqüeductes que proveïen d'aigua l'antiga ciutat de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Aqua Virgo · Veure més »

Aquileia

Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.

Nou!!: Història de Roma і Aquileia · Veure més »

Ara Pacis

LAra Pacis Augustae ('altar de la Pau d'August') és un monument commemoratiu de l'època de l'Imperi Romà.

Nou!!: Història de Roma і Ara Pacis · Veure més »

Arc de triomf

303x303pxL'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc.

Nou!!: Història de Roma і Arc de triomf · Veure més »

Arnaldo da Brescia

Gravat representant la crema a la foguera d'Arnaldo da Brescia. Arnaldo da Brescia (Brescia, h. 1090 – Roma, 1155) va ser un sacerdot i reformador religiós que seguint les propostes del seu mestre, el filòsof racionalista Pere Abelard, i de la pataria, estableix el seu ideari moral que consisteix en: la renúncia de l'església a la riquesa i el retorn a l'austeritat dels primers cristians; l'abandonamnet del poder temporal; la no validesa dels sagraments administrats per clergues indignes; la predicació per laics i la confessió practicada entre fidels sense la necessitat de sacerdots. Les seves revolucionàries idees van provocar que el papa Innocenci II el desterrés d'Itàlia el 1139.

Nou!!: Història de Roma і Arnaldo da Brescia · Veure més »

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Història de Roma і Arnulf de Caríntia · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Història de Roma і August · Veure més »

August (títol)

August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.

Nou!!: Història de Roma і August (títol) · Veure més »

Aurelià

Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).

Nou!!: Història de Roma і Aurelià · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Història de Roma і Austràsia · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.

Nou!!: Història de Roma і Avinyó · Veure més »

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Nou!!: Història de Roma і Avinyó (Valclusa) · Veure més »

Òstia

Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.

Nou!!: Història de Roma і Òstia · Veure més »

Bari (Pulla)

Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.

Nou!!: Història de Roma і Bari (Pulla) · Veure més »

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Nou!!: Història de Roma і Barroc · Veure més »

Bartomeu apòstol

Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? — Albanòpolis, Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Història de Roma і Bartomeu apòstol · Veure més »

Basílica de Sant Pere

La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Història de Roma і Basílica de Sant Pere · Veure més »

Basílica de Santa Maria del Popolo

Part frontal de la basílica. Interior de la basílica. El Duomo. La Basílica de Santa Maria del Popolo és una església de Roma, Itàlia de l'Orde de Sant Agustí.

Nou!!: Història de Roma і Basílica de Santa Maria del Popolo · Veure més »

Basílica Semprònia

L'únic fragment que en resta de la basílica en l'actualitat formava part de la façana. La Basílica Semprònia (en llatí: Basilica Sempronia) va ser una important construcció d'ús civil de l'antiga Roma.

Nou!!: Història de Roma і Basílica Semprònia · Veure més »

Basilea

Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.

Nou!!: Història de Roma і Basilea · Veure més »

Batalla de les Forques Caudines

miniatura La batalla de les Forques Caudines va ser un enfrontament armat que va tenir lloc l'any 321 aC, entre els exèrcits romans i samnites, en el context de la Segona Guerra Samnita.

Nou!!: Història de Roma і Batalla de les Forques Caudines · Veure més »

Batalla de Poitiers

La batalla de Poitiers va ser lliurada entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França el 19 de setembre del 1356, resultant en la segona de les tres grans victòries angleses a la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Història de Roma і Batalla de Poitiers · Veure més »

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Història de Roma і Belisari · Veure més »

Benet IX

Benet IX o Teofilacte (v. 1012 - Grottaferrata, entre 1055 i 1056) era fill d'Alberic III de Túsculum.

Nou!!: Història de Roma і Benet IX · Veure més »

Benet VI

Benet VI (Roma, ? – juny de 974) va ser Papa de l'Església Catòlica del 19 de gener del 973 fins a la seva mort, el juny de 974.

Nou!!: Història de Roma і Benet VI · Veure més »

Benet VII

Benet VII (Roma, ? – 10 de juliol del 983) fou Papa de l'Església catòlica del 974 al 983.

Nou!!: Història de Roma і Benet VII · Veure més »

Benet X (antipapa)

Giovanni Mincio, també conegut com a Giovanni dels comtes di Tuscolo (... – 1074), va ser un cardenal italià que va ser elegit papa en el conclave de 1058.

Nou!!: Història de Roma і Benet X (antipapa) · Veure més »

Benet XI

Benet XI (Treviso, 1240 - Perusa, 7 de juliol de 1304) va ser Papa de Roma del 1303 al 1304.

Nou!!: Història de Roma і Benet XI · Veure més »

Benet XII

Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.

Nou!!: Història de Roma і Benet XII · Veure més »

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Nou!!: Història de Roma і Benet XIII · Veure més »

Benevent

Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.

Nou!!: Història de Roma і Benevent · Veure més »

Berenguer II d'Itàlia

Berenguer d'Ivrea, també conegut com a Berenguer II d'Itàlia, (vers 900-6 de juliol de 966) va ser el marcgravi d'Ivrea entre 928/930 i 941.

Nou!!: Història de Roma і Berenguer II d'Itàlia · Veure més »

Biblioteca Vaticana

La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana, informalment coneguda com Vat) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Història de Roma і Biblioteca Vaticana · Veure més »

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Història de Roma і Bizanci · Veure més »

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Nou!!: Història de Roma і Bohèmia · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: Història de Roma і Bolonya · Veure més »

Bonifaci VII

Bonifaci VII de nom de pila Franco Ferrucci (mort el 20 de juliol del 985) fou antipapa en dos períodes: 974 i 984-985.

Nou!!: Història de Roma і Bonifaci VII · Veure més »

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Nou!!: Història de Roma і Bonifaci VIII · Veure més »

Bordeus

Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.

Nou!!: Història de Roma і Bordeus · Veure més »

Bramante

Donato Bramante, o Donato di Angelo di Pascuccio, conegut simplement com a Bramante (Urbino, 1444 - Roma, 11 d'abril de 1514), fou un arquitecte del Renaixement, va tenir una formació quatrecentista, però la seva plenitud artística li arribà en el.

Nou!!: Història de Roma і Bramante · Veure més »

Brennus (segle IV aC)

Brennus o Brennos (en llatí Brennus) va ser el líder dels gals que l'any 390 aC van creuar els Apenins i van assolar el centre i sud d'Itàlia, ocupant fins i tot Roma.

Nou!!: Història de Roma і Brennus (segle IV aC) · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Història de Roma і Calàbria · Veure més »

Calw

Calw (pronunciat en alemany) és un municipi d'Alemanya al centre de Baden-Württemberg capital del seu districte a la part nord de la Selva Negra.

Nou!!: Història de Roma і Calw · Veure més »

Camp de Mart

Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.

Nou!!: Història de Roma і Camp de Mart · Veure més »

Capella Sixtina

Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.

Nou!!: Història de Roma і Capella Sixtina · Veure més »

Capitoli

La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Capitoli · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Història de Roma і Carlemany · Veure més »

Carles Borromeo

Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.

Nou!!: Història de Roma і Carles Borromeo · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Història de Roma і Carles el Calb · Veure més »

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Nou!!: Història de Roma і Carles el Gras · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Història de Roma і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Història de Roma і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).

Nou!!: Història de Roma і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Nou!!: Història de Roma і Carles Martell · Veure més »

Carles V de França

Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).

Nou!!: Història de Roma і Carles V de França · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història de Roma і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VIII de França

Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).

Nou!!: Història de Roma і Carles VIII de França · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Història de Roma і Cartago · Veure més »

Castel Sant'Angelo

Castel Sant'Angelo és una comune (municipi) a la Província de Rieti a la regió italiana del Laci, a uns 70 quilòmetres al nord-est de Roma i uns 12 quilòmetres l'est de Rieti.

Nou!!: Història de Roma і Castel Sant'Angelo · Veure més »

Cèsar (títol)

Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Història de Roma і Cèsar (títol) · Veure més »

Celibat

El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.

Nou!!: Història de Roma і Celibat · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Nou!!: Història de Roma і Ceràmica · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Nou!!: Història de Roma і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Civita Castellana

Civita Castellana és una comuna d'Itàlia situada a la província de Viterbo, a la regió del Laci, al centre de la península italiana.

Nou!!: Història de Roma і Civita Castellana · Veure més »

Climent II

Climent II - de nom seglar Sudiger de Morsleben i Hornburg - (Hornburg, 1005 - Pesaro, 9 d'octubre de 1047) va ser papa de Roma del 1046 al 1047.

Nou!!: Història de Roma і Climent II · Veure més »

Climent III

Climent III (centre) amb Enric IV (esquerra), imatge del ''Codex Jenesis Bose'' Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.

Nou!!: Història de Roma і Climent III · Veure més »

Climent VII

Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.

Nou!!: Història de Roma і Climent VII · Veure més »

Climent VII d'Avinyó

Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.

Nou!!: Història de Roma і Climent VII d'Avinyó · Veure més »

Climent VIII

va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.

Nou!!: Història de Roma і Climent VIII · Veure més »

Cloaca Maxima

La Cloaca Maxima (terme llatí que significa 'la claveguera més gran') de la Roma antiga era una gran construcció per evacuar les aigües residuals de la ciutat de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Cloaca Maxima · Veure més »

Cola di Rienzo

''Epistolari di Cola di Rienzo'' Nicola Gabrini, més conegut com a Cola di Rienzi i Cola di Rienzo (Roma, 1313 – 1354), va ser tribú del poble romà i va proclamar a Roma una nova forma de govern inspirada en la República Romana a la qual va anomenar «El bon Estat».

Nou!!: Història de Roma і Cola di Rienzo · Veure més »

Col·legi Cardenalici

Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.

Nou!!: Història de Roma і Col·legi Cardenalici · Veure més »

Columna de Focas

La Columna de Focas, que es va erigir davant dels Rostra del Fòrum Romà i es va dedicar (o rededicar) en honor de l'emperador romà d'Orient Flavi Focas l'1 d'agost de l'any 608, fou l'últim afegitó que va rebre el Fòrum.

Nou!!: Història de Roma і Columna de Focas · Veure més »

Comtat de Túsculum

El comtat de Túsculum fou una jurisdicció senyorial del centre d'Itàlia, amb capital a la ciutat de Túsculum.

Nou!!: Història de Roma і Comtat de Túsculum · Veure més »

Concili de Constança

Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.

Nou!!: Història de Roma і Concili de Constança · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Nou!!: Història de Roma і Concili de Trento · Veure més »

Conclave

La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Història de Roma і Conclave · Veure més »

Condottiero

''Il Condottiere'', de Leonardo da Vinci El condottiero (en italià plural condottieri; singular condottiero) era el nom que rebien els capitans de tropes mercenàries al servei de les ciutats estat italianes des de finals de l'Edat Mitjana fins a mitjans del.

Nou!!: Història de Roma і Condottiero · Veure més »

Congregació de la doctrina de la Fe

La Congregació de la Doctrina de la Fe (llatí: Congregatio pro Doctrina Fidei) és un òrgan col·legiat del Vaticà la funció del qual, custodiar la correcta doctrina a l'església catòlica, està definida segons l'article 48 de la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana Pastor bonus, promulgada per Joan Pau II el 28 de juny de 1988.

Nou!!: Història de Roma і Congregació de la doctrina de la Fe · Veure més »

Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.

Nou!!: Història de Roma і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Conradí de Sicília

Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).

Nou!!: Història de Roma і Conradí de Sicília · Veure més »

Constança (Alemanya)

Constança (en alemany Konstanz) és una ciutat d'Alemanya, situada al sud de l'estat de Baden-Württemberg.

Nou!!: Història de Roma і Constança (Alemanya) · Veure més »

Constanci I Clor

Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.

Nou!!: Història de Roma і Constanci I Clor · Veure més »

Constanci II

Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.

Nou!!: Història de Roma і Constanci II · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Història de Roma і Constantí · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Història de Roma і Constantí I el Gran · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Història de Roma і Constantinoble · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Història de Roma і Corint · Veure més »

Cosme i Damià, màrtirs

Cosme i Damià, els Sants Metges (Aràbia?, - Cir o Aegea de Síria (Cilícia), actual Ayas (Turquia), 303), foren dos famosos metges, germans, que moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià.

Nou!!: Història de Roma і Cosme i Damià, màrtirs · Veure més »

Crescenci II

Joan Crescenci el jove (o Crescenci II) (? – 998) Fill de Crescenci el vell, va ser un líder de l'aristocràcia medieval a Roma.

Nou!!: Història de Roma і Crescenci II · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Història de Roma і Crimea · Veure més »

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Nou!!: Història de Roma і Crist · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de Roma і Cristianisme · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Roma і Croades · Veure més »

Cumes

Cumes (en Cumae, en Κύμη) era una ciutat de la costa de Campània a uns 10 km al nord del Cap Misenum.

Nou!!: Història de Roma і Cumes · Veure més »

Dècada del 1300

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і Dècada del 1300 · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Història de Roma і Déu · Veure més »

Desideri d'Ístria

Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.

Nou!!: Història de Roma і Desideri d'Ístria · Veure més »

Dictatus Papae

Els «Dictatus Papa» (Principis del papa), són una relació de 27 axiomes que, publicats en el 1075, recollien l'ideari polític-religiós del papa Gregori VII.

Nou!!: Història de Roma і Dictatus Papae · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Història de Roma і Dioclecià · Veure més »

Domenico Ghirlandaio

Autoretrat a l'''Adoració dels Reis Mags'', 1488, Ospedale degli Innocenti, Florència Domenico Ghirlandaio (Florència, 1449 - Florència, 11 de gener de 1494) va ser un pintor florentí, considerat com un dels grans mestres del Renaixement italià.

Nou!!: Història de Roma і Domenico Ghirlandaio · Veure més »

Edicte de Milà

Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.

Nou!!: Història de Roma і Edicte de Milà · Veure més »

Edicte de Tessalònica

Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica, originalment Cunctos populos ('Tots els pobles'), va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà.

Nou!!: Història de Roma і Edicte de Tessalònica · Veure més »

Enric de Castella el Senador

Enric de Castella, dit el Senador (6 de març de 1230 – Roa, 11 d'agost de 1303), fou infant de Castella.

Nou!!: Història de Roma і Enric de Castella el Senador · Veure més »

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.

Nou!!: Història de Roma і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.

Nou!!: Història de Roma і Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Eqües

Els eqües (en Aequi; en Αἶκοι, Αἰκανοί, ecans), anomenats també equicolans (Aequicŏli; Αἰκολανοί), foren un poble itàlic que habitava la regió muntanyosa de l'alta vall del riu Anio i els Monts Carseolans.

Nou!!: Història de Roma і Eqües · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Nou!!: Història de Roma і Eslaus · Veure més »

Esquilí

Sant'Eusebio, a la Piazza Vittorio LEsquilí (en Esquilino; en Esquilinus) és un dels set turons de Roma, situat a la banda est del centre històric de la ciutat i per damunt del Coliseu.

Nou!!: Història de Roma і Esquilí · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Història de Roma і Estats Pontificis · Veure més »

Esteve II (papa)

Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.

Nou!!: Història de Roma і Esteve II (papa) · Veure més »

Esteve IX

Esteve IX va ser el 154è papa de l'Església catòlica.

Nou!!: Història de Roma і Esteve IX · Veure més »

Esteve V

Esteve V (Roma, ? – 14 de setembre de 891) va ser Papa de l'Església Catòlica des del 885 fins al 891.

Nou!!: Història de Roma і Esteve V · Veure més »

Etrúria

Etrúria era el nom del país dels etruscs.

Nou!!: Història de Roma і Etrúria · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: Història de Roma і Etruscs · Veure més »

Eugeni IV

Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.

Nou!!: Història de Roma і Eugeni IV · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de Roma і Europa · Veure més »

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Història de Roma і Exarcat de Ravenna · Veure més »

Família Colonna

La família Colonna va ser una família noble italiana descendent dels comtes de Túsculum i originària de la ciutat de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Família Colonna · Veure més »

Família franciscana

Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.

Nou!!: Història de Roma і Família franciscana · Veure més »

Faroald I

Faroald I fou el primer duc longobard de Spoleto, vers el 570.

Nou!!: Història de Roma і Faroald I · Veure més »

Fòrum d'August

El Fòrum d'August és un dels fòrums imperials de Roma, construït per August.

Nou!!: Història de Roma і Fòrum d'August · Veure més »

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Nou!!: Història de Roma і Fòrum Romà · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і Febrer · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Història de Roma і Felip II de Castella · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: Història de Roma і Felip IV de França · Veure més »

Felip Maria Visconti

Filippo Maria Visconti en una medalla de Pisanello Felip Maria Visconti (en italià: Filippo Maria Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà 1392 - íd. 1447) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Milà entre 1412 i 1447.

Nou!!: Història de Roma і Felip Maria Visconti · Veure més »

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Història de Roma і Ferrara · Veure més »

Flavi Focas

Focas o Flavi Focas (en grec:, Phocas) fou emperador romà d'Orient del 602 al 610.

Nou!!: Història de Roma і Flavi Focas · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Història de Roma і Florència · Veure més »

Fondi

Fondi és una ciutat d'Itàlia al Laci, província de Latina, amb més de 35.000 habitants.

Nou!!: Història de Roma і Fondi · Veure més »

Fontana dei Quattro Fiumi

L'escultura de la Fontana dei Quattro Fiumi o Font dels Quatre Rius, es troba a la Piazza Navona de Roma i va ser ideada i tallada per l'escultor i pintor Gian Lorenzo Bernini a 1651 sota el papat d'Innocenci X, en plena època barroca, durant el període més prolífic del genial artista i prop de la que un altre temps fou la Chiesa di San Giacomo de gli Spagnoli La font es compon d'una base formada d'una gran piscina el·líptica, coronada en el seu centre d'una gran mola de marbre, sobre la qual s'eleva un obelisc egipci d'època romana, l'obelisc de Domicià.

Nou!!: Història de Roma і Fontana dei Quattro Fiumi · Veure més »

Formós

Formós (Òstia, ? – Roma, 4 d'abril de 896) fou Papa de l'Església catòlica del 891 al 896.

Nou!!: Història de Roma і Formós · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de Roma і França · Veure més »

Francesc Sforza

Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.

Nou!!: Història de Roma і Francesc Sforza · Veure més »

Francesco Petrarca

fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.

Nou!!: Història de Roma і Francesco Petrarca · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Història de Roma і Francs · Veure més »

Frangipane

Crema frangipane abans de la cocció. La frangipane o la frangipana, és una crema emprada en rebosteria, composta de crema d'ametlla i crema pastissera en una proporció 2 a 1 respectivament.

Nou!!: Història de Roma і Frangipane · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Història de Roma і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.

Nou!!: Història de Roma і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gaeta

Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.

Nou!!: Història de Roma і Gaeta · Veure més »

Galeri

Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.

Nou!!: Història de Roma і Galeri · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Història de Roma і Gals · Veure més »

Gargano

El Gargano és un promontori de la costa oriental italiana, conegut amb el sobrenom de «l'esperó d'Itàlia».

Nou!!: Història de Roma і Gargano · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Història de Roma і Gàl·lia · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: Història de Roma і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Genseric

Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).

Nou!!: Història de Roma і Genseric · Veure més »

Gian Lorenzo Bernini

Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.

Nou!!: Història de Roma і Gian Lorenzo Bernini · Veure més »

Gil de Albornoz

''Testamentum'', 1533 va ser arquebisbe de Toledo i experimentat militar, que havia lluitat per a Alfons XI de Castella a la batalla del riu Salado i en el setge d'Algesires.

Nou!!: Història de Roma і Gil de Albornoz · Veure més »

Giuliano da Sangallo

Giuliano Giamberti, anomenat Giuliano da Sangallo, (Florència, 1445 - 1516) va ser un arquitecte, tallista, enginyer militar i escultor italià, germà d'Antonio da Sangallo el Vell i oncle d'Antonio da Sangallo el Jove, que va trobar en Llorenç el Magnífic un comprensiu protector.

Nou!!: Història de Roma і Giuliano da Sangallo · Veure més »

Gladiador

''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.

Nou!!: Història de Roma і Gladiador · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Història de Roma і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història de Roma і Grec · Veure més »

Gregori el Gran

, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Roma і Gregori el Gran · Veure més »

Gregori II (papa)

Gregori II (Roma, ? - 11 de febrer de 731) va ser papa entre el 715 i el 731.

Nou!!: Història de Roma і Gregori II (papa) · Veure més »

Gregori V

Gregori V (Ducat de Saxònia, 972 – Roma, 18 de febrer de 999) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 996 al 999.

Nou!!: Història de Roma і Gregori V · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Roma і Gregori VII · Veure més »

Gregori XIII

Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.

Nou!!: Història de Roma і Gregori XIII · Veure més »

Gual

Un gual o passant és un indret on es pot travessar un riu a peu, a cavall o amb un vehicle perquè el nivell de l'aigua és prou baix i el fons prou sòlid.

Nou!!: Història de Roma і Gual · Veure més »

Guerres gòtiques

Les guerres gòtiques són un conjunt d'enfrontaments entre els gots i l'Imperi Romà.

Nou!!: Història de Roma і Guerres gòtiques · Veure més »

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.

Nou!!: Història de Roma і Guerres Púniques · Veure més »

Gueto

Un gueto és una zona d'una ciutat separada per a un determinat grup ètnic, cultural o religiós, voluntàriament o involuntària, en un grau major o menor de reclusió.

Nou!!: Història de Roma і Gueto · Veure més »

Guido Reni

Guido Reni (Bolonya, 4 de novembre del 1575 - Bolonya, 18 d'agost del 1642) fou un pintor italià famós del classicisme romà-bolonyès.

Nou!!: Història de Roma і Guido Reni · Veure més »

Guillaume de Nogaret

Guillem de Nogaret (ca. 1260, Sant Felitz de Lauragués - 1313, París) fou un jurista conseller de Felip IV de França, nomenat garde de Sceaux (ministre de Justícia), home sense escrúpols, que forma part de la llegenda negra de la història de França per haver estat implicat en l'atemptat contra el papa Bonifaci VIII a Anagni i en la dissolució de l'orde del Temple.

Nou!!: Història de Roma і Guillaume de Nogaret · Veure més »

Guiu III de Spoleto

Guiu III fou fill de Guiu I de Spoleto i germà de Lambert I de Spoleto El 876 va rebre el marcgraviat de Camerino de Carles el Calb.

Nou!!: Història de Roma і Guiu III de Spoleto · Veure més »

Hèruls

Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.

Nou!!: Història de Roma і Hèruls · Veure més »

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Història de Roma і Heretgia · Veure més »

Hirschberg

* Hirschberg o Jelenia Góra, ciutat al voivodat de Baixa Silèsia (Polònia).

Nou!!: Història de Roma і Hirschberg · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Història de Roma і Hohenstaufen · Veure més »

Honori IV

Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.

Nou!!: Història de Roma і Honori IV · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.

Nou!!: Història de Roma і Humanisme · Veure més »

Iconoclàstia

Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.

Nou!!: Història de Roma і Iconoclàstia · Veure més »

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Nou!!: Història de Roma і Il·líria · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Història de Roma і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Història de Roma і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història de Roma і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Història de Roma і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Història de Roma і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Innocenci III

Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.

Nou!!: Història de Roma і Innocenci III · Veure més »

Innocenci VI

Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.

Nou!!: Història de Roma і Innocenci VI · Veure més »

Innocenci VIII

Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de Roma entre el 1484 i el 1492.

Nou!!: Història de Roma і Innocenci VIII · Veure més »

Innocenci X

Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.

Nou!!: Història de Roma і Innocenci X · Veure més »

Interregne

Interregne és una interrupció en la normal successió dels monarques, com els reis, papes o emperadors.

Nou!!: Història de Roma і Interregne · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de Roma і Itàlia · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Història de Roma і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Joan Galeàs Visconti

Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.

Nou!!: Història de Roma і Joan Galeàs Visconti · Veure més »

Joan XI

Joan XI (Roma, 910 - Roma, 935) va ser Papa de Roma entre 931 i 935.

Nou!!: Història de Roma і Joan XI · Veure més »

Joan XIV

Joan XIV (Pavia, ? – Roma, 20 d'agost de 984) va ser Papa de l'Església Catòlica del 983 al 984.

Nou!!: Història de Roma і Joan XIV · Veure més »

Joan XIX

El papa Joan XIX (Assiut, 1855 - ?, 21 de juny de 1942) va ser el 113è Papa d'Alexandria i Patriarca de la Seu de Sant Marc, cap de l'Església Ortodoxa Copta.

Nou!!: Història de Roma і Joan XIX · Veure més »

Joan XV

Joan XV (Roma, ? – abril de 996) va ser Papa de l'Església Catòlica del 985 al 996.

Nou!!: Història de Roma і Joan XV · Veure més »

Joan XVI

miniatura Joan XVI - Ιωάννης Φιλάγαθος, Ioannis Philagathos, en grec; Giovanni Filagato; en italià; Johannes Philagathus en llatí (~945 - ~1001) va ser antipapa de 997 a 998.

Nou!!: Història de Roma і Joan XVI · Veure més »

Joan XVII

Joan XVII, de nom Siccone Sechi, (Roma, ? - Roma, 6 de novembre del 1003), va ser papa de l'Església catòlica entre el 13 de juny i el 6 de novembre del 1003.

Nou!!: Història de Roma і Joan XVII · Veure més »

Joan XVIII

Joan XVIII (Rapagnano, ? - Roma, juliol del 1009) fou Papa de l'Església catòlica del 1003 al 1009.

Nou!!: Història de Roma і Joan XVIII · Veure més »

Joan XXII

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.

Nou!!: Història de Roma і Joan XXII · Veure més »

Joan XXIII de Pisa

Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.

Nou!!: Història de Roma і Joan XXIII de Pisa · Veure més »

Joana I de Nàpols

Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.

Nou!!: Història de Roma і Joana I de Nàpols · Veure més »

Jubileu

Arquibasílica de Sant Joan de Laterà que commemoren l'obertura i tancament de la Porta Santa per part dels papes Pius XII (jubileu de 1950), Pau VI (jubileu de 1975) i Joan Pau II («Jubileu de la Redempció» de l'any 1983, i el «Gran Jubileu» de l'any 2000). El Jubileu o Any Sant és una celebració que té lloc en diferents esglésies cristianes històriques, particularment l'església catòlica i l'Església Ortodoxa, i que commemora un any sabàtic amb significats particulars.

Nou!!: Història de Roma і Jubileu · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Història de Roma і Juli Cèsar · Veure més »

Juli II

Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.

Nou!!: Història de Roma і Juli II · Veure més »

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Nou!!: Història de Roma і Julià l'Apòstata · Veure més »

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Història de Roma і Juliol · Veure més »

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Nou!!: Història de Roma і Juno · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Història de Roma і Justinià I · Veure més »

Khildebert II

Khildebert II (570-595) va ser el rei merovingi d'Austràsia des del 575 fins a la seva mort com a fill gran i hereu de Sigebert I, i a partir de 592 rei de Borgonya com a fill adoptiu del seu oncle Guntram.

Nou!!: Història de Roma і Khildebert II · Veure més »

Laci

Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.

Nou!!: Història de Roma і Laci · Veure més »

Ladislau I de Nàpols

Ladislau I de Nàpols el Magnànim (1377 - Nàpols 1414), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).

Nou!!: Història de Roma і Ladislau I de Nàpols · Veure més »

Laterà

Façana barroca de la basílica de Sant Joan del Laterà El Palau del Laterà i la ''Loggia delle Benedizioni'' de la basílica de Sant Joan El Laterà (en italià Laterano) és un emplaçament tradicional de la ciutat de Roma que actualment pertany al Vaticà, on al voltant de la Piazza San Giovanni s'alcen la basílica de Sant Joan del Laterà, una de les quatre basíliques més importants de Roma i considerada església mare de l'Església Catòlica Romana arreu del món, i el Palau del Laterà, antiga residència dels papes i avui dia Museu Pontifici d'Antiguitats Cristianes.

Nou!!: Història de Roma і Laterà · Veure més »

Leon Battista Alberti

Leon Battista Alberti (18 de febrer de 1404, Gènova, República de Gènova - 25 d'abril de 1472, Roma, Estats Pontificis) fou un arquitecte, matemàtic i poeta genovès.

Nou!!: Història de Roma і Leon Battista Alberti · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Història de Roma і Lió · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història de Roma і Llatí · Veure més »

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Nou!!: Història de Roma і Llatins · Veure més »

Lleó III (papa)

Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.

Nou!!: Història de Roma і Lleó III (papa) · Veure més »

Lleó IX

Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.

Nou!!: Història de Roma і Lleó IX · Veure més »

Lleó X

Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.

Nou!!: Història de Roma і Lleó X · Veure més »

Llemotges

Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.

Nou!!: Història de Roma і Llemotges · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: Història de Roma і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de reis de Roma

Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originàriament per reis, els quals eren els caps polítics, religiosos i militars del primitiu poble romà.

Nou!!: Història de Roma і Llista de reis de Roma · Veure més »

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Història de Roma і Llombardia · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Nou!!: Història de Roma і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Història de Roma і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís II de Provença

Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).

Nou!!: Història de Roma і Lluís II de Provença · Veure més »

Lluís III de França

Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).

Nou!!: Història de Roma і Lluís III de França · Veure més »

Lluís III el Cec

Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).

Nou!!: Història de Roma і Lluís III el Cec · Veure més »

Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.

Nou!!: Història de Roma і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lluita de les Investidures

Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.

Nou!!: Història de Roma і Lluita de les Investidures · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Història de Roma і Longobards · Veure més »

Lorenzo Valla

Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 – Roma, 1 d'agost de 1457), filòsof i humanista italià.

Nou!!: Història de Roma і Lorenzo Valla · Veure més »

Luca Signorelli

350px Luca Signorelli, també conegut com a Luca da Cortona, pseudònims de Luca d'Egidio di Ventura (Cortona, c. 1445 - Cortona, 16 d'octubre del 1523) fou un pintor italià del Renaixement que destacà sobretot per la seua capacitat com a dibuixant i la mestria en l'ús de l'escorç.

Nou!!: Història de Roma і Luca Signorelli · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Nou!!: Història de Roma і Lucca · Veure més »

Ludovico Trevisano

Ludovico Trevisano (Venècia, Itàlia, llavors a la República de Venècia, 1401 - Roma, 22 de març de 1465) va ser un cardenal italià del.

Nou!!: Història de Roma і Ludovico Trevisano · Veure més »

Luitprand

Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.

Nou!!: Història de Roma і Luitprand · Veure més »

Magiars

Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.

Nou!!: Història de Roma і Magiars · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història de Roma і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Tirrena

La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de Roma і Mar Tirrena · Veure més »

Març

Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Història de Roma і Març · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Història de Roma і Marc Antoni · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Història de Roma і Marc Aureli · Veure més »

Mariozza

Mariozza o Maròzia (en realitat Maria) era filla de Teofilacte I i de Teodora.

Nou!!: Història de Roma і Mariozza · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Història de Roma і Marsella · Veure més »

Martí Luter

Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.

Nou!!: Història de Roma і Martí Luter · Veure més »

Martí V

Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.

Nou!!: Història de Roma і Martí V · Veure més »

Maurici (emperador)

Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.

Nou!!: Història de Roma і Maurici (emperador) · Veure més »

Maxenci

Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.

Nou!!: Història de Roma і Maxenci · Veure més »

Maximià

Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.

Nou!!: Història de Roma і Maximià · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Nou!!: Història de Roma і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Història de Roma і Milà · Veure més »

Mil·lenni II aC

El mil·lenni aC va abastar els anys des del 2000 aC fins al 1001 aC.

Nou!!: Història de Roma і Mil·lenni II aC · Veure més »

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Nou!!: Història de Roma і Minerva · Veure més »

Mino da Fiesole

Mino da Fiesole: ''Retrat d'Astorre II Manfredi'' (1455), National Gallery of Art, Washington DC (EUA) Badia, Florència. Mino da Fiesole, també conegut com a Mino di Giovanni (Poppi, c. 1429 – 11 de juliol de 1484) va ser un escultor italià del Renaixement.

Nou!!: Història de Roma і Mino da Fiesole · Veure més »

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Nou!!: Història de Roma і Mitologia etrusca · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Història de Roma і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monotelisme

El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.

Nou!!: Història de Roma і Monotelisme · Veure més »

Montefiascone

Montefiascone és un municipi italià de 13.520 habitants de la província de Viterbo; a una distància de Viterbo de 15 km i és terra de producció de vins DOC.

Nou!!: Història de Roma і Montefiascone · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: Història de Roma і Museu del Louvre · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Història de Roma і Nadal · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Història de Roma і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Narsès

Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.

Nou!!: Història de Roma і Narsès · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Història de Roma і Nàpols · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.

Nou!!: Història de Roma і Neró · Veure més »

Nicolau II (papa)

Nicolau II és el nom que Gerard de Borgonya (Castell de Chevron, 990 – Florència, 27 de juliol de 1061), va triar quan va ser papa de l'Església Catòlica del 1059 al 1061.

Nou!!: Història de Roma і Nicolau II (papa) · Veure més »

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Nou!!: Història de Roma і Nicomèdia · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Nou!!: Història de Roma і Normands · Veure més »

Novembre

El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Història de Roma і Novembre · Veure més »

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Història de Roma і Odoacre · Veure més »

Orsini

El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.

Nou!!: Història de Roma і Orsini · Veure més »

Oscs

sículs Els oscs (en llatí, osci o opici, en grec Ὀπικοί, opikoi) van ser una nació de la Itàlia central que va dominar bona part de la península.

Nou!!: Història de Roma і Oscs · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Història de Roma і Ostrogots · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Història de Roma і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Otó II del Sacre Imperi

Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.

Nou!!: Història de Roma і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »

Otó III del Sacre Imperi

Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Història de Roma і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »

Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.

Nou!!: Història de Roma і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Nou!!: Història de Roma і Paganisme · Veure més »

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.

Nou!!: Història de Roma і Palatí · Veure més »

Palau del Laterà

El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'Imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.

Nou!!: Història de Roma і Palau del Laterà · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Història de Roma і Palestina · Veure més »

Panteó de Roma

El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).

Nou!!: Història de Roma і Panteó de Roma · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història de Roma і Papa · Veure més »

Papa Benet IV

Benet IV (Roma, ? – juliol de 903) va ser Papa de l'Església catòlica de l'any 900 al 903.

Nou!!: Història de Roma і Papa Benet IV · Veure més »

Papa Benet V

Benet V (Roma? – Hamburg, 4 de juliol del 966) fou Papa de l'Església catòlica del 964 al 964.

Nou!!: Història de Roma і Papa Benet V · Veure més »

Papa Bonifaci IX

Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.

Nou!!: Història de Roma і Papa Bonifaci IX · Veure més »

Papa Climent V

Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.

Nou!!: Història de Roma і Papa Climent V · Veure més »

Papa Climent VI

Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Història de Roma і Papa Climent VI · Veure més »

Papa Damas II

Damas II, de nom Poppo de Brixen, (Pildenau, Ducat de Baviera, ? – Palestrina, Estats pontificis, 9 d'agost de 1048) fou Papa de l'Església catòlica durant el 1048.

Nou!!: Història de Roma і Papa Damas II · Veure més »

Papa Esteve III

Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.

Nou!!: Història de Roma і Papa Esteve III · Veure més »

Papa Gregori III

Gregori III (? - Roma, 28 de novembre de 741) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 18 de març de 731 i la seva mort, el 741.

Nou!!: Història de Roma і Papa Gregori III · Veure més »

Papa Gregori VI

Gregori VI (Roma, ? – Colònia, novembre del 1047) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1045 al 1046.

Nou!!: Història de Roma і Papa Gregori VI · Veure més »

Papa Gregori XI

Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.

Nou!!: Història de Roma і Papa Gregori XI · Veure més »

Papa Gregori XII

Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.

Nou!!: Història de Roma і Papa Gregori XII · Veure més »

Papa Innocenci VII

El papa Innocenci VII (llatí: Innocentius VII; italià: Innocenzo VI; 1339 – 6 de novembre de 1406), nascut Cosimo de' Migliorati, va ser cap de l'Església catòlica des del 17 d'octubre de 1404 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Roma і Papa Innocenci VII · Veure més »

Papa Joan X

Joan X (Borgo Tossignano, ? – Roma, maig del 928) va ser papa de l'Església Catòlica del 914 al 928.

Nou!!: Història de Roma і Papa Joan X · Veure més »

Papa Joan XII

Octavià de Túsculum (Roma, 936 - 964) va ser Papa amb el nom de Joan XII entre 955 i 963 i durant uns mesos del 964.

Nou!!: Història de Roma і Papa Joan XII · Veure més »

Papa Lleó IV

Lleó IV (Roma, s. IX – 17 de juliol del 855) va ser Papa de l'Església Catòlica del 847 al 855.

Nou!!: Història de Roma і Papa Lleó IV · Veure més »

Papa Lleó VI

Lleó VI (Roma, ? – febrer de 929) va ser Papa de l'Església Catòlica durant set mesos.

Nou!!: Història de Roma і Papa Lleó VI · Veure més »

Papa Lleó VIII

Lleó VIII (Roma, 915? – 1 de març de 965) fou papa de l'Església Catòlica del 964 al 965.

Nou!!: Història de Roma і Papa Lleó VIII · Veure més »

Papa Martí I

Martí I (Todi, Úmbria, ? - Quersonès, 655), també conegut com a Martí el Confessor va ser Papa entre el 21 de juliol de 649 fins a la seva mort el 16 de setembre de 655.

Nou!!: Història de Roma і Papa Martí I · Veure més »

Papa Nicolau III

Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.

Nou!!: Història de Roma і Papa Nicolau III · Veure més »

Papa Nicolau V

Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de Roma del 1447 al 1455.

Nou!!: Història de Roma і Papa Nicolau V · Veure més »

Papa Pasqual I

Pasqual I (Roma ? – íd. 11 de febrer del 824) fou Papa de l'Església catòlica des del 817 al 824.

Nou!!: Història de Roma і Papa Pasqual I · Veure més »

Papa Pau II

Pau II (Venècia, 23 de febrer de 1417 - Roma, 26 de juliol de 1471) fou un papa de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Papa Pau II · Veure més »

Papa Pau IV

Pau IV (Carpiglia Irpina, 28 de juny de 1476 – † Roma, 18 d'agost de 1559) va ser Papa de l'Església Catòlica Romana des de 1555 al 1559.

Nou!!: Història de Roma і Papa Pau IV · Veure més »

Papa Urbà V

Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Història de Roma і Papa Urbà V · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Història de Roma і París · Veure més »

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Nou!!: Història de Roma і Parma · Veure més »

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Nou!!: Història de Roma і Pasqua de Resurrecció · Veure més »

Pasqual II

Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.

Nou!!: Història de Roma і Pasqual II · Veure més »

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Nou!!: Història de Roma і Patriarca de Constantinoble · Veure més »

Pau III

Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.

Nou!!: Història de Roma і Pau III · Veure més »

Pau V

Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.

Nou!!: Història de Roma і Pau V · Veure més »

Pavia

Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.

Nou!!: Història de Roma і Pavia · Veure més »

Pelegrinatge

Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.

Nou!!: Història de Roma і Pelegrinatge · Veure més »

Perugino

Pietro di Cristoforo Vannucci dit Perugino (Città della Pieve, prop de Perusa, c. 1448 — Fontignano, febrer del 1523) va ser un pintor italià del Renaixement, adscrit a l'escola d'Umbria.

Nou!!: Història de Roma і Perugino · Veure més »

Perusa

Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.

Nou!!: Història de Roma і Perusa · Veure més »

Piazza Navona

Piazza Navona és una de les places més famoses de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Piazza Navona · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Història de Roma і Piemont · Veure més »

Pietat (Miquel Àngel)

La Pietat de Michelangelo Buonarroti és una escultura que es troba a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, que mostra el cos de Crist mort a la falda de Maria després de la crucifixió.

Nou!!: Història de Roma і Pietat (Miquel Àngel) · Veure més »

Pinturicchio

Detall de ''La Resurrecció'', amb el retrat del papa Alexandre VI, a la Biblioteca Vaticana. Bernardino di Betto, dit Pintoricchio o Pinturicchio (Perusa, 1454 – 1513) va ser un pintor italià del Renaixement.

Nou!!: Història de Roma і Pinturicchio · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Història de Roma і Pipí I el Breu · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Història de Roma і Pisa · Veure més »

Pius IV

, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.

Nou!!: Història de Roma і Pius IV · Veure més »

Pius V

Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Roma і Pius V · Veure més »

Plana

pàgina.

Nou!!: Història de Roma і Plana · Veure més »

Pons Sublicius

Pons sublicius, segons Luigi Canina. El Pons Sublicius és un pont de fusta que el rei Anc Marci va fer construir sobre el riu Tíber a l'antiga Roma per tal d'unir el Janícul a la ciutat.

Nou!!: Història de Roma і Pons Sublicius · Veure més »

Ponte Sant'Angelo

Ponte Sant'Angelo El Ponte Sant'Angelo, abans pont Aeliano o pons Aelius (pont d'Adrià), és un pont situat a la ciutat de Roma, construït entre els anys 134-139 per l'emperador romà Adrià, destinat a estendre el centre de la ciutat al seu mausoleu de recent construcció, que avui en dia constitueix el Castel Sant'Angelo.

Nou!!: Història de Roma і Ponte Sant'Angelo · Veure més »

Pornocràcia

La Pornocràcia (del grec porne -prostituta- i kratein -govern-) o Govern de les Meuques fou un període en la història del Papat Romà en què totes les decisions, i fins i tot, les nominacions de Papes de Roma foren influenciades per dones poderoses o parents seus de la família dels Teofilactes.

Nou!!: Història de Roma і Pornocràcia · Veure més »

Porta Pia

La Porta Pia és una porta de l'antiga Muralla Aureliana de Roma a Itàlia.

Nou!!: Història de Roma і Porta Pia · Veure més »

Pregària cristiana

Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.

Nou!!: Història de Roma і Pregària cristiana · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Història de Roma і Provença · Veure més »

Publi Terenci Varró

Publi Terenci Varró (en llatí Publius Terentius Varro) va ser un poeta romà força cèlebre, anomenat Varró Atací per distingir-lo de Varró Reatí, o Marc Terenci Varró.

Nou!!: Història de Roma і Publi Terenci Varró · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: Història de Roma і Pulla · Veure més »

Quirinal

Piranesi (mitjan segle XVIII) El Quirinal (en Quirinalis Collis, en Quirinale) és un dels set turons de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Quirinal · Veure més »

Raffaello Sanzio

Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».

Nou!!: Història de Roma і Raffaello Sanzio · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Història de Roma і Ravenna · Veure més »

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Nou!!: Història de Roma і Ròmul Augústul · Veure més »

Ròmul i Rem

En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Ròmul i Rem · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Història de Roma і Reforma Protestant · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Història de Roma і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Història de Roma і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Nou!!: Història de Roma і Regne Franc · Veure més »

Regne Romà

El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.

Nou!!: Història de Roma і Regne Romà · Veure més »

Rei Carnestoltes

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix les activitats del cicle festiu de Carnaval i que encarna totes les qualitats relacionades amb la disbauxa, la transgressió, la burla i la festa.

Nou!!: Història de Roma і Rei Carnestoltes · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Història de Roma і Renaixement · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Història de Roma і República Romana · Veure més »

Ricimer

Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus; ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, net del rei visigot Vàlia.

Nou!!: Història de Roma і Ricimer · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història de Roma і Roma · Veure més »

Romuald de Ravenna

Romuald (Ravenna ~951 - Val di Castro, Fabiano, 19 de juny del 1027) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos.

Nou!!: Història de Roma і Romuald de Ravenna · Veure més »

Sabins

Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.

Nou!!: Història de Roma і Sabins · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Història de Roma і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saint-Denis (Sena Saint-Denis)

Saint-Denis és un municipi francès, al departament de Sena Saint-Denis (regió d'Illa de França).

Nou!!: Història de Roma і Saint-Denis (Sena Saint-Denis) · Veure més »

Salern

Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.

Nou!!: Història de Roma і Salern · Veure més »

Samnites

- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.

Nou!!: Història de Roma і Samnites · Veure més »

Sandro Botticelli

Sandro Botticelli (Florència, 1 de març del 1445 - Florència, 17 de maig del 1510) fou un pintor del renaixement italià.

Nou!!: Història de Roma і Sandro Botticelli · Veure més »

Sant Joan del Laterà

LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).

Nou!!: Història de Roma і Sant Joan del Laterà · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Història de Roma і Sant Pere · Veure més »

Sant'Apollinare in Classe

Sant'Apollinare in Classe és una basílica situada a Classe, antic port de la ciutat italiana de Ravenna, i un monument de l'art romà d'Orient primerenc.

Nou!!: Història de Roma і Sant'Apollinare in Classe · Veure més »

Santa Brígida

* Santa Brígida (Gran Canària), municipi de l'illa de Gran Canària, a les illes Canàries.

Nou!!: Història de Roma і Santa Brígida · Veure més »

Santa Maria degli Angeli e dei Martiri

La basílica de Santa Maria dels Àngels i els Màrtirs és un temple que es troba a Roma, al costat de l'actual plaça de la República.

Nou!!: Història de Roma і Santa Maria degli Angeli e dei Martiri · Veure més »

Saqueig de Roma (1527)

El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).

Nou!!: Història de Roma і Saqueig de Roma (1527) · Veure més »

Sírmium

IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.

Nou!!: Història de Roma і Sírmium · Veure més »

Sciarra Colonna

Sciarra Colonna - de nom original Giacomo, Sciarra, en la parla popular de l'època significava "busca-raons" - (1270 - c. 1329, Venècia)) va ser un militar italià. Colonna és recordat, sobretot, perquè al setembre de 1303, al costat de Guillaume de Nogaret, canceller del rei Felip el Bell, va marxar sobre Roma amb tres-cents genets. No obstant això, el Papa Bonifaci VIII (pertanyent a la família Caetani, enemiga acèrrima dels Colonna, i que tenia litigis amb el monarca gal) no hi era, havia anat a Anagni, cap a on es van dirigir les tropes. Davant la passivitat de la gent, van arrasar el poble i van fer presoner al Papa. Durant aquest captiveri, el cap dels Colonna el va colpejar, fet que es coneix amb el nom de Ultratge d'Anagni (Oltraggio di Anagni).Tots els implicats en aquests fets van ser excomunicats i emplaçats a presentar-se davant un tribunal pontifici. La solució va ser de compromís: amb una butlla que mostrar la innocència del rei francès i Sciarra Colonna i els habitants de Anagni van ser absolts, excepte els responsables del saqueig del tresor papal.

Nou!!: Història de Roma і Sciarra Colonna · Veure més »

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Història de Roma і Senat Romà · Veure més »

Sergi III

Sergi III (Roma, ? - 14 d'abril de 911) fou Papa de Roma de 904 a 911.

Nou!!: Història de Roma і Sergi III · Veure més »

Servi Tul·li

'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).

Nou!!: Història de Roma і Servi Tul·li · Veure més »

Set turons de Roma

Els set turons de Roma (en Septimontium) són una sèrie de pujols que històricament han format el cor de la ciutat de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Set turons de Roma · Veure més »

Seu vacant

seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.

Nou!!: Història de Roma і Seu vacant · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Història de Roma і Sicília · Veure més »

Siena

Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Nou!!: Història de Roma і Siena · Veure més »

Silvestre I

Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.

Nou!!: Història de Roma і Silvestre I · Veure més »

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Història de Roma і Silvestre II · Veure més »

Silvestre III

Silvestre III -de nom seglar Giovanni dei Crescenzi Ottaviani- (Roma, 1000 – Sabina, 1063) va ser papa de l'Església Catòlica en l'any 1045.

Nou!!: Història de Roma і Silvestre III · Veure més »

Simonia

Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.

Nou!!: Història de Roma і Simonia · Veure més »

Sixt IV

Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Sixt IV · Veure més »

Sixt V

Sixt V (Grottamare, 13 de desembre de 1521 - Roma, 27 d'agost de 1590) és el nom que va adoptar Felice Peretti di Montalto en ser escollit papa de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Sixt V · Veure més »

Spoleto

Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de 39.339 habitants l'any 2010.

Nou!!: Història de Roma і Spoleto · Veure més »

Stefano Porcari

, va ser un polític i humanista italià de Roma, conegut com el líder d'una rebel·lió contra el papa Nicolau V i l'autoritat secular papal a Roma.

Nou!!: Història de Roma і Stefano Porcari · Veure més »

Sutri

Sutri és un comune italià de la província de Viterbo, amb una població de 7.103 habitants.

Nou!!: Història de Roma і Sutri · Veure més »

Tagliacozzo

Tagliacozzo és una localitat italiana de la província de L'Aquila, a la regió dels Abruços, que compta amb 6.832 habitants.

Nou!!: Història de Roma і Tagliacozzo · Veure més »

Tarquínia

Tarquínia (Tarkynia) és un municipi d'Itàlia, famós pel seu passat històric quan era una ciutat d'Etrúria.

Nou!!: Història de Roma і Tarquínia · Veure més »

Tarquini el Superb

Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.

Nou!!: Història de Roma і Tarquini el Superb · Veure més »

Tarquini Prisc

Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.

Nou!!: Història de Roma і Tarquini Prisc · Veure més »

Tàrent

Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.

Nou!!: Història de Roma і Tàrent · Veure més »

Tíber

El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.

Nou!!: Història de Roma і Tíber · Veure més »

Tínia

Tínia és el déu del cel de la mitologia etrusca i, com a tal, el més alt i important del seu panteó, l'equivalent al Zeus Grec o al Júpiter romà.

Nou!!: Història de Roma і Tínia · Veure més »

Tívoli

Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.

Nou!!: Història de Roma і Tívoli · Veure més »

Tòtila

Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).

Nou!!: Història de Roma і Tòtila · Veure més »

Túsculum

Restes del teatre de Túsculum Túsculum fou una ciutat del Latium prop del Puig Albanus.

Nou!!: Història de Roma і Túsculum · Veure més »

Teatre de Pompeu

Recreació de l'exterior del '''Teatre de Pompeu'''.El teatre representat en un fragment del plànol de marbre anomenat ''Forma Urbis'' El Teatre de Pompeu va ser un teatre romà situat al Camp de Mart, a Roma, construït pel cònsol romà Gneu Pompeu Magne entre el 61 i el 55 aC.

Nou!!: Història de Roma і Teatre de Pompeu · Veure més »

Templet de San Pietro in Montorio

El Templet de San Pietro in Montorio (en italià Tempietto di San Pietro in Montorio o, simplement, il Tempietto) és una de les obres més importants i conegudes de Bramante i una obra mestra de l'arquitectura renaixentista.

Nou!!: Història de Roma і Templet de San Pietro in Montorio · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Història de Roma і Teodoric el Gran · Veure més »

Teofilacte

* Teofilacte Rangabé, almirall bizantí, pare de l'emperador Miquel I Rangabé.

Nou!!: Història de Roma і Teofilacte · Veure més »

Tetrarquia

esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.

Nou!!: Història de Roma і Tetrarquia · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Història de Roma і Toscana · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Història de Roma і Tractat de Verdun · Veure més »

Trèveris

Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.

Nou!!: Història de Roma і Trèveris · Veure més »

Tríada capitolina

Grup escultòric de la tríada capitolina. Museu Arqueològic Nacional de Palestrina, trobada el 1994.Eugenio Moscetti, "Il rinvenimento del gruppo scultoreo della Triade Capitolina nella villa romana dell'Inviolata" (Guidonia Montecelio), en: ''Atti e Memorie della Società Tiburtina di Storia e Arte LXVII'', 1994, p. 181-193. (ISSN 0394-1663) Tríada capitolina és el nom que es dona al conjunt dels tres déus principals de la religió romana.

Nou!!: Història de Roma і Tríada capitolina · Veure més »

Tribú de la plebs

El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.

Nou!!: Història de Roma і Tribú de la plebs · Veure més »

Umbres

sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).

Nou!!: Història de Roma і Umbres · Veure més »

Uni (mitologia)

Uni és la deessa suprema del panteó etrusc i la deessa patrona de Perusa.

Nou!!: Història de Roma і Uni (mitologia) · Veure més »

Urbà VI

Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.

Nou!!: Història de Roma і Urbà VI · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Història de Roma і Vàndals · Veure més »

Víctor II

Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.

Nou!!: Història de Roma і Víctor II · Veure més »

Víctor III

Víctor III, nom que prengué Dauferio de Fausi en accedir a la dignitat papal, (Benevent, 1026 – Roma, 16 de setembre de 1087) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1086 al 1087.

Nou!!: Història de Roma і Víctor III · Veure més »

Veios

Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria.

Nou!!: Història de Roma і Veios · Veure més »

Velletri

Velletri és una ciutat d'Itàlia a la regió del Laci, a la ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 52.000 habitants (2008).

Nou!!: Història de Roma і Velletri · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història de Roma і Venècia · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: Història de Roma і Verona · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Història de Roma і Vespres Sicilianes · Veure més »

Via del Corso

Altar de la Pàtria La Via del Corso, coneguda habitualment com el Corso, és el carrer principal que creua el centre històric de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Via del Corso · Veure més »

Via Flamínia

La '''via Flamínia''', de color violeta Via Flamínia (en llatí Via Flaminia, en grec ἡ Φλαμινία ὁδός) va ser una via romana que portava de Roma a Ariminium i era la via principal que es dirigia al nord d'Itàlia.

Nou!!: Història de Roma і Via Flamínia · Veure més »

Villa Farnesina

La Villa Farnesina (o Villa della Farnesina o simplement la Farnesina) és una vil·la -palau de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Villa Farnesina · Veure més »

Viminal

El Viminal (en Viminalis Collis en Viminale) és el més petit dels set turons de Roma, situat entre el Quirinal al nord-oest i l'Esquilí al sud-est.

Nou!!: Història de Roma і Viminal · Veure més »

Visconti

Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Roma і Visconti · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Història de Roma і Visigots · Veure més »

Viterbo

Viterbo és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Viterbo.

Nou!!: Història de Roma і Viterbo · Veure més »

Volscs

Els volscs (en llatí volsci, en grec antic Οὐόλσκοι) eren un poble del centre d'Itàlia que van tenir un paper important a l'antiga història de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Volscs · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Història de Roma і Worms · Veure més »

Zenó

Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.

Nou!!: Història de Roma і Zenó · Veure més »

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 1 de novembre · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1000 · Veure més »

1001

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1001 · Veure més »

1002

El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.

Nou!!: Història de Roma і 1002 · Veure més »

1003

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1003 · Veure més »

1012

El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.

Nou!!: Història de Roma і 1012 · Veure més »

1024

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1024 · Veure més »

1032

El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Roma і 1032 · Veure més »

1036

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1036 · Veure més »

1044

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1044 · Veure més »

1046

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1046 · Veure més »

1047

El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 1047 · Veure més »

1048

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1048 · Veure més »

1049

El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 1049 · Veure més »

1054

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1054 · Veure més »

1055

El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 1055 · Veure més »

1057

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1057 · Veure més »

1058

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1058 · Veure més »

1059

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1059 · Veure més »

1061

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1061 · Veure més »

1063

El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 1063 · Veure més »

1073

El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.

Nou!!: Història de Roma і 1073 · Veure més »

1080

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1080 · Veure més »

1084

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1084 · Veure més »

1085

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1085 · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 11 d'octubre · Veure més »

1100

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1100 · Veure més »

1143

El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 1143 · Veure més »

1155

El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 1155 · Veure més »

1188

Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1188 · Veure més »

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 12 de maig · Veure més »

12 de març

El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 12 de març · Veure més »

1204

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1204 · Veure més »

1234

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1234 · Veure més »

1252

L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Història de Roma і 1252 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1258 · Veure més »

1265

;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.

Nou!!: Història de Roma і 1265 · Veure més »

1268

;Països catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1268 · Veure més »

1277

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1277 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1285 · Veure més »

1294

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1294 · Veure més »

13 de gener

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Roma і 13 de gener · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1300 · Veure més »

1302

El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Història de Roma і 1302 · Veure més »

1303

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1303 · Veure més »

1304

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1304 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1305 · Veure més »

1309

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1309 · Veure més »

1310

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1310 · Veure més »

1312

El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de Roma і 1312 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1313 · Veure més »

1314

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1314 · Veure més »

1316

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1316 · Veure més »

1328

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1328 · Veure més »

1334

El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 1334 · Veure més »

1341

El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 1341 · Veure més »

1342

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1342 · Veure més »

1343

El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 1343 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1344 · Veure més »

1347

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1347 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1352 · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Història de Roma і 1354 · Veure més »

1355

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1355 · Veure més »

1362

El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Història de Roma і 1362 · Veure més »

1367

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1367 · Veure més »

1368

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1368 · Veure més »

1370

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1370 · Veure més »

1372

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1372 · Veure més »

1377

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1377 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1378 · Veure més »

1379

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1379 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1389 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1390 · Veure més »

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1394 · Veure més »

14 de novembre

El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 14 de novembre · Veure més »

1400

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1400 · Veure més »

1404

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1404 · Veure més »

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 1405 · Veure més »

1406

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1406 · Veure més »

1409

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1409 · Veure més »

1410

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1410 · Veure més »

1413

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1413 · Veure més »

1414

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1414 · Veure més »

1417

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1417 · Veure més »

1418

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1418 · Veure més »

1420

El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 1420 · Veure més »

1431

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1431 · Veure més »

1433

; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.

Nou!!: Història de Roma і 1433 · Veure més »

1434

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1434 · Veure més »

1443

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1443 · Veure més »

1447

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1447 · Veure més »

1449

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1449 · Veure més »

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1453 · Veure més »

1455

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1455 · Veure més »

1464

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1464 · Veure més »

1468

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1468 · Veure més »

1471

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1471 · Veure més »

1484

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1484 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1492 · Veure més »

1494

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1494 · Veure més »

1498

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1498 · Veure més »

1499

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1499 · Veure més »

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 15 de desembre · Veure més »

1503

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1503 · Veure més »

1513

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1513 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1521 · Veure més »

1523

El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 1523 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1525 · Veure més »

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Nou!!: Història de Roma і 1527 · Veure més »

1534

;Món: Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Història de Roma і 1534 · Veure més »

1549

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1549 · Veure més »

1555

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1555 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1556 · Veure més »

1559

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1559 · Veure més »

1566

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1566 · Veure més »

1572

El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Nou!!: Història de Roma і 1572 · Veure més »

1575

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1575 · Veure més »

1585

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Història de Roma і 1585 · Veure més »

1590

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1590 · Veure més »

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Història de Roma і 1593 · Veure més »

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 16 d'octubre · Veure més »

1605

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1605 · Veure més »

1621

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1621 · Veure més »

1642

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Història de Roma і 1642 · Veure més »

1650

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1650 · Veure més »

18 de novembre

El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 18 de novembre · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Història de Roma і 1806 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1870 · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Roma і 19 de gener · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Roma і 2 de febrer · Veure més »

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 20 de setembre · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 21 d'abril · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 21 de maig · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 21 de novembre · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 22 d'abril · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Història de Roma і 24 de gener · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 25 d'abril · Veure més »

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 26 d'octubre · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 27 de març · Veure més »

273

L'any 273 (CCLXXIII en nombres romans) va ser un any comú que va començar un Dimecres del calendari julià, en vigor a aquella data.

Nou!!: Història de Roma і 273 · Veure més »

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 28 d'abril · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 28 de setembre · Veure més »

284

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 284 · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 29 de maig · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 30 d'octubre · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 30 de maig · Veure més »

305

El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 305 · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 31 de desembre · Veure més »

313

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 313 · Veure més »

330

El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 330 · Veure més »

361

El 361 (CCCLXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 361 · Veure més »

363

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 363 · Veure més »

379

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 379 · Veure més »

380

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 380 · Veure més »

391

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 391 · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 395 · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 4 de setembre · Veure més »

408

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 408 · Veure més »

410

El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 410 · Veure més »

455

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 455 · Veure més »

472

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 472 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 476 · Veure més »

488

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 488 · Veure més »

489

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 489 · Veure més »

490

El 490 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 490 · Veure més »

493

El 493 (CDXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 493 · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 5 de setembre · Veure més »

527

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 527 · Veure més »

535

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 535 · Veure més »

536

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 536 · Veure més »

546

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 546 · Veure més »

549

El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 549 · Veure més »

552

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 552 · Veure més »

565

El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 565 · Veure més »

568

El 568 (DLXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 568 · Veure més »

575

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 575 · Veure més »

578

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 578 · Veure més »

580

El 580 (DLXXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 580 · Veure més »

582

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 582 · Veure més »

584

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 584 · Veure més »

585

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 585 · Veure més »

588

El 588 (DLXXXVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 588 · Veure més »

589

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 589 · Veure més »

590

El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 590 · Veure més »

591

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 591 · Veure més »

592

El 592 (DXCII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 592 · Veure més »

595

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 595 · Veure més »

598

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 598 · Veure més »

602

El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.

Nou!!: Història de Roma і 602 · Veure més »

604

El 604 (DCIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 604 · Veure més »

607

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 607 · Veure més »

616

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 616 · Veure més »

653

El 653 (DCLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 653 · Veure més »

663

El 663 (DCLXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 663 · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 7 d'abril · Veure més »

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 7 de desembre · Veure més »

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 7 de juny · Veure més »

727

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 727 · Veure més »

730

El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 730 · Veure més »

731

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 731 · Veure més »

732

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 732 · Veure més »

739

El 739 (DCCXXXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 739 · Veure més »

754

El 754 (DCCLIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 754 · Veure més »

756

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 756 · Veure més »

771

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 771 · Veure més »

773

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 773 · Veure més »

799

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 799 · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 8 de novembre · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 800 · Veure més »

814

El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 814 · Veure més »

817

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 817 · Veure més »

824

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 824 · Veure més »

840

El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 840 · Veure més »

846

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 846 · Veure més »

852

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 852 · Veure més »

855

El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 855 · Veure més »

875

El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 875 · Veure més »

877

El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 877 · Veure més »

885

El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 885 · Veure més »

887

;Països Catalans;Món.

Nou!!: Història de Roma і 887 · Veure més »

889

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 889 · Veure més »

892

El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 892 · Veure més »

893

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 893 · Veure més »

896

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 896 · Veure més »

898

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 898 · Veure més »

899

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 899 · Veure més »

900

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 900 · Veure més »

901

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 901 · Veure més »

902

El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.

Nou!!: Història de Roma і 902 · Veure més »

904

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 904 · Veure més »

905

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 905 · Veure més »

911

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 911 · Veure més »

915

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 915 · Veure més »

924

El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 924 · Veure més »

955

El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 955 · Veure més »

962

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 962 · Veure més »

963

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 963 · Veure més »

964

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 964 · Veure més »

973

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 973 · Veure més »

974

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 974 · Veure més »

981

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 981 · Veure més »

982

El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 982 · Veure més »

983

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 983 · Veure més »

984

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 984 · Veure més »

985

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 985 · Veure més »

996

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 996 · Veure més »

997

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 997 · Veure més »

998

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 998 · Veure més »

999

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 999 · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant