Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Roma і Sacre Imperi Romanogermànic
Història de Roma і Sacre Imperi Romanogermànic tenen 49 coses en comú (en Uniopèdia): Bohèmia, Carlemany, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Climent VII, Concili de Constança, Concili de Trento, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Constantinoble, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Europa, Felip II de Castella, França, Francs, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Güelfs i gibel·lins, Gregori VII, Heretgia, Hohenstaufen, Imperi Carolingi, Imperi Otomà, Imperi Romà, Itàlia, Juliol, Llatí, Llista de reis de França, Lluís el Germànic, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluita de les Investidures, ..., Magiars, Martí Luter, Napoleó Bonaparte, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó III del Sacre Imperi, Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Papa, Pius IV, Reforma Protestant, Regne de Nàpols, Regne Franc, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Saqueig de Roma (1527), Sicília, Tractat de Verdun, Venècia, Worms, 24 de gener. Ampliar l'índex (19 més) »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Bohèmia і Història de Roma · Bohèmia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història de Roma · Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Roma · Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Roma · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Climent VII і Història de Roma · Climent VII і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Concili de Constança і Història de Roma · Concili de Constança і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Concili de Trento і Història de Roma · Concili de Trento і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Roma · Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Història de Roma · Constantinoble і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Roma · Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.
Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Roma · Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Història de Roma · Europa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Felip II de Castella і Història de Roma · Felip II de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Història de Roma · França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Història de Roma · Francs і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Roma · Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Güelfs i gibel·lins і Història de Roma · Güelfs i gibel·lins і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Gregori VII і Història de Roma · Gregori VII і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Heretgia і Història de Roma · Heretgia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Història de Roma і Hohenstaufen · Hohenstaufen і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Història de Roma і Imperi Carolingi · Imperi Carolingi і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Història de Roma і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Història de Roma і Imperi Romà · Imperi Romà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Història de Roma і Itàlia · Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Història de Roma і Juliol · Juliol і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història de Roma і Llatí · Llatí і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Història de Roma і Llista de reis de França · Llista de reis de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Història de Roma і Lluís el Germànic · Lluís el Germànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.
Història de Roma і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Història de Roma і Lluita de les Investidures · Lluita de les Investidures і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Història de Roma і Magiars · Magiars і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Història de Roma і Martí Luter · Martí Luter і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Història de Roma і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Història de Roma і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Història de Roma і Otó III del Sacre Imperi · Otó III del Sacre Imperi і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.
Història de Roma і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història de Roma і Papa · Papa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pius IV
, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.
Història de Roma і Pius IV · Pius IV і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Història de Roma і Reforma Protestant · Reforma Protestant і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Història de Roma і Regne de Nàpols · Regne de Nàpols і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Història de Roma і Regne Franc · Regne Franc і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de Roma і Roma · Roma і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Història de Roma і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saqueig de Roma (1527)
El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).
Història de Roma і Saqueig de Roma (1527) · Sacre Imperi Romanogermànic і Saqueig de Roma (1527) ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Història de Roma і Sicília · Sacre Imperi Romanogermànic і Sicília ·
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Història de Roma і Tractat de Verdun · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Verdun ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de Roma і Venècia · Sacre Imperi Romanogermànic і Venècia ·
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Història de Roma і Worms · Sacre Imperi Romanogermànic і Worms ·
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
24 de gener і Història de Roma · 24 de gener і Sacre Imperi Romanogermànic ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Roma і Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Història de Roma і Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Història de Roma і Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Història de Roma і Sacre Imperi Romanogermànic
Història de Roma té 682 relacions, mentre que Sacre Imperi Romanogermànic té 545. Com que tenen en comú 49, l'índex de Jaccard és 3.99% = 49 / (682 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Roma і Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
