Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Roma і Imperi Romà d'Occident
Història de Roma і Imperi Romà d'Occident tenen 40 coses en comú (en Uniopèdia): Alaric I, Anatòlia, August, August (títol), Aurelià, Òstia, Belisari, Carlemany, Cartago, Cèsar (títol), Constantinoble, Dioclecià, França, Francs, Gals, Gàl·lia, Genseric, Hèruls, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Llatí, Marc Antoni, Milà, Nàpols, Neró, Odoacre, Ostrogots, Papa, Ravenna, ..., Ròmul Augústul, República Romana, Ricimer, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sicília, Tetrarquia, Vàndals, Visigots, Zenó. Ampliar l'índex (10 més) »
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Alaric I і Història de Roma · Alaric I і Imperi Romà d'Occident ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Història de Roma · Anatòlia і Imperi Romà d'Occident ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Història de Roma · August і Imperi Romà d'Occident ·
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
August (títol) і Història de Roma · August (títol) і Imperi Romà d'Occident ·
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Aurelià і Història de Roma · Aurelià і Imperi Romà d'Occident ·
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Òstia і Història de Roma · Òstia і Imperi Romà d'Occident ·
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Belisari і Història de Roma · Belisari і Imperi Romà d'Occident ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història de Roma · Carlemany і Imperi Romà d'Occident ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartago і Història de Roma · Cartago і Imperi Romà d'Occident ·
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Cèsar (títol) і Història de Roma · Cèsar (títol) і Imperi Romà d'Occident ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Història de Roma · Constantinoble і Imperi Romà d'Occident ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Dioclecià і Història de Roma · Dioclecià і Imperi Romà d'Occident ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Història de Roma · França і Imperi Romà d'Occident ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Història de Roma · Francs і Imperi Romà d'Occident ·
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Gals і Història de Roma · Gals і Imperi Romà d'Occident ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Gàl·lia і Història de Roma · Gàl·lia і Imperi Romà d'Occident ·
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Genseric і Història de Roma · Genseric і Imperi Romà d'Occident ·
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Hèruls і Història de Roma · Hèruls і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Història de Roma і Imperi Romà · Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Història de Roma і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Orient ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Història de Roma і Itàlia · Imperi Romà d'Occident і Itàlia ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història de Roma і Llatí · Imperi Romà d'Occident і Llatí ·
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Història de Roma і Marc Antoni · Imperi Romà d'Occident і Marc Antoni ·
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Història de Roma і Milà · Imperi Romà d'Occident і Milà ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Història de Roma і Nàpols · Imperi Romà d'Occident і Nàpols ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Història de Roma і Neró · Imperi Romà d'Occident і Neró ·
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Història de Roma і Odoacre · Imperi Romà d'Occident і Odoacre ·
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Història de Roma і Ostrogots · Imperi Romà d'Occident і Ostrogots ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història de Roma і Papa · Imperi Romà d'Occident і Papa ·
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Història de Roma і Ravenna · Imperi Romà d'Occident і Ravenna ·
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Història de Roma і Ròmul Augústul · Imperi Romà d'Occident і Ròmul Augústul ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Història de Roma і República Romana · Imperi Romà d'Occident і República Romana ·
Ricimer
Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus; ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, net del rei visigot Vàlia.
Història de Roma і Ricimer · Imperi Romà d'Occident і Ricimer ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de Roma і Roma · Imperi Romà d'Occident і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Història de Roma і Sacre Imperi Romanogermànic · Imperi Romà d'Occident і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Història de Roma і Sicília · Imperi Romà d'Occident і Sicília ·
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Història de Roma і Tetrarquia · Imperi Romà d'Occident і Tetrarquia ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Història de Roma і Vàndals · Imperi Romà d'Occident і Vàndals ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Història de Roma і Visigots · Imperi Romà d'Occident і Visigots ·
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Roma і Imperi Romà d'Occident
- Què tenen en comú Història de Roma і Imperi Romà d'Occident
- Semblances entre Història de Roma і Imperi Romà d'Occident
Comparació entre Història de Roma і Imperi Romà d'Occident
Història de Roma té 682 relacions, mentre que Imperi Romà d'Occident té 200. Com que tenen en comú 40, l'índex de Jaccard és 4.54% = 40 / (682 + 200).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Roma і Imperi Romà d'Occident. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
