Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Fòrum Romà і Història de Roma
Fòrum Romà і Història de Roma tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): August, Basílica Semprònia, Capitoli, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cloaca Maxima, Columna de Focas, Constantí I el Gran, Dioclecià, Etruscs, Flavi Focas, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Juli Cèsar, Llatí, Maxenci, Palatí, Ròmul i Rem, Regne Romà, República Romana, Roma, Tarquini Prisc, Tetrarquia, Vàndals.
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Fòrum Romà · August і Història de Roma ·
Basílica Semprònia
L'únic fragment que en resta de la basílica en l'actualitat formava part de la façana. La Basílica Semprònia (en llatí: Basilica Sempronia) va ser una important construcció d'ús civil de l'antiga Roma.
Basílica Semprònia і Fòrum Romà · Basílica Semprònia і Història de Roma ·
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Capitoli і Fòrum Romà · Capitoli і Història de Roma ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Fòrum Romà · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Roma ·
Cloaca Maxima
La Cloaca Maxima (terme llatí que significa 'la claveguera més gran') de la Roma antiga era una gran construcció per evacuar les aigües residuals de la ciutat de Roma.
Cloaca Maxima і Fòrum Romà · Cloaca Maxima і Història de Roma ·
Columna de Focas
La Columna de Focas, que es va erigir davant dels Rostra del Fòrum Romà i es va dedicar (o rededicar) en honor de l'emperador romà d'Orient Flavi Focas l'1 d'agost de l'any 608, fou l'últim afegitó que va rebre el Fòrum.
Columna de Focas і Fòrum Romà · Columna de Focas і Història de Roma ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Constantí I el Gran і Fòrum Romà · Constantí I el Gran і Història de Roma ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Dioclecià і Fòrum Romà · Dioclecià і Història de Roma ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Etruscs і Fòrum Romà · Etruscs і Història de Roma ·
Flavi Focas
Focas o Flavi Focas (en grec:, Phocas) fou emperador romà d'Orient del 602 al 610.
Fòrum Romà і Flavi Focas · Flavi Focas і Història de Roma ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Fòrum Romà і Imperi Romà · Història de Roma і Imperi Romà ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Fòrum Romà і Imperi Romà d'Orient · Història de Roma і Imperi Romà d'Orient ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Fòrum Romà і Juli Cèsar · Història de Roma і Juli Cèsar ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Fòrum Romà і Llatí · Història de Roma і Llatí ·
Maxenci
Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.
Fòrum Romà і Maxenci · Història de Roma і Maxenci ·
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Fòrum Romà і Palatí · Història de Roma і Palatí ·
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Fòrum Romà і Ròmul i Rem · Història de Roma і Ròmul i Rem ·
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.
Fòrum Romà і Regne Romà · Història de Roma і Regne Romà ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Fòrum Romà і República Romana · Història de Roma і República Romana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Fòrum Romà і Roma · Història de Roma і Roma ·
Tarquini Prisc
Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.
Fòrum Romà і Tarquini Prisc · Història de Roma і Tarquini Prisc ·
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Fòrum Romà і Tetrarquia · Història de Roma і Tetrarquia ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Fòrum Romà і Història de Roma
- Què tenen en comú Fòrum Romà і Història de Roma
- Semblances entre Fòrum Romà і Història de Roma
Comparació entre Fòrum Romà і Història de Roma
Fòrum Romà té 77 relacions, mentre que Història de Roma té 682. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 3.03% = 23 / (77 + 682).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Fòrum Romà і Història de Roma. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
