Història de Reus

A continuació, un breu resum de la història de Reus.

Taula de continguts

399 les relacions: Aeroport de Reus, Aiguardent, Alfons XII d'Espanya, Alou, Andreu de Bofarull i Brocà, Anglaterra, Antigons, Anton Borrell Marcó, Antoni Agustí i Albanell, Antoni Aulèstia Pijoan, Antoni Correig Massó, Antoni de Bofarull i Brocà, Antoni Fabra Ribas, Antoni Isern i Arnau, Aragó, Arcabús, Arnau Sescomes, Arquebisbat de Tarragona, Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu Municipal de Reus, Assaonador, Assemblea de Catalunya, Associació Catalanista de Reus, Associació d'Estudis Reusencs, Avellaner, Avinyó, Balandra, Banc de Catalunya, Banc de Reus, Banca Vilella, Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, Base Aèria de Reus, Batalla de Cambrils, Batalla del coll de Balaguer, Bòbila de Sugranyes, Benet XIII, Bernat d'Olzinelles, Bernat de Bell-lloc, Bernat II de Cabrera, Bernat Pujol (canonge), Bernat Tort, Bertran de Castellet, Blanquer, Bonaventura Vallespinosa Salvat, Botifler, Burgar, Burgos, Cadena SER, Call, Cambrils, ... Ampliar l'índex (349 més) » « Shrink índex

Aeroport de Reus

L'Aeroport de Reus és un aeroport ubicat a la província de Tarragona, destinat a donar servei a la part occidental de Catalunya.

Veure Història de Reus і Aeroport de Reus

L'aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.).

Veure Història de Reus і Aiguardent

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Veure Història de Reus і Alfons XII d'Espanya

Alou

L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.

Veure Història de Reus і Alou

Andreu de Bofarull i Brocà

Andreu de Bofarull i Brocà (Reus, 26 de març de 1810 - Reus, 13 d'octubre de 1882) va ser un historiador, publicista i arxiver català.

Veure Història de Reus і Andreu de Bofarull i Brocà

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Veure Història de Reus і Anglaterra

Antigons

Els Antigons és una partida del terme de Reus tocant al de la Canonja, a uns 5 km del centre de Reus, i que té com a límits l'autovia de Reus a Tarragona, i la carretera que des d'aquesta va a La Canonja.

Veure Història de Reus і Antigons

Anton Borrell Marcó

Anton Borrell Marcó (Reus, Baix Camp, 21 de desembre de 1939 - 1985), fou un polític català.

Veure Història de Reus і Anton Borrell Marcó

Antoni Agustí i Albanell

Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 26 de febrer de 1517 – Tarragona, 31 de maig de 1586) fou un eclesiàstic i humanista aragonès del.

Veure Història de Reus і Antoni Agustí i Albanell

Antoni Aulèstia Pijoan

Antoni Aulèstia Pijoan (Reus, Baix Camp, 17 de gener de 1849 - Barcelona, 10 de març de 1908) fou un escriptor i historiador català.

Veure Història de Reus і Antoni Aulèstia Pijoan

Antoni Correig Massó

Poema «Segon diumenge de maig» d'Antoni Correig, escrit en unes rajoles en una plaça de la Febró Antoni Correig Massó (Reus, 22 de març de 1910 - 2 de setembre de 2002) fou un poeta reusenc que va començar a destacar a mitjans de la dècada de 1930.

Veure Història de Reus і Antoni Correig Massó

Antoni de Bofarull i Brocà

Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.

Veure Història de Reus і Antoni de Bofarull i Brocà

Antoni Fabra Ribas

Antoni Fabra Ribas fou un polític socialista nascut a Reus el 6 d'abril de 1879.

Veure Història de Reus і Antoni Fabra Ribas

Antoni Isern i Arnau

Antoni Isern i Arnau (Alcover, l'Alt Camp, 1883 - Castell de Burriac, Cabrera de Mar, el Maresme, 1907) va ser un pagès i poeta català.

Veure Història de Reus і Antoni Isern i Arnau

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Veure Història de Reus і Aragó

Arcabús

Arcabús primitiu de metxa en un gravat alemany del s. XVI L'arcabús és una arma de foc per a infanteria emprada del al.

Veure Història de Reus і Arcabús

Arnau Sescomes

Façana de la Catedral de Tarragona on Sescomes exercí els últims anys de la seva vida. Arnau Sescomes (mas Sescomes, avui Les Comes, Puig-reig, diòcesi d'Urgell, segona meitat del - Tarragona, 1346) fou un polític i eclesiàstic que fou bisbe de Lleida (1327-1334), arquebisbe de Tarragona (1334-1346), ambaixador del rei Jaume II i conseller de Pere III de Catalunya.

Veure Història de Reus і Arnau Sescomes

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Veure Història de Reus і Arquebisbat de Tarragona

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Veure Història de Reus і Arxiu de la Corona d'Aragó

Arxiu Municipal de Reus

LArxiu Municipal de Reus és un servei públic de caràcter administratiu i cultural, que s'encarrega de custodiar, conservar, gestionar i difondre la documentació generada per l'Ajuntament de Reus des dels seus orígens fins a l'actualitat, de la qual n'és titular, sense perjudici de les tasques encomanades a l'Arxiu Comarcal del Baix Camp sobre el tractament del fons històric municipal.

Veure Història de Reus і Arxiu Municipal de Reus

Assaonador

Un assaonador era un menestral que tenia com a ofici assaonar les pells animals ja netes fins a fer-ne cuir.

Veure Història de Reus і Assaonador

Assemblea de Catalunya

Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.

Veure Història de Reus і Assemblea de Catalunya

Associació Catalanista de Reus

L'Associació Catalanista de Reus va ser una organització catalanista fundada a Reus el 1883 que va impulsar diversos actes culturals, patriòtics i econòmics.

Veure Història de Reus і Associació Catalanista de Reus

Associació d'Estudis Reusencs

L'Associació d'Estudis Reusencs és una entitat cultural de la ciutat de Reus, dedicada a la publicació de llibres i articles que facin referència a la història o la societat reusenca, o bé d'escriptors locals, en una col·lecció coneguda com a "Edicions de la Rosa de Reus".

Veure Història de Reus і Associació d'Estudis Reusencs

Avellaner

Lavellaner, avellaner comú, avellaner europeu (Corylus avellana) és un arbre silvestre o conreat per les seves fruites seques, les avellanes.

Veure Història de Reus і Avellaner

Avinyó

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.

Veure Història de Reus і Avinyó

Balandra

Balandra de construcció "trincada". Balandra és el nom genèric que es refereix a una embarcació de vela d'un sol pal, destinada tradicionalment a la pesca o a les activitats de cabotatge i, modernament, també a la navegació d'esbarjo.

Veure Història de Reus і Balandra

Banc de Catalunya

Banc de Catalunya va ser important banc català que va operar entre els anys 1920 i 1931, per bé que la seva trajectòria fou curta la seva brillant política financera va expandir-lo molt notòriament.

Veure Història de Reus і Banc de Catalunya

Banc de Reus

El Banc de Reus va ser una entitat bancària creada a Reus el 1862, que va operar fins al 1931, quan va fer fallida el Banc de Catalunya, de qui s'havia convertit en filial.

Veure Història de Reus і Banc de Reus

Banca Vilella

La Banca Vilella va ser una entitat financera reusenca creada el 1949 i fusionada amb el Banc de Biscaia el 1968.

Veure Història de Reus і Banca Vilella

Banco Bilbao Vizcaya Argentaria

Oficines del BBVA a la Plaza Circular de Bilbao. Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) és una entitat bancària amb seu social a la ciutat de Bilbao (País Basc).

Veure Història de Reus і Banco Bilbao Vizcaya Argentaria

Base Aèria de Reus

La Base Aèria de Reus fou un establiment militar formar per les instal·lacions militars de l'Exèrcit de l'Aire sorgides a l'entorn de l'Aeroport de Reus, prop de la ciutat de Reus.

Veure Història de Reus і Base Aèria de Reus

Batalla de Cambrils

La Batalla de Cambrils de 1640 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Veure Història de Reus і Batalla de Cambrils

Batalla del coll de Balaguer

La batalla del coll de Balaguer fou un enfrontament que tingué lloc al coll de Balaguer (Baix Camp) el 10 de desembre de 1640, en el marc de la Guerra dels Segadors.

Veure Història de Reus і Batalla del coll de Balaguer

Bòbila de Sugranyes

La Bòbila o forn de Sugranyes és un jaciment arqueològic a Reus, a l'aire lliure, on s'han trobat restes del Paleolític mitjà o període mosterià, vora la carretera de Castellvell, entre el camí de les Ànimes i el camí de la pedrera del Coubi.

Veure Història de Reus і Bòbila de Sugranyes

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Veure Història de Reus і Benet XIII

Bernat d'Olzinelles

Bernat d'Olzinelles, va ser un alt funcionari reial nascut a Tarragona que va viure durant el.

Veure Història de Reus і Bernat d'Olzinelles

Bernat de Bell-lloc

Bernat de Bell-lloc (segles XII-XIII) fou un noble català, al servei de Ramon Berenguer III, de Ramon Berenguer IV i d'Alfons el Cast.

Veure Història de Reus і Bernat de Bell-lloc

Bernat II de Cabrera

Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (? - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Capità General de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.

Veure Història de Reus і Bernat II de Cabrera

Bernat Pujol (canonge)

Bernat Pujol (Camp de Tarragona, segle XIV - Tarragona, 1410) va ser sacerdot i canonge de la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.

Veure Història de Reus і Bernat Pujol (canonge)

Bernat Tort

Bernat Tort (? - Londres, 1163) va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1146 i 1163.

Veure Història de Reus і Bernat Tort

Bertran de Castellet

Bertran de Castellet fou un noble al servei de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Veure Història de Reus і Bertran de Castellet

Blanquer

Un blanquer era un menestral que tenia l'ofici de fer les operacions preliminars per adobar les pells.

Veure Història de Reus і Blanquer

Bonaventura Vallespinosa Salvat

Bonaventura Vallespinosa Salvat (Vilafranca del Penedès, 1899 - Reus, 1987) va ser un traductor català que de molt jove es va traslladar a Reus, ja que era de família vinculada amb aquella ciutat.

Veure Història de Reus і Bonaventura Vallespinosa Salvat

Botifler

''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.

Veure Història de Reus і Botifler

Burgar

Barranc del Burgar, prop del camí del Burgar Pi del Burgar, vora el Mas del Burgar Cartell a l'entrada del Mas del Burgar al terme de Reus El Burgar, antigament dit també el Brugar és una partida de terra molt gran, amb diversos masos, situada al nord de Reus, en direcció a la Selva del Camp.

Veure Història de Reus і Burgar

Burgos

Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.

Veure Història de Reus і Burgos

Cadena SER

La Cadena SER és una de les emissores de ràdio més antigues d'Espanya i compta amb el major nombre d'emissores i els índexs d'audiència més alts a Espanya però no pas a Catalunya, on és la tercera emissora més escoltada per darrere de RAC 1 i Catalunya Ràdio.

Veure Història de Reus і Cadena SER

Call

Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.

Veure Història de Reus і Call

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Veure Història de Reus і Cambrils

Camp de Tarragona

El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.

Veure Història de Reus і Camp de Tarragona

Canal de Reus a Salou

Projecte del Canal de Reus a Salou El Canal de Reus a Salou fou un canal navegable projectat a Reus per donar accés a la mar dels seus productes, al final del.

Veure Història de Reus і Canal de Reus a Salou

Canó

Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.

Veure Història de Reus і Canó

Capçanes

Capçanes és el poble i municipi més meridional de la comarca del Priorat.

Veure Història de Reus і Capçanes

Capítol (catolicisme)

Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.

Veure Història de Reus і Capítol (catolicisme)

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Veure Història de Reus і Carles II de Castella

Carles Martí Massagué

Carles Martí Massagué (Castellvell del Camp, Baix Camp, 23 d'octubre de 1907 - Reus, 7 d'abril de 1992) fou un polític català.

Veure Història de Reus і Carles Martí Massagué

Carles Pellicer i Punyed

Carles Pellicer i Punyed (Reus, 13 de novembre de 1958) és un polític català, ex-alcalde de Reus, diputat provincial, i diputat al Parlament de Catalunya des de la VI a la X Legislatura.

Veure Història de Reus і Carles Pellicer i Punyed

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Veure Història de Reus і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Veure Història de Reus і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carta de franquesa

La carta de franquesa és un privilegi concedit als habitants d'una població o d'un territori.

Veure Història de Reus і Carta de franquesa

Casimir de Bofarull i Miquel

Casimir de Bofarull i Miquel (Reus, 5 de març de 1749 - Maó, 1 de novembre de 1804) fou un militar català, fill de Josep de Bofarull i Gavaldà.

Veure Història de Reus і Casimir de Bofarull i Miquel

Castell d'Escornalbou

El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.

Veure Història de Reus і Castell d'Escornalbou

Castell de Sant'Angelo

El castell de Sant'Angelo (en italià, Castel Sant'Angelo), conegut també com el mausoleu d'Adrià, és un monument romà al marge dret del riu Tíber, davant l'antic Pons Aelius (l'actual pont de Sant'Angelo), a no gaire distància de la Ciutat del Vaticà.

Veure Història de Reus і Castell de Sant'Angelo

Castlà

Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.

Veure Història de Reus і Castlà

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Història de Reus і Catalunya

Cònsol (diplomàcia)

El cònsol és el representant d'un estat en una ciutat estrangera per protegir els interessos de les persones i de l'estat que el designa.

Veure Història de Reus і Cònsol (diplomàcia)

Cúter

francès Un cúter, també anomenat xalupa, és un veler amb un sol pal.

Veure Història de Reus і Cúter

Celedoni Vilà Torroja

Celedoni Vilà Torroja (Reus 2 de novembre de 1759 - 23 de juny de 1821) conegut com a Celdoni o Saldoni Vilà, fou un argenter i arxiver català reusenc del, fill de Josepha Torroja i Porta i Joan Vilà i Alguer natural de Reus argenter, ofici que va seguir de jove.

Veure Història de Reus і Celedoni Vilà Torroja

Cels Gomis i Mestre

Cels Gomis i Mestre (Reus, 5 de gener de 1841 - Barcelona, 13 de juny de 1915) fou un folklorista i enginyer català.

Veure Història de Reus і Cels Gomis i Mestre

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Veure Història de Reus і Cent Mil Fills de Sant Lluís

Centre d'Amics

El Centre d'Amics o, en el seu nom en castellà, Centro de Amigos, va ser una societat obrera creada a Reus amb finalitats instructives i de resistència, de caràcter socialista llibertari i laïcista, vinculada a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE).

Veure Història de Reus і Centre d'Amics

Claude-Henri de Rouvroy

Claude-Henri de Rouvroy, sovint citat simplement com a Saint-Simon (París, 17 d'octubre 1760-19 de maig de 1825), fou comte de Saint-Simon i un pensador socialista utòpic francès, i un dels precursors de la sociologia contemporània, considerat mestre i col·laborador d'Auguste Comte.

Veure Història de Reus і Claude-Henri de Rouvroy

Climent VII

Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.

Veure Història de Reus і Climent VII

Combat de Morell i Vilallonga

Una de les làpides amb els noms dels morts dels fets militars del Morell i Vilallonga El Combat de Morell i Vilallonga és una acció bèl·lica durant la Primera guerra carlina.

Veure Història de Reus і Combat de Morell i Vilallonga

Comissions Obreres de Catalunya

Comissions Obreres de Catalunya, o la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, és una organització sindical catalana, confederada amb la Confederació Sindical de les Comissions Obreres d'Espanya.

Veure Història de Reus і Comissions Obreres de Catalunya

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Veure Història de Reus і Companyia de Jesús

Companyia Nova de Gibraltar

La Companyia Nova de Gibraltar fou una companyia comercial catalana fundada l'1 de juliol de 1709 a Barcelona.

Veure Història de Reus і Companyia Nova de Gibraltar

Comtat de Prades

El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.

Veure Història de Reus і Comtat de Prades

Comtat de Reus

Joan Prim i Prats, Capità General dels Exèrcits, I marquès de Los Castillejos, I comte de Reus, I vescomte de Bruch, pare de Juan Prim i Agüero, I duc de los Castillejos. El comtat de Reus és un títol nobiliari espanyol creat el 13 de desembre de 1855 per la reina Isabel II a favor de Joan Prim i Prats, el mateix dia en què li va concedir el Vescomtat del Bruc.

Veure Història de Reus і Comtat de Reus

Comuna del Camp

La Comuna del Camp sorgí per la comunitat d'interessos dels diferents pobles de la senyoria eclesiàstica de l'Arquebisbat de Tarragona.

Veure Història de Reus і Comuna del Camp

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Veure Història de Reus і Constantí

Constitució Espanyola de 1812

Veure Història de Reus і Constitució Espanyola de 1812

Convergència Democràtica de Catalunya

Seu nacional de CDC al carrer Còrsega, número 331 de Barcelona. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol i Soley.

Veure Història de Reus і Convergència Democràtica de Catalunya

Converses sobre temes d'interès local

Les Converses sobre temes d'interès local van ser unes conferències participatives celebrades a Reus l'any 1931.

Veure Història de Reus і Converses sobre temes d'interès local

Corregiment de Reus

El corregiment de Reus va ser una antiga demarcació administrativa de Catalunya amb capital a Reus, establerta el 6 de març de 1810 pel governador de Catalunya general Augereau.

Veure Història de Reus і Corregiment de Reus

Cosme Vidal i Rosich

Cosme Vidal i Rosich, més conegut com a Josep Aladern (Alcover, l'Alt Camp, 28 de desembre de 1869 - Barcelona, 16 d'octubre de 1918) va ser un escriptor i editor català d'ideologia republicana i federal que es va destacar per les seves aportacions al Modernisme literari, pels seus articles a la premsa de l'època i per la creació de diverses revistes, com ara La Nova Cathalunya, En Patufet i Occitània.

Veure Història de Reus і Cosme Vidal i Rosich

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Veure Història de Reus і Cotó

Crac del 29

El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.

Veure Història de Reus і Crac del 29

Cultura del vas campaniforme

La cultura del vas campaniforme es caracteritza pel vas campaniforme que li dona nom, en forma que recorda la d'una campana invertida, l'element més característic és la decoració geomètrica incisa.

Veure Història de Reus і Cultura del vas campaniforme

Departament de les Boques de l'Ebre

Les Boques de l'Ebre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Veure Història de Reus і Departament de les Boques de l'Ebre

Diana constitucional política y mercantil de la villa de Reus

La Diana Constitucional Política y Mercantil de la villa de Reus va ser un periòdic liberal aparegut a Reus el 2 d'abril de 1822, hereu del Periódico Político y Mercantil de la villa de Reus i fundat, igual que el Periódico...

Veure Història de Reus і Diana constitucional política y mercantil de la villa de Reus

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Veure Història de Reus і Dinamarca

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Veure Història de Reus і Diputació del General de Catalunya

Domènec Ram i Lanaja

Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.

Veure Història de Reus і Domènec Ram i Lanaja

Dubrovnik

Dubrovnik (tradicionalment coneguda en català amb el nom italià de Ragusa; en llatí Ragusium) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat o županija de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del país, amb 45.000 habitants.

Veure Història de Reus і Dubrovnik

Ducat de Cardona

El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.

Veure Història de Reus і Ducat de Cardona

Duro

Duro encunyat a Girona el 1808, única emissió denominada en duros. Un duro de 1975 Un duro de 1998 (emissió dedicada a Astúries) El duro és el nom tradicional de l'antiga moneda espanyola de cinc pessetes, o del valor d'aquesta moneda.

Veure Història de Reus і Duro

Eco de Reus

Eco de Reus va ser una publicació bisetmanal reusenca fundada per Jaume Ardèvol per defensar la Constitució de Càdis i la monarquia constitucional que sortí del 16 d'abril al 14 de maig de 1814.

Veure Història de Reus і Eco de Reus

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Veure Història de Reus і Edat del bronze

Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.

Veure Història de Reus і Eduard Toda i Güell

El Centinela de la Patria en Reus

El Centinela de la Patria en Reus va ser una publicació bisetmanal que sortí a Reus des de l'1 d'abril al 3 de juny de 1814.

Veure Història de Reus і El Centinela de la Patria en Reus

Eleccions generals espanyoles de 1977

Les eleccions generals espanyoles de 1977 se celebraren el dimecres, 15 de juny de 1977, sent les primeres eleccions generals lliures després de la dictadura franquista.

Veure Història de Reus і Eleccions generals espanyoles de 1977

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.

Veure Història de Reus і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

Enric Aguadé Parés

Enric Aguadé Parés (Reus, 3 de març de 1894 - 24 de juny de 1969) va ser un industrial i comerciant català, pare del metge Enric Aguadé i Sans Enric Aguadé Parés parlant en un acte del centenari del Centre de Lectura el 1959 Amb setze anys ja escrivia i col·laborava a diverses revistes reusenques (Foc Nou, del Grup Modernista de Reus i Athenaeum, del Centre de Lectura), i després ho va fer a Foment, portaveu del Foment Nacionalista Republicà.

Veure Història de Reus і Enric Aguadé Parés

Ernest Benach i Pascual

Ernest Benach i Pascual (Reus, 12 de novembre de 1959) és un expolític català, militant d'ERC, que va ocupar el càrrec de president del Parlament de Catalunya entre 2003 i 2010.

Veure Història de Reus і Ernest Benach i Pascual

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Veure Història de Reus і Esquerra Republicana de Catalunya

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Veure Història de Reus і Estaments

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Veure Història de Reus і Estats Pontificis

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Història de Reus і Estats Units d'Amèrica

Estraperlo (mercat negre)

Estraperlo és un sinònim de mercat negre o negoci fraudulent d'articles intervinguts per l'Estat o subjectes a racionament (decretat pel règim del general insurgit Francisco Franco), fenomen típic de la postguerra (1940-1952) i de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Veure Història de Reus і Estraperlo (mercat negre)

Evarist Fàbregas i Pàmies

Evarist Fàbregas i Pàmies (Reus, 11 de febrer de 1868 - Barcelona, 18 de novembre de 1938) va ser un polític republicà i catalanista així com empresari i banquer.

Veure Història de Reus і Evarist Fàbregas i Pàmies

Exèrcit Popular de la República

L'Exèrcit Popular de la República (EPR) fou la força armada creada pel govern de la Segona República Espanyola el mes d'octubre del 1936 a partir de la reorganització d'elements de l'exèrcit espanyol que es mantingueren lleials després del cop d'estat del 17 i 18 de juliol del 1936 i de les milícies populars, creades durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, que s'enfrontaren a l'Exèrcit Nacional constituït pels generals revoltats.

Veure Història de Reus і Exèrcit Popular de la República

Felip de Cervelló

Felip de Cervelló (?, Segle XV - XVI) va ser un noble català, de la família dels Cervelló Per l'octubre de 1527 la cambreria de la Seu de Tarragona estava vacant per la mort de l'anterior cambrer Joan Bertran, i el papa Climent VII va donar possessió de les rendes de Reus al cavaller Felip de Cervelló i al seu nebot Berenguer de Cervelló.

Veure Història de Reus і Felip de Cervelló

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Veure Història de Reus і Felip V d'Espanya

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Veure Història de Reus і Fets del sis d'octubre

Fil·loxera de la vinya

La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae) és una espècie d'hemípter estenorrinc de la família dels fil·loxèrids.

Veure Història de Reus і Fil·loxera de la vinya

Fills de la Sagrada Família

Els Fills de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep (en llatí Filii Sacrae Familiae Iesu, Mariae et Iosephi i en castellà Hijos de la Sagrada Familia Jesús, María y José) formen un institut religiós masculí de dret pontific, concretament una congregació de clergues, fundada per Josep Manyanet el 1864; posposen al seu nom les sigles S.F.

Veure Història de Reus і Fills de la Sagrada Família

Folklore

Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.

Veure Història de Reus і Folklore

Foment Nacionalista Republicà

El Foment Nacionalista Republicà va ser un partit polític d'àmbit municipal que es fundà a Reus el 1906.

Veure Història de Reus і Foment Nacionalista Republicà

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Història de Reus і França

Francesc Bartrina i d'Aixemús

Francesc Bartrina i d'Aixemús fou un poeta català nascut a Reus el 1846, germà de Joaquim Maria Bartrina.

Veure Història de Reus і Francesc Bartrina i d'Aixemús

Francesc Gras i Elies

va ser un escriptor i periodista català.

Veure Història de Reus і Francesc Gras i Elies

Gabriel Ferrater i Soler

Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972) fou un poeta, crític, traductor i lingüista català.

Veure Història de Reus і Gabriel Ferrater i Soler

Garcia Miquel d'Ayerbe

Garcia Miquel d'Ayerbe (Ayerbe, - Lleó, 1332) va ser sacerdot i bisbe de Lleó.

Veure Història de Reus і Garcia Miquel d'Ayerbe

Gas Reusense

El Gas Reusense va ser una empresa creada a la ciutat de Reus el 1854 per tal de subministrar gas per a la il·luminació de les vies públiques i les cases particulars.

Veure Història de Reus і Gas Reusense

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.

Veure Història de Reus і Gener

Germans Nebot

Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics.

Veure Història de Reus і Germans Nebot

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Veure Història de Reus і Gibraltar

Gozzio Battaglia

Gozzio Battaglia o també Gozzio d'Arimino, nascut cap al 1270 a Rímini, a la regió d'Emília-Romanya, en aquell temps sota el domini dels Estats pontificis, i mort el 10 juny de 1348 à Avinyó, va ser un cardinal italià.

Veure Història de Reus і Gozzio Battaglia

Grup modernista de Reus

carrer de Jesús, 33, lloc on era la llibreria La Regional Estrella de Josep Aladern Estrella d'Hortensi Güell El Grup modernista de Reus o Colla de ca l'Aladern va ser un grup d'escriptors molt joves que durant els anys 1897 i 1898 es van aplegar al voltant de Cosme Vidal (que signava Josep Aladern i d'aquí el nom del grup) a la seva impremta-llibreria "La Regional".

Veure Història de Reus і Grup modernista de Reus

Guerra Civil dels Estats Units

La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.

Veure Història de Reus і Guerra Civil dels Estats Units

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Història de Reus і Guerra Civil espanyola

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Veure Història de Reus і Guerra del Francès

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Veure Història de Reus і Guerra dels Dos Peres

Guerra dels Malcontents

La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes, el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica que prohibia a les dones heretar la corona.

Veure Història de Reus і Guerra dels Malcontents

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Veure Història de Reus і Guerra dels Segadors

Guerra Gran

La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Veure Història de Reus і Guerra Gran

Guillem de Rocabertí i Desfar

Guillem de Rocabertí i Desfar fou arquebisbe de Tarragona des de 1309 a 1315.

Veure Història de Reus і Guillem de Rocabertí i Desfar

Guillem Maria de Brocà i de Montagut

Guillem Maria de Brocà i Montagut (Reus, 21 d'octubre de 1850 - Riudecanyes, 23 d'octubre de 1918) fou un jurista i historiador del dret català, fill de Salvador de Brocà i de Bofarull, un magistrat destinat a Mallorca, i de Marina Montagut i Domingo, de Reus.

Veure Història de Reus і Guillem Maria de Brocà i de Montagut

Hortensi Güell i Güell

Hortensi Güell (Reus, el Baix Camp, 11 de maig de 1876 - Salou, el Tarragonès, 1899) fou un pintor i escriptor català.

Veure Història de Reus і Hortensi Güell i Güell

Host (edat mitjana)

Host era la denominació que rebia durant l'edat mitjana un exèrcit alçat segons el dret feudal per a lluitar en una campanya militar.

Veure Història de Reus і Host (edat mitjana)

Indalecio Prieto Tuero

Indalecio Prieto Tuero (Oviedo, 30 d'abril de 1883 - Mèxic, 11 de febrer de 1962) va ser un polític socialista espanyol.

Veure Història de Reus і Indalecio Prieto Tuero

Iniciativa per Catalunya Verds

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) va ser un partit polític ecosocialista d'àmbit català.

Veure Història de Reus і Iniciativa per Catalunya Verds

Insaculació

Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.

Veure Història de Reus і Insaculació

Institut Pere Mata

LInstitut Pere Mata de Reus és l'hospital psiquiàtric de la ciutat, encara que dona servei a una regió molt més gran.

Veure Història de Reus і Institut Pere Mata

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Veure Història de Reus і Isabel II d'Espanya

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Història de Reus і Itàlia

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Veure Història de Reus і Jaume el Just

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Veure Història de Reus і Jaume II d'Urgell

Joan d'Olzinelles

Joan d'Olzinelles (Tarragona, - Tarragona, segle XV) va ser un noble i hisendat català.

Veure Història de Reus і Joan d'Olzinelles

Joan de Montcada i Gralla

Joan de Montcada i Gralla (València, ? - Barcelona, 1622).

Veure Història de Reus і Joan de Montcada i Gralla

Joan de Sant Boi

Joan de Sant Boi (segle XII - 9 d'agost de 1206) va ser un sacerdot vinculat amb la Seu de Tarragona.

Veure Història de Reus і Joan de Sant Boi

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Veure Història de Reus і Joan el Sense Fe

Joan Ferraté i Soler

Joan Ferraté i Soler (Reus, Baix Camp, 25 de novembre de 1924 - Barcelona, 12 de gener de 2003) fou un professor universitari, lingüista, crític i traductor català, germà del poeta Gabriel Ferrater i fill de Ricard Ferraté Gili.

Veure Història de Reus і Joan Ferraté i Soler

Joan Francesch i Serret

Entrada del general carlí Francesch a Reus el 1872 en un gravat de l'època Joan Francesch i Serret (Lleida, 1833 - Reus, 1872) fou un militar català, cap dels carlins en el curs de la Tercera guerra carlina.

Veure Història de Reus і Joan Francesch i Serret

Joan Maria Roig i Borràs

és un polític català i petit industrial que va ser alcalde de Reus per unes hores i diputat de la primera legislatura del Parlament de Catalunya.

Veure Història de Reus і Joan Maria Roig i Borràs

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Veure Història de Reus і Joan Prim i Prats

Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, el Baix Camp, 5 de febrer de 1882 - París, França, 2 de febrer de 1956) va ser un dramaturg, escriptor i polític català.

Veure Història de Reus і Joan Puig i Ferreter

Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús

Joaquim Maria Bartrina. Bust de Ramir Rocamora i Bernat Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús (Reus, 26 d'abril de 1850 - Barcelona, 4 d'agost de 1880) fou un poeta català, germà de Francesc Bartrina i d'Aixemús.

Veure Història de Reus і Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús

Joaquim Santasusagna i Vallès

Joaquim Santasusagna i Vallès (Reus, Baix Camp, 1899 - 1982) fou un notable geògraf, escriptor i activista polític i cultural català que va desenvolupar la seva tasca al llarg del.

Veure Història de Reus і Joaquim Santasusagna i Vallès

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Veure Història de Reus і Jocs Florals

José Moñino y Redondo

José Moñino y Redondo (Múrcia, 21 d'octubre de 1728 - Sevilla, 30 de desembre de 1808), primer comte de Floridablanca, títol amb el qual és més conegut, va ser un polític espanyol.

Veure Història de Reus і José Moñino y Redondo

José Ramón de Amézaga Botet

José Ramón de Amézaga Botet va ser alcalde franquista de Reus el 1939.

Veure Història de Reus і José Ramón de Amézaga Botet

Josep Abelló Padró

és un polític català.

Veure Història de Reus і Josep Abelló Padró

Josep Borràs i Messeguer

Josep Borràs i Messeguer (Reus, 1893) fou un comerciant i polític català.

Veure Història de Reus і Josep Borràs i Messeguer

Josep Francesc Llevat Briansó

Josep Francesc Llevat Briansó (Reus, 1941 -) (conegut també com a Paco Llevat), és un farmacèutic català que va ser alcalde de Reus.

Veure Història de Reus і Josep Francesc Llevat Briansó

Josep Güell i Mercader

Josep Güell i Mercader (Reus, 1839 - 1905) fou un periodista i polític català.

Veure Història de Reus і Josep Güell i Mercader

Josep Grases i Gralla

Josep Grases i Gralla (Reus 1655 - 1734) va ser un comerciant català.

Veure Història de Reus і Josep Grases i Gralla

Josep Grases Sabater

Josep Grases Sabater (Reus, - segle XIX) va ser un jurista i polític català, fill de Josep Grases i Ribes i net de Francesc Grases i Gralla.

Veure Història de Reus і Josep Grases Sabater

Josep Iglésies i Fort

Josep Iglésies i Fort (Reus, Baix Camp, 9 de setembre de 1902 — Barcelona, 18 de novembre de 1986) fou un geògraf, historiador i escriptor català.

Veure Història de Reus і Josep Iglésies i Fort

Josep Maria Arnavat Vilaró

Josep Maria Arnavat Vilaró fou un poeta català nascut a Reus el 1917.

Veure Història de Reus і Josep Maria Arnavat Vilaró

Josep Maria Prous i Vila

Josep Maria Prous i Vila (Reus, 12 d'agost de 1899 - Perpinyà, 1978) fou un escriptor català.

Veure Història de Reus і Josep Maria Prous i Vila

Josep Martí Folguera

Josep Martí Folguera (Reus, Baix Camp, 5 de juny de 1850 - Barcelona, 21 de gener de 1929) fou un poeta, dramaturg i polígraf català.

Veure Història de Reus і Josep Martí Folguera

Josep Parellada

Josep Parellada va ser un industrial que el 1856 va impulsar l'obertura del ferrocarril de Reus a Tarragona, un dels primers de Catalunya.

Veure Història de Reus і Josep Parellada

Josep Recasens i Mercadé

Josep Recasens i Mercadé va ser un polític català nascut a Reus el 1883 i que va viure gairebé sempre a Reus, germà dels economistes Eduard i Francesc Recasens i Mercadé.

Veure Història de Reus і Josep Recasens i Mercadé

Josep Rius (frare)

Josep Rius (Balaguer, 15-I-1765 - Cervera 1833) va ser un frare franciscà, escriptor i catedràtic.

Veure Història de Reus і Josep Rius (frare)

Junta Revolucionària de Reus

La Junta Revolucionària de Reus va ser l'organització revolucionària i de govern de la ciutat de Reus constituïda, com altres, en el procés revolucionari de 1868.

Veure Història de Reus і Junta Revolucionària de Reus

Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya

La Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya va ser l'organisme de govern autònom que governà a Catalunya entre el 1808 i 1812 durant la Guerra del Francès.

Veure Història de Reus і Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya

La Canonja

La Canonja és un municipi de la comarca del Tarragonès, situat a la vora del nucli tarragoní de Bonavista.

Veure Història de Reus і La Canonja

La Columna de Foc

La Columna de Foc: fulla de subversió espiritual va ser una revista avantguardista que sortí a Reus des de l'1 d'octubre del 1918 fins al maig del 1920.

Veure Història de Reus і La Columna de Foc

La Fabril Algodonera

Factura de 1891 de la Fabril Algodonera La Fabril Algodonera coneguda popularment com el Vapor Nou, va ser la indústria cotonera més important de Reus la segona meitat del segle XIX Situada entre els carrers de sant Joan i de sant Llorenç, en terres que havien estat de l'ex-convent de sant Joan, ocupava dues grans illes de 25.000 metres quadrats amb un edifici de cinc plantes, allà on actualment hi ha l'Institut Baix Camp i la Facultat de Medicina de la URV.

Veure Història de Reus і La Fabril Algodonera

La Joven España

La Joven España fou un periòdic publicat a Reus el 1836-1837, d'ideologia propera al socialisme utòpic, en especial a les idees de Saint-Simon.

Veure Història de Reus і La Joven España

La Selva del Camp

La Selva del Camp és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.

Veure Història de Reus і La Selva del Camp

La Veu del Camp

La Veu del Camp: periódich mensual de l'Associació Catalanista de Reus va ser una publicació reusenca que començà l'11 de gener de 1885.

Veure Història de Reus і La Veu del Camp

Ligúria

Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Veure Història de Reus і Ligúria

Literatura de canya i cordill

Gravat de 1850 recreant una parada de romanços a la Plaça de Sant Agustí Vell (Barri de la Ribera, Barcelona). La literatura de canya i cordill o de fil i canya, sorgeix amb el naixement de la impremta i és un gènere de literatura popular d'extensa divulgació, que ha perviscut fins a mitjan.

Veure Història de Reus і Literatura de canya i cordill

Literatura modernista

Portada del primer número de l'Avenç La literatura modernista o el Modernisme literari és un moviment que es donà a Catalunya a la darrera dècada del i durant la primera del.

Veure Història de Reus і Literatura modernista

Llaç: revista

Llaç va ser una publicació reusenca que sortí els anys 1919 i 1920.

Veure Història de Reus і Llaç: revista

Llista d'alcaldes de Reus

Joan Mas el 1601 Medalla que portaven els alcaldes i regidors de l'Ajuntament de Reus entre el 1899 i el 1940 A continuació es mostra una Llista d'Alcaldes de Reus des del.

Veure Història de Reus і Llista d'alcaldes de Reus

Llista de reusencs

A continuació es presenta una llista dels reusencs més destacats per ordre alfabètic del primer cognom.

Veure Història de Reus і Llista de reusencs

Llorenç Milans del Bosch i Mauri

Llorenç Milans del Bosch i Mauri (Arenys de Munt, 4 de setembre de 1811 - Madrid, 20 de gener de 1878) fou un militar i polític català, fill del també militar Francesc Milans del Bosch i Arquer.

Veure Història de Reus і Llorenç Milans del Bosch i Mauri

Lluís Miquel Pérez Segura

Lluís Miquel Pérez Segura (Reus, 29 d'abril de 1956) és un polític català, alcalde de Reus de 1999 fins al 2011 i diputat al Congrés dels Diputats en la V i VI Legislatura i diputat al Parlament de Catalunya en la VII Legislatura.

Veure Història de Reus і Lluís Miquel Pérez Segura

Lo Campanar de Reus

Lo Campanar de Reus: senmanari humorístich y satírich va ser una publicació que sortí a Reus el 1879.

Veure Història de Reus і Lo Campanar de Reus

Lo Somatent

Lo Somatent va ser el primer diari reusenc publicat en català, fundat el 15 d'agost de 1886 per Pau Font de Rubinat i altres.

Veure Història de Reus і Lo Somatent

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Veure Història de Reus і Londres

Luis de Lacy y Gautier

Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.

Veure Història de Reus і Luis de Lacy y Gautier

Manuel Rocamora i Rivera

Manuel Rocamora i Rivera (Barcelona, 29 de setembre de 1863 — Barcelona, 1948) va ser un escriptor i advocat català.

Veure Història de Reus і Manuel Rocamora i Rivera

Maria Rosa Molas i Vallvé

Maria Rosa Molas i Vallvé, coneguda popularment a Reus i entorns com la mare Molas (Reus, 24 de març de 1815 - Tortosa, 11 de juny de 1876) va ser una religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Germanes de la Consolació.

Veure Història de Reus і Maria Rosa Molas i Vallvé

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Veure Història de Reus і Marroc

Martín Zurbano

Martín Zurbano (Varea, Logronyo, 29 de febrer de 1788 - 21 de gener de 1845) fou un militar liberal progressista espanyol.

Veure Història de Reus і Martín Zurbano

Mas de la Boella

La Boella és una masia al municipi de la Canonja, a la comarca catalana del Tarragonès.

Veure Història de Reus і Mas de la Boella

Mas de Valls (Reus)

El Mas de Valls és una masia de Reus (Baix Camp) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Història de Reus і Mas de Valls (Reus)

Mas Vermell (Reus)

El Mas Vermell és una masia de Reus (Baix Camp) situada a la partida d'Aigüesverds, entre el camí d'Aigüesverds i el barranc de Mascalbó, a poca distància del Mas del Xap o del Chap, que és a l'altra banda del barranc, cap al sud-est, en territori de Mascalbó.

Veure Història de Reus і Mas Vermell (Reus)

Mascalvó

Mascalvó (normativament segons l'IEC) o Mascalbó fou un antic terme rural de Tarragona que es va incorporar a Reus el 1591, i està situat prop del Barranc de Porpres o de Mascalbó, en direcció de Reus a Salou.

Veure Història de Reus і Mascalvó

Menorca sota domini britànic

Bandera del Regne de Gran Bretanya (1707-1801) Ciutadella, l'antiga capital. Menorca sota domini britànic és el període de gairebé un segle —el — de la història de Menorca durant el qual aquesta illa de l'arxipèlag de les Balears va estar sota la sobirania de la Gran Bretanya, des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena Guerra de Successió Espanyola —i que pel Tractat d'Utrecht de 1713 va passar a sobirania britànica així com Gibraltar— fins al Tractat d'Amiens de 1802 en què va tornar a la sobirania de la Monarquia d'Espanya, excepte durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos.

Veure Història de Reus і Menorca sota domini britànic

Mercat Central de Reus

El Mercat Central de Reus és un edifici de planta baixa dissenyat per l'arquitecte Antoni Sardà i Moltó, i protegit com a bé cultural d'interès local.

Veure Història de Reus і Mercat Central de Reus

Mercat negre

Barcelona 2015 El mercat negre és el comerç il·legal o clandestí, és a dir l'intercanvi de mercaderies la circulació de les quals és prohibida, racionada o robada.

Veure Història de Reus і Mercat negre

Milícia nacional

Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.

Veure Història de Reus і Milícia nacional

Miquel Colàs Piquer

Miquel Colàs Piquer és un industrial i polític català nascut a Tolosa de Llenguadoc el 1933 i resident a Reus des de ben petit.

Veure Història de Reus і Miquel Colàs Piquer

Monterols

Monterols o Munterols és una partida del terme de Reus situada a la part nord-oest de la ciutat, a la zona entre la carretera d'Alcolea, la carretera de Castellvell i el barranc de la Buada, fins a tocar el terme de l'Aleixar.

Veure Història de Reus і Monterols

Mosterià

El mosterià és una cultura o període que es desenvolupa a partir del 70.000 aC aproximadament, a la part final del paleolític inferior, durant els períodes glacials Würm I i Würm II i el període interglacial entre ambdós.

Veure Història de Reus і Mosterià

Moviment Socialista de Catalunya

El Moviment Socialista de Catalunya (MSC) fou un partit polític socialista català, fundat simultàniament a Tolosa de Llenguadoc, Mèxic i, clandestinament, a Catalunya pel gener del 1945, considerada hereva del Front de la Llibertat.

Veure Història de Reus і Moviment Socialista de Catalunya

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Veure Història de Reus і Nàpols

Necròpolis

Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.

Veure Història de Reus і Necròpolis

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Veure Història de Reus і Neolític

Noucentisme

Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.

Veure Història de Reus і Noucentisme

Occitània del segle XIV al XVII

La història d'Occitània dels segles XIV al XVII es caracteritza per la resistència a la lenta però inexorable incorporació a França i a la pèrdua dels seus estats.

Veure Història de Reus і Occitània del segle XIV al XVII

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Veure Història de Reus і Olivera

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Veure Història de Reus і Països Baixos

Palamós

Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.

Veure Història de Reus і Palamós

Paleolític inferior

El paleolític inferior és una de les fases del paleolític o edat de pedra, i s'estén des d'uns 2,5 milions d'anys enrere fins fa uns 120.000 anys.

Veure Història de Reus і Paleolític inferior

Paleolític mitjà

El paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC.

Veure Història de Reus і Paleolític mitjà

Pantà de Riudecanyes

El pantà de Riudecanyes és un embassament que pertany a la riera de Riudecanyes, creat per una presa situada al municipi de Riudecanyes, a la comarca del Baix Camp.

Veure Història de Reus і Pantà de Riudecanyes

Papa Climent VI

Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.

Veure Història de Reus і Papa Climent VI

Papa Gregori XI

Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.

Veure Història de Reus і Papa Gregori XI

Paraire

Registre dels exàmens dels Mestres Paraires. Arxiu de la Reial Fàbrica de Draps. Segle XVI. Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi. Un paraire era un menestral que antany tenia com a ofici preparar la llana per al seu teixit.

Veure Història de Reus і Paraire

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Història de Reus і París

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Veure Història de Reus і Parlament de Catalunya

Partida de la Grassa

La Partida de la Grassa és una partida de terra del terme de Reus (Baix Camp) que ocupa una bona extensió del territori entre la Riera de la Quadra i el Rec de la Grassa, que forma límit de terme amb Constantí.

Veure Història de Reus і Partida de la Grassa

Partida de Porpres

Porpres és una partida del terme municipal de Reus a la comarca catalana del Baix Camp.

Veure Història de Reus і Partida de Porpres

Partida del Vilar

La Partida del Vilar és una partida de terra del terme de Reus a la comarca catalana del Baix Camp.

Veure Història de Reus і Partida del Vilar

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Veure Història de Reus і Partit dels Socialistes de Catalunya

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.

Veure Història de Reus і Partit Popular (Espanya)

Partit Republicà Democràtic Federal

El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.

Veure Història de Reus і Partit Republicà Democràtic Federal

Partit Socialista Unificat de Catalunya

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.

Veure Història de Reus і Partit Socialista Unificat de Catalunya

Patent de cors

Patent de cors francesa de 1809 Una patent de cors (del llatí cursus, 'carrera') era un document atorgat pels monarques o els dirigents de les ciutats estat pel qual el beneficiari (el corsari) obtenia llicència de l'autoritat per atacar vaixells i altres pertinences dels enemics d'aquells.

Veure Història de Reus і Patent de cors

Pau Font de Rubinat

Pau Font de Rubinat fou un polític i bibliòfil català nascut a Reus el 5 d'octubre de 1860 en el si d'una família burgesa.

Veure Història de Reus і Pau Font de Rubinat

Pedrer (arma)

Un pedrer. El pedrer era un petit canó d'un peu i mig de longitud (75 cm.) sobre polzada i mitjana de boca (3,7 cm.). Tant en les places com en els vaixells, estava muntat sobre una forqueta de ferro, eix o virola, els extrems del qual o puntes remataven en uns anells on es recolzaven els munyons de la peça.

Veure Història de Reus і Pedrer (arma)

Pere Anguera Nolla

Pere Anguera Nolla (Reus, 18 de novembre de 1953 - 4 de gener de 2010) va ser un escriptor i historiador català.

Veure Història de Reus і Pere Anguera Nolla

Pere Cavallé Llagostera

fou un periodista, dramaturg i polític català.

Veure Història de Reus і Pere Cavallé Llagostera

Pere de Clasquerí

Pere de Clasquerí (? - Agde, Llenguadoc, 10 de gener de 1380) fou Bisbe d'Osca (1351-1357), arquebisbe de Tarragona (1357-1380) i canceller de la Corona d'Aragó.

Veure Història de Reus і Pere de Clasquerí

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Veure Història de Reus і Pere el Cerimoniós

Pere Gil Estalella

Pere Gil Estalella (Reus, 1550 o 17 de gener de 1551 - Barcelona, 15 de setembre de 1622) fou un religiós jesuïta català.

Veure Història de Reus і Pere Gil Estalella

Pere Joan Barceló i Anguera

Pere Joan Barceló i Anguera (Vila de Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.

Veure Història de Reus і Pere Joan Barceló i Anguera

Pere Mancha

Pere Mancha (o potser Manxa) va ser un banquer reusenc del segle XVII, del qual només es tenen les notícies d'un fet ocorregut durant la Guerra dels Segadors a la ciutat de Reus Al començament de la Guerra dels Segadors, Reus tenia 1200 cases habitades que es van reduir a 800 al final de la guerra.

Veure Història de Reus і Pere Mancha

Pere Mata i Fontanet

Pere Mata i Fontanet (Reus, Baix Camp, 14 de juny o el 13 de juliol de 1811 - Reus, Baix Camp, o Madrid, 21 de maig o el 27 de maig de 1877) fou un metge català, fill del també metge Pere Mata i Ripollès.

Veure Història de Reus і Pere Mata i Fontanet

Pere Mulet

Pere Mulet (Tarragona, segles XIII -) va ser un hisendat i comerciant català.

Veure Història de Reus і Pere Mulet

Pere Soriguera Aulès

Pere Soriguera Aulès (Reus, 29 de juliol de 1810 - Tarragona, 9 de juliol de 1838) va ser un periodista i polític català.

Veure Història de Reus і Pere Soriguera Aulès

Pere Sunyer i Aulès

Pere Sunyer Aulès (Reus, 1 de gener de 1750 - 30 de juliol de 1818) fou un fabricant de teixits i comerciant català.

Veure Història de Reus і Pere Sunyer i Aulès

Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus

El Periódico Político y Mercantil de la villa de Reus va ser el primer periòdic imprès a Reus, impulsat per Jaume Ardèvol i els sectors liberals reusencs, teòricament per obtenir beneficis per la Casa de la Caritat.

Veure Història de Reus і Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Veure Història de Reus і Pesta Negra

Philippe de La Mothe-Houdancourt

Philippe, comte de la Mothe-Houdancourt (1605 - 24 de març del 1657), va ser un militar francès, duc de Cardona, mariscal de França i virrei de Catalunya, que lluità a la Guerra dels Segadors i en diversos escenaris de la Guerra dels Trenta Anys.

Veure Història de Reus і Philippe de La Mothe-Houdancourt

Pierre François Charles Augereau

Pierre Françoise Augereau (París, 21 d'octubre del 1757 – La Houssaye-en-Brie, 1816), fou un militar francès que assolí el grau de mariscal així com els títols de par de França i duc de Castiglione.

Veure Història de Reus і Pierre François Charles Augereau

Pierre Porxe

Gravat de Pierre Porxe acolorit a la trepa, representant sant Pere i altres sants Pierre Porxe (Roézé-sur-Sarthe ? - Reus 1787) va ser un gravador i xilògraf que s'instal·là a Reus cap al 1770.

Veure Història de Reus і Pierre Porxe

Pirateria barbaresca

Batalla entre la fragata britànica HMS Mary Rose i set pirates algerians, 1669 Els pirates barbarescos, també de vegades anomenats corsaris otomans, van ser pirates i corsaris que van actuar des del nord d'Àfrica (la costa barbaresca), on tenien les seves bases, des de Tunis, Trípoli, Alger, Salé i ports del Marroc, assetjant el trànsit marítim al Mediterrani occidental des del temps de les croades i que es va fer especialment intens després de la caiguda de Constantinoble (1453) en mans dels turcs otomans.

Veure Història de Reus і Pirateria barbaresca

Plaça de Prim

La Plaça de Prim és la plaça central de la ciutat de Reus, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Història de Reus і Plaça de Prim

Plaça del Mercadal (Reus)

La Plaça del Mercadal és una plaça del municipi de Reus (Baix Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Història de Reus і Plaça del Mercadal (Reus)

Plans de Quart

Els Plans de Quart és una partida de terra del municipi de Reus (Baix Camp).

Veure Història de Reus і Plans de Quart

Polikàrpov I-15

Polikàrpov I-15bis a l'aire Polikàrpov I-15 "Xato" amb els colors de la República Espanyola El Polikàrpov I-15 "Чайка" (Txaika, 'Gavina') va ser un caça soviètic que va ser enlairat per primera vegada l'octubre del 1933 pel pilot de proves Valeri Txkàlov.

Veure Història de Reus і Polikàrpov I-15

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Veure Història de Reus і Pompeu Fabra i Poch

Portal dels Jueus

El Portal dels Jueus és un element arquitectònic a Reus (Baix Camp) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Història de Reus і Portal dels Jueus

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Veure Història de Reus і Portugal

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Veure Història de Reus і Pròsper de Bofarull i Mascaró

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Veure Història de Reus і Prússia

Primera Guerra del Marroc

La Primera Guerra del Marroc, o Guerra d'Àfrica, fou el conflicte bèl·lic entre Espanya i el sultanat del Marroc entre 1859 i 1860.

Veure Història de Reus і Primera Guerra del Marroc

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Història de Reus і Primera Guerra Mundial

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Veure Història de Reus і Primera República Espanyola

Privilegi

''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.

Veure Història de Reus і Privilegi

Pronunciament

Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant (conegut com a pronunciamiento), característic del.

Veure Història de Reus і Pronunciament

Quarter de cavalleria (Reus)

El Quarter de cavalleria va ser la construcció institucional més important edificada a Reus durant el.

Veure Història de Reus і Quarter de cavalleria (Reus)

Queri

Queri és el sobrenom amb què va ser conegut el versaire popular català Josep Ferré Prats.

Veure Història de Reus і Queri

Rabassa morta

El contracte de rabassa morta era un contracte molt estès a Catalunya, pel qual s'establia un conreu en règim emfitèutic semblant a un arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició de restar dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats, anomenat també “establiment a primers ceps”.

Veure Història de Reus і Rabassa morta

Rafael Compte i Ferrando

Rafael Compte i Ferrando (Reus, 1738 - 1801) va ser un llibreter i impressor català.

Veure Història de Reus і Rafael Compte i Ferrando

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Veure Història de Reus і Rafael del Riego

Ral

Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.

Veure Història de Reus і Ral

Ramon Amigó Anglès

Ramon Amigó Anglès (Reus, Baix Camp, 16 de gener de 1925 - Reus, 16 de setembre de 2011) fou un escriptor, professor de català i onomatòleg.

Veure Història de Reus і Ramon Amigó Anglès

Ramon de Sant Llorenç

Ramon de Sant Llorenç (- Tarragona, 1217) va ser un sacerdot vinculat amb la Seu de Tarragona, d'on en va ser canonge i Paborde.

Veure Història de Reus і Ramon de Sant Llorenç

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Veure Història de Reus і Ramon Llull

Reial Aero Club de Reus

El Reial Aero Club de Reus, és un club de vol de la ciutat de Reus que va ser fundat el 1935 amb el nom d'Aero Club de Reus i amb l'objectiu de facilitar la pràctica de l'aviació (vol amb motor) als interessats.

Veure Història de Reus і Reial Aero Club de Reus

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Veure Història de Reus і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Veure Història de Reus і Renaixença

Restauració absolutista a Espanya

84-96209-39-3 es La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica.

Veure Història de Reus і Restauració absolutista a Espanya

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Veure Història de Reus і Restauració borbònica

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Veure Història de Reus і Reus

Reus 1973

Reus 1973 va ser una revista satírica que va sortir a Reus el 1923.

Veure Història de Reus і Reus 1973

Revista del Centre de Lectura

Revista del Centro de Lectura 1883 La Revista del Centre de Lectura és una publicació del Centre de Lectura de Reus apareguda el 1883.

Veure Història de Reus і Revista del Centre de Lectura

Revolució Americana

Declaració d'Independència'', mostrant els cinc membres del comitè encarregat de redactar la Declaració el 1776, presentant el seu treball al Segon Congrés Continental a Filadèlfia. La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit).

Veure Història de Reus і Revolució Americana

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Veure Història de Reus і Revolució de 1868

Riera de la Boella

La Riera de la Boella o Riera de la Sisena és un curs fluvial que discorre per les comarques del Baix Camp i del Tarragonès.

Veure Història de Reus і Riera de la Boella

Robert d'Aguiló

Robert d'Aculley, Robert Culley o Robert de Culley, més conegut com a Robert d'Aguiló o Robert Bordet (Normandia, v.1100? - ?, 1154/57) fou príncep de Tarragona (1129-1154/57).

Veure Història de Reus і Robert d'Aguiló

Roderic Tello

Roderic Tello va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1288 i 1308.

Veure Història de Reus і Roderic Tello

Salou

Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Veure Història de Reus і Salou

Salvador Bové i Salvador

Salvador Bové (Reus, 1869 – Badalona, 1915), fou un canonge expert en la vida i obra de Ramon Llull.

Veure Història de Reus і Salvador Bové i Salvador

Salvador Torrell i Eulàlia

Salvador Torrell i Eulàlia (Reus, Baix Camp, 20 de juliol de 1900 - Barcelona, 24 d'octubre de 1990) va ser un llibreter i editor català conegut també com a Torrell de Reus.

Veure Història de Reus і Salvador Torrell i Eulàlia

Salvador Vilaseca i Anguera

Salvador Vilaseca i Anguera (Reus, 17 d'abril de 1896 - 13 d'abril de 1975) fou un historiador i metge català.

Veure Història de Reus і Salvador Vilaseca i Anguera

Sancho López de Ayerbe

Sancho López de Ayerbe (Galeriana (Osca) - Tarragona 1357) va ser un polític i eclesiàstic de l'orde dels franciscans, bisbe de Tarassona i arquebisbe de Tarragona.

Veure Història de Reus і Sancho López de Ayerbe

Sant Francesc de Reus

Sant Francesc és un església barroca i antic convent franciscà al nucli de Reus (Baix Camp).

Veure Història de Reus і Sant Francesc de Reus

Santuari de Misericòrdia

El Santuari de Misericòrdia és una obra del municipi de Reus (Baix Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Història de Reus і Santuari de Misericòrdia

Saqueig de Roma (1527)

El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).

Veure Història de Reus і Saqueig de Roma (1527)

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure Història de Reus і Segona República Espanyola

Setmanari Reus

El Setmanari Reus era el nom popular de la publicació setmanal reusenca Reus, semanario de la ciudad.

Veure Història de Reus і Setmanari Reus

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Història de Reus і Sicília

Simó de Bell-lloc

Simó de Bell-lloc (segle XII - València, 1326) va ser un noble català membre de la família dels Bell-lloc, originaris del Vallès però amb possessions al Camp de Tarragona.

Veure Història de Reus і Simó de Bell-lloc

Sindicats Lliures

Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures) fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant Bartolomé Roselló i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch).

Veure Història de Reus і Sindicats Lliures

Siurana (Priorat)

Siurana és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca catalana del Priorat.

Veure Història de Reus і Siurana (Priorat)

Societat de Lliurepensadors de Reus

La Societat de Lliurepensadors de Reus va ser una entitat creada a la ciutat de Reus el 1887.

Veure Història de Reus і Societat de Lliurepensadors de Reus

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Veure Història de Reus і Sometent

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Veure Història de Reus і Suècia

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Veure Història de Reus і Tarragona

Terrisser

Un terrisser o terrissaire és una persona que té com a ofici fer objectes de terrissa i vendre'ls.

Veure Història de Reus і Terrisser

Tiara (barret)

Tiara és el nom donat comú d'una família de lligadures altes originades a l'Àsia occidental i després adoptades per l'Església Catòlica.

Veure Història de Reus і Tiara (barret)

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Veure Història de Reus і Toponímia

Torre de sentinella

Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya La torre de sentinella, torre de guaita (del fràncic wahta) o torre de defensa, també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar.

Veure Història de Reus і Torre de sentinella

Torre del Cambrer

Torre del Cambrer o Castell del Cambrer és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Reus (Baix Camp).

Veure Història de Reus і Torre del Cambrer

Traginer

Un traginer a la tradicional festa dels Tres Tombs d'Igualada Un traginer és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou.

Veure Història de Reus і Traginer

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Veure Història de Reus і Trienni Liberal

Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.

Veure Història de Reus і Unió Catalanista

Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya

Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya (UC-DCC) fou una coalició electoral formada a Catalunya per a les eleccions generals espanyoles de 1977, les primeres eleccions democràtiques.

Veure Història de Reus і Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya

Urgell

L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.

Veure Història de Reus і Urgell

Vicalvarada

Leopoldo O'Donnell. La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolta espanyola del 1854, per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro, al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny del 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854-1856).

Veure Història de Reus і Vicalvarada

Vila-seca

Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, la Canonja, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou.

Veure Història de Reus і Vila-seca

Vilafortuny

Vilafortuny és un antic nucli de població, actualment en terme de Cambrils.

Veure Història de Reus і Vilafortuny

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.

Veure Història de Reus і Vil·la romana

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Història de Reus і Visigots

Xavier Amorós Solà

Xavier Amorós Solà (Reus, 7 d'abril de 1923 - 18 de juliol de 2022) va ser un poeta i polític català.

Veure Història de Reus і Xavier Amorós Solà

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Veure Història de Reus і 1 de novembre

1154

Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1154

1183

El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Història de Reus і 1183

1186

El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Història de Reus і 1186

1305

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1305

1343

El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Història de Reus і 1343

1348

Veure Història de Reus і 1348

1349

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1349

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Veure Història de Reus і 1375

1413

; Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1413

1462

; Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1462

1495

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1495

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Història de Reus і 15 de gener

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Història de Reus і 16 de desembre

1625

;Països Catalans:;Món.

Veure Història de Reus і 1625

1640

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1640

1641

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1641

1642

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure Història de Reus і 1642

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Veure Història de Reus і 17 d'abril

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1705

1706

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1706

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Veure Història de Reus і 1707

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Veure Història de Reus і 1709

1710

;Països catalans.

Veure Història de Reus і 1710

1712

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1712

1713

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1713

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Veure Història de Reus і 1714

1719

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1719

1728

Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.

Veure Història de Reus і 1728

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de Reus і 1738

1758

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Veure Història de Reus і 1758

1760

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1760

1763

Llinda al carrer Sant Josep de Calella.

Veure Història de Reus і 1763

1766

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1766

1782

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1782

1793

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1793

1794

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1794

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de Reus і 1805

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Veure Història de Reus і 1808

1809

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1809

1810

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1810

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Veure Història de Reus і 1812

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de Reus і 1813

1837

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1837

1838

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.

Veure Història de Reus і 1838

1843

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1843

1854

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1854

1856

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1856

1860

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1860

1863

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1863

1868

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1868

1872

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1872

1873

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1873

1879

199x199px;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1879

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de Reus і 1884

1886

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1886

1893

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1893

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Història de Reus і 1895

1897

barceloní del Fort Pienc.

Veure Història de Reus і 1897

1931

;Països Catalans.

Veure Història de Reus і 1931

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Veure Història de Reus і 1939

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Veure Història de Reus і 1983

1999

1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.

Veure Història de Reus і 1999

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Història de Reus і 2 de juny

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Veure Història de Reus і 25 d'abril

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Història de Reus і 26 de febrer

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Veure Història de Reus і 29 de maig

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Veure Història de Reus і 3 d'agost

3 de juliol

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Història de Reus і 3 de juliol

3 de juny

El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Història de Reus і 3 de juny

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Història de Reus і 5 de juny

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Història de Reus і 6 de març

7 de novembre

El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.

Veure Història de Reus і 7 de novembre

, Camp de Tarragona, Canal de Reus a Salou, Canó, Capçanes, Capítol (catolicisme), Carles II de Castella, Carles Martí Massagué, Carles Pellicer i Punyed, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carta de franquesa, Casimir de Bofarull i Miquel, Castell d'Escornalbou, Castell de Sant'Angelo, Castlà, Catalunya, Cònsol (diplomàcia), Cúter, Celedoni Vilà Torroja, Cels Gomis i Mestre, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Centre d'Amics, Claude-Henri de Rouvroy, Climent VII, Combat de Morell i Vilallonga, Comissions Obreres de Catalunya, Companyia de Jesús, Companyia Nova de Gibraltar, Comtat de Prades, Comtat de Reus, Comuna del Camp, Constantí, Constitució Espanyola de 1812, Convergència Democràtica de Catalunya, Converses sobre temes d'interès local, Corregiment de Reus, Cosme Vidal i Rosich, Cotó, Crac del 29, Cultura del vas campaniforme, Departament de les Boques de l'Ebre, Diana constitucional política y mercantil de la villa de Reus, Dinamarca, Diputació del General de Catalunya, Domènec Ram i Lanaja, Dubrovnik, Ducat de Cardona, Duro, Eco de Reus, Edat del bronze, Eduard Toda i Güell, El Centinela de la Patria en Reus, Eleccions generals espanyoles de 1977, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Enric Aguadé Parés, Ernest Benach i Pascual, Esquerra Republicana de Catalunya, Estaments, Estats Pontificis, Estats Units d'Amèrica, Estraperlo (mercat negre), Evarist Fàbregas i Pàmies, Exèrcit Popular de la República, Felip de Cervelló, Felip V d'Espanya, Fets del sis d'octubre, Fil·loxera de la vinya, Fills de la Sagrada Família, Folklore, Foment Nacionalista Republicà, França, Francesc Bartrina i d'Aixemús, Francesc Gras i Elies, Gabriel Ferrater i Soler, Garcia Miquel d'Ayerbe, Gas Reusense, Gener, Germans Nebot, Gibraltar, Gozzio Battaglia, Grup modernista de Reus, Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Dos Peres, Guerra dels Malcontents, Guerra dels Segadors, Guerra Gran, Guillem de Rocabertí i Desfar, Guillem Maria de Brocà i de Montagut, Hortensi Güell i Güell, Host (edat mitjana), Indalecio Prieto Tuero, Iniciativa per Catalunya Verds, Insaculació, Institut Pere Mata, Isabel II d'Espanya, Itàlia, Jaume el Just, Jaume II d'Urgell, Joan d'Olzinelles, Joan de Montcada i Gralla, Joan de Sant Boi, Joan el Sense Fe, Joan Ferraté i Soler, Joan Francesch i Serret, Joan Maria Roig i Borràs, Joan Prim i Prats, Joan Puig i Ferreter, Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús, Joaquim Santasusagna i Vallès, Jocs Florals, José Moñino y Redondo, José Ramón de Amézaga Botet, Josep Abelló Padró, Josep Borràs i Messeguer, Josep Francesc Llevat Briansó, Josep Güell i Mercader, Josep Grases i Gralla, Josep Grases Sabater, Josep Iglésies i Fort, Josep Maria Arnavat Vilaró, Josep Maria Prous i Vila, Josep Martí Folguera, Josep Parellada, Josep Recasens i Mercadé, Josep Rius (frare), Junta Revolucionària de Reus, Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya, La Canonja, La Columna de Foc, La Fabril Algodonera, La Joven España, La Selva del Camp, La Veu del Camp, Ligúria, Literatura de canya i cordill, Literatura modernista, Llaç: revista, Llista d'alcaldes de Reus, Llista de reusencs, Llorenç Milans del Bosch i Mauri, Lluís Miquel Pérez Segura, Lo Campanar de Reus, Lo Somatent, Londres, Luis de Lacy y Gautier, Manuel Rocamora i Rivera, Maria Rosa Molas i Vallvé, Marroc, Martín Zurbano, Mas de la Boella, Mas de Valls (Reus), Mas Vermell (Reus), Mascalvó, Menorca sota domini britànic, Mercat Central de Reus, Mercat negre, Milícia nacional, Miquel Colàs Piquer, Monterols, Mosterià, Moviment Socialista de Catalunya, Nàpols, Necròpolis, Neolític, Noucentisme, Occitània del segle XIV al XVII, Olivera, Països Baixos, Palamós, Paleolític inferior, Paleolític mitjà, Pantà de Riudecanyes, Papa Climent VI, Papa Gregori XI, Paraire, París, Parlament de Catalunya, Partida de la Grassa, Partida de Porpres, Partida del Vilar, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular (Espanya), Partit Republicà Democràtic Federal, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Patent de cors, Pau Font de Rubinat, Pedrer (arma), Pere Anguera Nolla, Pere Cavallé Llagostera, Pere de Clasquerí, Pere el Cerimoniós, Pere Gil Estalella, Pere Joan Barceló i Anguera, Pere Mancha, Pere Mata i Fontanet, Pere Mulet, Pere Soriguera Aulès, Pere Sunyer i Aulès, Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus, Pesta Negra, Philippe de La Mothe-Houdancourt, Pierre François Charles Augereau, Pierre Porxe, Pirateria barbaresca, Plaça de Prim, Plaça del Mercadal (Reus), Plans de Quart, Polikàrpov I-15, Pompeu Fabra i Poch, Portal dels Jueus, Portugal, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Prússia, Primera Guerra del Marroc, Primera Guerra Mundial, Primera República Espanyola, Privilegi, Pronunciament, Quarter de cavalleria (Reus), Queri, Rabassa morta, Rafael Compte i Ferrando, Rafael del Riego, Ral, Ramon Amigó Anglès, Ramon de Sant Llorenç, Ramon Llull, Reial Aero Club de Reus, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Renaixença, Restauració absolutista a Espanya, Restauració borbònica, Reus, Reus 1973, Revista del Centre de Lectura, Revolució Americana, Revolució de 1868, Riera de la Boella, Robert d'Aguiló, Roderic Tello, Salou, Salvador Bové i Salvador, Salvador Torrell i Eulàlia, Salvador Vilaseca i Anguera, Sancho López de Ayerbe, Sant Francesc de Reus, Santuari de Misericòrdia, Saqueig de Roma (1527), Segona República Espanyola, Setmanari Reus, Sicília, Simó de Bell-lloc, Sindicats Lliures, Siurana (Priorat), Societat de Lliurepensadors de Reus, Sometent, Suècia, Tarragona, Terrisser, Tiara (barret), Toponímia, Torre de sentinella, Torre del Cambrer, Traginer, Trienni Liberal, Unió Catalanista, Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya, Urgell, Vicalvarada, Vila-seca, Vilafortuny, Vil·la romana, Visigots, Xavier Amorós Solà, 1 de novembre, 1154, 1183, 1186, 1305, 1343, 1348, 1349, 1375, 1413, 1462, 1495, 15 de gener, 16 de desembre, 1625, 1640, 1641, 1642, 17 d'abril, 1705, 1706, 1707, 1709, 1710, 1712, 1713, 1714, 1719, 1728, 1738, 1758, 1760, 1763, 1766, 1782, 1793, 1794, 1805, 1808, 1809, 1810, 1812, 1813, 1837, 1838, 1843, 1854, 1856, 1860, 1863, 1868, 1872, 1873, 1879, 1884, 1886, 1893, 1895, 1897, 1931, 1939, 1983, 1999, 2 de juny, 25 d'abril, 26 de febrer, 29 de maig, 3 d'agost, 3 de juliol, 3 de juny, 5 de juny, 6 de març, 7 de novembre.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat