Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Peníscola і Peníscola
Història de Peníscola і Peníscola tenen 93 coses en comú (en Uniopèdia): Agricultura, Agricultura de secà, Alfred Ayza Roca, Ametller, Antiga Roma, Antonio Aranda Mata, Arma, Artal IV d'Alagón, Aviació Legionària, Avinyó, Àmfora, Baix Maestrat, Balànsiya, Benet XIII, Benicarló, Benito Mussolini, Calabuch, Carta de poblament, Castell de Peníscola, Ceràmica, Charlton Heston, Cisma d'Occident, Ciutat, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de Mallorca, Consell, Corona d'Aragó, Dècada del 1960, Ebre, Emirat de Múrsiya, ..., Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola, Estrabó, Felip II de Castella, Felip V d'Espanya, Fenicis, Giovanni Battista Antonelli, Grecs, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Nou Anys, Ilercavons, Imperi Romà, Italians, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Luis García Berlanga, Mar Mediterrània, Marjal de Peníscola, Múrcia, Medi ambient, Muhàmmad ibn Mardanix, Museu de la Mar (Peníscola), N-340, Napoleó Bonaparte, Oli, Olivera, Orde de Montesa, Orde del Temple, País Valencià, Parc natural, Parc Natural de la Serra d'Irta, Patrimoni cultural, Púnics, Península Ibèrica, Peníscola, Pesca, Platja Nord (Peníscola), Platja Sud (Peníscola), Port de Peníscola, Principat de Catalunya, Quersonès (desambiguació), Regne de València, Revolta de les Germanies, Roma, Russafa, Saguntum, Serra d'Irta, Setge de Borriana, Setge de Peníscola (1225), Sophia Loren, Tómbol, Teles, Tortosa, Turisme, València, Vi, Vinaròs, Vinya, 16 de desembre, 19 d'abril, 20 d'octubre, 31 de gener. Ampliar l'índex (63 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Agricultura і Història de Peníscola · Agricultura і Peníscola ·
Agricultura de secà
Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.
Agricultura de secà і Història de Peníscola · Agricultura de secà і Peníscola ·
Alfred Ayza Roca
Alfred Ayza Roca (Peníscola, Baix Maestrat, 1941-11 de febrer del 2003) va ser un filòleg, escriptor i catedràtic valencià.
Alfred Ayza Roca і Història de Peníscola · Alfred Ayza Roca і Peníscola ·
Ametller
L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Ametller і Història de Peníscola · Ametller і Peníscola ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Història de Peníscola · Antiga Roma і Peníscola ·
Antonio Aranda Mata
Antonio Aranda Mata (Leganés, 13 de novembre de 1888 - Madrid, 8 de febrer de 1979) va ser un militar espanyol que va combatre en la Guerra Civil espanyola en el bàndol revoltat, amb el grau de coronel en 1936 i de general en 1939.
Antonio Aranda Mata і Història de Peníscola · Antonio Aranda Mata і Peníscola ·
Arma
Armes de l'edat del bronze Una arma és un estri, eina, útil o dispositiu concebut per a neutralitzar, ferir o matar éssers vius, o per a destruir edificis o objectes, generalment en el marc d'una guerra o una altra classe de conflicte.
Arma і Història de Peníscola · Arma і Peníscola ·
Artal IV d'Alagón
Artal IV d'Alagón (? - 1295) va ser un noble valencià d'origen aragonès, camarlenc del rei Jaume el Just, 4t senyor de Sástago.
Artal IV d'Alagón і Història de Peníscola · Artal IV d'Alagón і Peníscola ·
Aviació Legionària
L'Aviació legionària italiana (Aviazione Legionaria en italià) fou una divisió expedicionària de les Força Aèria Italiana enviada el 1936 per Benito Mussolini per tal de donar suport al bàndol nacional durant la Guerra Civil espanyola.
Aviació Legionària і Història de Peníscola · Aviació Legionària і Peníscola ·
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Avinyó і Història de Peníscola · Avinyó і Peníscola ·
Àmfora
Àmfores exhibides al castell de Bodrum, Turquia. Una àmfora (Amphora) és un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, normalment acabat en un piu, i que és usada per a guardar-hi i transportar-hi aliments.
Àmfora і Història de Peníscola · Àmfora і Peníscola ·
Baix Maestrat
Mapa municipal del Baix Maestrat El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs.
Baix Maestrat і Història de Peníscola · Baix Maestrat і Peníscola ·
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Balànsiya і Història de Peníscola · Balànsiya і Peníscola ·
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Benet XIII і Història de Peníscola · Benet XIII і Peníscola ·
Benicarló
Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.
Benicarló і Història de Peníscola · Benicarló і Peníscola ·
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Benito Mussolini і Història de Peníscola · Benito Mussolini і Peníscola ·
Calabuch
Calabuch és una pel·lícula espanyola, en blanc i negre, dirigida per Luis García Berlanga que va ser estrenada el 28 de setembre de 1956.
Calabuch і Història de Peníscola · Calabuch і Peníscola ·
Carta de poblament
Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.
Carta de poblament і Història de Peníscola · Carta de poblament і Peníscola ·
Castell de Peníscola
El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell.
Castell de Peníscola і Història de Peníscola · Castell de Peníscola і Peníscola ·
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Ceràmica і Història de Peníscola · Ceràmica і Peníscola ·
Charlton Heston
fou un actor i director estatunidenc de teatre i cinema.
Charlton Heston і Història de Peníscola · Charlton Heston і Peníscola ·
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Cisma d'Occident і Història de Peníscola · Cisma d'Occident і Peníscola ·
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Ciutat і Història de Peníscola · Ciutat і Peníscola ·
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Conquesta de la ciutat de Balansiya і Història de Peníscola · Conquesta de la ciutat de Balansiya і Peníscola ·
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Conquesta de Mallorca і Història de Peníscola · Conquesta de Mallorca і Peníscola ·
Consell
Consell és un municipi del Raiguer de Mallorca.
Consell і Història de Peníscola · Consell і Peníscola ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de Peníscola · Corona d'Aragó і Peníscola ·
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Dècada del 1960 і Història de Peníscola · Dècada del 1960 і Peníscola ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Història de Peníscola · Ebre і Peníscola ·
Emirat de Múrsiya
L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.
Emirat de Múrsiya і Història de Peníscola · Emirat de Múrsiya і Peníscola ·
Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola
L'Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola està situada a dalt del penyal de Peníscola, adossada al castell.
Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola і Història de Peníscola · Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola і Peníscola ·
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Estrabó і Història de Peníscola · Estrabó і Peníscola ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Felip II de Castella і Història de Peníscola · Felip II de Castella і Peníscola ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història de Peníscola · Felip V d'Espanya і Peníscola ·
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Fenicis і Història de Peníscola · Fenicis і Peníscola ·
Giovanni Battista Antonelli
Joan Baptista Antonelli (Giovanni Battista Antonelli) va ser un enginyer militar italià dins d'una saga familiar dedicada a l'enginyeria.
Giovanni Battista Antonelli і Història de Peníscola · Giovanni Battista Antonelli і Peníscola ·
Grecs
Sense descripció.
Grecs і Història de Peníscola · Grecs і Peníscola ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Guerra Civil espanyola і Història de Peníscola · Guerra Civil espanyola і Peníscola ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de Peníscola · Guerra de Successió Espanyola і Peníscola ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Guerra del Francès і Història de Peníscola · Guerra del Francès і Peníscola ·
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Guerra dels Nou Anys і Història de Peníscola · Guerra dels Nou Anys і Peníscola ·
Ilercavons
Els ilercavons, ilergàvons o ilercàons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a.C. Abastava aproximadament el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa.
Història de Peníscola і Ilercavons · Ilercavons і Peníscola ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Història de Peníscola і Imperi Romà · Imperi Romà і Peníscola ·
Italians
Els italians són un grup ètnic del sud d'Europa que comparteixen una cultura comuna i parlen italià com a llengua materna.
Història de Peníscola і Italians · Italians і Peníscola ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història de Peníscola і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Peníscola ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Història de Peníscola і Jaume el Just · Jaume el Just і Peníscola ·
Luis García Berlanga
Luis García-Berlanga Martí (València, 12 de juny de 1921 - Pozuelo de Alarcón, Madrid, 13 de novembre de 2010) fou un guionista i director de cinema valencià.
Història de Peníscola і Luis García Berlanga · Luis García Berlanga і Peníscola ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Història de Peníscola і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Peníscola ·
Marjal de Peníscola
La Marjal de Peníscola és un paratge que ha estat considerat Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i Microrreserva de flora del municipi de Peníscola (Baix Maestrat), declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 10 de juliol de 2001.
Història de Peníscola і Marjal de Peníscola · Marjal de Peníscola і Peníscola ·
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Història de Peníscola і Múrcia · Múrcia і Peníscola ·
Medi ambient
Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.
Història de Peníscola і Medi ambient · Medi ambient і Peníscola ·
Muhàmmad ibn Mardanix
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí, conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).
Història de Peníscola і Muhàmmad ibn Mardanix · Muhàmmad ibn Mardanix і Peníscola ·
Museu de la Mar (Peníscola)
El Museu de la Mar de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià) és un museu emplaçat a l'antic edifici Les Costures, sobre el Baluard del Príncep.
Història de Peníscola і Museu de la Mar (Peníscola) · Museu de la Mar (Peníscola) і Peníscola ·
N-340
Indicador N-340. La carretera N-340 (o Carretera de la Mediterrània) uneix Cadis amb Barcelona per tota la costa de la Mediterrània.
Història de Peníscola і N-340 · N-340 і Peníscola ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Història de Peníscola і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Peníscola ·
Oli
Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).
Història de Peníscola і Oli · Oli і Peníscola ·
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Història de Peníscola і Olivera · Olivera і Peníscola ·
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Història de Peníscola і Orde de Montesa · Orde de Montesa і Peníscola ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Història de Peníscola і Orde del Temple · Orde del Temple і Peníscola ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Història de Peníscola і País Valencià · País Valencià і Peníscola ·
Parc natural
El Parc Natural del Delta de l'Ebre forma part de la Llista de zones humides d'interès internacional i de la xarxa Natura 2000 L'any 1969, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) definí un parc natural com “un paisatge natural, que de vegades inclou elements de paisatge conreat i assentaments humans, que ha estat protegit i és accessible al públic”.
Història de Peníscola і Parc natural · Parc natural і Peníscola ·
Parc Natural de la Serra d'Irta
El Parc Natural de la Serra Irta és una zona protegida que abasta la Serra d'Irta, situada al Baix Maestrat entre Alcossebre al sud i Peníscola al nord.
Història de Peníscola і Parc Natural de la Serra d'Irta · Parc Natural de la Serra d'Irta і Peníscola ·
Patrimoni cultural
Santuari històric de Machu Picchu Els castellers, tradició catalana. Exemple de patrimoni cultural de tipus immaterial. Reconegut com a tal per la UNESCO. El patrimoni cultural es defineix com el conjunt de béns, materials o immaterials, d'important valor pel coneixement, missatge, diàleg cultural o creences, en definitiva, pels valors que vehiculen sobre la identitat col·lectiva d'un poble, transmesos d'una generació a l'altra.
Història de Peníscola і Patrimoni cultural · Patrimoni cultural і Peníscola ·
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Història de Peníscola і Púnics · Púnics і Peníscola ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Història de Peníscola і Península Ibèrica · Península Ibèrica і Peníscola ·
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Història de Peníscola і Peníscola · Peníscola і Peníscola ·
Pesca
Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.
Història de Peníscola і Pesca · Peníscola і Pesca ·
Platja Nord (Peníscola)
Platja Nord vista des del Castell de Peníscola. La platja Nord de Peníscola és una platja amb dos espais perfectament delimitats: la zona sud, amb quasi dos quilòmetres d'arena fina i daurada, la tradicional platja Nord, amb escàs desnivell, la qual cosa fa que no resulte en absolut perillosa; i la zona nord, fins al terme de Benicarló, tradicionalment una platja de còdols, actualment regenerada.
Història de Peníscola і Platja Nord (Peníscola) · Peníscola і Platja Nord (Peníscola) ·
Platja Sud (Peníscola)
La Platja Sud de Peníscola és una platja situada al sud del tòmbol on se situa el castell, envoltada pel port pesquer peniscolà.
Història de Peníscola і Platja Sud (Peníscola) · Peníscola і Platja Sud (Peníscola) ·
Port de Peníscola
Platja Sud. Vista del portal de Sant Pere i el port durant els anys 30 El Port de Peniscola se situa en el municipi valencià de Peníscola, al Baix Maestrat.
Història de Peníscola і Port de Peníscola · Peníscola і Port de Peníscola ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Història de Peníscola і Principat de Catalunya · Peníscola і Principat de Catalunya ·
Quersonès (desambiguació)
Quersonès o Querronès (Χερσόνησος, Chersónēsos; en àtic Χερρόνησος) és la transcripció al català del mot grec χερσόνησος, que vol significa 'península'.
Història de Peníscola і Quersonès (desambiguació) · Peníscola і Quersonès (desambiguació) ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Història de Peníscola і Regne de València · Peníscola і Regne de València ·
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Història de Peníscola і Revolta de les Germanies · Peníscola і Revolta de les Germanies ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de Peníscola і Roma · Peníscola і Roma ·
Russafa
Russafa és un barri de la ciutat de València, inclòs en el districte de l'Eixample.
Història de Peníscola і Russafa · Peníscola і Russafa ·
Saguntum
Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.
Història de Peníscola і Saguntum · Peníscola і Saguntum ·
Serra d'Irta
La serra d'Irta és un massís muntanyós que forma la punta més meridional de la serralada Litoral valenciana i és, des del 2002, parc natural.
Història de Peníscola і Serra d'Irta · Peníscola і Serra d'Irta ·
Setge de Borriana
El Setge de Borriana de 1233 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.
Història de Peníscola і Setge de Borriana · Peníscola і Setge de Borriana ·
Setge de Peníscola (1225)
El setge de Peníscola fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa per Jaume I el Conqueridor, que va fracassar.
Història de Peníscola і Setge de Peníscola (1225) · Peníscola і Setge de Peníscola (1225) ·
Sophia Loren
Sofia Villani Scicolone (Roma, 20 de setembre de 1934) és una actriu italiana, més coneguda amb el nom artístic de Sophia Loren.
Història de Peníscola і Sophia Loren · Peníscola і Sophia Loren ·
Tómbol
Tómbol prop de Karystos, Illa d'Eubea, Grècia Un tómbol (terme derivat de l'italià: tombolo i aquest del llatí tumulus) és una formació geogràfica feta per un dipòsit de sediments pel qual una illa s'uneix al continent per una estreta banda de terra.
Història de Peníscola і Tómbol · Peníscola і Tómbol ·
Teles
Teles (Teles) fou un filòsof grec originari de Mègara.
Història de Peníscola і Teles · Peníscola і Teles ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Història de Peníscola і Tortosa · Peníscola і Tortosa ·
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Història de Peníscola і Turisme · Peníscola і Turisme ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història de Peníscola і València · Peníscola і València ·
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Història de Peníscola і Vi · Peníscola і Vi ·
Vinaròs
Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.
Història de Peníscola і Vinaròs · Peníscola і Vinaròs ·
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Història de Peníscola і Vinya · Peníscola і Vinya ·
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
16 de desembre і Història de Peníscola · 16 de desembre і Peníscola ·
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
19 d'abril і Història de Peníscola · 19 d'abril і Peníscola ·
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
20 d'octubre і Història de Peníscola · 20 d'octubre і Peníscola ·
31 de gener
El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
31 de gener і Història de Peníscola · 31 de gener і Peníscola ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Peníscola і Peníscola
- Què tenen en comú Història de Peníscola і Peníscola
- Semblances entre Història de Peníscola і Peníscola
Comparació entre Història de Peníscola і Peníscola
Història de Peníscola té 163 relacions, mentre que Peníscola té 418. Com que tenen en comú 93, l'índex de Jaccard és 16.01% = 93 / (163 + 418).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Peníscola і Peníscola. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
