Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Mallorca і Història dels Països Catalans
Història de Mallorca і Història dels Països Catalans tenen 87 coses en comú (en Uniopèdia): Alacant, Alfons el Franc, Anglaterra, Antiga Roma, Arqueologia, Austriacistes, Bandolerisme, Barcelona, Blat, Cambrils, Carlemany, Cartagena, Castell de Bellver, Catalunya, Ciutat, Comissions Obreres, Conquesta feudal hispànica, Consell de Castella, Corona d'Aragó, Cova de Muleta, Cristianisme, Dénia, Decrets de Nova Planta, Diccionari català-valencià-balear, Dinastia Trastàmara, Edat del ferro, Eivissa, Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, ..., Feudalisme, Formentera, França, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francisco Franco Bahamonde, Gènova, Gimnèsies, Girona, Govern de les Illes Balears, Gran i General Consell, Guerra de Successió Espanyola, Història de les Illes Balears, Illes Balears, Imperi Cartaginès, Inquisició, Insaculació, Jaume el Conqueridor, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Llatí, Lleida, Lluís Companys i Jover, Lluís Domènech i Montaner, Londres, Maó, Madrid, Mallorca, Mar Mediterrània, Múrcia, Menorca, Montpeller, Neolític, Palma, Parlament de les Illes Balears, Púnics, Pere el Cerimoniós, Pitiüses, Prehistòria, Ramon Llull, Regne de Mallorca, Renaixença, Revolta de les Germanies, Rosselló, Salou, Saragossa, Sardenya, Sóller, Seda, Segona República Espanyola, Sicília, Talaiot, Tarragona, Tortosa, Tractat d'Utrecht, Tractat dels Pirineus, València, Xuetes, 31 de desembre. Ampliar l'índex (57 més) »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Alacant і Història de Mallorca · Alacant і Història dels Països Catalans ·
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Història de Mallorca · Alfons el Franc і Història dels Països Catalans ·
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Anglaterra і Història de Mallorca · Anglaterra і Història dels Països Catalans ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Història de Mallorca · Antiga Roma і Història dels Països Catalans ·
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Arqueologia і Història de Mallorca · Arqueologia і Història dels Països Catalans ·
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Austriacistes і Història de Mallorca · Austriacistes і Història dels Països Catalans ·
Bandolerisme
Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades (normalment amb armes de foc), comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.
Bandolerisme і Història de Mallorca · Bandolerisme і Història dels Països Catalans ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de Mallorca · Barcelona і Història dels Països Catalans ·
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Blat і Història de Mallorca · Blat і Història dels Països Catalans ·
Cambrils
Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.
Cambrils і Història de Mallorca · Cambrils і Història dels Països Catalans ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història de Mallorca · Carlemany і Història dels Països Catalans ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Cartagena і Història de Mallorca · Cartagena і Història dels Països Catalans ·
Castell de Bellver
El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").
Castell de Bellver і Història de Mallorca · Castell de Bellver і Història dels Països Catalans ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història de Mallorca · Catalunya і Història dels Països Catalans ·
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Ciutat і Història de Mallorca · Ciutat і Història dels Països Catalans ·
Comissions Obreres
Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.
Comissions Obreres і Història de Mallorca · Comissions Obreres і Història dels Països Catalans ·
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Conquesta feudal hispànica і Història de Mallorca · Conquesta feudal hispànica і Història dels Països Catalans ·
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Consell de Castella і Història de Mallorca · Consell de Castella і Història dels Països Catalans ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de Mallorca · Corona d'Aragó і Història dels Països Catalans ·
Cova de Muleta
La Cova de Muleta és un jaciment arqueològic situat a Sóller a la Serra de Tramuntana de Mallorca.
Cova de Muleta і Història de Mallorca · Cova de Muleta і Història dels Països Catalans ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Història de Mallorca · Cristianisme і Història dels Països Catalans ·
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Dénia і Història de Mallorca · Dénia і Història dels Països Catalans ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història de Mallorca · Decrets de Nova Planta і Història dels Països Catalans ·
Diccionari català-valencià-balear
Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.
Diccionari català-valencià-balear і Història de Mallorca · Diccionari català-valencià-balear і Història dels Països Catalans ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Dinastia Trastàmara і Història de Mallorca · Dinastia Trastàmara і Història dels Països Catalans ·
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Edat del ferro і Història de Mallorca · Edat del ferro і Història dels Països Catalans ·
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Eivissa і Història de Mallorca · Eivissa і Història dels Països Catalans ·
Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983
L'Estatut d'Autonomia de 1983, aprovat mitjançant Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, va ser la norma que establí la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 і Història de Mallorca · Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 і Història dels Països Catalans ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història de Mallorca · Felip V d'Espanya і Història dels Països Catalans ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Història de Mallorca · Ferran el Catòlic і Història dels Països Catalans ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Feudalisme і Història de Mallorca · Feudalisme і Història dels Països Catalans ·
Formentera
Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.
Formentera і Història de Mallorca · Formentera і Història dels Països Catalans ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Història de Mallorca · França і Història dels Països Catalans ·
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.
Francesc de Borja Moll i Casasnovas і Història de Mallorca · Francesc de Borja Moll i Casasnovas і Història dels Països Catalans ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Francisco Franco Bahamonde і Història de Mallorca · Francisco Franco Bahamonde і Història dels Països Catalans ·
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Gènova і Història de Mallorca · Gènova і Història dels Països Catalans ·
Gimnèsies
Les Gimnèsies o illes Gimnèsiques és el nom conjunt que els grecs donaven a Mallorca (la Gimnèsia Gran) i Menorca (la Gimnèsia Petita), amb els illots adjacents.
Gimnèsies і Història de Mallorca · Gimnèsies і Història dels Països Catalans ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Girona і Història de Mallorca · Girona і Història dels Països Catalans ·
Govern de les Illes Balears
El Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins al 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març.
Govern de les Illes Balears і Història de Mallorca · Govern de les Illes Balears і Història dels Països Catalans ·
Gran i General Consell
El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.
Gran i General Consell і Història de Mallorca · Gran i General Consell і Història dels Països Catalans ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de Mallorca · Guerra de Successió Espanyola і Història dels Països Catalans ·
Història de les Illes Balears
Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.
Història de Mallorca і Història de les Illes Balears · Història de les Illes Balears і Història dels Països Catalans ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Història de Mallorca і Illes Balears · Història dels Països Catalans і Illes Balears ·
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Història de Mallorca і Imperi Cartaginès · Història dels Països Catalans і Imperi Cartaginès ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Història de Mallorca і Inquisició · Història dels Països Catalans і Inquisició ·
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Història de Mallorca і Insaculació · Història dels Països Catalans і Insaculació ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Història dels Països Catalans і Jaume el Conqueridor ·
Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós
Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, conegut també com a Joan Antoni de Pacs (Badalona, 1672 - San Pier d'Arena, Gènova, 1745), militar, polític, erudit i músic.
Història de Mallorca і Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós · Història dels Països Catalans і Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història de Mallorca і Llatí · Història dels Països Catalans і Llatí ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Història de Mallorca і Lleida · Història dels Països Catalans і Lleida ·
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Història de Mallorca і Lluís Companys i Jover · Història dels Països Catalans і Lluís Companys i Jover ·
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Història de Mallorca і Lluís Domènech i Montaner · Història dels Països Catalans і Lluís Domènech i Montaner ·
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Història de Mallorca і Londres · Història dels Països Catalans і Londres ·
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Història de Mallorca і Maó · Història dels Països Catalans і Maó ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Història de Mallorca і Madrid · Història dels Països Catalans і Madrid ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Història de Mallorca і Mallorca · Història dels Països Catalans і Mallorca ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Història de Mallorca і Mar Mediterrània · Història dels Països Catalans і Mar Mediterrània ·
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Història de Mallorca і Múrcia · Història dels Països Catalans і Múrcia ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Història de Mallorca і Menorca · Història dels Països Catalans і Menorca ·
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Història de Mallorca і Montpeller · Història dels Països Catalans і Montpeller ·
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Història de Mallorca і Neolític · Història dels Països Catalans і Neolític ·
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Història de Mallorca і Palma · Història dels Països Catalans і Palma ·
Parlament de les Illes Balears
El Parlament de les Illes Balears és segons l'Estatut la representació del poble de les illes.
Història de Mallorca і Parlament de les Illes Balears · Història dels Països Catalans і Parlament de les Illes Balears ·
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Història de Mallorca і Púnics · Història dels Països Catalans і Púnics ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Història de Mallorca і Pere el Cerimoniós · Història dels Països Catalans і Pere el Cerimoniós ·
Pitiüses
Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.
Història de Mallorca і Pitiüses · Història dels Països Catalans і Pitiüses ·
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Història de Mallorca і Prehistòria · Història dels Països Catalans і Prehistòria ·
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Història de Mallorca і Ramon Llull · Història dels Països Catalans і Ramon Llull ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Història de Mallorca і Regne de Mallorca · Història dels Països Catalans і Regne de Mallorca ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Història de Mallorca і Renaixença · Història dels Països Catalans і Renaixença ·
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Història de Mallorca і Revolta de les Germanies · Història dels Països Catalans і Revolta de les Germanies ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Història de Mallorca і Rosselló · Història dels Països Catalans і Rosselló ·
Salou
Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.
Història de Mallorca і Salou · Història dels Països Catalans і Salou ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Història de Mallorca і Saragossa · Història dels Països Catalans і Saragossa ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Història de Mallorca і Sardenya · Història dels Països Catalans і Sardenya ·
Sóller
Sóller (pronunciat Sólla) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca.
Història de Mallorca і Sóller · Història dels Països Catalans і Sóller ·
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Història de Mallorca і Seda · Història dels Països Catalans і Seda ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Història de Mallorca і Segona República Espanyola · Història dels Països Catalans і Segona República Espanyola ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Història de Mallorca і Sicília · Història dels Països Catalans і Sicília ·
Talaiot
'''Talaiot''' de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) '''Talaiot''' de Torellonet Vell (Menorca) Un talaiot és una estructura prehistòrica de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada.
Història de Mallorca і Talaiot · Història dels Països Catalans і Talaiot ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Història de Mallorca і Tarragona · Història dels Països Catalans і Tarragona ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Història de Mallorca і Tortosa · Història dels Països Catalans і Tortosa ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Història de Mallorca і Tractat d'Utrecht · Història dels Països Catalans і Tractat d'Utrecht ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Història de Mallorca і Tractat dels Pirineus · Història dels Països Catalans і Tractat dels Pirineus ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història de Mallorca і València · Història dels Països Catalans і València ·
Xuetes
Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.
Història de Mallorca і Xuetes · Història dels Països Catalans і Xuetes ·
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
31 de desembre і Història de Mallorca · 31 de desembre і Història dels Països Catalans ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Mallorca і Història dels Països Catalans
- Què tenen en comú Història de Mallorca і Història dels Països Catalans
- Semblances entre Història de Mallorca і Història dels Països Catalans
Comparació entre Història de Mallorca і Història dels Països Catalans
Història de Mallorca té 1113 relacions, mentre que Història dels Països Catalans té 657. Com que tenen en comú 87, l'índex de Jaccard és 4.92% = 87 / (1113 + 657).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Mallorca і Història dels Països Catalans. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
