Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Mallorca і Història de les Illes Balears
Història de Mallorca і Història de les Illes Balears tenen 116 coses en comú (en Uniopèdia): Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr, Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Alaró, Alfons el Franc, Ametller, Antiga Roma, Antoni Maria Alcover i Sureda, Apol·linar (militar), Austriacistes, Baix Imperi, Balears (província romana), Bócor, Belisari, Cabrera, Call, Capità general, Carlemany, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cartagena, Cartago, Castell d'Alaró, Catalunya, Còrsega, Cereal, Colònia romana, Comtat de Cerdanya, Comtat del Rosselló, Consell Insular de Mallorca, ..., Constantinoble, Corona d'Aragó, Cotó, Cristianisme, Damasc, Decrets de Nova Planta, Dinastia almoràvit, Diodor de Sicília, Edat del ferro, Eivissa, Eivissa (municipi), Ermenguer, Estaments, Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983, Estrabó, Felip V d'Espanya, Foner balear, Formentera, França, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francisco Franco Bahamonde, Garrofer, Gàl·lia, Gimnèsies, Govern de les Illes Balears, Gregori el Gran, Guerra de Successió Espanyola, Hispània, Illes Balears, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Inca (Mallorca), Inquisició, Inquisició espanyola, Insaculació, Issam al-Khawlaní, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Jueus mallorquins, Jurat popular, Justinià I, Lli, Maó, Madina Mayurqa, Magrib, Mallorca, Mar Mediterrània, Marsella, Menorca, Normands, Numídia, Nurag, Oli d'oliva, Palma, Púnics, Pere el Cerimoniós, Pirateria barbaresca, Pitiüses, Plini el Vell, Pol·lèntia, Prehistòria, Quint Cecili Metel Baleàric, Regidor, Regne de Mallorca, Santa Maria del Camí, Sardenya, Sóller, Segona Guerra Púnica, Ses Fontanelles de Son Torrella, Sever de Menorca, Sicília, Talaiot, Tarragona, Tractat d'Utrecht, Universitat de les Illes Balears, València, Valí, Vàndals, Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona, Vinya, Virrei, Visigots, Xuetes, 31 de desembre. Ampliar l'índex (86 més) »
Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr
Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr (m. 720?) fou valí d'Ifríqiya (711, interinament, i 713-715).
Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr і Història de Mallorca · Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr і Història de les Illes Balears ·
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Història de Mallorca · Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Història de les Illes Balears ·
Alaró
Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.
Alaró і Història de Mallorca · Alaró і Història de les Illes Balears ·
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Història de Mallorca · Alfons el Franc і Història de les Illes Balears ·
Ametller
L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Ametller і Història de Mallorca · Ametller і Història de les Illes Balears ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Història de Mallorca · Antiga Roma і Història de les Illes Balears ·
Antoni Maria Alcover i Sureda
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.
Antoni Maria Alcover i Sureda і Història de Mallorca · Antoni Maria Alcover i Sureda і Història de les Illes Balears ·
Apol·linar (militar)
Apol·linar fou un militar i polític romà d'Orient, natural d'algun lloc indeterminat de la península itàlica, que havia format part de la cort del rei vàndal Hildelric però quan aquest fou desposseït pel seu germà Gelimer, juntament amb un bon nombre de romans del Regne Vàndal es passa a Justinià I, col·laborant en la Guerra Vandàlica empresa per l'Imperi Romà d'Orient on destacà pel seu valor, sobretot a la Batalla de Tricama.
Apol·linar (militar) і Història de Mallorca · Apol·linar (militar) і Història de les Illes Balears ·
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Austriacistes і Història de Mallorca · Austriacistes і Història de les Illes Balears ·
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Baix Imperi і Història de Mallorca · Baix Imperi і Història de les Illes Balears ·
Balears (província romana)
Divisió provincial de Dioclecià del 298, amb sis províncies a les quals s'afegeix la ''Tingitana'' per constituir la ''Diòcesis Hispaniarum''. Balears fou un província romana creada el dC que comprenia les Illes Gimnèsies i les Pitiüses.
Balears (província romana) і Història de Mallorca · Balears (província romana) і Història de les Illes Balears ·
Bócor
El Pedret de Bóquer és un jaciment arqueològic situat a la possessió de Bóquer (Pollença) que conté les restes de l'antiga ciutat de Bócor (Bocchorum, Bocchorus o Bocchor), que fou un poblat posttalaiòtic de certa importància i esdevingut ciutat federada després de la conquesta romana.
Bócor і Història de Mallorca · Bócor і Història de les Illes Balears ·
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Belisari і Història de Mallorca · Belisari і Història de les Illes Balears ·
Cabrera
Cabrera és una petita illa de l'arxipèlag balear situada a 13,5 km al sud de Mallorca.
Cabrera і Història de Mallorca · Cabrera і Història de les Illes Balears ·
Call
Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.
Call і Història de Mallorca · Call і Història de les Illes Balears ·
Capità general
El capità general és un grau militar.
Capità general і Història de Mallorca · Capità general і Història de les Illes Balears ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història de Mallorca · Carlemany і Història de les Illes Balears ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Història de Mallorca · Carles II de Castella і Història de les Illes Balears ·
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Carles III d'Espanya і Història de Mallorca · Carles III d'Espanya і Història de les Illes Balears ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Mallorca · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de les Illes Balears ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Cartagena і Història de Mallorca · Cartagena і Història de les Illes Balears ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartago і Història de Mallorca · Cartago і Història de les Illes Balears ·
Castell d'Alaró
Gravat antic del Castell d'Alaró (segle XIX) El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.
Castell d'Alaró і Història de Mallorca · Castell d'Alaró і Història de les Illes Balears ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història de Mallorca · Catalunya і Història de les Illes Balears ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Còrsega і Història de Mallorca · Còrsega і Història de les Illes Balears ·
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Cereal і Història de Mallorca · Cereal і Història de les Illes Balears ·
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Colònia romana і Història de Mallorca · Colònia romana і Història de les Illes Balears ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Història de Mallorca · Comtat de Cerdanya і Història de les Illes Balears ·
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat del Rosselló і Història de Mallorca · Comtat del Rosselló і Història de les Illes Balears ·
Consell Insular de Mallorca
El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca.
Consell Insular de Mallorca і Història de Mallorca · Consell Insular de Mallorca і Història de les Illes Balears ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Història de Mallorca · Constantinoble і Història de les Illes Balears ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de Mallorca · Corona d'Aragó і Història de les Illes Balears ·
Cotó
Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.
Cotó і Història de Mallorca · Cotó і Història de les Illes Balears ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Història de Mallorca · Cristianisme і Història de les Illes Balears ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Damasc і Història de Mallorca · Damasc і Història de les Illes Balears ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història de Mallorca · Decrets de Nova Planta і Història de les Illes Balears ·
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Dinastia almoràvit і Història de Mallorca · Dinastia almoràvit і Història de les Illes Balears ·
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Diodor de Sicília і Història de Mallorca · Diodor de Sicília і Història de les Illes Balears ·
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Edat del ferro і Història de Mallorca · Edat del ferro і Història de les Illes Balears ·
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Eivissa і Història de Mallorca · Eivissa і Història de les Illes Balears ·
Eivissa (municipi)
Bandera del Consell d'Eivissa i Formentera, antiga bandera de la Universitat Eivissa, sovint Vila d'Eivissa o simplement Vila, és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa.
Eivissa (municipi) і Història de Mallorca · Eivissa (municipi) і Història de les Illes Balears ·
Ermenguer
Ermenguer fou el primer comte d'Empúries (~813- ~817).
Ermenguer і Història de Mallorca · Ermenguer і Història de les Illes Balears ·
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Estaments і Història de Mallorca · Estaments і Història de les Illes Balears ·
Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983
L'Estatut d'Autonomia de 1983, aprovat mitjançant Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, va ser la norma que establí la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 і Història de Mallorca · Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 і Història de les Illes Balears ·
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Estrabó і Història de Mallorca · Estrabó і Història de les Illes Balears ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història de Mallorca · Felip V d'Espanya і Història de les Illes Balears ·
Foner balear
Els foners balears formaren un cos d'exèrcit de l'edat antiga integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic o talaiòtic final. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, de la fi del i aC, així com a la II Guerra Púnica. Posteriorment serviren com a tropes auxiliars d'infanteria lleugera en múltiples combats, entre els quals cal esmentar la seva presència a les legions de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies. La provisió de soldats mercenaris es feia per lleves voluntàries, encara que a la fase final de les guerres púniques els cartaginesos, impel·lits a reclutar noves tropes, tengueren enfrontaments amb les poblacions balears i sembla que, almenys a Menorca, procediren a lleves forçoses.
Foner balear і Història de Mallorca · Foner balear і Història de les Illes Balears ·
Formentera
Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.
Formentera і Història de Mallorca · Formentera і Història de les Illes Balears ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Història de Mallorca · França і Història de les Illes Balears ·
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.
Francesc de Borja Moll i Casasnovas і Història de Mallorca · Francesc de Borja Moll i Casasnovas і Història de les Illes Balears ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Francisco Franco Bahamonde і Història de Mallorca · Francisco Franco Bahamonde і Història de les Illes Balears ·
Garrofer
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.
Garrofer і Història de Mallorca · Garrofer і Història de les Illes Balears ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Gàl·lia і Història de Mallorca · Gàl·lia і Història de les Illes Balears ·
Gimnèsies
Les Gimnèsies o illes Gimnèsiques és el nom conjunt que els grecs donaven a Mallorca (la Gimnèsia Gran) i Menorca (la Gimnèsia Petita), amb els illots adjacents.
Gimnèsies і Història de Mallorca · Gimnèsies і Història de les Illes Balears ·
Govern de les Illes Balears
El Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins al 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març.
Govern de les Illes Balears і Història de Mallorca · Govern de les Illes Balears і Història de les Illes Balears ·
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Gregori el Gran і Història de Mallorca · Gregori el Gran і Història de les Illes Balears ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de Mallorca · Guerra de Successió Espanyola і Història de les Illes Balears ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Hispània і Història de Mallorca · Hispània і Història de les Illes Balears ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Història de Mallorca і Illes Balears · Història de les Illes Balears і Illes Balears ·
Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient
Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.
Història de Mallorca і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient · Història de les Illes Balears і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient ·
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Història de Mallorca і Illes Orientals d'al-Àndalus · Història de les Illes Balears і Illes Orientals d'al-Àndalus ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Història de Mallorca і Imperi Romà · Història de les Illes Balears і Imperi Romà ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Història de Mallorca і Imperi Romà d'Orient · Història de les Illes Balears і Imperi Romà d'Orient ·
Inca (Mallorca)
Inca és un municipi de Mallorca, capital de la comarca del Raiguer.
Història de Mallorca і Inca (Mallorca) · Història de les Illes Balears і Inca (Mallorca) ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Història de Mallorca і Inquisició · Història de les Illes Balears і Inquisició ·
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Història de Mallorca і Inquisició espanyola · Història de les Illes Balears і Inquisició espanyola ·
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Història de Mallorca і Insaculació · Història de les Illes Balears і Insaculació ·
Issam al-Khawlaní
Issam al-Khawlaní (la Meca, ? ~ ?, 962), d'origen iemenita, fou el conqueridor àrab de les Illes Orientals de l'Àndalus.
Història de Mallorca і Issam al-Khawlaní · Història de les Illes Balears і Issam al-Khawlaní ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Història de les Illes Balears і Jaume el Conqueridor ·
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Història de Mallorca і Jaume II de Mallorca · Història de les Illes Balears і Jaume II de Mallorca ·
Jueus mallorquins
La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans.
Història de Mallorca і Jueus mallorquins · Història de les Illes Balears і Jueus mallorquins ·
Jurat popular
El jurat popular és una institució d'origen anglès que va ser importada a l'Europa continental després de la Revolució Francesa.
Història de Mallorca і Jurat popular · Història de les Illes Balears і Jurat popular ·
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Història de Mallorca і Justinià I · Història de les Illes Balears і Justinià I ·
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Història de Mallorca і Lli · Història de les Illes Balears і Lli ·
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Història de Mallorca і Maó · Història de les Illes Balears і Maó ·
Madina Mayurqa
Madínat Mayurqa és el nom àrab de la ciutat coneguda actualment com a Palma.
Història de Mallorca і Madina Mayurqa · Història de les Illes Balears і Madina Mayurqa ·
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Història de Mallorca і Magrib · Història de les Illes Balears і Magrib ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Història de Mallorca і Mallorca · Història de les Illes Balears і Mallorca ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Història de Mallorca і Mar Mediterrània · Història de les Illes Balears і Mar Mediterrània ·
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Història de Mallorca і Marsella · Història de les Illes Balears і Marsella ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Història de Mallorca і Menorca · Història de les Illes Balears і Menorca ·
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Història de Mallorca і Normands · Història de les Illes Balears і Normands ·
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Història de Mallorca і Numídia · Història de les Illes Balears і Numídia ·
Nurag
Nurag Losa d'Abbasanta, de planta triangular. Els nurags (en sard nuraghe, nurake, nuraxi -pronunciat nuragi-, nuragu) són unes construccions de l'edat del bronze, exclusives de l'illa de Sardenya, que foren construïdes per una civilització a la qual han donat el nom: la nuràgica o Cultura dels nurags.
Història de Mallorca і Nurag · Història de les Illes Balears і Nurag ·
Oli d'oliva
L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.
Història de Mallorca і Oli d'oliva · Història de les Illes Balears і Oli d'oliva ·
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Història de Mallorca і Palma · Història de les Illes Balears і Palma ·
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Història de Mallorca і Púnics · Història de les Illes Balears і Púnics ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Història de Mallorca і Pere el Cerimoniós · Història de les Illes Balears і Pere el Cerimoniós ·
Pirateria barbaresca
Batalla entre la fragata britànica HMS Mary Rose i set pirates algerians, 1669 Els pirates barbarescos, també de vegades anomenats corsaris otomans, van ser pirates i corsaris que van actuar des del nord d'Àfrica (la costa barbaresca), on tenien les seves bases, des de Tunis, Trípoli, Alger, Salé i ports del Marroc, assetjant el trànsit marítim al Mediterrani occidental des del temps de les croades i que es va fer especialment intens després de la caiguda de Constantinoble (1453) en mans dels turcs otomans.
Història de Mallorca і Pirateria barbaresca · Història de les Illes Balears і Pirateria barbaresca ·
Pitiüses
Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.
Història de Mallorca і Pitiüses · Història de les Illes Balears і Pitiüses ·
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Història de Mallorca і Plini el Vell · Història de les Illes Balears і Plini el Vell ·
Pol·lèntia
MAN, Madrid Pol·lèntia (Pollentia) fou una ciutat romana fundada al nord de Mallorca pel general romà Quint Cecili Metel Baleàric sota l'actual ciutat d'Alcúdia, poc més tard de l'any 123 aC.
Història de Mallorca і Pol·lèntia · Història de les Illes Balears і Pol·lèntia ·
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Història de Mallorca і Prehistòria · Història de les Illes Balears і Prehistòria ·
Quint Cecili Metel Baleàric
'''Genealogia dels Cecili Metel'''. Quint Cecili Metel Baleàric (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.
Història de Mallorca і Quint Cecili Metel Baleàric · Història de les Illes Balears і Quint Cecili Metel Baleàric ·
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Història de Mallorca і Regidor · Història de les Illes Balears і Regidor ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Història de Mallorca і Regne de Mallorca · Història de les Illes Balears і Regne de Mallorca ·
Santa Maria del Camí
Santa Maria del Camí és una vila i municipi de Mallorca.
Història de Mallorca і Santa Maria del Camí · Història de les Illes Balears і Santa Maria del Camí ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Història de Mallorca і Sardenya · Història de les Illes Balears і Sardenya ·
Sóller
Sóller (pronunciat Sólla) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca.
Història de Mallorca і Sóller · Història de les Illes Balears і Sóller ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Història de Mallorca і Segona Guerra Púnica · Història de les Illes Balears і Segona Guerra Púnica ·
Ses Fontanelles de Son Torrella
Ses Fontanelles de Son Torrella o, més comunament, Ses Fontanelles és una possessió de Santa Maria del Camí, situada dalt d'es Puig des Pi des Xibiu, nascuda a partir de la parcel·lació de Son Torrella als anys 30 del.
Història de Mallorca і Ses Fontanelles de Son Torrella · Història de les Illes Balears і Ses Fontanelles de Son Torrella ·
Sever de Menorca
Sever de Menorca, en llatí Severus, (Iamona, -) fou bisbe de Menorca al començament del.
Història de Mallorca і Sever de Menorca · Història de les Illes Balears і Sever de Menorca ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Història de Mallorca і Sicília · Història de les Illes Balears і Sicília ·
Talaiot
'''Talaiot''' de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) '''Talaiot''' de Torellonet Vell (Menorca) Un talaiot és una estructura prehistòrica de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada.
Història de Mallorca і Talaiot · Història de les Illes Balears і Talaiot ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Història de Mallorca і Tarragona · Història de les Illes Balears і Tarragona ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Història de Mallorca і Tractat d'Utrecht · Història de les Illes Balears і Tractat d'Utrecht ·
Universitat de les Illes Balears
La Universitat de les Illes Balears o UIB és la universitat pública de les Illes Balears.
Història de Mallorca і Universitat de les Illes Balears · Història de les Illes Balears і Universitat de les Illes Balears ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història de Mallorca і València · Història de les Illes Balears і València ·
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Història de Mallorca і Valí · Història de les Illes Balears і Valí ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Història de Mallorca і Vàndals · Història de les Illes Balears і Vàndals ·
Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona
Es conserven dues butlles sobre la vinculació de Mallorca i Menorca al Bisbat de Girona dels papes Formós I (892, butlla del papa Formós) i Romà I (897), que fan referència a la pertinença de les “insulas maiorica scilet et minoricam” al Bisbat de Girona, regit aleshores pel bisbe Servus Dei.
Història de Mallorca і Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona · Història de les Illes Balears і Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona ·
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Història de Mallorca і Vinya · Història de les Illes Balears і Vinya ·
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Història de Mallorca і Virrei · Història de les Illes Balears і Virrei ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Història de Mallorca і Visigots · Història de les Illes Balears і Visigots ·
Xuetes
Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.
Història de Mallorca і Xuetes · Història de les Illes Balears і Xuetes ·
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
31 de desembre і Història de Mallorca · 31 de desembre і Història de les Illes Balears ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Mallorca і Història de les Illes Balears
- Què tenen en comú Història de Mallorca і Història de les Illes Balears
- Semblances entre Història de Mallorca і Història de les Illes Balears
Comparació entre Història de Mallorca і Història de les Illes Balears
Història de Mallorca té 1113 relacions, mentre que Història de les Illes Balears té 342. Com que tenen en comú 116, l'índex de Jaccard és 7.97% = 116 / (1113 + 342).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Mallorca і Història de les Illes Balears. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
