Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic
Història de Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, Anabaptisme, Aquisgrà, Àustria, Bèlgica, Carlemany, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de Luxemburg, Contrareforma, Edat mitjana, Espanya, Europa, Flandes, França, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Guerra de Successió Espanyola, Guerres Napoleòniques, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís el Germànic, Lorena, Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic, Luxemburg, Maria de Borgonya, Martí Luter, Neerlandès, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Països Baixos espanyols, Regne de França, Rin, ..., Sacre Imperi Romanogermànic, Tractat d'Utrecht, Tractat de Rastatt, Tractat de Rijswijk, Tractat de Verdun, Verdun (Mosa). Ampliar l'índex (6 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Història de Luxemburg · Alemanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Anabaptisme
Anabaptistes reunits en secret a la barca de Peter Piersz. Il·lustració de Jan Luyken. Els anabaptistes van ser una denominació cristiana protestant que va sorgir el durant el moviment de la Reforma Protestant.
Anabaptisme і Història de Luxemburg · Anabaptisme і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Aquisgrà і Història de Luxemburg · Aquisgrà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Història de Luxemburg · Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Bèlgica і Història de Luxemburg · Bèlgica і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història de Luxemburg · Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Luxemburg · Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Luxemburg · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Casa de Luxemburg
Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.
Casa de Luxemburg і Història de Luxemburg · Casa de Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Contrareforma і Història de Luxemburg · Contrareforma і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Història de Luxemburg · Edat mitjana і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Història de Luxemburg · Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Història de Luxemburg · Europa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Flandes і Història de Luxemburg · Flandes і Sacre Imperi Romanogermànic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Història de Luxemburg · França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Luxemburg · Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de Luxemburg · Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Guerres Napoleòniques і Història de Luxemburg · Guerres Napoleòniques і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Història de Luxemburg і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Història de Luxemburg і Lluís el Germànic · Lluís el Germànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Història de Luxemburg і Lorena · Lorena і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic
Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.
Història de Luxemburg і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic · Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Història de Luxemburg і Luxemburg · Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Història de Luxemburg і Maria de Borgonya · Maria de Borgonya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Història de Luxemburg і Martí Luter · Martí Luter і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Història de Luxemburg і Neerlandès · Neerlandès і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Història de Luxemburg і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Història de Luxemburg і Països Baixos espanyols · Països Baixos espanyols і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Història de Luxemburg і Regne de França · Regne de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Història de Luxemburg і Rin · Rin і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Història de Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Història de Luxemburg і Tractat d'Utrecht · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Història de Luxemburg і Tractat de Rastatt · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rastatt ·
Tractat de Rijswijk
El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).
Història de Luxemburg і Tractat de Rijswijk · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rijswijk ·
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Història de Luxemburg і Tractat de Verdun · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Verdun ·
Verdun (Mosa)
Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.
Història de Luxemburg і Verdun (Mosa) · Sacre Imperi Romanogermànic і Verdun (Mosa) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Història de Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Història de Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Història de Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic
Història de Luxemburg té 193 relacions, mentre que Sacre Imperi Romanogermànic té 545. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 4.88% = 36 / (193 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
