Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Lituània і Polonització
Història de Lituània і Polonització tenen 57 coses en comú (en Uniopèdia): Adam Mickiewicz, Aixecament de gener, Alemanya, Alexandre I de Rússia, Alfabet ciríl·lic, Ètnia, Belarús, Belarús (llengua), Bohdan Khmelnitski, Cens de població, Confederació de Polònia i Lituània, Drets de Magdeburg, Edat mitjana, Endecja, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Eslau eclesiàstic, Govern titella, Gran Ducat de Lituània, Gran Ducat de Moscou, Guerra poloneso-soviètica, Ióssif Stalin, Imperi Rus, Intel·liguèntsia, Invasió francesa de Rússia, Józef Piłsudski, Kaunas, Ladislau II Jagelló, Lituans, Lituà, ..., Lituània, Litvaks, Llatí, Pau de Riga, Polònia, Polonès, Prússia, Primera Guerra Mundial, Repartiment de Polònia, Revolta polonesa del 1830, Riga, Rus, Russificació, Rutè, Rutènia, Rutens, Segona Guerra Mundial, Societat de Nacions, Tolerància religiosa, Tsarat de Polònia, Txecs, Ucraïna, Unió de Brest, Unió de Lublin, Universitat de Vílnius, Varsòvia, Vílnius. Ampliar l'índex (27 més) »
Adam Mickiewicz
, fou un poeta i patriota polonès, l'obra del qual marca el començament del Romanticisme en el seu país.
Adam Mickiewicz і Història de Lituània · Adam Mickiewicz і Polonització ·
Aixecament de gener
LAixecament de gener va començar el 22 de gener de 1863 com una protesta espontània dels joves polonesos contra el reclutament en l'Exèrcit de l'Imperi Rus, i aviat s'hi van sumar els oficials d'alt rang de Polònia-Lituània i polítics diversos.
Aixecament de gener і Història de Lituània · Aixecament de gener і Polonització ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Història de Lituània · Alemanya і Polonització ·
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Alexandre I de Rússia і Història de Lituània · Alexandre I de Rússia і Polonització ·
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Alfabet ciríl·lic і Història de Lituània · Alfabet ciríl·lic і Polonització ·
Ètnia
Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.
Ètnia і Història de Lituània · Ètnia і Polonització ·
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Belarús і Història de Lituània · Belarús і Polonització ·
Belarús (llengua)
El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).
Belarús (llengua) і Història de Lituània · Belarús (llengua) і Polonització ·
Bohdan Khmelnitski
Bohdan Khmelnitski (Богдан Хмельницький; Богда́н Хмельни́цкий, Bogdan Khmelnitski; polonès Bohdan Zenobi Chmielnicki), nascut cap al 1595 i mort el 6 d'agost del 1657, va ser ataman dels cosacs d'Ucraïna en el moment de l'aixecament del 1648 contra la noblesa polonesa i els seus servidors jueus, que ell va organitzar i que hom coneix amb el nom de rebel·lió de Khmelnitski.
Bohdan Khmelnitski і Història de Lituània · Bohdan Khmelnitski і Polonització ·
Cens de població
Un censador visita una família que viu en una caravana, Països Baixos, 1925 El cens de població és un conjunt d'operacions que reuneixen, elaboren i publiquen dades demogràfiques, econòmiques i socials corresponents a tots els habitants d'un país o territori, referits a un moment determinat o a certs períodes donats.
Cens de població і Història de Lituània · Cens de població і Polonització ·
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Confederació de Polònia i Lituània і Història de Lituània · Confederació de Polònia i Lituània і Polonització ·
Drets de Magdeburg
Els Drets de Magdeburg (en alemany: Magdeburger Recht) va ser un dels més coneguts sistemes de dret urbà.
Drets de Magdeburg і Història de Lituània · Drets de Magdeburg і Polonització ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Història de Lituània · Edat mitjana і Polonització ·
Endecja
Endecja (de l'abreviatura (ND, "En" "de" més "cja", pronunciat "endétsia") del seu nom polonès,Narodowa Demokracja - «Democràcia Nacional» -, també conegut com a Ruch Narodowy, «Moviment Nacional») va ser un moviment polític de la dreta polonesa actiu des de mitjan fins a la fi de la Segona República Polonesa a 1939.
Endecja і Història de Lituània · Endecja і Polonització ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Història de Lituània · Església Catòlica Romana і Polonització ·
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Església Ortodoxa і Història de Lituània · Església Ortodoxa і Polonització ·
Eslau eclesiàstic
Exemple de l'eslau eclesiàstic rus L'eslau eclesiàstic (en búlgar: църковнославянски език; en belarús: царкоўнаславянская мова; en rus: церковнославянский язык; en ucraïnès: церковнослов'янська мова) és com es coneix l'idioma litúrgic de l'Església Ortodoxa búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves.
Eslau eclesiàstic і Història de Lituània · Eslau eclesiàstic і Polonització ·
Govern titella
Govern titella i règim titella és un estat independent de jure però de fet totalment dependent d'un poder extern i sotmès a les seves ordres.
Govern titella і Història de Lituània · Govern titella і Polonització ·
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Gran Ducat de Lituània і Història de Lituània · Gran Ducat de Lituània і Polonització ·
Gran Ducat de Moscou
Moscòvia, Principat de Moscou (en rus: Княжество Московское, Kniàjestvo Moskóvskoie) o el gran ducat de Moscou (en rus: Великое Княжество Московское: Velíkoie Kniàjestvo Moskóvskoie) és el nom de l'estat rus que va existir des del fins al XVI.
Gran Ducat de Moscou і Història de Lituània · Gran Ducat de Moscou і Polonització ·
Guerra poloneso-soviètica
La guerra poloneso-soviètica (febrer de 1919 – març de 1921) va ser un conflicte armat entre la Rússia Soviètica i la Ucraïna Soviètica contra Polònia i la República Popular d'Ucraïna, quatre estats nascuts després de la I Guerra Mundial. La guerra va ser conseqüència de diversos intents expansionistes. Polònia, que havia recuperat la seva independència després del Tractat de Versalles, volia recuperar territoris que havia perdut durant la Partició de Polònia a final del; l'aspiració soviètica era controlar els mateixos territoris, que havien format part de la Rússia Imperial fins a la Gran Guerra. Ambdós estats van reclamar la victòria a la guerra:Els historiadors russos i polonesos tendeixen a assignar la victòria als seus respectius països. Les avaluacions externes varien, la majoria entre assignar com a resultat una victòria de Polònia o bé no són concloents. Lenin en el seu informe secret de la 9a Conferència del Partit Bolxevic, el 20 de setembre de 1920, va qualificar el resultat de la guerra així: "En una paraula, una gegantina derrota sense precedents" (vegeu The Unknown Lenin, ed.
Guerra poloneso-soviètica і Història de Lituània · Guerra poloneso-soviètica і Polonització ·
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Història de Lituània і Ióssif Stalin · Ióssif Stalin і Polonització ·
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Història de Lituània і Imperi Rus · Imperi Rus і Polonització ·
Intel·liguèntsia
La intel·liguèntsia (del llatí intelligentia) és una classe social composta per persones involucrades en complexes activitats mentals i creatives orientades al desenvolupament i la disseminació de la cultura, incloent-hi intel·lectuals i grups socials propers a ells.
Història de Lituània і Intel·liguèntsia · Intel·liguèntsia і Polonització ·
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Història de Lituània і Invasió francesa de Rússia · Invasió francesa de Rússia і Polonització ·
Józef Piłsudski
Józef Piłsudski de Kościesza (Zułów, prop de Vílnius, actual Lituània, 5 de desembre de 1867 - Varsòvia, 12 de maig de 1935) va ser el primer Cap d'Estat (1918 - 1922), "Mariscal de Polònia" (des del 1920) i dictador (1926 - 1935) de la Segona república polonesa.
Història de Lituània і Józef Piłsudski · Józef Piłsudski і Polonització ·
Kaunas
Kaunas (en polonès: Kowno, en alemany: Kauen, en rus: Каунас, antigament Ковно), és una ciutat de Lituània, la segona en nombre d'habitants, amb 355.550 (dades de 2008) per darrere la capital Vílnius.
Història de Lituània і Kaunas · Kaunas і Polonització ·
Ladislau II Jagelló
Ladislau II Jagelló (en polonès Władysław II Jagiełło; ca. 1362, Vílnius - 1 de juny de 1434, Horodok) fou gran duc de Lituània (1377-1434) i posteriorment rei de Polònia (1386-1434), primer com a consort de la seva dona Eduvigis fins al 1399, i després com a monarca fins a la seva mort.
Història de Lituània і Ladislau II Jagelló · Ladislau II Jagelló і Polonització ·
Lituans
Els lituans (en lituà: lietuviai; singular: lietuvis) són el grup ètnic bàltic nadiu de Lituània, on sumen una mica més de 3 milions de persones.
Història de Lituània і Lituans · Lituans і Polonització ·
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Història de Lituània і Lituà · Lituà і Polonització ·
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Història de Lituània і Lituània · Lituània і Polonització ·
Litvaks
Els jueus lituans o litvaks són jueus, amb arrels en el Gran Ducat de Lituània: (avui Lituània, Belarús, Ucraïna, i el nord-est de la regió de Suwałki a Polònia).
Història de Lituània і Litvaks · Litvaks і Polonització ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història de Lituània і Llatí · Llatí і Polonització ·
Pau de Riga
Segona pàgina del tractat, versió en polonès. particions (ombrejada). La pau de Riga (també coneguda com a tractat de Riga, polonès: Traktat Ryski) signat a Riga el 18 de març de 1921, entre Polònia, d'una banda, en un costat, i la RSFS De Rússia i la RSS d'Ucraïna per l'altra; amb aquest tractat es va donar per acabada la guerra poloneso-soviètica.
Història de Lituània і Pau de Riga · Pau de Riga і Polonització ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Història de Lituània і Polònia · Polònia і Polonització ·
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Història de Lituània і Polonès · Polonès і Polonització ·
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Història de Lituània і Prússia · Polonització і Prússia ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Història de Lituània і Primera Guerra Mundial · Polonització і Primera Guerra Mundial ·
Repartiment de Polònia
Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió (en rosa pàl·lid, els territoris perduts ja el segle XVII). El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi Rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.
Història de Lituània і Repartiment de Polònia · Polonització і Repartiment de Polònia ·
Revolta polonesa del 1830
La Revolta polonesa del 1830, també coneguda com a Revolució dels cadets o Revolta de novembre, va ser una rebel·lió armada contra el domini rus a Polònia.
Història de Lituània і Revolta polonesa del 1830 · Polonització і Revolta polonesa del 1830 ·
Riga
Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.
Història de Lituània і Riga · Polonització і Riga ·
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Història de Lituània і Rus · Polonització і Rus ·
Russificació
Països del món on es parla rus La russificació és l'adopció de l'idioma rus o aspectes de la cultura russa, voluntàriament o no, per comunitats no russes.
Història de Lituània і Russificació · Polonització і Russificació ·
Rutè
El rutè, ruté o rúsyn (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.
Història de Lituània і Rutè · Polonització і Rutè ·
Rutènia
Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.
Història de Lituània і Rutènia · Polonització і Rutènia ·
Rutens
Els rutens (en llatí: Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, 'Rhouténoi' o 'Rhoutànoi') van ser un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica, segons diu Claudi Ptolemeu, i la província Narbonense, segons Estrabó.
Història de Lituània і Rutens · Polonització і Rutens ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Història de Lituània і Segona Guerra Mundial · Polonització і Segona Guerra Mundial ·
Societat de Nacions
La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.
Història de Lituània і Societat de Nacions · Polonització і Societat de Nacions ·
Tolerància religiosa
La tolerància religiosa significa respectar i acceptar l'existència d'altres formes de vida, creences i idees, així com la no creença en cap religió.
Història de Lituània і Tolerància religiosa · Polonització і Tolerància religiosa ·
Tsarat de Polònia
El Tsarat de Polònia (en polonès: Kongresówka, Polònia del Congrés) o Regne de Polònia (en polonès: Królestwo Polskie. i en rus: Царство Польское, Tsárstva Pólskaye), també coneguda com la Polònia russa, va ser un estat, successor en gran part del Gran Ducat de Varsòvia després de la caiguda de Napoleó Bonaparte.
Història de Lituània і Tsarat de Polònia · Polonització і Tsarat de Polònia ·
Txecs
Els txecs (en txec: Češi, pronunciació en txec:; en txec arcaic: Čechové) són els membres d'un grup ètnic i una nació nadius de la República Txeca a l'Europa central que parlen la llengua txeca.
Història de Lituània і Txecs · Polonització і Txecs ·
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Història de Lituània і Ucraïna · Polonització і Ucraïna ·
Unió de Brest
S'anomena Unió de Brest a la decisió adoptada en 1595-1596 per un grup de cristians de ritu rutè de trencar la seva dependència del Patriarca de Constantinoble i incorporar-se a l'Església Catòlica, amb el suport del rei de Polònia, Segimon III Vasa.
Història de Lituània і Unió de Brest · Polonització і Unió de Brest ·
Unió de Lublin
Mapa de la Unió La Unió de Lublin (En polonès: Unia lubelska; en lituà: Liublino unija; en ucraïnès: Люблінська унія; en belarús: Люблінская унія) Es va signar l'1 de juliol de 1569, a Lublin, Polònia, i va crear un sol estat, la Mancomunitat de Polònia-Lituània.
Història de Lituània і Unió de Lublin · Polonització і Unió de Lublin ·
Universitat de Vílnius
La Universitat de Vílnius, (Vilniaus universitetas) és una universitat pública d'investigació, la universitat més antiga dels estats bàltics i una de les més antigues i famoses del nord d'Europa.
Història de Lituània і Universitat de Vílnius · Polonització і Universitat de Vílnius ·
Varsòvia
Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.
Història de Lituània і Varsòvia · Polonització і Varsòvia ·
Vílnius
Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Lituània і Polonització
- Què tenen en comú Història de Lituània і Polonització
- Semblances entre Història de Lituània і Polonització
Comparació entre Història de Lituània і Polonització
Història de Lituània té 316 relacions, mentre que Polonització té 156. Com que tenen en comú 57, l'índex de Jaccard és 12.08% = 57 / (316 + 156).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Lituània і Polonització. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
