Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Lituània і Orde Livonià
Història de Lituània і Orde Livonià tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Batalla de Grunwald, Batalla de Saule, Confederació de Polònia i Lituània, Curlàndia, Ducat de Curlàndia i Semigàlia, Estònia, Germans Livonians de l'Espasa, Gran Ducat de Lituània, Gran Ducat de Moscou, Història d'Estònia, Història de Letònia, Història de Polònia, Luteranisme, Orde Livonià, Orde militar, Orde Teutònic, Rus de Kíev, Rutens, Samogítia, Segimon II August, Tallinn, Zemgale.
Batalla de Grunwald
La batalla de Grunwald tingué lloc el 15 de juliol de 1410 en el marc de la Guerra poloneso-lituana-teutònica.
Batalla de Grunwald і Història de Lituània · Batalla de Grunwald і Orde Livonià ·
Batalla de Saule
La batalla de Saule va tenir lloc el 22 de setembre de 1236 entre els Germans Livonians de l'Espasa i els samogitians pagans.
Batalla de Saule і Història de Lituània · Batalla de Saule і Orde Livonià ·
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Confederació de Polònia i Lituània і Història de Lituània · Confederació de Polònia i Lituània і Orde Livonià ·
Curlàndia
Curlàndia (en letó, Kurzeme; en livonià: Kurāmō; en estonià Kuramaa; en lituà: Kuršas; en samogitià: Kuržemė; en finlandès: Kuurinmaa; en rus, Курляндия, transcrit: Kurlàndia; en polonès: Kurlandia; en alemany i suec, Kurland, i en llatí: Curonia/Couronia), és una regió que constitueix actualment la major part de l'oest de Letònia.
Curlàndia і Història de Lituània · Curlàndia і Orde Livonià ·
Ducat de Curlàndia i Semigàlia
El Ducat de Curlàndia i Semigàlia (en llatí: Ducatus Curlandiæ et Semigalliæ, en polonés: Księstwo Kurlandii i Semigalii, en alemany: Herzogtum Kurland und Semgallen, en letó: Kurzemes un Zemgales hercogiste) és el nom d'un antic ducat a la Regió bàltica que va existir entre 1562 i 1569 com un estat vassall del Gran Ducat de Lituània i entre 1569 i 1726 de la República de les Dos Nacions, estant incorporat a aquesta última pel Sejm el 1726, però finalment annexat per part de l'Imperi Rus el 28 de març de 1795 en la tercera partició de Polònia.
Ducat de Curlàndia i Semigàlia і Història de Lituània · Ducat de Curlàndia i Semigàlia і Orde Livonià ·
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Estònia і Història de Lituània · Estònia і Orde Livonià ·
Germans Livonians de l'Espasa
Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia).
Germans Livonians de l'Espasa і Història de Lituània · Germans Livonians de l'Espasa і Orde Livonià ·
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Gran Ducat de Lituània і Història de Lituània · Gran Ducat de Lituània і Orde Livonià ·
Gran Ducat de Moscou
Moscòvia, Principat de Moscou (en rus: Княжество Московское, Kniàjestvo Moskóvskoie) o el gran ducat de Moscou (en rus: Великое Княжество Московское: Velíkoie Kniàjestvo Moskóvskoie) és el nom de l'estat rus que va existir des del fins al XVI.
Gran Ducat de Moscou і Història de Lituània · Gran Ducat de Moscou і Orde Livonià ·
Història d'Estònia
Friedrich Faehlmann (1839) fundador de la Societat científica estoniana - '''3''' Jaan Tõnisson (1868-1941?) un dels fundadors de l'Estat estonià - '''4''' El primer aniversari de la celebració de la independència el 24 de febrer de 1919 - '''5''' La Via Bàltica, manifestació per la independència dels països bàltics (1989) - '''6''' Edgar Savisaar comunista reformador que va negociar la transició cap a la independència - '''7''' Toomas Hendrik Ilves president d'Estònia el 2010. La història d'Estònia, país situat sobre la riba sud-est de la Mar Bàltica que va accedir a la independència el 1918, comença al mil·lenni IX aC, quan les primeres poblacions nòmades penetren sobre el seu territori alliberat per l'última glaciació.
Història d'Estònia і Història de Lituània · Història d'Estònia і Orde Livonià ·
Història de Letònia
La història de Letònia comença oficialment en 1920 amb la creació de la primera república de Letònia.
Història de Letònia і Història de Lituània · Història de Letònia і Orde Livonià ·
Història de Polònia
La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'estat polonesos.
Història de Lituània і Història de Polònia · Història de Polònia і Orde Livonià ·
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Història de Lituània і Luteranisme · Luteranisme і Orde Livonià ·
Orde Livonià
LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.
Història de Lituània і Orde Livonià · Orde Livonià і Orde Livonià ·
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Història de Lituània і Orde militar · Orde Livonià і Orde militar ·
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Història de Lituània і Orde Teutònic · Orde Livonià і Orde Teutònic ·
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Història de Lituània і Rus de Kíev · Orde Livonià і Rus de Kíev ·
Rutens
Els rutens (en llatí: Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, 'Rhouténoi' o 'Rhoutànoi') van ser un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica, segons diu Claudi Ptolemeu, i la província Narbonense, segons Estrabó.
Història de Lituània і Rutens · Orde Livonià і Rutens ·
Samogítia
Regions ètniques de Lituània. La '''Samogítia''' en verd Samogítia o Samogícia (en samogitià: Žemaitėjė, en lituà: Žemaitija, en llatí: Capitanatus Samogítiae) és el nom d'una regió etnohistòrica corresponent a la major part de l'occident de l'actual Lituània, a la vora del mar Bàltic; té com a límits, al sud el riu Neman, que la separa de la Borússia (actualment óblast de Kaliningrad), al nord el riu Venta, que la separa de la Curlàndia, mentre que els límits orientals amb la resta de Lituània mai no han estat totalment definits.
Història de Lituània і Samogítia · Orde Livonià і Samogítia ·
Segimon II August
Segimon II August (en polonès, Zygmunt II August; en lituà, Žygimantas III Augustas I) (Cracòvia, 1520 – Knyszyn, 1572) fou rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548-1572).
Història de Lituània і Segimon II August · Orde Livonià і Segimon II August ·
Tallinn
Tallinn és la capital, i ciutat més important demogràficament i econòmica, d'Estònia.
Història de Lituània і Tallinn · Orde Livonià і Tallinn ·
Zemgale
Escut de Zemgale Zemgale, també conegut amb els noms llatinitzats de Semigàlia o Semigallia (en livonià: Zemgale) és una de les regions històriques i culturals de Letònia, de vegades també una part s'inclou a Lituània.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Lituània і Orde Livonià
- Què tenen en comú Història de Lituània і Orde Livonià
- Semblances entre Història de Lituània і Orde Livonià
Comparació entre Història de Lituània і Orde Livonià
Història de Lituània té 316 relacions, mentre que Orde Livonià té 50. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 6.01% = 22 / (316 + 50).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Lituània і Orde Livonià. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
