Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Lituània і Història de la Unió Soviètica (1985-1991)
Història de Lituània і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) tenen 25 coses en comú (en Uniopèdia): Cop d'estat a la Unió Soviètica, Dissolució de la Unió Soviètica, Estats bàltics, Estats Units d'Amèrica, Estònia, Exèrcit Roig, Glàsnost, Gulag, Ióssif Stalin, Letònia, Lituània, Mikhaïl Gorbatxov, Moscou, Organització de les Nacions Unides, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Perestroika, República Socialista Soviètica de Belarús, Sant Petersburg, Segona Guerra Mundial, Sibèria, Soviet Suprem, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vílnius, Via Bàltica.
Cop d'estat a la Unió Soviètica
El cop d'estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels mateixos militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika.
Cop d'estat a la Unió Soviètica і Història de Lituània · Cop d'estat a la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Dissolució de la Unió Soviètica
Bandera oficial de la Unió Soviètica (1922-1991), també coneguda com '''URSS'''. La dissolució de la Unió Soviètica o la dissolució de l'URSS (en rus: распа́д Сове́тского Сою́за, romanitzat: raspád Sovétskogo Soyúza) va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i del govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar amb la independència de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica entre l'11 de març de 1990 i el 25 de desembre de 1991.
Dissolució de la Unió Soviètica і Història de Lituània · Dissolució de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Estats bàltics
Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.
Estats bàltics і Història de Lituània · Estats bàltics і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Història de Lituània · Estats Units d'Amèrica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Estònia і Història de Lituània · Estònia і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Exèrcit Roig і Història de Lituània · Exèrcit Roig і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Glàsnost
Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.). S'ha utilitzat en rus per a significar "obertura i transparència" des d'almenys finals del.) va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS. Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates es portaven a terme al país. La finalitat principal era fer el govern de la Unió Soviètica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics. En l'Imperi rus del, el terme va estar especialment associat amb les reformes del sistema judicial. Entre elles es trobaven les reformes que permetien l'assistència de la premsa i del públic en els judicis els veredictes dels quals havien de llegir-se en veu alta. Vladimir Lenin va insistir repetidament en la importància de la característica més important de la democràcia. A mitjan 1980, Mikhaïl Gorbatxov ho va popularitzar com un eslògan polític per a augmentar la transparència del govern en la Unió Soviètica.
Glàsnost і Història de Lituània · Glàsnost і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Gulag
Escena de treball a un '''Gulag''', entre 1936–1937. Gulag (del rus ГУЛАГ: Гла́вное управле́ние исправи́тельно-трудовы́хлагере́й и коло́ний, Glàvnoie upravliénie ispravítielno-trudovikh laguerei i kolonii, «Direcció General de Camps i Colònies de Treball i de Correcció»), era una institució penal de la Unió Soviètica.
Gulag і Història de Lituània · Gulag і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Història de Lituània і Ióssif Stalin · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Ióssif Stalin ·
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Història de Lituània і Letònia · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Letònia ·
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Història de Lituània і Lituània · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Lituània ·
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Història de Lituània і Mikhaïl Gorbatxov · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Mikhaïl Gorbatxov ·
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Història de Lituània і Moscou · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Moscou ·
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Història de Lituània і Organització de les Nacions Unides · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Organització de les Nacions Unides ·
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Història de Lituània і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Partit Comunista de la Unió Soviètica ·
Perestroika
Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.
Història de Lituània і Perestroika · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Perestroika ·
República Socialista Soviètica de Belarús
La República Socialista Soviètica de Belarús (RSS de Belarús) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb l'RSS d'Ucraïna, l'RSS de Transcaucàsia i l'RSFS de Rússia.
Història de Lituània і República Socialista Soviètica de Belarús · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica de Belarús ·
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Història de Lituània і Sant Petersburg · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Sant Petersburg ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Història de Lituània і Segona Guerra Mundial · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Segona Guerra Mundial ·
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Història de Lituània і Sibèria · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Sibèria ·
Soviet Suprem
El Soviet Suprem de l'URSS (en rus Верховный Совет СССР, Verkhovni Soviet SSSR) era l'òrgan federal legislatiu de la Unió Soviètica, compost de 2 assemblees renovables cada quatre anys.
Història de Lituània і Soviet Suprem · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Soviet Suprem ·
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Història de Lituània і Ucraïna · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Ucraïna ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Història de Lituània і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Vílnius
Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.
Història de Lituània і Vílnius · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Vílnius ·
Via Bàltica
La placa "STEBUKLAS" (que significa "miracle") al costat de la catedral de Vílnius, a l'indret on va començar la cadena humana. La Cadena Bàltica o Via Bàltica (estonià Balti kett, letó Baltijas ceļš, lituà Baltijos kelias) és el nom donat a una cadena humana que anava des de Vílnius a Tallinn passant per Riga (560 km en total) per exigir la independència dels Països Bàltics el 23 d'agost de 1989.
Història de Lituània і Via Bàltica · Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Via Bàltica ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Lituània і Història de la Unió Soviètica (1985-1991)
- Què tenen en comú Història de Lituània і Història de la Unió Soviètica (1985-1991)
- Semblances entre Història de Lituània і Història de la Unió Soviètica (1985-1991)
Comparació entre Història de Lituània і Història de la Unió Soviètica (1985-1991)
Història de Lituània té 316 relacions, mentre que Història de la Unió Soviètica (1985-1991) té 143. Com que tenen en comú 25, l'índex de Jaccard és 5.45% = 25 / (316 + 143).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Lituània і Història de la Unió Soviètica (1985-1991). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
