Accés més ràpid que el navegador!
81 les relacions: 'Ain Ghazal, Abd-Al·lah I de Jordània, Acords de Sykes-Picot, Amman, Antiga Roma, Aràbia, Aràbia Pètria, Úmar ibn al-Khattab, Balduí I, Canaan, Cisjordània, Creixent Fèrtil, Croades, Croats, Damasc, Dinastia aiúbida, Egipte, Estats Units d'Amèrica, França, Francs, Franja de Gaza, Gneu Pompeu Magne, Gran Bretanya, Grecs, Guerra arabo-israeliana de 1948, Guerra del Golf, Guerra dels Sis Dies, Imperi Otomà, Imperi Safàvida, Imperi Selèucida, Iraq, Israel, Jerash, Jerusalem, Jordà (riu), Jordània, Líban, Llengües semítiques, Mamelucs, Mandat britànic de Palestina, Musulmà, Nabateus, Nacionalisme àrab, Orient Mitjà, Palestina, Perses, Petra d'Aràbia, Primera Croada, Primera Guerra Mundial, Ptolemeu I Soter, ..., Rússia, Regne de Jerusalem, Revolució neolítica, Saladí, Síria, Selim I, Set Meravelles, Transjordània, Turcs, 13 de març, 15 de maig, 1922, 1923, 1928, 1934, 1939, 1941, 1946, 1948, 1949, 1950, 1957, 1967, 1994, 2 de juny, 20 de febrer, 22 de març, 25 de maig, 28 d'agost, 3 d'abril, 9 de juliol. Ampliar l'índex (31 més) »
'Ain Ghazal
Ain Ghazal és un important jaciment arqueològic del neolític situat a la perifèria de la ciutat d'Amman, Jordània.
Nou!!: Història de Jordània і 'Ain Ghazal · Veure més »
Abd-Al·lah I de Jordània
Abd-Al·lah ibn al-Hussayn o Abd-Al·lah I de Jordània (La Meca, 1882 - Jerusalem, 1951) fou emir de Transjordània (1921-1946) i després rei de Jordània (1946-1951).
Nou!!: Història de Jordània і Abd-Al·lah I de Jordània · Veure més »
Acords de Sykes-Picot
Zones d'influència i control francesa (blau), britànica (vermell) i russa (verd) Els acords de Sykes-Picot de 1916, oficialment coneguts com l'acord d'Àsia Menor, fou un acord secret entre els governs de França i la Gran Bretanya amb el consentiment de l'Imperi Rus, que definí les seves esferes d'influència i control en l'Orient Mitjà si la Triple Entesa tenia èxit derrotant l'Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Història de Jordània і Acords de Sykes-Picot · Veure més »
Amman
Amman és la capital del Regne de Jordània i el seu centre comercial, industrial i administratiu.
Nou!!: Història de Jordània і Amman · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Història de Jordània і Antiga Roma · Veure més »
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Nou!!: Història de Jordània і Aràbia · Veure més »
Aràbia Pètria
Les províncies de l'Imperi romà. L'Aràbia Pètria està marcada en vermell L'Aràbia Pètria (en llatí: Arabia Petraea) va ser una província de l'Imperi romà creada a partir de la divisió de la província d'Aràbia cap al segle II dC.
Nou!!: Història de Jordània і Aràbia Pètria · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: Història de Jordània і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Balduí I
* Balduí I de Bèlgica (Brussel·les, 1930 - Motril, Província de Granada, 1993), rei dels belgues (1951 -1993).
Nou!!: Història de Jordània і Balduí I · Veure més »
Canaan
Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.
Nou!!: Història de Jordània і Canaan · Veure més »
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
Nou!!: Història de Jordània і Cisjordània · Veure més »
Creixent Fèrtil
El Creixent Fèrtil El Creixent Fèrtil és una regió històrica del Pròxim Orient que abastava part dels territoris de l'antic Egipte, el Llevant i Mesopotàmia.
Nou!!: Història de Jordània і Creixent Fèrtil · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Història de Jordània і Croades · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Història de Jordània і Croats · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Història de Jordània і Damasc · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Història de Jordània і Dinastia aiúbida · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Història de Jordània і Egipte · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Història de Jordània і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Història de Jordània і França · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Història de Jordània і Francs · Veure més »
Franja de Gaza
Mapa de la Franja de Gaza La Franja de Gaza (en) és un territori que pertany a la nació de Palestina, i que es troba al sud-oest de l'Estat d'Israel.
Nou!!: Història de Jordània і Franja de Gaza · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Història de Jordània і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Història de Jordània і Gran Bretanya · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Història de Jordània і Grecs · Veure més »
Guerra arabo-israeliana de 1948
La guerra arabo-israeliana de 1948, coneguda pels israelians com la Guerra de la Independència (en hebreu מלחמת העצמאות, Milhemet ha-Atsmaüt) o Guerra de l'alliberament (מלחמת השחרור, Milhemet ha-Xihrur) i pels àrabs com la Catastròfe (en àrab النكبة, al-Nakba), va ser la primera d'una sèrie de guerres entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs en el període de la declaració d'independència d'Israel i, per tant, de formació de l'estat israelià, en el marc del llarg conflicte araboisraelià.
Nou!!: Història de Jordània і Guerra arabo-israeliana de 1948 · Veure més »
Guerra del Golf
La guerra del Golf de 1991 va ser un conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels Estats Units.
Nou!!: Història de Jordània і Guerra del Golf · Veure més »
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Nou!!: Història de Jordània і Guerra dels Sis Dies · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Història de Jordània і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Història de Jordània і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Història de Jordània і Imperi Selèucida · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Història de Jordània і Iraq · Veure més »
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: Història de Jordània і Israel · Veure més »
Jerash
Jerash o Jarash —en àrab جرش, Jarax— és una ciutat de Jordània, capital de la governació homònima, situada al nord del país, a uns 50 km d'Amman, al sud-est del Djabal Adjlun i a la vora del uadi al-Dayr, afluent del uadi al-Zarka (Chrysoroas en grec).
Nou!!: Història de Jordània і Jerash · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Història de Jordània і Jerusalem · Veure més »
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Nou!!: Història de Jordània і Jordà (riu) · Veure més »
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Història de Jordània і Jordània · Veure més »
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Nou!!: Història de Jordània і Líban · Veure més »
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Nou!!: Història de Jordània і Llengües semítiques · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Història de Jordània і Mamelucs · Veure més »
Mandat britànic de Palestina
El Mandat britànic de Palestinafou una entitat geopolítica que va existir entre 1920 i 1948 a la regió de Palestina sota els termes del Mandat de la Societat de Nacions per a Palestina.
Nou!!: Història de Jordània і Mandat britànic de Palestina · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Història de Jordània і Musulmà · Veure més »
Nabateus
Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.
Nou!!: Història de Jordània і Nabateus · Veure més »
Nacionalisme àrab
El nacionalisme àrab (en àrab القومية العربية, al-qawmiyya al-ʿarabiyya) és una reclamació de l'herència comuna en el món àrab, segons la qual tots els àrabs estan units per una història, una cultura i una llengua comunes.
Nou!!: Història de Jordània і Nacionalisme àrab · Veure més »
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Nou!!: Història de Jordània і Orient Mitjà · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Història de Jordània і Palestina · Veure més »
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Nou!!: Història de Jordània і Perses · Veure més »
Petra d'Aràbia
Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.
Nou!!: Història de Jordània і Petra d'Aràbia · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Història de Jordània і Primera Croada · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Història de Jordània і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Ptolemeu I Soter
Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.
Nou!!: Història de Jordània і Ptolemeu I Soter · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Història de Jordània і Rússia · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: Història de Jordània і Regne de Jerusalem · Veure més »
Revolució neolítica
bibcode.
Nou!!: Història de Jordània і Revolució neolítica · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Història de Jordània і Saladí · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Història de Jordània і Síria · Veure més »
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Nou!!: Història de Jordània і Selim I · Veure més »
Set Meravelles
* Set meravelles del món antic.
Nou!!: Història de Jordània і Set Meravelles · Veure més »
Transjordània
Es coneixen com a Transjordània (més enllà del Jordà) els territoris situats a la riba oriental d'aquest riu.
Nou!!: Història de Jordània і Transjordània · Veure més »
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Nou!!: Història de Jordània і Turcs · Veure més »
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Jordània і 13 de març · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Jordània і 15 de maig · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Jordània і 1922 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Jordània і 1923 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Història de Jordània і 1928 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Jordània і 1934 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Història de Jordània і 1939 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Jordània і 1941 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Jordània і 1946 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Jordània і 1948 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Història de Jordània і 1949 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Història de Jordània і 1950 · Veure més »
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Nou!!: Història de Jordània і 1957 · Veure més »
1967
Sense descripció.
Nou!!: Història de Jordània і 1967 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Història de Jordània і 1994 · Veure més »
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Jordània і 2 de juny · Veure més »
20 de febrer
El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Història de Jordània і 20 de febrer · Veure més »
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Jordània і 22 de març · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Jordània і 25 de maig · Veure més »
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Jordània і 28 d'agost · Veure més »
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Jordània і 3 d'abril · Veure més »
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Jordània і 9 de juliol · Veure més »
