Similituds entre Història de Croàcia і Imperi Austrohongarès
Història de Croàcia і Imperi Austrohongarès tenen 40 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, Balcans, Bòsnia i Hercegovina, Budapest, Caríntia, Cisleitània, Croats, Croàcia, Dalmàcia, Dinastia dels Habsburg, Eslaus, Eslavònia, Eslovènia, Estat dels Eslovens, Croats i Serbis, Europa, França, Galítsia, Hongarès, Hongria, Imperi Otomà, Indústria, Kotor, Montenegro, Napoleó Bonaparte, Polònia, Regió d'Ístria, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, República Federal Socialista de Iugoslàvia, Rijeka, ..., Romania, Sèrbia, Segona Guerra Mundial, Transleitània, Txecs, Ucraïnesos, Viena, Voivodina, Zagreb, 29 d'octubre. Ampliar l'índex (10 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Història de Croàcia · Alemanya і Imperi Austrohongarès ·
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Balcans і Història de Croàcia · Balcans і Imperi Austrohongarès ·
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Bòsnia i Hercegovina і Història de Croàcia · Bòsnia i Hercegovina і Imperi Austrohongarès ·
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Budapest і Història de Croàcia · Budapest і Imperi Austrohongarès ·
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Caríntia і Història de Croàcia · Caríntia і Imperi Austrohongarès ·
Cisleitània
Cisleitània (en vermell) dins Àustria-Hongria, les altres parts són Transleithania (en gris clar) i el condomini de Bòsnia i Hercegovina (gris fosc) Escut de les terres d'Àustria Cisleitània o Cisletània (en alemany: Cisleithanien, en hongarès: Ciszlajtánia, en txec: Předlitavsko, en polonès: Przedlitawia, en eslovè: Cislajtanija, en ucraïnès: Цислейтанія, transliterat com: Tsysleitàniia) va ser una denominació comuna per la part nord i oest d'Àustria-Hongria.
Cisleitània і Història de Croàcia · Cisleitània і Imperi Austrohongarès ·
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Croats і Història de Croàcia · Croats і Imperi Austrohongarès ·
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Croàcia і Història de Croàcia · Croàcia і Imperi Austrohongarès ·
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Dalmàcia і Història de Croàcia · Dalmàcia і Imperi Austrohongarès ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Història de Croàcia · Dinastia dels Habsburg і Imperi Austrohongarès ·
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Eslaus і Història de Croàcia · Eslaus і Imperi Austrohongarès ·
Eslavònia
Mapa d'Eslavònia Eslavònia (en croat: Slavonija) és una regió geogràfica i històrica a la Croàcia oriental.
Eslavònia і Història de Croàcia · Eslavònia і Imperi Austrohongarès ·
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Eslovènia і Història de Croàcia · Eslovènia і Imperi Austrohongarès ·
Estat dels Eslovens, Croats i Serbis
LEstat dels Eslovens, Croats i Serbis va ser un estat de curta durada format l'1 de desembre de 1918 que comprenia els territoris balcànics de l'Imperi Austrohongarès, l'àrea dels actuals estats de Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro, Macedònia, així com la major part dels territoris de Croàcia i Eslovènia, després que aquest es dissolguera en acabar la Primera Guerra Mundial.
Estat dels Eslovens, Croats i Serbis і Història de Croàcia · Estat dels Eslovens, Croats i Serbis і Imperi Austrohongarès ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Història de Croàcia · Europa і Imperi Austrohongarès ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Història de Croàcia · França і Imperi Austrohongarès ·
Galítsia
200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.
Galítsia і Història de Croàcia · Galítsia і Imperi Austrohongarès ·
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Història de Croàcia і Hongarès · Hongarès і Imperi Austrohongarès ·
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Història de Croàcia і Hongria · Hongria і Imperi Austrohongarès ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Història de Croàcia і Imperi Otomà · Imperi Austrohongarès і Imperi Otomà ·
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Història de Croàcia і Indústria · Imperi Austrohongarès і Indústria ·
Kotor
Kotor (montenegrí: Kotor / Котор; llatí: Acruvium; grec: Ασκρηβιον, Askrèvion; italià: Cattaro) és una ciutat costanera de Montenegro a la mar Adriàtica, més concretament a la part més apartada del golf de Kotor.
Història de Croàcia і Kotor · Imperi Austrohongarès і Kotor ·
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Història de Croàcia і Montenegro · Imperi Austrohongarès і Montenegro ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Història de Croàcia і Napoleó Bonaparte · Imperi Austrohongarès і Napoleó Bonaparte ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Història de Croàcia і Polònia · Imperi Austrohongarès і Polònia ·
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Història de Croàcia і Regió d'Ístria · Imperi Austrohongarès і Regió d'Ístria ·
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Història de Croàcia і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Imperi Austrohongarès і Regne d'Itàlia (1861-1946) ·
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Història de Croàcia і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Imperi Austrohongarès і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens ·
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Història de Croàcia і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Imperi Austrohongarès і República Federal Socialista de Iugoslàvia ·
Rijeka
Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.
Història de Croàcia і Rijeka · Imperi Austrohongarès і Rijeka ·
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Història de Croàcia і Romania · Imperi Austrohongarès і Romania ·
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Història de Croàcia і Sèrbia · Imperi Austrohongarès і Sèrbia ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Història de Croàcia і Segona Guerra Mundial · Imperi Austrohongarès і Segona Guerra Mundial ·
Transleitània
Transleitània, també conegudes com Terres de la Corona de Sant Esteve, fou el nom de l'estat dual dins l'Imperi Austrohongarès que corresponia als territoris més enllà del riu Leitha (per contraposició a Cisleitània, que eren els territoris abans del riu Leitha).
Història de Croàcia і Transleitània · Imperi Austrohongarès і Transleitània ·
Txecs
Els txecs (en txec: Češi, pronunciació en txec:; en txec arcaic: Čechové) són els membres d'un grup ètnic i una nació nadius de la República Txeca a l'Europa central que parlen la llengua txeca.
Història de Croàcia і Txecs · Imperi Austrohongarès і Txecs ·
Ucraïnesos
Els ucraïnesos (en ucraïnès: українці, transliterat amb el sistema internacional: ukrajintsi, transcrit al català: ukraïntsi) són un grup ètnic eslau oriental d'Ucraïna.
Història de Croàcia і Ucraïnesos · Imperi Austrohongarès і Ucraïnesos ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Història de Croàcia і Viena · Imperi Austrohongarès і Viena ·
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Història de Croàcia і Voivodina · Imperi Austrohongarès і Voivodina ·
Zagreb
Zagreb, AFI:, és la capital de Croàcia.
Història de Croàcia і Zagreb · Imperi Austrohongarès і Zagreb ·
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
29 d'octubre і Història de Croàcia · 29 d'octubre і Imperi Austrohongarès ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Croàcia і Imperi Austrohongarès
- Què tenen en comú Història de Croàcia і Imperi Austrohongarès
- Semblances entre Història de Croàcia і Imperi Austrohongarès
Comparació entre Història de Croàcia і Imperi Austrohongarès
Història de Croàcia té 274 relacions, mentre que Imperi Austrohongarès té 184. Com que tenen en comú 40, l'índex de Jaccard és 8.73% = 40 / (274 + 184).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Croàcia і Imperi Austrohongarès. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: