Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 194 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Alacant, Alfons el Magnànim, Alfons XIII d'Espanya, Almansor, Anarquisme, Antoni Maura i Montaner, Aragó, Ardó, Arianisme, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Arquebisbat de Tarragona, Assemblea de Catalunya, Assemblea Nacional Catalana, Barcelona, Bases de Manresa, Batalla d'Annual, Batalla de Guadalete, Batalla de Muret, Bètica, Borrell II, Califat de Còrdova, Campanya de 1909, Carlemany, Carles de Viana, Carles el Calb, Carles Maria Isidre de Borbó, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Castellà, ..., Catalanisme, Català, Catalunya, Catalunya Ràdio, Cerdanya, Clergat, Comissions Obreres, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Comtats catalans, Comunisme, Confederació Nacional del Treball, Consell de Cent, Consolat de Mar, Constitucions catalanes, Consulta sobre la independència de Catalunya, Convergència i Unió, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corpus Christi, Corpus de Sang, Corts Catalanes, Corts de Cadis, Cristianisme, Decrets de Nova Planta, Desamortitzacions espanyoles, Dictadura de Primo de Rivera, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Diputació del General de Catalunya, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Ebre, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Espanya, Esquerra Republicana de Catalunya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut de Baiona, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran VII d'Espanya, Fets de Maig, Fets del sis d'octubre, Feudalisme, Francesc Macià i Llussà, Francisco Franco Bahamonde, Francs, Franquisme, Front Popular (Espanya), Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generalitat de Catalunya, Girona, Gots, Govern d'Espanya, Guàrdia Civil, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guifré el Pilós, Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, Illes Balears, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Iniciativa per Catalunya Verds, Inquisició espanyola, Isabel I de Castella, Isabel II d'Espanya, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume el Conqueridor, Jaume II d'Urgell, Jerusalem, Joan el Sense Fe, Joan Josep d'Àustria, Joana Ortega i Alemany, Josep Bonaparte, Josep Torras i Bages, Junts pel Sí, La Vanguardia, La Veu del Montserrat, Laïcisme, Llatí, Llei Sàlica, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Lloctinent de Catalunya, Lluís Companys i Jover, Lluís XIII de França, Lo Catalanisme, Mancomunitat de Catalunya, Manresa, Mar Mediterrània, Mariano Rajoy Brey, Martí l'Humà, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Montjuïc (Barcelona), Mossos d'Esquadra, Napoleó Bonaparte, Narbona, Niceto Alcalá-Zamora, País Basc, Parlament de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pau Claris i Casademunt, Península Ibèrica, Pere el Catòlic, Pirineus, President de la Generalitat de Catalunya, Primera Guerra Carlina, Pronunciament, Ramon Llull, Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, Regne de França, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Regne de València, Rei d'Espanya, Renaixença, Restauració borbònica, Revolució de 1868, Roderic, Roger de Llúria, Roma, Romanticisme, Rosselló, Saragossa, Sàpiens, Segona guerra carlina, Segona República Espanyola, Septimània, Setge de Barcelona (1713-1714), Setmana Tràgica, Sindicalisme, Socialisme, Sometent, Sueus, Toledo, Tractat d'Utrecht, Tractat dels Pirineus, Trienni Liberal, Unió Catalanista, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Republicana (1903), València, Valentí Almirall i Llozer, Vall d'Aran, Vallès Occidental, Vascons, Vítiza, Volem bisbes catalans!, 25 de juliol. Ampliar l'índex (164 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Història de Catalunya · Absolutisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Alacant і Història de Catalunya · Alacant і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Història de Catalunya · Alfons el Magnànim і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Alfons XIII d'Espanya і Història de Catalunya · Alfons XIII d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Almansor і Història de Catalunya · Almansor і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Història de Catalunya · Anarquisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Antoni Maura i Montaner
va ser un advocat i polític mallorquí.
Antoni Maura i Montaner і Història de Catalunya · Antoni Maura i Montaner і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Història de Catalunya · Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ardó
Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.
Ardó і Història de Catalunya · Ardó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Història de Catalunya · Arianisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Armand Jean du Plessis de Richelieu
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.
Armand Jean du Plessis de Richelieu і Història de Catalunya · Armand Jean du Plessis de Richelieu і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Arquebisbat de Tarragona і Història de Catalunya · Arquebisbat de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Assemblea de Catalunya
Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.
Assemblea de Catalunya і Història de Catalunya · Assemblea de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Assemblea Nacional Catalana
L'Assemblea Nacional Catalana (Assemblea o ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social.
Assemblea Nacional Catalana і Història de Catalunya · Assemblea Nacional Catalana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de Catalunya · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.
Bases de Manresa і Història de Catalunya · Bases de Manresa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Batalla d'Annual
La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí.
Batalla d'Annual і Història de Catalunya · Batalla d'Annual і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Batalla de Guadalete
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.
Batalla de Guadalete і Història de Catalunya · Batalla de Guadalete і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Batalla de Muret і Història de Catalunya · Batalla de Muret і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Bètica і Història de Catalunya · Bètica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Borrell II і Història de Catalunya · Borrell II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Califat de Còrdova і Història de Catalunya · Califat de Còrdova і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Campanya de 1909
La campanya de 1909 o Segona Guerra de Melilla és el nom donat a les operacions militars espanyoles al Marroc l'any 1909.
Campanya de 1909 і Història de Catalunya · Campanya de 1909 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història de Catalunya · Carlemany і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Carles de Viana і Història de Catalunya · Carles de Viana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Història de Catalunya · Carles el Calb і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Carles Maria Isidre de Borbó і Història de Catalunya · Carles Maria Isidre de Borbó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Catalunya · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Carlisme і Història de Catalunya · Carlisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Història de Catalunya · Castellà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Història de Catalunya · Catalanisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història de Catalunya · Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història de Catalunya · Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Catalunya Ràdio і Història de Catalunya · Catalunya Ràdio і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Cerdanya і Història de Catalunya · Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Clergat і Història de Catalunya · Clergat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comissions Obreres
Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.
Comissions Obreres і Història de Catalunya · Comissions Obreres і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Història de Catalunya · Comtat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Història de Catalunya · Comtat de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Història de Catalunya · Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Comtat de Girona і Història de Catalunya · Comtat de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Comtats catalans і Història de Catalunya · Comtats catalans і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Comunisme і Història de Catalunya · Comunisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Confederació Nacional del Treball і Història de Catalunya · Confederació Nacional del Treball і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Història de Catalunya · Consell de Cent і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Consolat de Mar
Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.
Consolat de Mar і Història de Catalunya · Consolat de Mar і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Història de Catalunya · Constitucions catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Consulta sobre la independència de Catalunya
La consulta sobre el futur polític de Catalunya fou una consulta sobre la independència de Catalunya, motiu pel qual també és anomenada consulta sobre la independència de Catalunya, que se celebrà el 9 de novembre de 2014.
Consulta sobre la independència de Catalunya і Història de Catalunya · Consulta sobre la independència de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Convergència i Unió і Història de Catalunya · Convergència i Unió і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de Catalunya · Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Història de Catalunya · Corona de Castella i Lleó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Corpus Christi і Història de Catalunya · Corpus Christi і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Corpus de Sang і Història de Catalunya · Corpus de Sang і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Història de Catalunya · Corts Catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Corts de Cadis і Història de Catalunya · Corts de Cadis і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Història de Catalunya · Cristianisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història de Catalunya · Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Desamortitzacions espanyoles і Història de Catalunya · Desamortitzacions espanyoles і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Dictadura de Primo de Rivera і Història de Catalunya · Dictadura de Primo de Rivera і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Dinastia almohade і Història de Catalunya · Dinastia almohade і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Dinastia almoràvit і Història de Catalunya · Dinastia almoràvit і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Dinastia borbònica і Història de Catalunya · Dinastia borbònica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Història de Catalunya · Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Diputació del General de Catalunya і Història de Catalunya · Diputació del General de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Ducat d'Atenes і Història de Catalunya · Ducat d'Atenes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Ducat de Neopàtria і Història de Catalunya · Ducat de Neopàtria і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Història de Catalunya · Ebre і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la X legislatura de l'actual període democràtic es van celebrar el 25 de novembre de l'any 2012, tal com va anunciar el president Artur Mas el 25 de setembre de 2012 durant el discurs que va obrir el debat de política general al Parlament de Catalunya.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 і Història de Catalunya · Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 і Història de Catalunya · Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Enric Prat de la Riba i Sarrà і Història de Catalunya · Enric Prat de la Riba i Sarrà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Història de Catalunya · Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Esquerra Republicana de Catalunya і Història de Catalunya · Esquerra Republicana de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Història de Catalunya · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Estatut de Baiona
Josep Bonaparte. L'Estatut de Baiona, Carta de Baiona o Constitució de Baiona es considera una carta atorgada, ja que no va ser elaborada pels representants de l'Estat, jurada pel germà de Napoleó Bonaparte, Josep I Bonaparte, a qui ell va confiar el territori espanyol ocupat, el 8 de juliol de 1808 a la ciutat de Baiona (França).
Estatut de Baiona і Història de Catalunya · Estatut de Baiona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.
Falange Española Tradicionalista y de las JONS і Història de Catalunya · Falange Española Tradicionalista y de las JONS і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Felip IV de Castella і Història de Catalunya · Felip IV de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història de Catalunya · Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Ferran d'Antequera і Història de Catalunya · Ferran d'Antequera і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Història de Catalunya · Ferran el Catòlic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Ferran VII d'Espanya і Història de Catalunya · Ferran VII d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Fets de Maig
Els Fets de Maig foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.
Fets de Maig і Història de Catalunya · Fets de Maig і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Fets del sis d'octubre і Història de Catalunya · Fets del sis d'octubre і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Feudalisme і Història de Catalunya · Feudalisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Francesc Macià i Llussà і Història de Catalunya · Francesc Macià i Llussà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Francisco Franco Bahamonde і Història de Catalunya · Francisco Franco Bahamonde і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Història de Catalunya · Francs і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Franquisme і Història de Catalunya · Franquisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Front Popular (Espanya)
UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
Front Popular (Espanya) і Història de Catalunya · Front Popular (Espanya) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Gaspar de Guzmán y Pimentel і Història de Catalunya · Gaspar de Guzmán y Pimentel і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Història de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Girona і Història de Catalunya · Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Gots і Història de Catalunya · Gots і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Govern d'Espanya
El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.
Govern d'Espanya і Història de Catalunya · Govern d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Guàrdia Civil і Història de Catalunya · Guàrdia Civil і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Guerra Civil catalana і Història de Catalunya · Guerra Civil catalana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Guerra Civil espanyola і Història de Catalunya · Guerra Civil espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Guerra del Francès і Història de Catalunya · Guerra del Francès і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Guerra dels Segadors і Història de Catalunya · Guerra dels Segadors і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Guerra dels Trenta Anys і Història de Catalunya · Guerra dels Trenta Anys і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Guifré el Pilós і Història de Catalunya · Guifré el Pilós і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).
Història de Catalunya і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Història de Catalunya і Illes Balears · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Illes Balears ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Història de Catalunya і Imperi Romà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Història de Catalunya і Imperi Romà d'Orient · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà d'Orient ·
Iniciativa per Catalunya Verds
Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) va ser un partit polític ecosocialista d'àmbit català.
Història de Catalunya і Iniciativa per Catalunya Verds · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Iniciativa per Catalunya Verds ·
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Història de Catalunya і Inquisició espanyola · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició espanyola ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Història de Catalunya і Isabel I de Castella · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isabel I de Castella ·
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Història de Catalunya і Isabel II d'Espanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isabel II d'Espanya ·
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Història de Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història de Catalunya і Jaume el Conqueridor · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor ·
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Història de Catalunya і Jaume II d'Urgell · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II d'Urgell ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Història de Catalunya і Jerusalem · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jerusalem ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Història de Catalunya і Joan el Sense Fe · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Sense Fe ·
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Història de Catalunya і Joan Josep d'Àustria · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Josep d'Àustria ·
Joana Ortega i Alemany
Joana Ortega i Alemany (Barcelona, 13 de novembre de 1959) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya des de 2006 fins a 2015 i vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya i consellera de Governació i Relacions Institucionals entre 2010 i 2015.
Història de Catalunya і Joana Ortega i Alemany · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joana Ortega i Alemany ·
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Història de Catalunya і Josep Bonaparte · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Bonaparte ·
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.
Història de Catalunya і Josep Torras i Bages · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Torras i Bages ·
Junts pel Sí
Junts pel Sí (JxSí) fou una candidatura de caràcter transversal i independentista formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.
Història de Catalunya і Junts pel Sí · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Junts pel Sí ·
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Història de Catalunya і La Vanguardia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Vanguardia ·
La Veu del Montserrat
''La Veu del Montserrat'' convocant a la missa pels màrtirs del 1714: ''«perque tots los catalans aprengan en son exemple, com se deu amar la Patria com devem trevallar per restaurarla y enaltirla, ab amor al passat y fe en l'esdevenidor»'' La Veu del Montserrat fou un setmanari de contingut religiós i catalanista d'orientació moderada, escrit en català.
Història de Catalunya і La Veu del Montserrat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Veu del Montserrat ·
Laïcisme
El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
Història de Catalunya і Laïcisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Laïcisme ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història de Catalunya і Llatí · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llatí ·
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Història de Catalunya і Llei Sàlica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llei Sàlica ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Història de Catalunya і Lleida · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleida ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Història de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona ·
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Història de Catalunya і Lloctinent de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya ·
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Història de Catalunya і Lluís Companys i Jover · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís Companys i Jover ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Història de Catalunya і Lluís XIII de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIII de França ·
Lo Catalanisme
Lo Catalanisme és un llibre publicat per Valentí Almirall el 1886 amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques.
Història de Catalunya і Lo Catalanisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lo Catalanisme ·
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Història de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mancomunitat de Catalunya ·
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Història de Catalunya і Manresa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manresa ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Història de Catalunya і Mar Mediterrània · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mar Mediterrània ·
Mariano Rajoy Brey
Mariano Rajoy Brey (Pronunciació en castellà: maˈɾjano raˈxoi ˈβɾei; Santiago de Compostel·la, 27 de març de 1955) és un polític espanyol, que fou president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016, fins al 2 de juny del 2018, fi del seu mandat.
Història de Catalunya і Mariano Rajoy Brey · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mariano Rajoy Brey ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Història de Catalunya і Martí l'Humà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà ·
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Història de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja ·
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Història de Catalunya і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Ripoll ·
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Història de Catalunya і Montjuïc (Barcelona) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Montjuïc (Barcelona) ·
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Història de Catalunya і Mossos d'Esquadra · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mossos d'Esquadra ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Història de Catalunya і Napoleó Bonaparte · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Napoleó Bonaparte ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Història de Catalunya і Narbona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Narbona ·
Niceto Alcalá-Zamora
fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).
Història de Catalunya і Niceto Alcalá-Zamora · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Niceto Alcalá-Zamora ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Història de Catalunya і País Basc · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і País Basc ·
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Història de Catalunya і Parlament de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Parlament de Catalunya ·
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Història de Catalunya і Partit dels Socialistes de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit dels Socialistes de Catalunya ·
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Història de Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya ·
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Història de Catalunya і Pau Claris i Casademunt · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau Claris i Casademunt ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Història de Catalunya і Península Ibèrica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Península Ibèrica ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Història de Catalunya і Pere el Catòlic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Catòlic ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Història de Catalunya і Pirineus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pirineus ·
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Història de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Història de Catalunya і Primera Guerra Carlina · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera Guerra Carlina ·
Pronunciament
Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant (conegut com a pronunciamiento), característic del.
Història de Catalunya і Pronunciament · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pronunciament ·
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Història de Catalunya і Ramon Llull · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Llull ·
Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) va ser un referèndum d'autodeterminació, que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.
Història de Catalunya і Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Història de Catalunya і Regne de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Història de Catalunya і Regne de Nàpols · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Història de Catalunya і Regne de Sicília · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Sicília ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Història de Catalunya і Regne de València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de València ·
Rei d'Espanya
El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.
Història de Catalunya і Rei d'Espanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rei d'Espanya ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Història de Catalunya і Renaixença · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Renaixença ·
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Història de Catalunya і Restauració borbònica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Restauració borbònica ·
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Història de Catalunya і Revolució de 1868 · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució de 1868 ·
Roderic
Roderic (Còrdova, 688 - Medina-Sidonia, 711) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 710 al 711.
Història de Catalunya і Roderic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roderic ·
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Història de Catalunya і Roger de Llúria · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roger de Llúria ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de Catalunya і Roma · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma ·
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Història de Catalunya і Romanticisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Romanticisme ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Història de Catalunya і Rosselló · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosselló ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Història de Catalunya і Saragossa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saragossa ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Història de Catalunya і Sàpiens · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sàpiens ·
Segona guerra carlina
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.
Història de Catalunya і Segona guerra carlina · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona guerra carlina ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Història de Catalunya і Segona República Espanyola · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona República Espanyola ·
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Història de Catalunya і Septimània · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Septimània ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Història de Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Història de Catalunya і Setmana Tràgica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setmana Tràgica ·
Sindicalisme
El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.
Història de Catalunya і Sindicalisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sindicalisme ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Història de Catalunya і Socialisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Socialisme ·
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Història de Catalunya і Sometent · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sometent ·
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Història de Catalunya і Sueus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sueus ·
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Història de Catalunya і Toledo · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Toledo ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Història de Catalunya і Tractat d'Utrecht · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat d'Utrecht ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Història de Catalunya і Tractat dels Pirineus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat dels Pirineus ·
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Història de Catalunya і Trienni Liberal · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Trienni Liberal ·
Unió Catalanista
La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.
Història de Catalunya і Unió Catalanista · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unió Catalanista ·
Unió Democràtica de Catalunya
Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va ser un partit polític català actiu entre 1931 i 2017, d'ideologia democristiana o socialcristiana, amb Manuel Carrasco i Formiguera i Miquel Coll i Alentorn com a líders destacats.
Història de Catalunya і Unió Democràtica de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unió Democràtica de Catalunya ·
Unió Republicana (1903)
Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal, gràcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900.
Història de Catalunya і Unió Republicana (1903) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unió Republicana (1903) ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història de Catalunya і València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València ·
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Història de Catalunya і Valentí Almirall i Llozer · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Valentí Almirall i Llozer ·
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Història de Catalunya і Vall d'Aran · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vall d'Aran ·
Vallès Occidental
El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).
Història de Catalunya і Vallès Occidental · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vallès Occidental ·
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
Història de Catalunya і Vascons · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vascons ·
Vítiza
Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.
Història de Catalunya і Vítiza · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vítiza ·
Volem bisbes catalans!
Volem bisbes catalans! fou el crit de guerra d'una campanya ciutadana, amb l'escàs ressò mediàtic que la censura del moment permetia, que amples sectors catòlics catalanistes promogueren a partir del 1966 per a reclamar el nomenament de bisbes catalans a les diòcesis de Catalunya.
Història de Catalunya і Volem bisbes catalans! · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Volem bisbes catalans! ·
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
25 de juliol і Història de Catalunya · 25 de juliol і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de Catalunya té 790 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 194, l'índex de Jaccard és 10.08% = 194 / (790 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
