Taula de continguts
171 les relacions: Abril, Acre, Aimara, Altiplà andí, Amèrica, Andes, Antofagasta, Antonio José de Sucre, Argent, Argentina, Assemblea Constituent, Banc Mundial, Batalla d'Ayacucho, Bolívia, Bolonya, Brasil, Buenos Aires, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlos Mesa Gisbert, Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya), Cerro Rico, Chaco Boreal, Chamba, Che Guevara, Cocaïna, Cochabamba, Colles, Confederació Argentina, Confederació del Perú i Bolívia, Consens de Washington, Constitució, Cop d'estat, Coure, Crisi econòmica, Cuba, Cusco, Democràcia, Departament de Chuquisaca, Desert d'Atacama, Deute exterior, Diego de Almagro, Dinastia borbònica, Economia de Bolívia, Empresa pública, Esquerra, Estany (element), Estatització, Estats Units d'Amèrica, Evo Morales, Fidel Castro Ruz, ... Ampliar l'índex (121 més) »
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Història de Bolívia і Abril
Acre
* Acre (Etòlia), ciutat a l'antiga Etòlia.
Veure Història de Bolívia і Acre
Aimara
Wiphala, bandera del poble aimara La llengua aimara (aymar aru) pertany al grup quitxuamarà de la família andina-equatorial.
Veure Història de Bolívia і Aimara
Altiplà andí
Situació de l'altiplà andí al continent americà LAltiplà andí, o senzillament l'Altiplà (en castellà El Altiplano, per "alta plana", Collao (quítxua i aimara: Qullaw, que significa "lloc de la Kolla"), és una regió natural única de l'Amèrica del Sud, formada per una planura per sobre dels 3.000 metres respecte al nivell del mar.
Veure Història de Bolívia і Altiplà andí
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Història de Bolívia і Amèrica
Andes
La serralada dels Andes La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tota l'Amèrica del Sud (l'Argentina, Xile, el Perú, Bolívia, l'Equador, Colòmbia i Veneçuela).
Veure Història de Bolívia і Andes
Antofagasta
Antofagasta és una ciutat del nord de Xile, a uns 1.400 km al nord de la capital Santiago de Xile, capital de la Regió d'Antofagasta i de la província d'Antofagasta.
Veure Història de Bolívia і Antofagasta
Antonio José de Sucre
Antonio José de Sucre (Cumaná, 3 de febrer de 1795 - serra de Berruecos, Colòmbia, 4 de juny de 1830) fou un militar i polític veneçolà.
Veure Història de Bolívia і Antonio José de Sucre
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Història de Bolívia і Argent
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Veure Història de Bolívia і Argentina
Assemblea Constituent
L'Assemblea Constituent de 1789 (en francès: Assemblée constituante o Assemblée nationale constituante) és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès.
Veure Història de Bolívia і Assemblea Constituent
Banc Mundial
El Banc Mundial és una institució financera internacional que proporciona préstecs als països en vies de desenvolupament per als programes de capital.
Veure Història de Bolívia і Banc Mundial
Batalla d'Ayacucho
La batalla d'Ayacucho fou una de les batalles de les Guerres d'independència hispanoamericanes.
Veure Història de Bolívia і Batalla d'Ayacucho
Bolívia
Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.
Veure Història de Bolívia і Bolívia
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Veure Història de Bolívia і Bolonya
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Veure Història de Bolívia і Brasil
Buenos Aires
Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.
Veure Història de Bolívia і Buenos Aires
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Història de Bolívia і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carlos Mesa Gisbert
Carlos Diego Mesa Gisbert (La Paz, 12 d'agost de 1953) és un periodista, escriptor, polític i historiador bolivià que va ser President Constitucional de la República de Bolívia des del 17 d'octubre de 2003 fins al 6 de juny de 2005.
Veure Història de Bolívia і Carlos Mesa Gisbert
Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya)
La Casa de Sa Majestat el Rei és l'organisme públic espanyol que, sota la dependència directa del rei d'Espanya, té com a missió servir-li de suport a totes les activitats que es derivin de les seves funcions com a cap d'Estat.
Veure Història de Bolívia і Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya)
Cerro Rico
El Cerro Rico, conegut també com a Cerro de Potosí, i en quítxua com a Sumac Orcko o Cerro bonito és una muntanya dels Andes situada al departament de Potosí, avui Bolívia.
Veure Història de Bolívia і Cerro Rico
Chaco Boreal
El Chaco Boreal és la zona més septentrional del Gran Chaco.
Veure Història de Bolívia і Chaco Boreal
Chamba
Escut Estats de la zona de Chamba i els alentorns (1911) Chamba fou un estat tributari protegit de l'Índia, al Panjab, sota autoritat del comissionat de la divisió de Lahore.
Veure Història de Bolívia і Chamba
Che Guevara
Ernesto Guevara, més conegut com a Che Guevara, o simplement com El Che, (Rosario, Argentina, 14 de juny de 1928La data del naixement que apareix la seva acta de naixement és del 14 de juny de 1928. Julia Constenla, historiadora i amiga personal de la mare d'Ernesto Guevara, Celia de la Serna, ha explicat que Celia havia confessat que ja es trobava embarassada en el moment de casar-se i que la veritable data de naixement del seu fill és el 14 de maig, i que la partida de naixement fou falsificada un mes més tard per tal d'evitar un escàndol..
Veure Història de Bolívia і Che Guevara
Cocaïna
La cocaïna (de nom químic 2β-carbometioxi-3β-benzoxitropà, ecgoní metil ester benzoat) és un alcaloide que s'extreu de la planta anomenada Erythroxylum coca, un arbust originari del Perú i Bolívia.
Veure Història de Bolívia і Cocaïna
Cochabamba
Cochabamba és una ciutat al centre de Bolívia, localitzada a la vall del mateix nom a la Serralada dels Andes.
Veure Història de Bolívia і Cochabamba
Colles
En astrogeologia, collis (plural colles, abr. CO) és una paraula llatina que significa «turó» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tret planetari superficial consistent en una agrupació de petits turons o pujols.
Veure Història de Bolívia і Colles
Confederació Argentina
Confederació Argentina és un dels noms oficials de l'Argentina d'acord amb el que estableix l'article 35 de la Constitució de la Nació Argentina, junt amb el de República Argentina i Províncies Unides del Riu de la Plata.
Veure Història de Bolívia і Confederació Argentina
Confederació del Perú i Bolívia
La Confederació del Perú i Bolívia (en castellà i oficialment, Confederación Perú-Boliviana) va ser un estat independent format per la coalició igualitària de tres estats, dos dels quals van tenir una breu existència: l'estat Nord-peruà, l'estat Sud-peruà i l'estat de Bolívia (el qual al seu torn era una república) sota el comandament suprem del General Andrés de Santa Cruz, un dels vencedors de la batalla d'Ayacucho.
Veure Història de Bolívia і Confederació del Perú i Bolívia
Consens de Washington
El “Consens de Washington“ fa referència a una sèrie de 10 prescripcions en polítiques econòmiques que pretenien ser un programa adequat per als països en vies de desenvolupament per tal d'impulsar el creixement, inspirades en la ideologia neoliberal de l'Escola d'Economia de Chicago, establertes als anys 90 per institucions financeres internacionals que tenien la seu a Washington DC i basades en institucions tals com el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial i el Departament del Tresor dels Estats Units.
Veure Història de Bolívia і Consens de Washington
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Història de Bolívia і Constitució
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Veure Història de Bolívia і Cop d'estat
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Veure Història de Bolívia і Coure
Crisi econòmica
Una crisi econòmica és una degradació sobtada i brusca de l'activitat econòmica i de les perspectives econòmiques.
Veure Història de Bolívia і Crisi econòmica
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Veure Història de Bolívia і Cuba
Cusco
La ciutat de Cusco (en l'original quítxua: Qusqu) és la capital del departament homònim del Perú.
Veure Història de Bolívia і Cusco
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure Història de Bolívia і Democràcia
Departament de Chuquisaca
El Departament de Chuquisaca és una divisió administrativa de Bolívia.
Veure Història de Bolívia і Departament de Chuquisaca
Desert d'Atacama
Desert d'Atacama El desert d'Atacama és el desert més àrid del món, que s'estén pel nord de Xile.
Veure Història de Bolívia і Desert d'Atacama
Deute exterior
El deute exterior és la suma de les obligacions que té un país respecte a uns altres, que es compon de deute públic (el contret per l'estat del país) i deute privat o del sector privat (el contret pels particulars en l'exterior).
Veure Història de Bolívia і Deute exterior
Diego de Almagro
Diego de Almagro (Almagro, Regne de Castella, 1479 – Cusco, Governació de Nova Toledo, 1538), conqueridor castellà, participà en la conquesta de l'Imperi Inca i se'l considera descobridor europeu de Xile.
Veure Història de Bolívia і Diego de Almagro
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Història de Bolívia і Dinastia borbònica
Economia de Bolívia
Mines de Potosí. Bolívia és un dels més pobres i menys desenvolupats països d'Amèrica Llatina.
Veure Història de Bolívia і Economia de Bolívia
Empresa pública
Una Empresa pública o empresa estatal és una empresa que és propietat de l'Estat, ja sigui d'una manera total o parcial, aquest estat pot ser una entitat nacional, regional, municipal o de qualsevol altre tipus.
Veure Història de Bolívia і Empresa pública
Esquerra
En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic.
Veure Història de Bolívia і Esquerra
Estany (element)
L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50.
Veure Història de Bolívia і Estany (element)
Estatització
Un decret de la Revolució francesa assignat un convent a l'exèrcit Estatització, estatalització o nacionalització és el conjunt de disposicions i operacions mitjançant les quals l'Estat assumeix, en forma variada, l'administració d'empreses privades, de grups d'empreses o de la totalitat de certs sectors econòmics controlats amb anterioritat per particulars.
Veure Història de Bolívia і Estatització
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Història de Bolívia і Estats Units d'Amèrica
Evo Morales
Juan Evo Morales Aima (n. Orinoca, departament d'Oruro (Bolívia), 26 d'octubre de 1959) és un dirigent camperol, polític i activista bolivià d'origen amerindi, uru-aimara, i parlant d'aimara.
Veure Història de Bolívia і Evo Morales
Fidel Castro Ruz
Fidel Alejandro Castro Ruz (Birán, Mayarí, actual Província d'Holguín, Cuba; 13 d'agost de 1926 - l'Havana, 25 de novembre de 2016) fou un advocat, polític i guerriller marxista cubà.
Veure Història de Bolívia і Fidel Castro Ruz
Fons Monetari Internacional
El Fons Monetari Internacional (FMI) és l'organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d'oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi.
Veure Història de Bolívia і Fons Monetari Internacional
Forma de govern
dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'Estat o dret constitucional.
Veure Història de Bolívia і Forma de govern
Francisco Pizarro González
Francisco Pizarro González (Trujillo, Regne de Castella, 16 de març de 1478 - Lima, Governació de Nova Castella, 26 de juny de 1541) fou un conqueridor i marquès extremeny.
Veure Història de Bolívia і Francisco Pizarro González
Gonzalo Pizarro
Gonzalo Pizarro Gonzalo Pizarro (Trujillo, 1502 - Cusco, 1548) va ser un conquistador espanyol que va conquerir l'imperi inca.
Veure Història de Bolívia і Gonzalo Pizarro
Gran Chaco
El Gran Chaco ('terra de cacera') és una regió càlida semiàrida de la terra baixa situada en la conca del río de la Plata repartida entre Bolívia, Paraguai, nord de l'Argentina i un tros de Brasil (parts del Mato Grosso i Mato Grosso do Sul), on es connecta amb la regió del Pantanal.
Veure Història de Bolívia і Gran Chaco
Gran Colòmbia
La Gran Colòmbia (nom oficial República de Colòmbia) fou un estat existent entre 1819 i 1831.
Veure Història de Bolívia і Gran Colòmbia
Guaranís
Els guaranís són un grup format per diverses ètnies presents a diversos estats d'Amèrica del sud que parlen la llengua guaraní.
Veure Història de Bolívia і Guaranís
Guerra de l'Acre
La Guerra de l'Acre (coneguda a Brasil com Revolução Acreana —"Revolució Acreana"—) va ser un conflicte limítrof i bèl·lic entre Bolívia i Brasil, el desenllaç del qual va afectar també territoris en disputa amb el Perú.
Veure Història de Bolívia і Guerra de l'Acre
Guerra del Chaco
La Guerra del Chaco es va lliurar des de 1932 fins a 1935 entre Bolívia i el Paraguai pel control del Chaco Boreal.
Veure Història de Bolívia і Guerra del Chaco
Guerra del Pacífic
La Campanya de l'Oceà Pacífic va ser la part de la Segona Guerra Mundial i els conflictes anteriors que van tenir lloc en l'oceà Pacífic, les seves illes, entre 1941, i el 1945.
Veure Història de Bolívia і Guerra del Pacífic
Guerres d'independència hispanoamericanes
Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.
Veure Història de Bolívia і Guerres d'independència hispanoamericanes
Hidrocarbur
En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.
Veure Història de Bolívia і Hidrocarbur
Hiperinflació
Hiperinflació a Argentina Hiperinflació en economia és una inflació descontrolada, els preus augmenten amb una velocitat extrema mentre els diners perden valor de canvi.
Veure Història de Bolívia і Hiperinflació
Huayna Cápac
Huayna Cápac (1476-1527) fou l'onzè emperador inca del regne del Cusco al, fill de Túpac Iupanqui i de la reina Mama Ocllo.
Veure Història de Bolívia і Huayna Cápac
Hugo Chávez
Hugo Rafael Chávez Frías (Sabaneta, Barinas, 28 de juliol de 1954 - Caracas, 5 de març de 2013) fou un polític i militar veneçolà, president de Veneçuela des del 2 de febrer de 1999 fins a la seva mort.
Veure Història de Bolívia і Hugo Chávez
Imperi del Brasil
LImperi del Brasil (en portuguès, Império do Brasil), denominat per la historiografia també com a Brasil Império, Brasil Imperial o Brasil Monàrquic, va ser un estat que va existir en el segle XIX i que comprenia, fins al 1825, aproximadament el territori que formen el Brasil i l'Uruguai actuals (aquest últim sota el nom de província cisplatina).
Veure Història de Bolívia і Imperi del Brasil
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Història de Bolívia і Imperi Espanyol
Imperi Inca
L'Imperi Inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica.
Veure Història de Bolívia і Imperi Inca
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Veure Història de Bolívia і Independència
Indigenisme
L'indigenisme és un corrent cultural, polític i antropològic centrat en l'estudi i la valoració de les cultures indígenes d'Amèrica.
Veure Història de Bolívia і Indigenisme
Inflació
Taxes d'inflació arreu del món de l'any 2019, segons dades del CIA Factbook La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus, en mercaderies i serveis.
Veure Història de Bolívia і Inflació
Inques
Primera representació dels inques a Europa (1553), treta de la ''Crònica del Perú'', de Pedro Cieza de León Els inques ('ser') eren una ètnia sud-americana, originària dels Andes centrals del Perú, que habità en un principi les conques dels rius Vilcanota.
Veure Història de Bolívia і Inques
Klaus Barbie
Klaus Barbie (Bad Godesberg, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, el 25 d'octubre de 1913 - Lió, França, el 25 de setembre de 1991) va ser el cap de la Gestapo de Lió.
Veure Història de Bolívia і Klaus Barbie
L'Havana
L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural.
Veure Història de Bolívia і L'Havana
La Paz
La Paz és la capital administrativa de Bolívia, i també la capital del departament de La Paz.
Veure Història de Bolívia і La Paz
Lidia Gueiler Tejada
va ser una política boliviana, presidenta interina de Bolívia entre 1979 i 1980.
Veure Història de Bolívia і Lidia Gueiler Tejada
Llac Titicaca
El llac Titicaca (en castellà Lago Titicaca; en quítxua: Titiqaqa Qucha), situat a 3.812 m sobre el nivell del mar, és el llac navegable (de forma comercial) més alt del món.
Veure Història de Bolívia і Llac Titicaca
Macroeconomia
La macroeconomia (del prefix grec macro-, "gran"), és la branca de l'economia que estudia l'acompliment, l'estructura, i la presa de decisions d'una economia sencera, ja sigui nacional, regional o global.
Veure Història de Bolívia і Macroeconomia
MAS
* Moviment al Socialisme (Veneçuela), partit polític veneçolà.
Veure Història de Bolívia і MAS
Mercat lliure
Es pot definir el mercat lliure com el sistema en el qual el preu dels béns o serveis s'acorda amb el consentiment entre els venedors i els consumidors, mitjançant les lleis de l'oferta i la demanda.
Veure Història de Bolívia і Mercat lliure
Mita
Imatge del Potosí durant el Virregnat del Perú. La mita va ser una forma d'aprofitament del treball indígena durant la colonització espanyola del continent americà.
Veure Història de Bolívia і Mita
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Història de Bolívia і Monarca
Monopoli
fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.
Veure Història de Bolívia і Monopoli
Moviment social
Un moviment social és un esforç poc organitzat per part d'un gran grup de persones per aconseguir un objectiu particular, normalment social o polític.
Veure Història de Bolívia і Moviment social
Musclos
El terme musclo o clòtxina és emprat per designar diverses famílies de mol·luscs bivalves, comunament proveïts d'una conquilla negra constituïda per dues valves, de gran interès econòmic i gastronòmic.
Veure Història de Bolívia і Musclos
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Veure Història de Bolívia і Nacionalisme
Narcotràfic
Mapa de la CIA de connexions internacionals de drogues il·legals (2009) Principals països productors d'heroïna del món (de color vermell) Rutes aèries del narcotràfic supervisades pel Comandament Sud dels EUA El narcotràfic és el negoci il·legal sorgit del conreu, transport i compravenda de droga.
Veure Història de Bolívia і Narcotràfic
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Veure Història de Bolívia і Nazisme
Neoliberalisme
Típicament, el terme neoliberalisme es refereix a la filosofia politicoeconòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política.
Veure Història de Bolívia і Neoliberalisme
Oruro
Oruro, és una ciutat de Bolívia, capital del Departament d'Oruro, té una població de 250.700 habitants aproximadament(2010).
Veure Història de Bolívia і Oruro
Pachacútec
Pachacuti Yupanqui (Pachacútec, "el que fa tornar la terra") fou el novè emperador inca (regnà 1438-1471), anomenat Kusi Yupanqui des del seu naixement en la seva presa de poder.
Veure Història de Bolívia і Pachacútec
Paraguai
La República del Paraguai (guaraní: Paraguái Tavakuairetã; castellà: República del Paraguay) és un país de l'Amèrica del Sud localitzat entre les latituds 19° 18′ i 27° 30′ sud i les longituds 54° 19' i 62° 38′ oest del meridià de Greenwich.
Veure Història de Bolívia і Paraguai
Paral·lel
Els paral·lels són unes línies imaginàries paral·leles entre elles que donen la volta a la terra i són perpendiculars a l'eix de gir de la Terra.
Veure Història de Bolívia і Paral·lel
Península
La península de Florida, als Estats Units Una península (del llatí paeninsula) és una extensió de terra envoltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom distme.
Veure Història de Bolívia і Península
Perú
El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.
Veure Història de Bolívia і Perú
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Història de Bolívia і Portugal
Potosí
Potosí és una ciutat boliviana, capital del departament de Potosí.
Veure Història de Bolívia і Potosí
President
President (en femení: presidenta) és un títol que prenen líders d'organitzacions molt diverses, empreses i estats.
Veure Història de Bolívia і President
Privatització
Una privatització és l'acció per la qual una empresa o activitat pública és venuda al sector privat.
Veure Història de Bolívia і Privatització
Província de Pacajes
Les províncies del Departament de La Paz La província de Pacajes és una de les 20 províncies del Departament de La Paz a Bolívia.
Veure Història de Bolívia і Província de Pacajes
Quítxua
El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.
Veure Història de Bolívia і Quítxua
Quilòmetre quadrat
Un quilòmetre quadrat o km² és la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat.
Veure Història de Bolívia і Quilòmetre quadrat
Reforma agrària
Grangers manifestant-se a favor de la '''reforma agrària''' a Indonèsia. Una reforma agrària és un procés polític que té com a objectiu modificar de manera ràpida i profunda el règim de propietat i el sistema d'explotació de la terra, per tal d'ampliar el nombre de petits i mitjans propietaris i augmentar la producció agrària.
Veure Història de Bolívia і Reforma agrària
Riu Paraguai
El riu Paraguai (río Paraguay en castellà i rio Paraguai en portuguès) és un gran riu del centre-sud de Sud-amèrica, que cursa pel Brasil i el Paraguai, a voltes molt proper a la frontera entre el Brasil i Bolívia, i que també fa de frontera natural entre el Paraguai i l'Argentina.
Veure Història de Bolívia і Riu Paraguai
Riu Pilcomayo
El riu Pilcomayo o Araguai (castellà: Río Pilcomayo; guaraní: Araguay) és un curs fluvial del centre de l'Amèrica del Sud i el principal afluent del riu Paraguai.
Veure Història de Bolívia і Riu Pilcomayo
Santa Cruz de la Sierra
Vista de Santa CruzSanta Cruz de la Sierra, o simplement Santa Cruz, és capital del departament de Santa Cruz de Bolívia i amb 1.528.683 habitants (2006), és la ciutat més poblada del país.
Veure Història de Bolívia і Santa Cruz de la Sierra
Sedentarisme
Fragment d'un fresc de la civilització minoica El sedentarisme és la forma més recent de població humana en la qual una societat deixa de ser nòmada per a establir-se de manera definitiva en una localitat determinada a la qual considera com seva.
Veure Història de Bolívia і Sedentarisme
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Veure Història de Bolívia і Segle XVI
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Veure Història de Bolívia і Segle XVIII
Segle XXI
Formalment, el comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2100, tots dos inclosos.
Veure Història de Bolívia і Segle XXI
Selva amazònica
miniatura La selva amazònica, també coneguda com a Amazònia, és la regió d'Amèrica del Sud definida per la conca del riu Amazones i els seus afluents, la conca fluvial més gran del món, i coberta en gran part per la selva tropical.
Veure Història de Bolívia і Selva amazònica
Simón Bolívar
Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios, més conegut com a Simón Bolívar, (Caracas, 24 de juliol de 1783 - Santa Marta, Colòmbia, 17 de desembre de 1830) va ser un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, el Perú i Equador.
Veure Història de Bolívia і Simón Bolívar
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Veure Història de Bolívia і Sindicat
Sodi
El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.
Veure Història de Bolívia і Sodi
Stefano Delle Chiaie
Stefano Delle Chiaie (Caserta, 13 de setembre de 1936-Roma, 10 de setembre de 2019) va ser un terrorista neofeixista italià, que va aconseguir notorietat en participar en les operacions Gladio i Còndor.
Veure Història de Bolívia і Stefano Delle Chiaie
Sucre
Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.
Veure Història de Bolívia і Sucre
Tahuantinsuyo
Tahuantinsuyo (en grafia tradicional) o Tawantin Suyu (en la nova ortografia quítxua) és el nom donat pels inques al seu imperi.
Veure Història de Bolívia і Tahuantinsuyo
Túpac Amaru II
José Gabriel Condorcanqui Noguera, conegut com a Túpac Amaru II (Tinta, Perú 19 de març de 1742 - Cusco, 18 de maig de 1781), reconegut descendent de l'Inca Túpac Amaru I, fou un líder quítxua que va encapçalar la primera i més gran rebel·lió independentista al Virregnat del Perú.
Veure Història de Bolívia і Túpac Amaru II
Túpac Katari
Julián Apaza Nina, més conegut com a Túpac Katari, Túpaj Katari, o simplement Katari (Ayo Ayo, província de Sica Sica, Virregnat del Perú, 1750 – La Paz, Virregnat de la Plata, 15 de novembre de 1781) va ser un cabdill aimara, fill d'un miner que va morir com mitaier en les mines de Potosí.
Veure Història de Bolívia і Túpac Katari
Telecomunicació
La fibra òptica permet transmetre grans quantitats d'informació. La telecomunicació és la transmissió de senyals a distància a través de qualsevol medi per tal d'aconseguir comunicar-nos.
Veure Història de Bolívia і Telecomunicació
Tiwanaku
Restes d'un edifici Tiwanaku Tiwanaku o Tiahuanaco és el recinte arqueològic més important de Bolívia i un dels més destacats d'Amèrica del Sud.
Veure Història de Bolívia і Tiwanaku
Tocopilla
Tocopilla és una ciutat i una comuna de la regió d'Antofagasta, al nord de Xile.
Veure Història de Bolívia і Tocopilla
Totalitarisme
Etiqueta antitotalitària a un mur de Bucarest el 2013. El totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques.
Veure Història de Bolívia і Totalitarisme
Tribut
Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.
Veure Història de Bolívia і Tribut
Uruguai
LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.
Veure Història de Bolívia і Uruguai
Vaga de fam
''Vaga de fam'' de Mahatma Gandhi. ''Vaga de fam'' a Polònia La vaga de fam és un tipus de dejuni utilitzat per a atreure l'atenció de manera extrema contra les injustícies o per obtenir diverses reivindicacions, polítiques, socials o d'altres.
Veure Història de Bolívia і Vaga de fam
Veneçuela
Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.
Veure Història de Bolívia і Veneçuela
Virregnat del Perú
El virregnat del Perú fou el territori d'administració colonial espanyola que comprenia bona part de l'Amèrica del Sud.
Veure Història de Bolívia і Virregnat del Perú
Virregnat del Riu de la Plata
El Virregnat del Riu de la Plata (castellà, Virreinato del Río de la Plata), establert en 1776, va ser l'última divisió administrativa de l'Imperi Espanyol durant la colonització d'Amèrica.
Veure Història de Bolívia і Virregnat del Riu de la Plata
Xile
Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.
Veure Història de Bolívia і Xile
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Bolívia і 1438
1535
Barba-roja.
Veure Història de Bolívia і 1535
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Bolívia і 1561
1571
;Països Catalans.
Veure Història de Bolívia і 1571
1574
;Països Catalans.
Veure Història de Bolívia і 1574
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Història de Bolívia і 1611
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Veure Història de Bolívia і 1700
1779
;Països catalans.
Veure Història de Bolívia і 1779
1809
;Països Catalans.
Veure Història de Bolívia і 1809
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Bolívia і 1825
1826
;Països Catalans.
Veure Història de Bolívia і 1826
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Bolívia і 1829
1837
;Països Catalans.
Veure Història de Bolívia і 1837
1839
;Països Catalans.
Veure Història de Bolívia і 1839
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Història de Bolívia і 1879
1880
;Països Catalans.
Veure Història de Bolívia і 1880
1900
;Països Catalans.
Veure Història de Bolívia і 1900
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Història de Bolívia і 1920
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Història de Bolívia і 1925
1930
;Països Catalans.
Veure Història de Bolívia і 1930
1932
;Països Catalans.
Veure Història de Bolívia і 1932
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure Història de Bolívia і 1935
1938
;Països Catalans.
Veure Història de Bolívia і 1938
1946
;Països Catalans.
Veure Història de Bolívia і 1946
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Història de Bolívia і 1950
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Veure Història de Bolívia і 1951
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Història de Bolívia і 1952
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Història de Bolívia і 1956
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Història de Bolívia і 1960
1964
;Països Catalans.
Veure Història de Bolívia і 1964
1966
Catalunya.
Veure Història de Bolívia і 1966
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Història de Bolívia і 1969
1971
;Països Catalans.
Veure Història de Bolívia і 1971
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Història de Bolívia і 1978
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Història de Bolívia і 1980
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Història de Bolívia і 1981
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Veure Història de Bolívia і 1982
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Història de Bolívia і 1985
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Història de Bolívia і 1990
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Història de Bolívia і 2006
300
Diverses extensions i dominis vers l'any 300. (text en anglès).;Països Catalans:;Món.
Veure Història de Bolívia і 300