Similituds entre Història d'Itàlia і República Romana
Història d'Itàlia і República Romana tenen 51 coses en comú (en Uniopèdia): August, Batalla de Cannes, Batalla de Zama, Blat, Cartago, Càpua, Cònsol romà, Còrsega, Ciceró, Dictador romà, Espàrtac, Etruscs, Gai Mari, Gai Semproni Grac, Gàl·lia, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Gneu Pompeu Magne, Guerra dels Mercenaris, Guerres macedòniques, Guerres samnites, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hispània, Imperi Romà, Itàlia, Juli Cèsar, Laci, Llatí, Llatins, ..., Luci Corneli Sul·la, Luci Sergi Catilina, Mamertins, Mar Mediterrània, Marc Antoni, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Messina, Patrici (classe romana), Península Itàlica, Pirros, Pretor, Riu Po, Roma, Rubicó, Samnites, Sardenya, Segona Guerra Púnica, Sicília, Tarquini el Superb, Tiberi Semproni Grac, Triumvir. Ampliar l'índex (21 més) »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Història d'Itàlia · August і República Romana ·
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Batalla de Cannes і Història d'Itàlia · Batalla de Cannes і República Romana ·
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Batalla de Zama і Història d'Itàlia · Batalla de Zama і República Romana ·
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Blat і Història d'Itàlia · Blat і República Romana ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartago і Història d'Itàlia · Cartago і República Romana ·
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Càpua і Història d'Itàlia · Càpua і República Romana ·
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Cònsol romà і Història d'Itàlia · Cònsol romà і República Romana ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Còrsega і Història d'Itàlia · Còrsega і República Romana ·
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Ciceró і Història d'Itàlia · Ciceró і República Romana ·
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Dictador romà і Història d'Itàlia · Dictador romà і República Romana ·
Espàrtac
Espàrtac (ca. 120 aC – 70 aC) fou un gladiador traci sotmès a esclavatge que esdevingué el líder principal del fallit alçament d'esclaus contra la República de Roma, esdeveniment conegut com a Tercera Guerra Servil.
Espàrtac і Història d'Itàlia · Espàrtac і República Romana ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Etruscs і Història d'Itàlia · Etruscs і República Romana ·
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Gai Mari і Història d'Itàlia · Gai Mari і República Romana ·
Gai Semproni Grac
Gai Semproni Grac (Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) va ser un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.
Gai Semproni Grac і Història d'Itàlia · Gai Semproni Grac і República Romana ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Gàl·lia і Història d'Itàlia · Gàl·lia і República Romana ·
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Gàl·lia Cisalpina і Història d'Itàlia · Gàl·lia Cisalpina і República Romana ·
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Gàl·lia Narbonesa і Història d'Itàlia · Gàl·lia Narbonesa і República Romana ·
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Gneu Pompeu Magne і Història d'Itàlia · Gneu Pompeu Magne і República Romana ·
Guerra dels Mercenaris
La Guerra dels Mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.
Guerra dels Mercenaris і Història d'Itàlia · Guerra dels Mercenaris і República Romana ·
Guerres macedòniques
Les guerres macedòniques van ser una sèrie de conflictes que van enfrontar el regne de Macedònia i la República Romana entre els segles III aC i II aC.
Guerres macedòniques і Història d'Itàlia · Guerres macedòniques і República Romana ·
Guerres samnites
Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.
Guerres samnites і Història d'Itàlia · Guerres samnites і República Romana ·
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Hamílcar Barca і Història d'Itàlia · Hamílcar Barca і República Romana ·
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Hanníbal Barca (247 aC) і Història d'Itàlia · Hanníbal Barca (247 aC) і República Romana ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Hispània і Història d'Itàlia · Hispània і República Romana ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Història d'Itàlia і Imperi Romà · Imperi Romà і República Romana ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Història d'Itàlia і Itàlia · Itàlia і República Romana ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Història d'Itàlia і Juli Cèsar · Juli Cèsar і República Romana ·
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Història d'Itàlia і Laci · Laci і República Romana ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història d'Itàlia і Llatí · Llatí і República Romana ·
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Història d'Itàlia і Llatins · Llatins і República Romana ·
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Història d'Itàlia і Luci Corneli Sul·la · Luci Corneli Sul·la і República Romana ·
Luci Sergi Catilina
Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.
Història d'Itàlia і Luci Sergi Catilina · Luci Sergi Catilina і República Romana ·
Mamertins
Mamertins (en osc mamertini, fills de Mart) era el nom que van prendre els habitants de Messana a partir del quan uns mercenaris van assumir el poder a la ciutat.
Història d'Itàlia і Mamertins · Mamertins і República Romana ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Història d'Itàlia і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і República Romana ·
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Història d'Itàlia і Marc Antoni · Marc Antoni і República Romana ·
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Història d'Itàlia і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Marc Licini Cras Dives (triumvir) і República Romana ·
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Història d'Itàlia і Messina · Messina і República Romana ·
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Història d'Itàlia і Patrici (classe romana) · Patrici (classe romana) і República Romana ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Història d'Itàlia і Península Itàlica · Península Itàlica і República Romana ·
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Història d'Itàlia і Pirros · Pirros і República Romana ·
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Història d'Itàlia і Pretor · Pretor і República Romana ·
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Història d'Itàlia і Riu Po · República Romana і Riu Po ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història d'Itàlia і Roma · República Romana і Roma ·
Rubicó
Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.
Història d'Itàlia і Rubicó · República Romana і Rubicó ·
Samnites
- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.
Història d'Itàlia і Samnites · República Romana і Samnites ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Història d'Itàlia і Sardenya · República Romana і Sardenya ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Història d'Itàlia і Segona Guerra Púnica · República Romana і Segona Guerra Púnica ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Història d'Itàlia і Sicília · República Romana і Sicília ·
Tarquini el Superb
Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.
Història d'Itàlia і Tarquini el Superb · República Romana і Tarquini el Superb ·
Tiberi Semproni Grac
Hispània Citerior va ser un polític romà, cap del partit popular a Roma durant els anys centrals del segle II aC i especialment famós per les grans reformes agràries que va emprendre i que van ser continuades després pel seu germà Gai Semproni Grac.
Història d'Itàlia і Tiberi Semproni Grac · República Romana і Tiberi Semproni Grac ·
Triumvir
Triumvir era el nom que tenia el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.
Història d'Itàlia і Triumvir · República Romana і Triumvir ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història d'Itàlia і República Romana
- Què tenen en comú Història d'Itàlia і República Romana
- Semblances entre Història d'Itàlia і República Romana
Comparació entre Història d'Itàlia і República Romana
Història d'Itàlia té 315 relacions, mentre que República Romana té 206. Com que tenen en comú 51, l'índex de Jaccard és 9.79% = 51 / (315 + 206).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història d'Itàlia і República Romana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: