Similituds entre Història d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval)
Història d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval) tenen 80 coses en comú (en Uniopèdia): Adalbert de Praga, Albert II d'Alemanya, Anatòlia, Andreu II d'Hongria, Andreu III d'Hongria, Árpád d'Hongria, Àustria, Balcans, Batalla de Lechfeld, Batalla de Mohács (1526), Batalla de Nicòpolis (1396), Batalla de Varna, Baviera, Béla III d'Hongria, Béla IV d'Hongria, Belgrad, Bibliotheca Corvinniana, Bohèmia, Bratislava, Budapest, Carles I d'Hongria, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Casimir III, Cinquena Croada, Croàcia, Cumans, Dalmàcia, Danubi, Dinastia Árpád, ..., Dinastia d'Anjou, Europa, Europa Central, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Feudalisme, Géza d'Hongria, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Joan Hunyadi, Kálmán I d'Hongria, Koppány, Ladislau de Varna, Ladislau el Pòstum, Ladislau I d'Hongria, Ladislau IV d'Hongria, Llatí, Lluís I d'Hongria, Lluís II d'Hongria, Lluís IV d'Alemanya, Magiars, Mar Adriàtica, Maties Corví, Mehmet II, Mongols, Murat II, Ogodei, Orde Teutònic, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Pannònia, Polònia, Regne d'Hongria, Regne de Bohèmia, República de Venècia, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxons, Sèrbia, Sículs (Transsilvània), Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Setge de Belgrad (1456), Silvestre II, Solimà I el Magnífic, Terra Santa, Transsilvània, Tribut, Txèquia, Valacs, Valàquia, Viena, Vladislau II de Bohèmia. Ampliar l'índex (50 més) »
Adalbert de Praga
Adalbert de Praga (Vojtěch en txec, Wojciech en polonès), (Libice nad Cidlinou, Bohèmia, ca. 956 - Truso, oblast de Kaliningrad, Prússia, 23 d'abril de 997) fou un bisbe de Praga i sant catòlic.
Adalbert de Praga і Història d'Hongria · Adalbert de Praga і Regne d'Hongria (medieval) ·
Albert II d'Alemanya
Albert II d'Habsburg, I de Bohèmia, V d'Àustria, i II d'Alemanya (10 d'agost de 1397-27 d'octubre de 1439) va ser arxiduc d'Àustria des de 1404, i des de 1438, rei d'Alemanya, d'Hongria i de Bohèmia, i duc de Luxemburg.
Albert II d'Alemanya і Història d'Hongria · Albert II d'Alemanya і Regne d'Hongria (medieval) ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Història d'Hongria · Anatòlia і Regne d'Hongria (medieval) ·
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Andreu II d'Hongria і Història d'Hongria · Andreu II d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval) ·
Andreu III d'Hongria
Andreu III d'Hongria (Venècia, vers 1265 - Buda, 1301) (en hongarès III. András), conegut com "el Venecià" (Velencei), va ser rei d'Hongria entre el 1290 i el 1301.
Andreu III d'Hongria і Història d'Hongria · Andreu III d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval) ·
Árpád d'Hongria
Árpád (845-907) va ser el primer governant d'Hongria, fundador de la dinastia Árpád i líder de la tribu dels magiars.
Árpád d'Hongria і Història d'Hongria · Árpád d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval) ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Història d'Hongria · Àustria і Regne d'Hongria (medieval) ·
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Balcans і Història d'Hongria · Balcans і Regne d'Hongria (medieval) ·
Batalla de Lechfeld
La batalla de Lechfeld, també anomenada batalla del riu Lech i comunament coneguda en la història hongaresa com la segona batalla d'Augsburg (augsburgi CSAT) (10 d'agost del 955), va ser un decisiu enfrontament armat entre els magiars, comandats pel seu harka Bulcsú i els lloctinents Lehel i Súr, amb l'exèrcit de l'emperador germànic Otó I el Gran.
Batalla de Lechfeld і Història d'Hongria · Batalla de Lechfeld і Regne d'Hongria (medieval) ·
Batalla de Mohács (1526)
La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.
Batalla de Mohács (1526) і Història d'Hongria · Batalla de Mohács (1526) і Regne d'Hongria (medieval) ·
Batalla de Nicòpolis (1396)
La Batalla de Nicòpolis fou un combat lliurat entre turcs i croats europeus prop de la ciutat de Nicòpolis el 25 de setembre de 1396.
Batalla de Nicòpolis (1396) і Història d'Hongria · Batalla de Nicòpolis (1396) і Regne d'Hongria (medieval) ·
Batalla de Varna
La batalla de Varna, el principal enfrontament de la Croada de Varna, es lliurà el 10 de novembre del 1444 prop de Varna, a l'est de l'actual Bulgària, no gaire lluny de la costa del mar Negre.
Batalla de Varna і Història d'Hongria · Batalla de Varna і Regne d'Hongria (medieval) ·
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Baviera і Història d'Hongria · Baviera і Regne d'Hongria (medieval) ·
Béla III d'Hongria
Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.
Béla III d'Hongria і Història d'Hongria · Béla III d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval) ·
Béla IV d'Hongria
Bela IV d'Hongria (1206 - 1270) va ser rei d'Hongria entre el 1235 i el 1270). Fill d'Andreu II d'Hongria, succeí al seu pare i restablí l'autoritat reial a Hongria. Colonitzà Transsilvània amb immigrants alemanys. Tingué un fill: Esteve V d'Hongria.
Béla IV d'Hongria і Història d'Hongria · Béla IV d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval) ·
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Belgrad і Història d'Hongria · Belgrad і Regne d'Hongria (medieval) ·
Bibliotheca Corvinniana
Còdex supervivent de la col·lecció de la Biblioteca Corvinniana La Bibliotheca de Corvinniana va ser una de les majors biblioteques del Renaixement, fundada per Maties I d'Hongria, rei d'Hongria (1458 - 1490).
Bibliotheca Corvinniana і Història d'Hongria · Bibliotheca Corvinniana і Regne d'Hongria (medieval) ·
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Bohèmia і Història d'Hongria · Bohèmia і Regne d'Hongria (medieval) ·
Bratislava
miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.
Bratislava і Història d'Hongria · Bratislava і Regne d'Hongria (medieval) ·
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Budapest і Història d'Hongria · Budapest і Regne d'Hongria (medieval) ·
Carles I d'Hongria
Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.
Carles I d'Hongria і Història d'Hongria · Carles I d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval) ·
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Història d'Hongria · Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Hongria (medieval) ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història d'Hongria · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Hongria (medieval) ·
Casimir III
Casimir III o Casimir el Gran —Kazimierz Wielki — 1310 - 1370) fou rei de Polònia (1333-1370), era fill del rei Ladislau I el Breu i de Jadwiga de Gniezno i la Gran Polònia. Casimir és l'únic rei polonès dels dos que el reberen que ha mantingut el títol de "Gran" en la història polonesa (Boleslau I de Polònia també havia estat anomenat el Gran). Quan rebé la corona, els seus súbdits no reconeixien el seu títol anomenant-lo "rei de Cracòvia". Quan ell arribà, l'economia s'empitjorà per culpa de la guerra i el país s'anava despoblant. A la seva mort, deixava un país doblat en mida (principalment a través de l'addició de la Ucraïna d'avui, en aquell temps el Ducat d'Halicz), pròsper, ric i amb grans perspectives pel futur. Encara que se'l descriu com a rei pacífic als llibres infantils, de fet lluità victoriós en moltes guerres i estava a punt per començar-ne d'altres quan es va morir. Entre 1340 i 1352 es van lliurar diverses guerres per la successió Galítsia-Volínia. Després que Bolesław Jerzy de Mazovia fos enverinat pels nobles rutens locals el 1340, tant Casimir III de Polònia i Gediminas, el gran duc de Lituània van reclamar el regne. Després d'un conflicte prolongat, Galítsia-Volínia es va dividir entre Polònia (Galítsia) i Lituània (Volínia) i en 1352 Casimir III el Gran obté Galítsia (amb Lviv, Hàlitx, Chełm, Lutsk i Belz), Podíl·lia i una part de Volínia, i la resta de Volínia, incloent Kiev, i Podlàquia esdevenen lituanes, i els governants lituans van assumir llavors el títol sobre Rutenia. Rutènia va deixar d'existir com a estat independent. Nascut a Kowal, Casimir el Gran es casava primer amb Aldona de Lituània, la filla de Gediminas de Lituània. Després es casava amb Adelaida de Hessen, sent el començament de la seva carrera de marit bígam. Es divorciava d'Adelaida el 1356, es casava amb Cristina, es divorciava, i en quart lloc (quan com a mínim Adelaida i possiblement també Cristina encara eren vives) el 1365 es casava amb Jadwiga de Glogow i Sagan. Les seves filles foren Cunegunda (1357), que es casava amb Lluís VI el Romà, fill de Lluís IV de Baviera, i Elisabet, que es casava amb el Duc de Pomerània Bogislau V. Les seves tres filles amb la seva quarta muller eren molt joves i de legitimitat dubtosa a causa de la bigàmia del seu pare. Per una desafortunada casualitat estadística, els 5 nens que engendrava amb la seva primera i quarta muller eren filles, i així era incapaç de produir un hereu mascle legítim al seu tron. Quan Casimir, l'últim rei de la dinastia Piast de Polònia, moria el 1370, el seu nebot el rei Lluís I d'Hongria el succeïa convertint-se en rei de Polònia en la unió personal amb Hongria.
Casimir III і Història d'Hongria · Casimir III і Regne d'Hongria (medieval) ·
Cinquena Croada
La Cinquena Croada (1217-1221) fou un intent de reprendre Jerusalem i la resta de Terra Santa derrotant en primer lloc la poderosa dinastia aiúbida d'Egipte.
Cinquena Croada і Història d'Hongria · Cinquena Croada і Regne d'Hongria (medieval) ·
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Croàcia і Història d'Hongria · Croàcia і Regne d'Hongria (medieval) ·
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Cumans і Història d'Hongria · Cumans і Regne d'Hongria (medieval) ·
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Dalmàcia і Història d'Hongria · Dalmàcia і Regne d'Hongria (medieval) ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Danubi і Història d'Hongria · Danubi і Regne d'Hongria (medieval) ·
Dinastia Árpád
La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.
Dinastia Árpád і Història d'Hongria · Dinastia Árpád і Regne d'Hongria (medieval) ·
Dinastia d'Anjou
El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.
Dinastia d'Anjou і Història d'Hongria · Dinastia d'Anjou і Regne d'Hongria (medieval) ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Història d'Hongria · Europa і Regne d'Hongria (medieval) ·
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Europa Central і Història d'Hongria · Europa Central і Regne d'Hongria (medieval) ·
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Història d'Hongria · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Hongria (medieval) ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Feudalisme і Història d'Hongria · Feudalisme і Regne d'Hongria (medieval) ·
Géza d'Hongria
Géza d'Hongria (vers 945-997) va ser gran príncep dels magiars i pare del primer rei d'Hongria, sant Esteve.
Géza d'Hongria і Història d'Hongria · Géza d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval) ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Història d'Hongria і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Regne d'Hongria (medieval) ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Història d'Hongria і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Regne d'Hongria (medieval) ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Història d'Hongria і Itàlia · Itàlia і Regne d'Hongria (medieval) ·
Joan Hunyadi
Joan Hunyadi, gravat de Johannes de Thurocz a la ''Chronica Hungarorum'', Brno, 1488 Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.
Història d'Hongria і Joan Hunyadi · Joan Hunyadi і Regne d'Hongria (medieval) ·
Kálmán I d'Hongria
Kálmán I d'Hongria (o també Coloman; en hongarés: I. Kálmán) (vers 1070 - 3 de febrer de 1116) va ser rei d'Hongria des del 1095 fins a la seva mort.
Història d'Hongria і Kálmán I d'Hongria · Kálmán I d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval) ·
Koppány
Koppány (? - † 997) fou un noble hongarès de començaments del, senyor de Somogy.
Història d'Hongria і Koppány · Koppány і Regne d'Hongria (medieval) ·
Ladislau de Varna
s. XIX) representant Vladislau Ladislau de Varna (31 d'octubre de 1424 - 10 de novembre de 1444) va ser rei de Polònia a partir de 1434 (Ladislau III, en polonès: Władysław III), i d'Hongria a partir de 1440 (Vladislau I, en hongarès: I. Ulászló), fins a la seva mort combatent l'Imperi Otomà a la batalla de Varna.
Història d'Hongria і Ladislau de Varna · Ladislau de Varna і Regne d'Hongria (medieval) ·
Ladislau el Pòstum
Ladislau el Pòstum (22 de febrer de 1440 - 23 de novembre de 1457) va ser Duc d'Àustria (1440-1457), rei d'Hongria (1444-1457) i rei de Bohèmia (1453-1457).
Història d'Hongria і Ladislau el Pòstum · Ladislau el Pòstum і Regne d'Hongria (medieval) ·
Ladislau I d'Hongria
Ladislau I, anomenat el Sant (27 de juny de 1046 - 29 de juliol de 1095), va ser rei d'Hongria des de 1077 fins a la seva mort.
Història d'Hongria і Ladislau I d'Hongria · Ladislau I d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval) ·
Ladislau IV d'Hongria
Ladislau IV d'Hongria (?, 1262 - Köröshegy, 1290) (en hongarès: IV. László) va ser rei d'Hongria entre el 1272 i el 1290). Fill d'Esteve V d'Hongria i la seva reina cumana Elisabet, no va tenir descendència i va ser succeït pel seu tiet segon, Andreu III d'Hongria. Va ser el penúltim monarca de la dinastia Árpád.
Història d'Hongria і Ladislau IV d'Hongria · Ladislau IV d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval) ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història d'Hongria і Llatí · Llatí і Regne d'Hongria (medieval) ·
Lluís I d'Hongria
Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.
Història d'Hongria і Lluís I d'Hongria · Lluís I d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval) ·
Lluís II d'Hongria
Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.
Història d'Hongria і Lluís II d'Hongria · Lluís II d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval) ·
Lluís IV d'Alemanya
Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".
Història d'Hongria і Lluís IV d'Alemanya · Lluís IV d'Alemanya і Regne d'Hongria (medieval) ·
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Història d'Hongria і Magiars · Magiars і Regne d'Hongria (medieval) ·
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Història d'Hongria і Mar Adriàtica · Mar Adriàtica і Regne d'Hongria (medieval) ·
Maties Corví
Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.
Història d'Hongria і Maties Corví · Maties Corví і Regne d'Hongria (medieval) ·
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Història d'Hongria і Mehmet II · Mehmet II і Regne d'Hongria (medieval) ·
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Història d'Hongria і Mongols · Mongols і Regne d'Hongria (medieval) ·
Murat II
Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.
Història d'Hongria і Murat II · Murat II і Regne d'Hongria (medieval) ·
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Història d'Hongria і Ogodei · Ogodei і Regne d'Hongria (medieval) ·
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Història d'Hongria і Orde Teutònic · Orde Teutònic і Regne d'Hongria (medieval) ·
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Història d'Hongria і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Hongria (medieval) ·
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Història d'Hongria і Pannònia · Pannònia і Regne d'Hongria (medieval) ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Història d'Hongria і Polònia · Polònia і Regne d'Hongria (medieval) ·
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Història d'Hongria і Regne d'Hongria · Regne d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval) ·
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Història d'Hongria і Regne de Bohèmia · Regne d'Hongria (medieval) і Regne de Bohèmia ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Història d'Hongria і República de Venècia · Regne d'Hongria (medieval) і República de Venècia ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Història d'Hongria і Sacre Imperi Romanogermànic · Regne d'Hongria (medieval) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Història d'Hongria і Saxons · Regne d'Hongria (medieval) і Saxons ·
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Història d'Hongria і Sèrbia · Regne d'Hongria (medieval) і Sèrbia ·
Sículs (Transsilvània)
Els sículs (hongarès: székelyek, romanès: secui, alemany: Szekler, llatí: siculi) són una ètnia de parla hongaresa que cap al va ocupar les terres del sud-est d'Hongria.
Història d'Hongria і Sículs (Transsilvània) · Regne d'Hongria (medieval) і Sículs (Transsilvània) ·
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Història d'Hongria і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Regne d'Hongria (medieval) і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Setge de Belgrad (1456)
Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, el sultà otomà Mehmet II va preparar una ofensiva per sotmetre el Regne d'Hongria.
Història d'Hongria і Setge de Belgrad (1456) · Regne d'Hongria (medieval) і Setge de Belgrad (1456) ·
Silvestre II
fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.
Història d'Hongria і Silvestre II · Regne d'Hongria (medieval) і Silvestre II ·
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Història d'Hongria і Solimà I el Magnífic · Regne d'Hongria (medieval) і Solimà I el Magnífic ·
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Història d'Hongria і Terra Santa · Regne d'Hongria (medieval) і Terra Santa ·
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Història d'Hongria і Transsilvània · Regne d'Hongria (medieval) і Transsilvània ·
Tribut
Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.
Història d'Hongria і Tribut · Regne d'Hongria (medieval) і Tribut ·
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Història d'Hongria і Txèquia · Regne d'Hongria (medieval) і Txèquia ·
Valacs
Els valacs (en serbocroat i búlgar власи, vlasi; en βλάχοι; en vllehët; en ulahlar; en vlachok i olasz; en волохи) són els parlants de llengües balcoromàniques: principalment romanesos, però també aromanesos, meglenoromanesos, istroromanesos i, de vegades, dàlmates i istriots.
Història d'Hongria і Valacs · Regne d'Hongria (medieval) і Valacs ·
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Història d'Hongria і Valàquia · Regne d'Hongria (medieval) і Valàquia ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Història d'Hongria і Viena · Regne d'Hongria (medieval) і Viena ·
Vladislau II de Bohèmia
Ladislau o Vladislau Jagelló (Cracòvia, 1 de març de 1456 - Budapest, 13 de març de 1516), fou Rei de Bohèmia (1471 - 1516) i d'Hongria (1490 - 1516).
Història d'Hongria і Vladislau II de Bohèmia · Regne d'Hongria (medieval) і Vladislau II de Bohèmia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval)
- Què tenen en comú Història d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval)
- Semblances entre Història d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval)
Comparació entre Història d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval)
Història d'Hongria té 775 relacions, mentre que Regne d'Hongria (medieval) té 208. Com que tenen en comú 80, l'índex de Jaccard és 8.14% = 80 / (775 + 208).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història d'Hongria і Regne d'Hongria (medieval). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: