Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història d'Espanya і Segona República Espanyola
Història d'Espanya і Segona República Espanyola tenen 63 coses en comú (en Uniopèdia): Alejandro Lerroux García, Alfons XIII d'Espanya, Astúries, Barcelona, Basc, Bilbao, Cartagena, Catalunya, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Constitució espanyola de 1931, Cop d'estat, Crac del 29, Dámaso Berenguer y Fusté, Decrets de Nova Planta, Diego Martínez Barrio, Emilio Mola Vidal, Espanya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Europa, Extremadura, Falange Española, França, Francesc Macià i Llussà, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Largo Caballero, Front Popular (Espanya), Generalitat de Catalunya, Guàrdia Civil, Guerra, ..., Guerra Civil espanyola, José Antonio Primo de Rivera, José Calvo Sotelo, José Giral Pereira, José María Gil-Robles y Quiñones, José Sanjurjo Sacanell, Juan Bautista Aznar-Cabañas, Juan Negrín López, Madrid, Manuel Azaña Díaz, Marroc, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Niceto Alcalá-Zamora, País Basc, Partit Comunista d'Espanya, Partit Liberal Conservador, Partit Republicà Radical, Partit Socialista Obrer Espanyol, Pesseta, Primera República Espanyola, Regne Unit, Restauració borbònica, Sant Sebastià, Santa Seu, Santander, Santiago Casares Quiroga, Segona República Espanyola, Sevilla, Unió General de Treballadors, Vaga general, València, 1 d'abril, 17 de juliol. Ampliar l'índex (33 més) »
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Alejandro Lerroux García і Història d'Espanya · Alejandro Lerroux García і Segona República Espanyola ·
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Alfons XIII d'Espanya і Història d'Espanya · Alfons XIII d'Espanya і Segona República Espanyola ·
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Astúries і Història d'Espanya · Astúries і Segona República Espanyola ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història d'Espanya · Barcelona і Segona República Espanyola ·
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Basc і Història d'Espanya · Basc і Segona República Espanyola ·
Bilbao
Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.
Bilbao і Història d'Espanya · Bilbao і Segona República Espanyola ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Cartagena і Història d'Espanya · Cartagena і Segona República Espanyola ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història d'Espanya · Catalunya і Segona República Espanyola ·
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Història d'Espanya · Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Segona República Espanyola ·
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Confederació Nacional del Treball і Història d'Espanya · Confederació Nacional del Treball і Segona República Espanyola ·
Constitució espanyola de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939).
Constitució espanyola de 1931 і Història d'Espanya · Constitució espanyola de 1931 і Segona República Espanyola ·
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Cop d'estat і Història d'Espanya · Cop d'estat і Segona República Espanyola ·
Crac del 29
El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.
Crac del 29 і Història d'Espanya · Crac del 29 і Segona República Espanyola ·
Dámaso Berenguer y Fusté
va ser un militar i polític, president del govern espanyol (1930 - 1931).
Dámaso Berenguer y Fusté і Història d'Espanya · Dámaso Berenguer y Fusté і Segona República Espanyola ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història d'Espanya · Decrets de Nova Planta і Segona República Espanyola ·
Diego Martínez Barrio
Diego Martínez Barrio (Sevilla, Espanya, 25 de novembre de 1883 - París, França, 1 de gener de 1962) va ser un polític espanyol que va ostentar els càrrecs de President de les Corts, President del govern espanyol i President de la Segona República Espanyola.
Diego Martínez Barrio і Història d'Espanya · Diego Martínez Barrio і Segona República Espanyola ·
Emilio Mola Vidal
Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola.
Emilio Mola Vidal і Història d'Espanya · Emilio Mola Vidal і Segona República Espanyola ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Història d'Espanya · Espanya і Segona República Espanyola ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Història d'Espanya · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Segona República Espanyola ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Història d'Espanya · Europa і Segona República Espanyola ·
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Extremadura і Història d'Espanya · Extremadura і Segona República Espanyola ·
Falange Española
Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
Falange Española і Història d'Espanya · Falange Española і Segona República Espanyola ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Història d'Espanya · França і Segona República Espanyola ·
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Francesc Macià i Llussà і Història d'Espanya · Francesc Macià i Llussà і Segona República Espanyola ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Francisco Franco Bahamonde і Història d'Espanya · Francisco Franco Bahamonde і Segona República Espanyola ·
Francisco Largo Caballero
Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.
Francisco Largo Caballero і Història d'Espanya · Francisco Largo Caballero і Segona República Espanyola ·
Front Popular (Espanya)
UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
Front Popular (Espanya) і Història d'Espanya · Front Popular (Espanya) і Segona República Espanyola ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Història d'Espanya · Generalitat de Catalunya і Segona República Espanyola ·
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Guàrdia Civil і Història d'Espanya · Guàrdia Civil і Segona República Espanyola ·
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Guerra і Història d'Espanya · Guerra і Segona República Espanyola ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Guerra Civil espanyola і Història d'Espanya · Guerra Civil espanyola і Segona República Espanyola ·
José Antonio Primo de Rivera
José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 - Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític falangista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española.
Història d'Espanya і José Antonio Primo de Rivera · José Antonio Primo de Rivera і Segona República Espanyola ·
José Calvo Sotelo
José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).
Història d'Espanya і José Calvo Sotelo · José Calvo Sotelo і Segona República Espanyola ·
José Giral Pereira
José Giral Pereira (Santiago de Cuba, 22 d'octubre de 1879 - Mèxic, 23 de desembre de 1962) va ser un polític i químic farmacèutic espanyol, diverses vegades ministre durant el període de la Segona República Espanyola i President del govern republicà en l'exili després de la Segona Guerra Mundial.
Història d'Espanya і José Giral Pereira · José Giral Pereira і Segona República Espanyola ·
José María Gil-Robles y Quiñones
José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.
Història d'Espanya і José María Gil-Robles y Quiñones · José María Gil-Robles y Quiñones і Segona República Espanyola ·
José Sanjurjo Sacanell
José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936), va ser un militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936 que conduí a la insurrecció militar que comportà la Guerra Civil espanyola.
Història d'Espanya і José Sanjurjo Sacanell · José Sanjurjo Sacanell і Segona República Espanyola ·
Juan Bautista Aznar-Cabañas
Juan Bautista Aznar-Cabañas (Cadis, 1860 - Madrid, 1933) fou un mariner i polític espanyol.
Història d'Espanya і Juan Bautista Aznar-Cabañas · Juan Bautista Aznar-Cabañas і Segona República Espanyola ·
Juan Negrín López
Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) fou un metge fisiòleg i polític canari i president del govern espanyol de la Segona República (1937–1945), ja a l'exili.
Història d'Espanya і Juan Negrín López · Juan Negrín López і Segona República Espanyola ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Història d'Espanya і Madrid · Madrid і Segona República Espanyola ·
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Història d'Espanya і Manuel Azaña Díaz · Manuel Azaña Díaz і Segona República Espanyola ·
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Història d'Espanya і Marroc · Marroc і Segona República Espanyola ·
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Història d'Espanya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Miguel Primo de Rivera Orbaneja і Segona República Espanyola ·
Niceto Alcalá-Zamora
fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).
Història d'Espanya і Niceto Alcalá-Zamora · Niceto Alcalá-Zamora і Segona República Espanyola ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Història d'Espanya і País Basc · País Basc і Segona República Espanyola ·
Partit Comunista d'Espanya
El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.
Història d'Espanya і Partit Comunista d'Espanya · Partit Comunista d'Espanya і Segona República Espanyola ·
Partit Liberal Conservador
El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) és una de les dues formacions polítiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauració espanyola de 1874 mercè el Pacte del Pardo de 1885.
Història d'Espanya і Partit Liberal Conservador · Partit Liberal Conservador і Segona República Espanyola ·
Partit Republicà Radical
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.
Història d'Espanya і Partit Republicà Radical · Partit Republicà Radical і Segona República Espanyola ·
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Història d'Espanya і Partit Socialista Obrer Espanyol · Partit Socialista Obrer Espanyol і Segona República Espanyola ·
Pesseta
La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.
Història d'Espanya і Pesseta · Pesseta і Segona República Espanyola ·
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Història d'Espanya і Primera República Espanyola · Primera República Espanyola і Segona República Espanyola ·
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Història d'Espanya і Regne Unit · Regne Unit і Segona República Espanyola ·
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Història d'Espanya і Restauració borbònica · Restauració borbònica і Segona República Espanyola ·
Sant Sebastià
Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).
Història d'Espanya і Sant Sebastià · Sant Sebastià і Segona República Espanyola ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Història d'Espanya і Santa Seu · Santa Seu і Segona República Espanyola ·
Santander
Santander (en càntabre: Sanander) és la capital de la comunitat autònoma i província de Cantàbria.
Història d'Espanya і Santander · Santander і Segona República Espanyola ·
Santiago Casares Quiroga
fou un polític gallec de caràcter republicà que es va encarregar de gestionar diversos ministeris durant els governs presidits per Manuel Azaña.
Història d'Espanya і Santiago Casares Quiroga · Santiago Casares Quiroga і Segona República Espanyola ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Història d'Espanya і Segona República Espanyola · Segona República Espanyola і Segona República Espanyola ·
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Història d'Espanya і Sevilla · Segona República Espanyola і Sevilla ·
Unió General de Treballadors
La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.
Història d'Espanya і Unió General de Treballadors · Segona República Espanyola і Unió General de Treballadors ·
Vaga general
Minneapolis, juny de 1934. Una vaga general és una vaga com acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, que és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió.
Història d'Espanya і Vaga general · Segona República Espanyola і Vaga general ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història d'Espanya і València · Segona República Espanyola і València ·
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
1 d'abril і Història d'Espanya · 1 d'abril і Segona República Espanyola ·
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
17 de juliol і Història d'Espanya · 17 de juliol і Segona República Espanyola ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història d'Espanya і Segona República Espanyola
- Què tenen en comú Història d'Espanya і Segona República Espanyola
- Semblances entre Història d'Espanya і Segona República Espanyola
Comparació entre Història d'Espanya і Segona República Espanyola
Història d'Espanya té 512 relacions, mentre que Segona República Espanyola té 193. Com que tenen en comú 63, l'índex de Jaccard és 8.94% = 63 / (512 + 193).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història d'Espanya і Segona República Espanyola. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
