Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història d'Armènia і Oròntida
Història d'Armènia і Oròntida tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Abdisar d'Armènia, Alexandre el Gran, Armavir (ciutat antiga), Armènia Sofene, Arsames I d'Armènia, Artaxerxes II de Pèrsia, Batalla de Gaugamela, Cilícia, Darios III de Pèrsia, Eufrates, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Llac Sevan, Llac Urmia, Llac Van, Mar Negra, Mitrenes, Orontes I, Orontes II, Orontes III, Orontes IV, Peucestes de Mieza, Sames d'Armènia, Seleuc I Nicàtor, Urartu, Xenofont, Xerxes d'Armènia.
Abdisar d'Armènia
Abdisar o Abdisares fou un rei orontida de la Sofene o Armènia Sofene conegut per monedes datades vers el 212-210 aC. El coneixement d'Abdisares, desconegut de les fonts occidentals, és únicament derivada de les seves monedes, en les quals el rei era representat a l'anvers en bust portant una tiara punxeguda i portant al revers la llegenda en grec « ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΒΔΙΣΣΑΡΟΥ » (Basileos Abdissarou).
Abdisar d'Armènia і Història d'Armènia · Abdisar d'Armènia і Oròntida ·
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Història d'Armènia · Alexandre el Gran і Oròntida ·
Armavir (ciutat antiga)
Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.
Armavir (ciutat antiga) і Història d'Armènia · Armavir (ciutat antiga) і Oròntida ·
Armènia Sofene
Armènia Sofene fou el nom donat a una regió de l'occident d'Armènia (al sud-oest).
Armènia Sofene і Història d'Armènia · Armènia Sofene і Oròntida ·
Arsames I d'Armènia
Arsames I o Arsabes I (en armeni) o Artavasdes I (Արզամես Ա, Arzames I); mort cap a 228 av.
Arsames I d'Armènia і Història d'Armènia · Arsames I d'Armènia і Oròntida ·
Artaxerxes II de Pèrsia
Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.
Artaxerxes II de Pèrsia і Història d'Armènia · Artaxerxes II de Pèrsia і Oròntida ·
Batalla de Gaugamela
La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela, es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela.
Batalla de Gaugamela і Història d'Armènia · Batalla de Gaugamela і Oròntida ·
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Cilícia і Història d'Armènia · Cilícia і Oròntida ·
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Darios III de Pèrsia і Història d'Armènia · Darios III de Pèrsia і Oròntida ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Eufrates і Història d'Armènia · Eufrates і Oròntida ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Història d'Armènia і Imperi Aquemènida · Imperi Aquemènida і Oròntida ·
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Història d'Armènia і Imperi Mede · Imperi Mede і Oròntida ·
Llac Sevan
El llac Sevan (en armeni Սևանա լիճ, Sewvank.
Història d'Armènia і Llac Sevan · Llac Sevan і Oròntida ·
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Història d'Armènia і Llac Urmia · Llac Urmia і Oròntida ·
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Història d'Armènia і Llac Van · Llac Van і Oròntida ·
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Història d'Armènia і Mar Negra · Mar Negra і Oròntida ·
Mitrenes
Mitrenes (Mithrenes) també Mitranes (Mithranes) en armeni; en grec Mιθρένης o Mιθρίνης, va ser sàtrapa d'Armènia entre 331 i 317 aC.
Història d'Armènia і Mitrenes · Mitrenes і Oròntida ·
Orontes I
Orontes (Orontes fou un príncep persa, fill o més probablement gendre d'Artaxerxes II de Pèrsia. El nom Orontes era equivalent en armeni a Ervant. En la retirada dels grecs de Cir el Jove, quan se'ls va unir Tissafernes 20 dies després de signar un tractat amb ells, Orontes el va acompanyar i fou probablement part de la traïció que es preparava en la qual els generals grecs foren capturats (400 aC). Va governar la satrapia d'Armènia (401 aC a 344 aC) i segons Diodor de Sicília fou nomenat el 386 aC com a comandant de les forces terrestres perses contra Evàgores II de Salamina, contra el que s'enviaven també forces navals dirigides per Tiribazos que fou l'hiparc d'Orontes per l'Armènia occidental. El 385 aC Tiribazos va oferir condicions de pau a Evàgores; aquest exigia ser reconegut rei i no com un simple governador vassall de Pèrsia però estava quasi disposat a acceptar les propostes del persa. Orontes va escriure a la cort i va acusar a Tirabazos de traïció i va rebre l'orde d'arrestar al seu col·lega i assolir el comandament únic dels perses. Però Tirabazos tenia el suport de l'exèrcit i una part d'aquest, quan Orontes va reprendre l'atac contra Evàgores, va començar a desertar. Finalment Orontes va fer la pau amb Evàgores no sols amb els mateixos termes que abans havia rebutjat sinó amb els quals demanava el xipriota. Tirabazos fou jutjat i absolt i Orontes va perdre el favor de la família reial. La família va arrelar a Armènia si bé Orontes sembla que fou traslladat a Mísia. Allí es va implicar en la gran revolta de sàtrapes de l'Àsia Menor del 366-361 aC, amb Mausol de Cària, Datames de Capadòcia i Ariobarzanes que havia sigut sàtrapa de Frígia. Orontes dominava una part de la zona occidental d'Anatòlia a l'entorn de Pèrgam. Va combatre contra el sàtrapa de Dascilios i va encunyar monedes al seu nom a Jònia. Després Orontes hauria traït als seus aliats per tornar al favor del rei, ara Artaxerxes III. Va recollir diners per aixecar un exèrcit de mercenaris i va contactar amb el faraó Teos, i llavors va lliurar als mercenaris a Artaxerxes III per obtenir el seu perdó. Aquest li va encarregar una expedició a Egipte que va acabar amb la rendició de Tacos. Orontes va morir el 344 aC. El seu fill Orontes II fou sàtrapa d'Armènia vers el 336 aC a 331 aC i la seva dinastia va seguir fins vers l'any 200 aC. Entre el 344 aC i el 336 aC la satrapia va estar en mans del príncep Darios, que el 336 aC fou el rei Darios III de Pèrsia. Vegeu Oròntides.
Història d'Armènia і Orontes I · Oròntida і Orontes I ·
Orontes II
Orontes o Ervand II (en armeni; mort l'1 d'octubre del 331 aC) fou un sàtrapa d'Armènia del 336 a 331 aC.
Història d'Armènia і Orontes II · Oròntida і Orontes II ·
Orontes III
Orontes o Ervand III (en armeni; mort cap a 260 aC) va ser sàtrapa d'Armènia del 316 al 260 aC.
Història d'Armènia і Orontes III · Oròntida і Orontes III ·
Orontes IV
Orontes IV (en grec antic Ορόντης 'Oróntes') va ser sàtrapa o rei d'Armènia segurament del 212 aC al 200 aC.
Història d'Armènia і Orontes IV · Oròntida і Orontes IV ·
Peucestes de Mieza
Peucestes de Mieza (Peucestas), fill d'Alexandre, fou un militar macedoni nadiu de Mieza a Macedònia.
Història d'Armènia і Peucestes de Mieza · Oròntida і Peucestes de Mieza ·
Sames d'Armènia
Sames o Samos d'Armènia (en armeni; en grec Σάμος) va ser un rei oròntida que va portar sempre el títol reial i no el de sàtrapa.
Història d'Armènia і Sames d'Armènia · Oròntida і Sames d'Armènia ·
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Història d'Armènia і Seleuc I Nicàtor · Oròntida і Seleuc I Nicàtor ·
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Història d'Armènia і Urartu · Oròntida і Urartu ·
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Història d'Armènia і Xenofont · Oròntida і Xenofont ·
Xerxes d'Armènia
Xerxes (Շավարշ – Šavarš, Ξέρξης – Xérxēs) va ser rei d'Armènia Sofene amb seu a Arsamosata (armeni Shimshat), regne que comprenia bàsicament el país de Kharpurt (Hanzith o Anzitene).
Història d'Armènia і Xerxes d'Armènia · Oròntida і Xerxes d'Armènia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història d'Armènia і Oròntida
- Què tenen en comú Història d'Armènia і Oròntida
- Semblances entre Història d'Armènia і Oròntida
Comparació entre Història d'Armènia і Oròntida
Història d'Armènia té 345 relacions, mentre que Oròntida té 56. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 6.73% = 27 / (345 + 56).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història d'Armènia і Oròntida. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
