Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història d'Aran і Vall d'Aran
Història d'Aran і Vall d'Aran tenen 40 coses en comú (en Uniopèdia): Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca, Alfons el Bataller, Aranès, Augèr de Berbedà, Basc, Batalla de Muret, Bossòst, Catalunya, Catarisme, Comtat de Comenge, Comtat de Ribagorça, Consell General d'Aran, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Croada contra la Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Es Bòrdes, Es Tersús, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Eustaqui de Beaumarchais, Felip III de Castella, Felip IV de França, Garòs, Garona, Gascunya, Invasió de la Vall d'Aran (1283), Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Les, Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, ..., Pirineus, Província de Lleida, Querimònia, Regne d'Aragó, Sanç I de Mallorca, Terçó, Tractat d'Argelers, Tractat d'Emparança, Tractat de Corbeil, Viella. Ampliar l'índex (10 més) »
Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca
L'administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca transcorregué entre els anys 1298 i 1313, sota el govern de Jaume II de Mallorca i els primers anys de Sanç I de Mallorca, producte de l'acord de Jaume el Just i Felip el Bell d'encomanar el govern de la vall a un rei neutral mentre es resolia la disputa sobre la seva pertinença a un o altre monarca.
Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca і Història d'Aran · Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca і Vall d'Aran ·
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Història d'Aran · Alfons el Bataller і Vall d'Aran ·
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Aranès і Història d'Aran · Aranès і Vall d'Aran ·
Augèr de Berbedà
Augèr de Berbedà (–), senyor de Lés, fou un noble aranès.
Augèr de Berbedà і Història d'Aran · Augèr de Berbedà і Vall d'Aran ·
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Basc і Història d'Aran · Basc і Vall d'Aran ·
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Batalla de Muret і Història d'Aran · Batalla de Muret і Vall d'Aran ·
Bossòst
Bossòst és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona.
Bossòst і Història d'Aran · Bossòst і Vall d'Aran ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història d'Aran · Catalunya і Vall d'Aran ·
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Catarisme і Història d'Aran · Catarisme і Vall d'Aran ·
Comtat de Comenge
El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.
Comtat de Comenge і Història d'Aran · Comtat de Comenge і Vall d'Aran ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Ribagorça і Història d'Aran · Comtat de Ribagorça і Vall d'Aran ·
Consell General d'Aran
El Consell General d'Aran (en aranès i oficialment Conselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern autònom de la Vall d'Aran.
Consell General d'Aran і Història d'Aran · Consell General d'Aran і Vall d'Aran ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Història d'Aran · Constitucions catalanes і Vall d'Aran ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història d'Aran · Corona d'Aragó і Vall d'Aran ·
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Croada contra la Corona d'Aragó і Història d'Aran · Croada contra la Corona d'Aragó і Vall d'Aran ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història d'Aran · Decrets de Nova Planta і Vall d'Aran ·
Es Bòrdes
Es Bòrdes és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa.
Es Bòrdes і Història d'Aran · Es Bòrdes і Vall d'Aran ·
Es Tersús
Es Tersús o Es Terçons fou una associació veïnal fundada en 1977 La seva filiació política era propera a la socialdemocràcia.
Es Tersús і Història d'Aran · Es Tersús і Vall d'Aran ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Història d'Aran · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Vall d'Aran ·
Eustaqui de Beaumarchais
Segell Eustaqui de Beaumarchais. Eustaqui de Beaumarchais (1240 - 1295) fou senescal del Regne de França.
Eustaqui de Beaumarchais і Història d'Aran · Eustaqui de Beaumarchais і Vall d'Aran ·
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Felip III de Castella і Història d'Aran · Felip III de Castella і Vall d'Aran ·
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Felip IV de França і Història d'Aran · Felip IV de França і Vall d'Aran ·
Garòs
Garòs és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó d'Arties e Garòs de la Vall d'Aran.
Garòs і Història d'Aran · Garòs і Vall d'Aran ·
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Garona і Història d'Aran · Garona і Vall d'Aran ·
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Gascunya і Història d'Aran · Gascunya і Vall d'Aran ·
Invasió de la Vall d'Aran (1283)
La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.
Història d'Aran і Invasió de la Vall d'Aran (1283) · Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Vall d'Aran ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història d'Aran і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Vall d'Aran ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Història d'Aran і Jaume el Just · Jaume el Just і Vall d'Aran ·
Les
Les és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona.
Història d'Aran і Les · Les і Vall d'Aran ·
Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran
La Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, és una llei del Parlament de Catalunya que protegeix el caràcter singular d'Aran, els seus drets històrics, la seva identitat nacional occitana i l'oficialitat de l'aranès, com variant de l'occità.
Història d'Aran і Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran · Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran і Vall d'Aran ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Història d'Aran і Pirineus · Pirineus і Vall d'Aran ·
Província de Lleida
La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.
Història d'Aran і Província de Lleida · Província de Lleida і Vall d'Aran ·
Querimònia
El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments. Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.
Història d'Aran і Querimònia · Querimònia і Vall d'Aran ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Història d'Aran і Regne d'Aragó · Regne d'Aragó і Vall d'Aran ·
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Història d'Aran і Sanç I de Mallorca · Sanç I de Mallorca і Vall d'Aran ·
Terçó
Els sis terçons de la Vall d'Aran amb els límits municipals Un terçó (en aranès terçon) és una divisió geogràfica pròpia de la Vall d'Aran.
Història d'Aran і Terçó · Terçó і Vall d'Aran ·
Tractat d'Argelers
El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.
Història d'Aran і Tractat d'Argelers · Tractat d'Argelers і Vall d'Aran ·
Tractat d'Emparança
El Tractat d'Emparança fou un conveni de protecció o ampara atorgat als aranesos pel rei Alfons el Bataller el mes de març de 1130 al desaparegut monestir de Sant Andreu de Barravés (Alta Ribagorça).
Història d'Aran і Tractat d'Emparança · Tractat d'Emparança і Vall d'Aran ·
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Història d'Aran і Tractat de Corbeil · Tractat de Corbeil і Vall d'Aran ·
Viella
Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història d'Aran і Vall d'Aran
- Què tenen en comú Història d'Aran і Vall d'Aran
- Semblances entre Història d'Aran і Vall d'Aran
Comparació entre Història d'Aran і Vall d'Aran
Història d'Aran té 128 relacions, mentre que Vall d'Aran té 202. Com que tenen en comú 40, l'índex de Jaccard és 12.12% = 40 / (128 + 202).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història d'Aran і Vall d'Aran. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
