Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història d'Aran і Terçó
Història d'Aran і Terçó tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Aranès, Bossòst, Consell General d'Aran, Decrets de Nova Planta, Es Bòrdes, Es Tersús, Escunhau, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Garòs, Jaume el Just, Les, Província de Lleida, Querimònia, Vall d'Aran, Viella.
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Aranès і Història d'Aran · Aranès і Terçó ·
Bossòst
Bossòst és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona.
Bossòst і Història d'Aran · Bossòst і Terçó ·
Consell General d'Aran
El Consell General d'Aran (en aranès i oficialment Conselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern autònom de la Vall d'Aran.
Consell General d'Aran і Història d'Aran · Consell General d'Aran і Terçó ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història d'Aran · Decrets de Nova Planta і Terçó ·
Es Bòrdes
Es Bòrdes és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa.
Es Bòrdes і Història d'Aran · Es Bòrdes і Terçó ·
Es Tersús
Es Tersús o Es Terçons fou una associació veïnal fundada en 1977 La seva filiació política era propera a la socialdemocràcia.
Es Tersús і Història d'Aran · Es Tersús і Terçó ·
Escunhau
Escunhau és un poble del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.
Escunhau і Història d'Aran · Escunhau і Terçó ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Història d'Aran · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Terçó ·
Garòs
Garòs és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó d'Arties e Garòs de la Vall d'Aran.
Garòs і Història d'Aran · Garòs і Terçó ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Història d'Aran і Jaume el Just · Jaume el Just і Terçó ·
Les
Les és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona.
Història d'Aran і Les · Les і Terçó ·
Província de Lleida
La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.
Història d'Aran і Província de Lleida · Província de Lleida і Terçó ·
Querimònia
El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments. Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.
Història d'Aran і Querimònia · Querimònia і Terçó ·
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Història d'Aran і Vall d'Aran · Terçó і Vall d'Aran ·
Viella
Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història d'Aran і Terçó
- Què tenen en comú Història d'Aran і Terçó
- Semblances entre Història d'Aran і Terçó
Comparació entre Història d'Aran і Terçó
Història d'Aran té 128 relacions, mentre que Terçó té 54. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 8.24% = 15 / (128 + 54).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història d'Aran і Terçó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
