Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història d'Aran і Invasió de la Vall d'Aran (1283)
Història d'Aran і Invasió de la Vall d'Aran (1283) tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca, Alfons el Cast, Augèr de Berbedà, Comtat de Comenge, Corona d'Aragó, Croada contra la Corona d'Aragó, Es Bòrdes, Eustaqui de Beaumarchais, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Les, Pere el Gran, Querimònia, Regne d'Aragó, Regne de França, Tractat d'Argelers, Tractat d'Emparança, Tractat de Corbeil, Vall d'Aran, Vespres Sicilianes, Viella.
Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca
L'administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca transcorregué entre els anys 1298 i 1313, sota el govern de Jaume II de Mallorca i els primers anys de Sanç I de Mallorca, producte de l'acord de Jaume el Just i Felip el Bell d'encomanar el govern de la vall a un rei neutral mentre es resolia la disputa sobre la seva pertinença a un o altre monarca.
Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca і Història d'Aran · Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca і Invasió de la Vall d'Aran (1283) ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Història d'Aran · Alfons el Cast і Invasió de la Vall d'Aran (1283) ·
Augèr de Berbedà
Augèr de Berbedà (–), senyor de Lés, fou un noble aranès.
Augèr de Berbedà і Història d'Aran · Augèr de Berbedà і Invasió de la Vall d'Aran (1283) ·
Comtat de Comenge
El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.
Comtat de Comenge і Història d'Aran · Comtat de Comenge і Invasió de la Vall d'Aran (1283) ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història d'Aran · Corona d'Aragó і Invasió de la Vall d'Aran (1283) ·
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Croada contra la Corona d'Aragó і Història d'Aran · Croada contra la Corona d'Aragó і Invasió de la Vall d'Aran (1283) ·
Es Bòrdes
Es Bòrdes és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa.
Es Bòrdes і Història d'Aran · Es Bòrdes і Invasió de la Vall d'Aran (1283) ·
Eustaqui de Beaumarchais
Segell Eustaqui de Beaumarchais. Eustaqui de Beaumarchais (1240 - 1295) fou senescal del Regne de França.
Eustaqui de Beaumarchais і Història d'Aran · Eustaqui de Beaumarchais і Invasió de la Vall d'Aran (1283) ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història d'Aran і Jaume el Conqueridor · Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Història d'Aran і Jaume el Just · Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Jaume el Just ·
Les
Les és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona.
Història d'Aran і Les · Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Les ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Història d'Aran і Pere el Gran · Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Pere el Gran ·
Querimònia
El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments. Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.
Història d'Aran і Querimònia · Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Querimònia ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Història d'Aran і Regne d'Aragó · Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Regne d'Aragó ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Història d'Aran і Regne de França · Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Regne de França ·
Tractat d'Argelers
El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.
Història d'Aran і Tractat d'Argelers · Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Tractat d'Argelers ·
Tractat d'Emparança
El Tractat d'Emparança fou un conveni de protecció o ampara atorgat als aranesos pel rei Alfons el Bataller el mes de març de 1130 al desaparegut monestir de Sant Andreu de Barravés (Alta Ribagorça).
Història d'Aran і Tractat d'Emparança · Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Tractat d'Emparança ·
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Història d'Aran і Tractat de Corbeil · Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Tractat de Corbeil ·
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Història d'Aran і Vall d'Aran · Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Vall d'Aran ·
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Història d'Aran і Vespres Sicilianes · Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Vespres Sicilianes ·
Viella
Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.
Història d'Aran і Viella · Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Viella ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història d'Aran і Invasió de la Vall d'Aran (1283)
- Què tenen en comú Història d'Aran і Invasió de la Vall d'Aran (1283)
- Semblances entre Història d'Aran і Invasió de la Vall d'Aran (1283)
Comparació entre Història d'Aran і Invasió de la Vall d'Aran (1283)
Història d'Aran té 128 relacions, mentre que Invasió de la Vall d'Aran (1283) té 56. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 11.41% = 21 / (128 + 56).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història d'Aran і Invasió de la Vall d'Aran (1283). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
