Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història contemporània de Catalunya і Renaixença
Història contemporània de Catalunya і Renaixença tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Àngel Guimerà i Jorge, Baldomero Espartero, Bases de Manresa, Cadis, Carlisme, Castellà, Català, Cultura, Decadència, Diglòssia, Edat mitjana, Fènix (ocell), Guerra del Francès, Guifré el Pilós, Idioma, Isabel II d'Espanya, Jacint Verdaguer i Santaló, Joaquim Molas i Batllori, Jocs Florals, Johann Gottfried Herder, La Renaixensa, La Veu del Montserrat, Lluís Domènech i Montaner, Lo Catalanisme, Madrid, Pàtria, Pere de Rosselló, Renaixença, Restauració borbònica, ..., Revolució Industrial, Rexurdimento, Romanticisme, Unió Catalanista, València, Valentí Almirall i Llozer, 30 de maig. Ampliar l'índex (7 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Història contemporània de Catalunya · Absolutisme і Renaixença ·
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Àngel Guimerà i Jorge і Història contemporània de Catalunya · Àngel Guimerà i Jorge і Renaixença ·
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Baldomero Espartero і Història contemporània de Catalunya · Baldomero Espartero і Renaixença ·
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.
Bases de Manresa і Història contemporània de Catalunya · Bases de Manresa і Renaixença ·
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Cadis і Història contemporània de Catalunya · Cadis і Renaixença ·
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Carlisme і Història contemporània de Catalunya · Carlisme і Renaixença ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Història contemporània de Catalunya · Castellà і Renaixença ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història contemporània de Catalunya · Català і Renaixença ·
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Cultura і Història contemporània de Catalunya · Cultura і Renaixença ·
Decadència
La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.
Decadència і Història contemporània de Catalunya · Decadència і Renaixença ·
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Diglòssia і Història contemporània de Catalunya · Diglòssia і Renaixença ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Història contemporània de Catalunya · Edat mitjana і Renaixença ·
Fènix (ocell)
''Bestiari'' d'Aberdeen En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.
Fènix (ocell) і Història contemporània de Catalunya · Fènix (ocell) і Renaixença ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Guerra del Francès і Història contemporània de Catalunya · Guerra del Francès і Renaixença ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Guifré el Pilós і Història contemporània de Catalunya · Guifré el Pilós і Renaixença ·
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Història contemporània de Catalunya і Idioma · Idioma і Renaixença ·
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Història contemporània de Catalunya і Isabel II d'Espanya · Isabel II d'Espanya і Renaixença ·
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Història contemporània de Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló · Jacint Verdaguer i Santaló і Renaixença ·
Joaquim Molas i Batllori
Joaquim Molas i Batllori (Barcelona, 5 de setembre de 1930 - Barcelona, 16 de març de 2015) va ser un escriptor, historiador i professor universitari català.
Història contemporània de Catalunya і Joaquim Molas i Batllori · Joaquim Molas i Batllori і Renaixença ·
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Història contemporània de Catalunya і Jocs Florals · Jocs Florals і Renaixença ·
Johann Gottfried Herder
Johann Gottfried Herder (1744-1803), a partir de 1802 von Herder, fou un filòsof i crític literari alemany els escrits del qual contribuïren a l'aparició del romanticisme alemany.
Història contemporània de Catalunya і Johann Gottfried Herder · Johann Gottfried Herder і Renaixença ·
La Renaixensa
La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.
Història contemporània de Catalunya і La Renaixensa · La Renaixensa і Renaixença ·
La Veu del Montserrat
''La Veu del Montserrat'' convocant a la missa pels màrtirs del 1714: ''«perque tots los catalans aprengan en son exemple, com se deu amar la Patria com devem trevallar per restaurarla y enaltirla, ab amor al passat y fe en l'esdevenidor»'' La Veu del Montserrat fou un setmanari de contingut religiós i catalanista d'orientació moderada, escrit en català.
Història contemporània de Catalunya і La Veu del Montserrat · La Veu del Montserrat і Renaixença ·
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Història contemporània de Catalunya і Lluís Domènech i Montaner · Lluís Domènech i Montaner і Renaixença ·
Lo Catalanisme
Lo Catalanisme és un llibre publicat per Valentí Almirall el 1886 amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques.
Història contemporània de Catalunya і Lo Catalanisme · Lo Catalanisme і Renaixença ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Història contemporània de Catalunya і Madrid · Madrid і Renaixença ·
Pàtria
La pàtria ve determinada per la nació o unitat històrico-cultural amb la qual se senten identificats els que han nascut en una col·lectivitat o en formen part.
Història contemporània de Catalunya і Pàtria · Pàtria і Renaixença ·
Pere de Rosselló
Pere de Rosselló fou secretari dels Jocs Florals de 1869.
Història contemporània de Catalunya і Pere de Rosselló · Pere de Rosselló і Renaixença ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Història contemporània de Catalunya і Renaixença · Renaixença і Renaixença ·
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Història contemporània de Catalunya і Restauració borbònica · Renaixença і Restauració borbònica ·
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Història contemporània de Catalunya і Revolució Industrial · Renaixença і Revolució Industrial ·
Rexurdimento
Na Rosalía de Castro inicia el Rexurdimento pròpiament dit Rexurdimento (resorgiment en català) és el nom amb què es coneix el (o la seva segona meitat) a la història de Galícia i expressa una trajectòria de recuperació no només literària, sinó també cultural, política i històrica.
Història contemporània de Catalunya і Rexurdimento · Renaixença і Rexurdimento ·
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Història contemporània de Catalunya і Romanticisme · Renaixença і Romanticisme ·
Unió Catalanista
La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.
Història contemporània de Catalunya і Unió Catalanista · Renaixença і Unió Catalanista ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història contemporània de Catalunya і València · Renaixença і València ·
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Història contemporània de Catalunya і Valentí Almirall i Llozer · Renaixença і Valentí Almirall i Llozer ·
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
30 de maig і Història contemporània de Catalunya · 30 de maig і Renaixença ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història contemporània de Catalunya і Renaixença
- Què tenen en comú Història contemporània de Catalunya і Renaixença
- Semblances entre Història contemporània de Catalunya і Renaixença
Comparació entre Història contemporània de Catalunya і Renaixença
Història contemporània de Catalunya té 257 relacions, mentre que Renaixença té 233. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 7.55% = 37 / (257 + 233).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història contemporània de Catalunya і Renaixença. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
