Similituds entre Història contemporània de Catalunya і Història d'Espanya
Història contemporània de Catalunya і Història d'Espanya tenen 51 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Alfons XII d'Espanya, Amadeu I d'Espanya, Arsenio Martínez-Campos Antón, Baiona, Baldomero Espartero, Barcelona, Cadis, Carlisme, Catalunya, Constitució Espanyola de 1812, Constitució espanyola de 1869, Corona d'Aragó, Desamortitzacions espanyoles, Dinastia borbònica, Espanya, Estanislau Figueras i Moragas, Felip V d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Francesc Pi i Margall, Generalitat de Catalunya, Guerra del Francès, Isabel II d'Espanya, Joan Prim i Prats, Josep Bonaparte, Llei Sàlica, Lleida, Madrid, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, ..., Monarquia constitucional, Napoleó Bonaparte, País Basc, Pragmàtica sanció, Primera Guerra Carlina, Primera República Espanyola, Regne d'Aragó, Regne de València, Rei d'Espanya, Restauració borbònica, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Segona República Espanyola, Sexenni Democràtic, Tercera Guerra Carlina, Trienni Liberal, València, 10 de febrer, 14 d'abril, 16 de novembre, 26 de gener. Ampliar l'índex (21 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Història contemporània de Catalunya · Absolutisme і Història d'Espanya ·
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Alfons XII d'Espanya і Història contemporània de Catalunya · Alfons XII d'Espanya і Història d'Espanya ·
Amadeu I d'Espanya
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
Amadeu I d'Espanya і Història contemporània de Catalunya · Amadeu I d'Espanya і Història d'Espanya ·
Arsenio Martínez-Campos Antón
va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.
Arsenio Martínez-Campos Antón і Història contemporània de Catalunya · Arsenio Martínez-Campos Antón і Història d'Espanya ·
Baiona
Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.
Baiona і Història contemporània de Catalunya · Baiona і Història d'Espanya ·
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Baldomero Espartero і Història contemporània de Catalunya · Baldomero Espartero і Història d'Espanya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història contemporània de Catalunya · Barcelona і Història d'Espanya ·
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Cadis і Història contemporània de Catalunya · Cadis і Història d'Espanya ·
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Carlisme і Història contemporània de Catalunya · Carlisme і Història d'Espanya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història contemporània de Catalunya · Catalunya і Història d'Espanya ·
Constitució Espanyola de 1812
1.
Constitució Espanyola de 1812 і Història contemporània de Catalunya · Constitució Espanyola de 1812 і Història d'Espanya ·
Constitució espanyola de 1869
La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873.
Constitució espanyola de 1869 і Història contemporània de Catalunya · Constitució espanyola de 1869 і Història d'Espanya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història contemporània de Catalunya · Corona d'Aragó і Història d'Espanya ·
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Desamortitzacions espanyoles і Història contemporània de Catalunya · Desamortitzacions espanyoles і Història d'Espanya ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Dinastia borbònica і Història contemporània de Catalunya · Dinastia borbònica і Història d'Espanya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Història contemporània de Catalunya · Espanya і Història d'Espanya ·
Estanislau Figueras i Moragas
Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.
Estanislau Figueras i Moragas і Història contemporània de Catalunya · Estanislau Figueras i Moragas і Història d'Espanya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història contemporània de Catalunya · Felip V d'Espanya і Història d'Espanya ·
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Ferran VII d'Espanya і Història contemporània de Catalunya · Ferran VII d'Espanya і Història d'Espanya ·
Francesc Pi i Margall
Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.
Francesc Pi i Margall і Història contemporània de Catalunya · Francesc Pi i Margall і Història d'Espanya ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Història contemporània de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Història d'Espanya ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Guerra del Francès і Història contemporània de Catalunya · Guerra del Francès і Història d'Espanya ·
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Història contemporània de Catalunya і Isabel II d'Espanya · Història d'Espanya і Isabel II d'Espanya ·
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Història contemporània de Catalunya і Joan Prim i Prats · Història d'Espanya і Joan Prim i Prats ·
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Història contemporània de Catalunya і Josep Bonaparte · Història d'Espanya і Josep Bonaparte ·
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Història contemporània de Catalunya і Llei Sàlica · Història d'Espanya і Llei Sàlica ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Història contemporània de Catalunya і Lleida · Història d'Espanya і Lleida ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Història contemporània de Catalunya і Madrid · Història d'Espanya і Madrid ·
Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.
Història contemporània de Catalunya і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque · Història d'Espanya і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque ·
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Història contemporània de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Història d'Espanya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja ·
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Història contemporània de Catalunya і Monarquia constitucional · Història d'Espanya і Monarquia constitucional ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Història contemporània de Catalunya і Napoleó Bonaparte · Història d'Espanya і Napoleó Bonaparte ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Història contemporània de Catalunya і País Basc · Història d'Espanya і País Basc ·
Pragmàtica sanció
Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.
Història contemporània de Catalunya і Pragmàtica sanció · Història d'Espanya і Pragmàtica sanció ·
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Història contemporània de Catalunya і Primera Guerra Carlina · Història d'Espanya і Primera Guerra Carlina ·
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Història contemporània de Catalunya і Primera República Espanyola · Història d'Espanya і Primera República Espanyola ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Història contemporània de Catalunya і Regne d'Aragó · Història d'Espanya і Regne d'Aragó ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Història contemporània de Catalunya і Regne de València · Història d'Espanya і Regne de València ·
Rei d'Espanya
El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.
Història contemporània de Catalunya і Rei d'Espanya · Història d'Espanya і Rei d'Espanya ·
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Història contemporània de Catalunya і Restauració borbònica · Història d'Espanya і Restauració borbònica ·
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Història contemporània de Catalunya і Revolució de 1868 · Història d'Espanya і Revolució de 1868 ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Història contemporània de Catalunya і Revolució Francesa · Història d'Espanya і Revolució Francesa ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Història contemporània de Catalunya і Segona República Espanyola · Història d'Espanya і Segona República Espanyola ·
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Història contemporània de Catalunya і Sexenni Democràtic · Història d'Espanya і Sexenni Democràtic ·
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Història contemporània de Catalunya і Tercera Guerra Carlina · Història d'Espanya і Tercera Guerra Carlina ·
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Història contemporània de Catalunya і Trienni Liberal · Història d'Espanya і Trienni Liberal ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història contemporània de Catalunya і València · Història d'Espanya і València ·
10 de febrer
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
10 de febrer і Història contemporània de Catalunya · 10 de febrer і Història d'Espanya ·
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
14 d'abril і Història contemporània de Catalunya · 14 d'abril і Història d'Espanya ·
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
16 de novembre і Història contemporània de Catalunya · 16 de novembre і Història d'Espanya ·
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
26 de gener і Història contemporània de Catalunya · 26 de gener і Història d'Espanya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història contemporània de Catalunya і Història d'Espanya
- Què tenen en comú Història contemporània de Catalunya і Història d'Espanya
- Semblances entre Història contemporània de Catalunya і Història d'Espanya
Comparació entre Història contemporània de Catalunya і Història d'Espanya
Història contemporània de Catalunya té 257 relacions, mentre que Història d'Espanya té 512. Com que tenen en comú 51, l'índex de Jaccard és 6.63% = 51 / (257 + 512).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història contemporània de Catalunya і Història d'Espanya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: