Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Historiografia de la Senyera Reial і Senyera reial
Historiografia de la Senyera Reial і Senyera reial tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Alberto Montaner Frutos, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Annals, Armand de Fluvià i Escorsa, Ènnec Aritza, Chronicon Barcinonenses IV, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Cronicó, Cronicó de Sant Cugat, Cronicó de Sant Feliu de Guíxols, Cronicó Dertusense II, Cronicó Rivipullense I, De captione Almerie et Tortuose, Edat moderna, Genealogies de Roda, Gesta Comitum Barchinonensium, Guifré el Pilós, Liber Maiolichinus, Pere el d'Osca, Peronella d'Aragó, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Sanç Ramires, Senyera reial.
Alberto Montaner Frutos
Alberto Montaner Frutos (Saragossa, 1963) Historiador aragonès.
Alberto Montaner Frutos і Historiografia de la Senyera Reial · Alberto Montaner Frutos і Senyera reial ·
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Historiografia de la Senyera Reial · Alfons el Bataller і Senyera reial ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Historiografia de la Senyera Reial · Alfons el Cast і Senyera reial ·
Annals
Annals (Annales) era el recull cronològic organitzat per anys que feia el Pontífex Màxim de Roma, dels esdeveniments organitzats en el que s'anomenava àlbum, que incloïa els noms dels magistrats i tota mena d'esdeveniments com guerres, pestes, prodigis, etc.
Annals і Historiografia de la Senyera Reial · Annals і Senyera reial ·
Armand de Fluvià i Escorsa
, que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català.
Armand de Fluvià i Escorsa і Historiografia de la Senyera Reial · Armand de Fluvià i Escorsa і Senyera reial ·
Ènnec Aritza
Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.
Ènnec Aritza і Historiografia de la Senyera Reial · Ènnec Aritza і Senyera reial ·
Chronicon Barcinonenses IV
El Chronicon Barcinonenses IV és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.
Chronicon Barcinonenses IV і Historiografia de la Senyera Reial · Chronicon Barcinonenses IV і Senyera reial ·
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Historiografia de la Senyera Reial · Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Senyera reial ·
Cronicó
Un cronicó és una obra historiogràfica feta entre el i el, en què els fets esdevinguts en cada data són descrits d'una manera més àmplia que en un annal, però més breu que en un dietari.
Cronicó і Historiografia de la Senyera Reial · Cronicó і Senyera reial ·
Cronicó de Sant Cugat
El Cronicó de Sant Cugat és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.
Cronicó de Sant Cugat і Historiografia de la Senyera Reial · Cronicó de Sant Cugat і Senyera reial ·
Cronicó de Sant Feliu de Guíxols
El Cronicó de Sant Feliu de Guíxols és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.
Cronicó de Sant Feliu de Guíxols і Historiografia de la Senyera Reial · Cronicó de Sant Feliu de Guíxols і Senyera reial ·
Cronicó Dertusense II
El Cronicó Dertusense II és un cronicó de la sèrie de Cronicons Rivipullensis redactats en llatí i que tingueren origen en el Monestir de Ripoll.
Cronicó Dertusense II і Historiografia de la Senyera Reial · Cronicó Dertusense II і Senyera reial ·
Cronicó Rivipullense I
El Cronicó Rivipullense I és el primer de la sèrie de Cronicons Rivipullensis redactats en llatí i que tingueren origen en el Monestir de Ripoll.
Cronicó Rivipullense I і Historiografia de la Senyera Reial · Cronicó Rivipullense I і Senyera reial ·
De captione Almerie et Tortuose
De captione Almerie et Tortuose és una crònica en prosa que descriu la Croada contra al-Mariyya i la captura de Tortosa.
De captione Almerie et Tortuose і Historiografia de la Senyera Reial · De captione Almerie et Tortuose і Senyera reial ·
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Edat moderna і Historiografia de la Senyera Reial · Edat moderna і Senyera reial ·
Genealogies de Roda
Les Genealogies de Roda són un text historiogràfic en llatí redactat a Nájera vers el 980-990 per iniciativa de la cort del Regne de Pamplona i que recullen les genealogies dels Reis de Pamplona.
Genealogies de Roda і Historiografia de la Senyera Reial · Genealogies de Roda і Senyera reial ·
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.
Gesta Comitum Barchinonensium і Historiografia de la Senyera Reial · Gesta Comitum Barchinonensium і Senyera reial ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Guifré el Pilós і Historiografia de la Senyera Reial · Guifré el Pilós і Senyera reial ·
Liber Maiolichinus
Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Historiografia de la Senyera Reial і Liber Maiolichinus · Liber Maiolichinus і Senyera reial ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Historiografia de la Senyera Reial і Pere el d'Osca · Pere el d'Osca і Senyera reial ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Historiografia de la Senyera Reial і Peronella d'Aragó · Peronella d'Aragó і Senyera reial ·
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Historiografia de la Senyera Reial і Ramir I d'Aragó · Ramir I d'Aragó і Senyera reial ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Historiografia de la Senyera Reial і Ramir II d'Aragó · Ramir II d'Aragó і Senyera reial ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Historiografia de la Senyera Reial і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Senyera reial ·
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Historiografia de la Senyera Reial і Ramon Berenguer II · Ramon Berenguer II і Senyera reial ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Historiografia de la Senyera Reial і Ramon Berenguer III · Ramon Berenguer III і Senyera reial ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Historiografia de la Senyera Reial і Ramon Berenguer IV · Ramon Berenguer IV і Senyera reial ·
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Historiografia de la Senyera Reial і Sanç Ramires · Sanç Ramires і Senyera reial ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Historiografia de la Senyera Reial і Senyera reial · Senyera reial і Senyera reial ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Historiografia de la Senyera Reial і Senyera reial
- Què tenen en comú Historiografia de la Senyera Reial і Senyera reial
- Semblances entre Historiografia de la Senyera Reial і Senyera reial
Comparació entre Historiografia de la Senyera Reial і Senyera reial
Historiografia de la Senyera Reial té 40 relacions, mentre que Senyera reial té 450. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 5.92% = 29 / (40 + 450).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Historiografia de la Senyera Reial і Senyera reial. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
