Taula de continguts
32 les relacions: Alexandre de Mèdici, Alexandre Farnese (cardenal), Arquebisbat d'Avinyó, Cardenal, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Clarice Orsini, Climent VII, Ducat d'Urbino, Estats Pontificis, Florència, Giulia Gonzaga, Italià, Julià de Mèdici (1479-1516), Laci, Lleó X, Llorenç el Magnífic, Malària, Mèdici, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Papa, Regne d'Hongria, República de Florència, San Lorenzo in Damaso, Urbino, 10 d'agost, 1511, 1516, 1523, 1527, 1530, 1535, 1565.
- Morts de malària
- Morts el 1535
- Naixements del 1511
- Senyors de Florència
Alexandre de Mèdici
Alexandre de Mèdici, anomenat el Moro, (Florència, República de Florència 1510 - íd., Ducat de Florència 1537) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir duc d'Urbino entre 1519 i 1527, senyor de Florència en dues ocasions entre 1523-1527 i entre 1530-1532, i finalment duc de Florència entre 1532 i 1537.
Veure Hipòlit de Mèdici і Alexandre de Mèdici
Alexandre Farnese (cardenal)
Alexandre Farnese (Valentano, Estats Pontificis 1520 - Roma 1589) fou un príncep de Parma que va esdevenir cardenal.
Veure Hipòlit de Mèdici і Alexandre Farnese (cardenal)
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Veure Hipòlit de Mèdici і Arquebisbat d'Avinyó
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Hipòlit de Mèdici і Cardenal
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Hipòlit de Mèdici і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Clarice Orsini
Clarice Orsini (Roma, Estats Pontificis, ~1450 – Florència, República de Florència, 30 de juliol de 1488) fou una noble italiana que va esdevenir esposa de Llorenç el Magnífic.
Veure Hipòlit de Mèdici і Clarice Orsini
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Veure Hipòlit de Mèdici і Climent VII
Ducat d'Urbino
El Ducat d'Urbino (1443 - 1631) va ser un antic estat italià situat a la part septentrional de la regió de les Marques.
Veure Hipòlit de Mèdici і Ducat d'Urbino
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Hipòlit de Mèdici і Estats Pontificis
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Hipòlit de Mèdici і Florència
Giulia Gonzaga
Giulia Gonzaga (Gazzuolo, 1513 - Nàpols, 16 d'abril de 1556) va ser una aristòcrata i intel·lectual italiana, comtessa de Fondi i duquessa de Traietto (actual Minturno), pròxima a la Reforma.
Veure Hipòlit de Mèdici і Giulia Gonzaga
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Hipòlit de Mèdici і Italià
Julià de Mèdici (1479-1516)
Julià de Mèdici (en italià: Giuliano de' Medici) (Florència, República de Florència 1479 - íd. 1516) fou un noble italià, membre de la dinastia dels Mèdici, que va esdevenir Senyor de Florència entre 1513 i 1516 i duc de Nemours entre 1515 i 1516.
Veure Hipòlit de Mèdici і Julià de Mèdici (1479-1516)
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Veure Hipòlit de Mèdici і Laci
Lleó X
Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.
Veure Hipòlit de Mèdici і Lleó X
Llorenç el Magnífic
Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.
Veure Hipòlit de Mèdici і Llorenç el Magnífic
Malària
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.
Veure Hipòlit de Mèdici і Malària
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Veure Hipòlit de Mèdici і Mèdici
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Hipòlit de Mèdici і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Hipòlit de Mèdici і Papa
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Hipòlit de Mèdici і Regne d'Hongria
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Veure Hipòlit de Mèdici і República de Florència
San Lorenzo in Damaso
San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.
Veure Hipòlit de Mèdici і San Lorenzo in Damaso
Urbino
Urbino és una ciutat de les Marques, a Itàlia, província de Pesaro i Urbino, amb uns 20.000 habitants.
Veure Hipòlit de Mèdici і Urbino
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Hipòlit de Mèdici і 10 d'agost
1511
;Països Catalans.
Veure Hipòlit de Mèdici і 1511
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Hipòlit de Mèdici і 1516
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Hipòlit de Mèdici і 1523
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Veure Hipòlit de Mèdici і 1527
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Hipòlit de Mèdici і 1530
1535
Barba-roja.
Veure Hipòlit de Mèdici і 1535
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Hipòlit de Mèdici і 1565
Vegeu també
Morts de malària
- Agostino Codazzi
- Amadeu de Savoia-Aosta (III duc d'Aosta)
- Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Conrad IV d'Alemanya
- David Dadiani
- David Livingstone
- Elionor de Castella (reina consort d'Anglaterra)
- Elionor de Toledo
- Emilio Jacinto y Dizon
- Enric Hèrcules
- Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
- Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
- Enric de Battenberg
- Fausto Coppi
- Francesc I de Mèdici
- Garcia de Mèdici
- Heinrich Zollinger
- Hipòlit de Mèdici
- Ippolito Rosellini
- Jacopo Piccolomini
- Jefferson Davis
- Joan de Mèdici (cardenal)
- John Lloyd Stephens
- José Echenagusia Errazquin
- Koxinga
- Lluís III de Provença
- Marià Fortuny i Marsal
- Maria de Cosme de Mèdici
- Mongkut
- Oliver Cromwell
- Osceola
- Otó III del Sacre Imperi
- Peter Forsskål
- Pierre Choderlos de Laclos
- Thomas Edward Bowdich
- Tippu Tip
- Tutankamon
- Urbà VII
- Vasco da Gama
Morts el 1535
- Agrippa de Nettesheim
- Bihzad
- Esteban Gabriel Merino
- Francesc II Sforza
- Frederic Jagelló
- Giovanni Maria Falconetto
- Gustav Trolle
- Hipòlit de Mèdici
- Jan Ali
- Joaquim I Nèstor de Brandenburg
- John Fisher
- Lorenzo Costa el Vell
- Piero de Ponte
- Quizquiz
- Rumiñahui
- Thomas More
- Zhou Chen
Naixements del 1511
- Ashikaga Yoshiharu
- Bartolomeo Ammannati
- Camillo Boccaccino
- Dorotea de Saxònia-Lauenburg
- Erasmus Reinhold
- Francisco de Villagra
- Franciscus Portus
- Gaspar Cervantes de Gaeta
- Gerolamo I Correggio
- Giorgio Vasari
- Hadrianus Junius
- Hipòlit de Mèdici
- Joan Segon
- Juan López de Hoyos
- Juan Pizarro
- Lelio Orsi
- Miquel Servet
- Nicola Vicentino
- Vakhtang I Mukhrani-batoni
Senyors de Florència
- Cosme el Vell
- Girolamo Savonarola
- Hipòlit de Mèdici
- Llorenç II de Mèdici
- Llorenç el Magnífic
- Mèdici
- Pere I de Mèdici
- Pere II de Mèdici
- Piero Soderini
També conegut com Ippolito de' Medici.