Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Hipòcrates і Història de la medicina
Hipòcrates і Història de la medicina tenen 46 coses en comú (en Uniopèdia): Acropàquia, Agut (medicina), Alexandria, Anatomia, Antiga Grècia, Asclepi, Asclepièon, Avicenna, Bisturí, Cardiopatia congènita cianòtica, Cauterització, Càncer de pulmó, Cnidos, Convalescència, Corpus hipocràtic, Cos (Grècia), Dietètica, Edat mitjana, Elements clàssics, Empiema, Endèmia, Enric V (obra de teatre), Epidèmia, Espècul, Falstaff, Fàcies hipocràtica, Fisiologia, França, Galè, Ginecologia, ..., Jurament hipocràtic, Londres, Malaltia, Malaltia crònica, Metge, Pneumologia, Podaliri, Prognosi, Recaiguda, Renaixement, Sala d'operacions, Tabú, Teúrgia, Teoria dels humors, Thomas Sydenham, William Shakespeare. Ampliar l'índex (16 més) »
Acropàquia
Lacropàquia, hipocratisme digital o dit de baqueta de timbal, és una deformació dels dits i de les ungles, que es corben cap al palmell, s'arrodoneixen cap a la part del dors, es nota una hipertròfia de les falanges distals i inconstantment una cianosi local.
Acropàquia і Hipòcrates · Acropàquia і Història de la medicina ·
Agut (medicina)
En medicina, un trastorn, procés o malaltia, de tipus agut és aquell que té aquestes característiques.
Agut (medicina) і Hipòcrates · Agut (medicina) і Història de la medicina ·
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Alexandria і Hipòcrates · Alexandria і Història de la medicina ·
Anatomia
''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.
Anatomia і Hipòcrates · Anatomia і Història de la medicina ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Hipòcrates · Antiga Grècia і Història de la medicina ·
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Asclepi і Hipòcrates · Asclepi і Història de la medicina ·
Asclepièon
A l'antiga Grècia, un Asclepièon (Ἀσκληπιεῖον, Asklēpiêion) era un «temple curatiu» consagrat al déu Asclepi.
Asclepièon і Hipòcrates · Asclepièon і Història de la medicina ·
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Avicenna і Hipòcrates · Avicenna і Història de la medicina ·
Bisturí
El bisturí o escalpel, també anomenat llanceta o ganivet de cirurgià, és un instrument en forma de ganivet petit, de fulla fina i punxeguda, d'un o dos marges tallants, que s'usa des de fa milers d'anys en rituals de curació o religiosos, procediments de cirurgia, disseccions anatòmiques, autòpsies o viviseccions.
Bisturí і Hipòcrates · Bisturí і Història de la medicina ·
Cardiopatia congènita cianòtica
La cardiopatia congènita cianòtica és un tipus de cardiopatia congènita que es produeix a causa que la sang desoxigenada no passa pels pulmons, i entra al sistema circulatori o bé hi entra una barreja de sang oxigenada i desoxigenada.
Cardiopatia congènita cianòtica і Hipòcrates · Cardiopatia congènita cianòtica і Història de la medicina ·
Cauterització
Cauterització és un terme clínic usat per descriure la cremada del cos usada per extreure o tractar una part d'ell.
Cauterització і Hipòcrates · Cauterització і Història de la medicina ·
Càncer de pulmó
El càncer de pulmó és un conjunt de malalties resultants del creixement maligne de cèl·lules del tracte respiratori, en particular el teixit pulmonar, i un dels tipus de càncer més freqüents a nivell mundial.
Càncer de pulmó і Hipòcrates · Càncer de pulmó і Història de la medicina ·
Cnidos
Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.
Cnidos і Hipòcrates · Cnidos і Història de la medicina ·
Convalescència
"Convalescència de Sta. Teodora Suárez" (1473) d'Ercole Ferrarese. Una dona de convalescència. Foto de Paolo Monti. La convalescència (del llatí convalescentĭa "cobrar forces") és el període que va des del final de la malaltia, fins a aconseguir la recuperació completa de la salut.
Convalescència і Hipòcrates · Convalescència і Història de la medicina ·
Corpus hipocràtic
El corpus hipocràtic (en llatí, corpus hippocraticum) és una col·lecció d'unes setanta obres mèdiques primitives de l'antiga Grècia, escrites en grec jònic.
Corpus hipocràtic і Hipòcrates · Corpus hipocràtic і Història de la medicina ·
Cos (Grècia)
Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.
Cos (Grècia) і Hipòcrates · Cos (Grècia) і Història de la medicina ·
Dietètica
La dietètica és la ciència que estudia els règims dels aliments estant amb salut o malalt (dietoteràpia), d'acord amb els coneixements sobre fisiologia de la nutrició en el primer cas i sobre la fisiopatologia del trastorn en el segon.
Dietètica і Hipòcrates · Dietètica і Història de la medicina ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Hipòcrates · Edat mitjana і Història de la medicina ·
Elements clàssics
L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.
Elements clàssics і Hipòcrates · Elements clàssics і Història de la medicina ·
Empiema
Un empiema (del grec ἐμπύημα "abscés") és una acumulació de pus dins d'una cavitat anatòmica natural preexistent.
Empiema і Hipòcrates · Empiema і Història de la medicina ·
Endèmia
En epidemiologia, endèmia (del francès, endémie, i aquest del grec, ἔνδημος, transliterat éndēmos, «del territori propi») és un terme utilitzat per fer referència a un procés patològic que es manté de forma estacionària en una població o zona geogràfica determinada durant períodes prolongats.
Endèmia і Hipòcrates · Endèmia і Història de la medicina ·
Enric V (obra de teatre)
Enric V —Henry V — és un drama històric de William Shakespeare, que se suposa va ser escrit cap al 1599.
Enric V (obra de teatre) і Hipòcrates · Enric V (obra de teatre) і Història de la medicina ·
Epidèmia
Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.
Epidèmia і Hipòcrates · Epidèmia і Història de la medicina ·
Espècul
Espècul vaginal de plàstic. S'anomena espècul o espèculum(del llatí speculum, mirall) en medicina a un instrument utilitzat per realitzar exàmens o procediments diagnòstics i terapèutics de cavitats corporals mantenint oberts els seus orificis d'entrada.
Espècul і Hipòcrates · Espècul і Història de la medicina ·
Falstaff
Sir John Falstaff és un personatge de ficció que apareix en tres drames de William Shakespeare.
Falstaff і Hipòcrates · Falstaff і Història de la medicina ·
Fàcies hipocràtica
La fàcies hipocràtica (facies hippocratica en llatí) és el canvi produït en la cara per la mort imminent o la llarga malaltia, excessives evacuacions, fam, i similars.
Fàcies hipocràtica і Hipòcrates · Fàcies hipocràtica і Història de la medicina ·
Fisiologia
La fisiologia (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques (nutrició, relació, reproducció).
Fisiologia і Hipòcrates · Fisiologia і Història de la medicina ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Hipòcrates · França і Història de la medicina ·
Galè
Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.
Galè і Hipòcrates · Galè і Història de la medicina ·
Ginecologia
XVI on s'indiquen els punts on tractar l'amenorrea segons la medicina xinesa. Ginecologia significa literalment La ciència de la dona, però en medicina aquesta és l'especialitat mèdica que tracta les malalties del sistema reproductor femení (úter, vagina i ovaris).
Ginecologia і Hipòcrates · Ginecologia і Història de la medicina ·
Jurament hipocràtic
XII, Biblioteca Vaticana. El jurament hipocràtic és un manifest ètic, recollit en el Corpus Hipocraticum, sobre les pràctiques mèdiques enunciat per Hipòcrates, a què la majoria dels metges s'adhereixen, encara que la referència a l'avortament planteja dubtes a l'hora d'adherir-s'hi estrictament.
Hipòcrates і Jurament hipocràtic · Història de la medicina і Jurament hipocràtic ·
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Hipòcrates і Londres · Història de la medicina і Londres ·
Malaltia
«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) ''Das kranke Kind'' (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia o infermetat és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort.
Hipòcrates і Malaltia · Història de la medicina і Malaltia ·
Malaltia crònica
Una malaltia crònica és una malaltia que dura molt temps o per tota la vida.
Hipòcrates і Malaltia crònica · Història de la medicina і Malaltia crònica ·
Metge
''El doctor i el seu pacient'' (segle XVII) de Jan Havicksz Steen. Un metge (en femení, metja o metgessa) és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient.
Hipòcrates і Metge · Història de la medicina і Metge ·
Pneumologia
La pneumologia és l'especialitat mèdica que s'encarrega de les malalties dels pulmons i del tracte respiratori.
Hipòcrates і Pneumologia · Història de la medicina і Pneumologia ·
Podaliri
Podaliri (en grec antic Ποδαλείριος, Podaleirios), va ser un heroi grec, fill del déu metge Asclepi i de Lampècia, o d'Epíone, segons altres genealogies.
Hipòcrates і Podaliri · Història de la medicina і Podaliri ·
Prognosi
Prognosi (del grec antic πρόγνωσις, grec modern πρόγνωση; literalment, preveure) és un terme mèdic que indica la predicció d'un metge de com progressarà un pacient, i si aquest té oportunitat de recuperar-se.
Hipòcrates і Prognosi · Història de la medicina і Prognosi ·
Recaiguda
En medicina, una recaiguda és la situació que una malaltia que ha passat un temps sense donar símptomes torna a manifestar-se.
Hipòcrates і Recaiguda · Història de la medicina і Recaiguda ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Hipòcrates і Renaixement · Història de la medicina і Renaixement ·
Sala d'operacions
Sala d'operacions Una sala d'operacions o quiròfan, per castellanisme, és una estructura independent en la qual es practiquen intervencions quirúrgiques i actuacions d'anestèsia-reanimació necessàries per al bon desenvolupament d'una intervenció i de les seves conseqüències que tenen lloc en general a l'exterior de la sala d'operacions.
Hipòcrates і Sala d'operacions · Història de la medicina і Sala d'operacions ·
Tabú
Jean Augustin Franquelin (seguint Louis Choris), ''Dansa de les dones a les illes Sandwich'' (1822). Un tabú (del tongalès tabu, ‘prohibit’) és una prohibició simbòlica establerta per unes convencions socials determinades.
Hipòcrates і Tabú · Història de la medicina і Tabú ·
Teúrgia
Teúrgia (del grec θεουργία) és una pràctica ritual màgico-religiosa de l'Antiga Grècia que té la intenció d'invocar l'acció o evocar la presència d'un o més déus, especialment amb l'objectiu d'unificar-se amb el diví, aconseguir l'henosi i perfeccionar-se un mateix.
Hipòcrates і Teúrgia · Història de la medicina і Teúrgia ·
Teoria dels humors
XVIII: flegmàtic, colèric, sanguini i malenconiós. La teoria dels humors, teoria humoral, teoria del quatre humors, humorisme o humoralisme, fou un sistema de la medicina que detalla la composició o constitució i el funcionament del cos humà.
Hipòcrates і Teoria dels humors · Història de la medicina і Teoria dels humors ·
Thomas Sydenham
Thomas Sydenham (Wynford Eagle, Dorset, 10 de setembre de 1624 - Londres, 29 de desembre de 1689) va ser un metge anglès.
Hipòcrates і Thomas Sydenham · Història de la medicina і Thomas Sydenham ·
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Hipòcrates і William Shakespeare · Història de la medicina і William Shakespeare ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Hipòcrates і Història de la medicina
- Què tenen en comú Hipòcrates і Història de la medicina
- Semblances entre Hipòcrates і Història de la medicina
Comparació entre Hipòcrates і Història de la medicina
Hipòcrates té 143 relacions, mentre que Història de la medicina té 793. Com que tenen en comú 46, l'índex de Jaccard és 4.91% = 46 / (143 + 793).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Hipòcrates і Història de la medicina. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
