Accés més ràpid que el navegador!
116 les relacions: Abeurador, Agricultura de secà, Aiguardent, Alcanyís, Alianza Popular, Aplec dels Ports, Aragó, Art gòtic, Baix Maestrat, Balasc d'Alagó, Baronia d'Herbers, Bartomeu apòstol, Batlle, Carles II de Castella, Carles Maria Isidre de Borbó, Carlisme, Carreu, Carst, Cascada, Casqueta, Castell d'Herbers, Castell de Cabres, Cavalleria, Cereal, Corinti, Corregiment, Cremat, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Els Ports, Ermita de la Mare de Déu del Sargar d'Herbers, Església de Sant Bartomeu d'Herbers, Estalactita, Farinetes, Geodèsia, Grandesa d'Espanya, Guerra de Successió Espanyola, Guerres Carlines, Herbeset, Hort, Hostal, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Lleida, Maestrat, Maig, Matarranya, Maulets (1705), Merlet, Mont-roig de Tastavins, Morella, N-232, ..., Neoclassicisme, País Valencià, Partit Demòcrata Popular, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Patatera, Pena-roja, Picapedrer, Primera Guerra Carlina, Província de Castelló, Rafael Ram de Viu i Pueyo, Ramaderia, Regadiu, Reial Mestrança de Cavalleria de València, Riu Escalona, Sant Jordi (Baix Maestrat), Setmana Santa, Tèxtil, Terol, Torredarques, Turisme, Unió de Centre Democràtic, Unió Liberal (Espanya, 1983), Unió Valenciana, València, Valencià, Vi, Via Crucis, Vinaròs, Vot en blanc, 1233, 1386, 1484, 1691, 17 de gener, 1833, 1838, 1860, 1900, 1910, 1920, 1926, 1960, 1970, 1983, 1990, 1992, 1994, 1996, 1998, 2000, 2002, 2004, 2006, 2008, 2010, 2011, 2013, 2014, 2019, 2020, 2021, 23 d'agost, 25 d'abril, 27 d'agost. Ampliar l'índex (66 més) »
Abeurador
Abeurador en una muntanya. Un abeurador és un lloc on solen anar a beure els animals.
Nou!!: Herbers і Abeurador · Veure més »
Agricultura de secà
Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.
Nou!!: Herbers і Agricultura de secà · Veure més »
Aiguardent
L'aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.). Pot ser natural o perfumat amb tota mena d'essències (anís, taronja, préssec, meló…).
Nou!!: Herbers і Aiguardent · Veure més »
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Nou!!: Herbers і Alcanyís · Veure més »
Alianza Popular
Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.
Nou!!: Herbers і Alianza Popular · Veure més »
Aplec dels Ports
L'Aplec dels Ports és una jornada de celebració i reivindicació que se celebra anualment als pobles de la comarca històrica dels Ports.
Nou!!: Herbers і Aplec dels Ports · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Herbers і Aragó · Veure més »
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Nou!!: Herbers і Art gòtic · Veure més »
Baix Maestrat
Mapa municipal del Baix Maestrat El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs.
Nou!!: Herbers і Baix Maestrat · Veure més »
Balasc d'Alagó
Blasco d'Alagón (traduït al català com Balasc, Blasc o Blai) (abans de 1190 - ca. 1241) (en llatí: Blaschus de Alagone) va ser un noble aragonès, Majordom del Regne d'Aragó, 6t Senyor d'Alagón, 1r Senyor de Sástago, Senyor vitalici de Morella i Senyor de María de Huerva, de Culla, de les Coves de Vinromà, Calanda, Torre de Galindo, entre altres títols.
Nou!!: Herbers і Balasc d'Alagó · Veure més »
Baronia d'Herbers
Emblema dels Barons d'Herbers Castell d'Herbers, propiedat de l'actual baró d'Herbers. La baronia d'Herbers és un títol nobiliari creat el 3 d'agost de 1272 pel rei Jaume I d'Aragó el Conqueridor, a favor de Joan Garcés, noble del Regne d'Aragó, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d'Alagó.
Nou!!: Herbers і Baronia d'Herbers · Veure més »
Bartomeu apòstol
Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? — Albanòpolis, Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Herbers і Bartomeu apòstol · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Herbers і Batlle · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Herbers і Carles II de Castella · Veure més »
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Nou!!: Herbers і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Herbers і Carlisme · Veure més »
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Nou!!: Herbers і Carreu · Veure més »
Carst
Costes del Garraf: exemple de paisatge càrstic Paisatge de la regió de Kras Estalagmita Rascler Estalactites El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.
Nou!!: Herbers і Carst · Veure més »
Cascada
Salt de Sallent Un salt d'aigua, cascada, saltant, sallent, fai o fall (al Vallès) és la caiguda d'un curs d'aigua en un desnivell sobtat del terreny: una cinglera, un penya-segat o una falla, el pas d'un sòl de roques dures a un altre de més toves i erosionables, etc.
Nou!!: Herbers і Cascada · Veure més »
Casqueta
Les casquetes, també anomenades pastissets, són un producte típic de les Terres de l'Ebre (Matarranya, els Ports, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià).
Nou!!: Herbers і Casqueta · Veure més »
Castell d'Herbers
El castell d'Herbers és una casa-palau que està situada al poble d'Herbers, a la comarca dels Ports al nord del País Valencià.
Nou!!: Herbers і Castell d'Herbers · Veure més »
Castell de Cabres
Castell de Cabres és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat, que antigament formava part de l'antic terme de Morella.
Nou!!: Herbers і Castell de Cabres · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Herbers і Cavalleria · Veure més »
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Nou!!: Herbers і Cereal · Veure més »
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Nou!!: Herbers і Corinti · Veure més »
Corregiment
Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.
Nou!!: Herbers і Corregiment · Veure més »
Cremat
Un rom cremat, o simplement cremat, és una beguda alcohòlica feta amb rom, cafè en gra, sucre, pell de llimona i espècies, sobretot canyella.
Nou!!: Herbers і Cremat · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Nou!!: Herbers і Eleccions municipals espanyoles de 2019 · Veure més »
Els Ports
Els Ports és una comarca valenciana del nord muntanyenca, amb capital a Morella; de paratges espectaculars molt muntanyencs, nombrosos jaciments arqueològics i paleontològics, i gastronomia diversa.
Nou!!: Herbers і Els Ports · Veure més »
Ermita de la Mare de Déu del Sargar d'Herbers
LErmita de la Mare de Déu del Sargar d'Herbers és una ermita que es troba al poble d'Herbers, a la comarca del Ports del País Valencià.
Nou!!: Herbers і Ermita de la Mare de Déu del Sargar d'Herbers · Veure més »
Església de Sant Bartomeu d'Herbers
L'església de Sant Bartomeu és una església parroquial situada al municipi valencià d'Herbers (els Ports), al punt més alt del poble i dedicada a Sant Bartomeu apòstol.
Nou!!: Herbers і Església de Sant Bartomeu d'Herbers · Veure més »
Estalactita
Estalactita Una estalactita (del grec "Σταλακτίτης", stalaktos, gota) és una concreció amb forma de caramell de carbonat de calci, un tipus d'espeleotemes, que penja del sostre o de la paret d'una cova calcària.
Nou!!: Herbers і Estalactita · Veure més »
Farinetes
Farinetes,FÀBREGA, Jaume: Totes les sopes pàgs.
Nou!!: Herbers і Farinetes · Veure més »
Geodèsia
La geodèsia és una branca de la geofísica que estudia la forma i les dimensions de la Terra i del camp de gravetat.
Nou!!: Herbers і Geodèsia · Veure més »
Grandesa d'Espanya
Corona de gran d´Espanya. És una corona de duc amb bonet. La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.
Nou!!: Herbers і Grandesa d'Espanya · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Herbers і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Herbers і Guerres Carlines · Veure més »
Herbeset
Herbeset és un poble del País Valencià situat dins el terme municipal de Morella, capital de la comarca dels Ports.
Nou!!: Herbers і Herbeset · Veure més »
Hort
Una '''horta''' a Benicull, Ribera Baixa al País Valencià. un hort amb caixoneres Un hort (del llatí: hortus.
Nou!!: Herbers і Hort · Veure més »
Hostal
XIX (Bucarest, Romania) Un hostal o fonda és un establiment on els viatgers poden adquirir menjar, beguda i allotjament.
Nou!!: Herbers і Hostal · Veure més »
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Nou!!: Herbers і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Herbers і Lleida · Veure més »
Maestrat
Dominis dels castells del Maestrat El Maestrat és una comarca que s'estén pel nord de la província de Castelló, per bé que d'ençà de les carlinades alguns autors hi inclouen el Maestrat aragonès al sud-est de la província de Terol.
Nou!!: Herbers і Maestrat · Veure més »
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Herbers і Maig · Veure més »
Matarranya
Municipis del Matarranya Isoglosses fonològiques del català del Matarranya segons Joaquim Rafel i Fontanals (1981) El Matarranya (en castellà Matarraña i oficialment Matarraña/Matarranya) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol.
Nou!!: Herbers і Matarranya · Veure més »
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Nou!!: Herbers і Maulets (1705) · Veure més »
Merlet
Un merlet que mostra la seva funció. Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València. Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca). Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal). Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan). Palau dels Normands (Palerm, Itàlia). Un merlet o rastell i muró (i ant. dentell) és cadascun dels elements d'obra poligonals situats que alternen amb altres de buits damunt un parapet, formant part d'un acabament fortificat d'un mur o d'una torre.
Nou!!: Herbers і Merlet · Veure més »
Mont-roig de Tastavins
Mont-roig de Tastavins (en castellà Monroyo, oficialment, Mont-roig/Monroyo) és una vila i municipi de la comarca del Matarranya, a la província de Terol (Aragó).
Nou!!: Herbers і Mont-roig de Tastavins · Veure més »
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Nou!!: Herbers і Morella · Veure més »
N-232
La Carretera Nacional 232 (N-232) és una via de titularitat estatal que creua transversalment la península, des de Vinaròs, al nord del País Valencià fins a Cabañas de Virtus, a la província de Burgos.
Nou!!: Herbers і N-232 · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Herbers і Neoclassicisme · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Herbers і País Valencià · Veure més »
Partit Demòcrata Popular
El Partit Demòcrata Popular (en sigles, PDP) fou un partit polític espanyol d'ideologia democristiana conservadora.
Nou!!: Herbers і Partit Demòcrata Popular · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Herbers і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Nou!!: Herbers і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Nou!!: Herbers і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Nou!!: Herbers і Patatera · Veure més »
Pena-roja
Pena-roja (en castellà, Peñarroya de Tastavins) és una vila i municipi de la comarca aragonesa del Matarranya (Terol).
Nou!!: Herbers і Pena-roja · Veure més »
Picapedrer
Un picapedrer o pedrapiquer és una persona que té com a ofici treballar la pedra per a la construcció.
Nou!!: Herbers і Picapedrer · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Herbers і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Província de Castelló
La província de Castelló és una província del País Valencià situada al nord, amb capital a Castelló de la Plana.
Nou!!: Herbers і Província de Castelló · Veure més »
Rafael Ram de Viu i Pueyo
Rafael Ram de Viu i Pueyo (Alcanyís, Aragó, - Terol, 12 de gener de 1834), baró d'Herbers, va ser cavaller de la Reial Mestrança i alcalde-corregidor de València.
Nou!!: Herbers і Rafael Ram de Viu i Pueyo · Veure més »
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Nou!!: Herbers і Ramaderia · Veure més »
Regadiu
Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.
Nou!!: Herbers і Regadiu · Veure més »
Reial Mestrança de Cavalleria de València
La Reial Mestrança de Cavalleria de València és un cos nobiliari creat el 1690, anàlogament a les mestrances de Sevilla i Granada, per a instruir i ensinistrar en els exercicis eqüestres els joves de la noblesa de la ciutat i del regne de València i per a organitzar justes, torneigs i curses de braus.
Nou!!: Herbers і Reial Mestrança de Cavalleria de València · Veure més »
Riu Escalona
El riu Escalona és un riu de les comarques centrals del País Valencià, afluent del Xúquer pel marge dret.
Nou!!: Herbers і Riu Escalona · Veure més »
Sant Jordi (Baix Maestrat)
Sant Jordi (en castellà i cooficialment, San Jorge) és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Herbers і Sant Jordi (Baix Maestrat) · Veure més »
Setmana Santa
Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.
Nou!!: Herbers і Setmana Santa · Veure més »
Tèxtil
Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.
Nou!!: Herbers і Tèxtil · Veure més »
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.
Nou!!: Herbers і Terol · Veure més »
Torredarques
Torredarques (en castellà i cooficialment Torre de Arcas) és una vila i municipi del Matarranya, a la província de Terol (Aragó).
Nou!!: Herbers і Torredarques · Veure més »
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Nou!!: Herbers і Turisme · Veure més »
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Nou!!: Herbers і Unió de Centre Democràtic · Veure més »
Unió Liberal (Espanya, 1983)
La Unió Liberal va ser un petit partit liberal espanyol fundat per Pedro Schwartz Girón en 1983.
Nou!!: Herbers і Unió Liberal (Espanya, 1983) · Veure més »
Unió Valenciana
Unió Valenciana (UV) fou un partit polític valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.
Nou!!: Herbers і Unió Valenciana · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Herbers і València · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Herbers і Valencià · Veure més »
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Nou!!: Herbers і Vi · Veure més »
Via Crucis
Representació de la dotzena estació del Via Crucis El Cireneu El Via Crucis (expressió llatina que significa "Camí de la creu") és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús).
Nou!!: Herbers і Via Crucis · Veure més »
Vinaròs
Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Herbers і Vinaròs · Veure més »
Vot en blanc
Opció de vot en blanc a una papereta de vot. El vot en blanc és una opció que expressa la no preferència per cap de les opcions possibles en unes eleccions.
Nou!!: Herbers і Vot en blanc · Veure més »
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Herbers і 1233 · Veure més »
1386
Sense descripció.
Nou!!: Herbers і 1386 · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Herbers і 1484 · Veure més »
1691
;Països Catalans.
Nou!!: Herbers і 1691 · Veure més »
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Herbers і 17 de gener · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Herbers і 1833 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Herbers і 1838 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Herbers і 1860 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Herbers і 1900 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Herbers і 1910 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Herbers і 1920 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Herbers і 1926 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Herbers і 1960 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Herbers і 1970 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Herbers і 1983 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Herbers і 1990 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Herbers і 1992 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Herbers і 1994 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Herbers і 1996 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Herbers і 1998 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Herbers і 2000 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Herbers і 2002 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Herbers і 2004 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Herbers і 2006 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Herbers і 2008 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Herbers і 2010 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Herbers і 2011 · Veure més »
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Nou!!: Herbers і 2013 · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Herbers і 2014 · Veure més »
2019
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.
Nou!!: Herbers і 2019 · Veure més »
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Nou!!: Herbers і 2020 · Veure més »
2021
L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Herbers і 2021 · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Herbers і 23 d'agost · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Herbers і 25 d'abril · Veure més »
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Herbers і 27 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Herbessenc, Herbessenca, Herbés.
