Herbassar і Trèvol blanc

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Herbassar і Trèvol blanc

Herbassar vs. Trèvol blanc

Prats de Nachusa, primavera de 2016 Una prada, prat, praderia, herbassar o herbat és una zona on la vegetació està dominada per gramínies (Poaceae). El trèvol blanc (Trifolium repens) és una planta herbàcia hemicriptòfita de la família de les fabàcies.

Lleguminoses

Flors d’''Acacia dealbata'' Flor del garrofer (''Ceratonia siliqua'') Flor de la ginesta (''Spartium junceum'') Inflorescència racemosa de soia (''Glycine max'') Planta de cacauet (''Arachis hypogaea'') Pesolera (''Lathyrus oleraceus'') Planta de llentia (''Vicia lens'') Inflorescència de regalèssia (Glycyrrhiza glabra) Falsa acàcia en flor (''Robinia pseudoacacia'') Favera mab inflorescències (''Vicia faba'') Alfals (''Medicago sativa'') ''Mimosa scabrella'' florida Glicina florida (''Wisteria sinensis'') Ginesta d'escombres (''Cytisus scoparius'') Gatosa europea (''Ulex europaeus'') Llobí (''Lupinus albus'') Delonix (''Delonix regia'') Les fabàcies (Fabaceae), que també es poden anomenar de manera alternativa com a lleguminoses (Leguminosae), gràcies a una dispensa especial de l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal, són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les fabals.

Herbassar і Lleguminoses · Lleguminoses і Trèvol blanc · Veure més »

Planta herbàcia

Herbes (gramínies, lleguminoses, etc.) Una herba o planta herbàcia és qualsevol planta que té fulles, tiges i flors que desapareixen al final de la temporada de creixement fins al nivell del sòl.

Herbassar і Planta herbàcia · Planta herbàcia і Trèvol blanc · Veure més »

Poàcies

Les poàcies o gramínies (Poaceae o Gramineae) són una família de plantes herbàcies o llenyoses de l'ordre de les Poales; constitueixen la branca arcaica de les angiospermes.

Herbassar і Poàcies · Poàcies і Trèvol blanc · Veure més »

Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.

Herbassar і Proteïna · Proteïna і Trèvol blanc · Veure més »