Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Helvecis і Història de Suïssa
Helvecis і Història de Suïssa tenen 31 coses en comú (en Uniopèdia): Aar, Al·lòbroges, Basilea, Divicó, Gai Mari, Gals, Garona, Gàl·lia Cisalpina, Germània (regió), Ginebra, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Helvècia, Juli Cèsar, Llac de Constança, Llac Léman, Llatí, Neuchâtel, Orgètorix, Ràuracs, Rètics, Rin, Roine, Sàntons, Serralada del Jura, Suïssa, Tàcit, Tigurins, Uri, Vercingetòrix, ..., Zúric. Ampliar l'índex (1 més) »
Aar
L'Aar o Aare és un riu de Suïssa de 295 km de llargada, que neix en el massís de l'Aar-Gothard i és afluent del Rin (per l'esquerra).
Aar і Helvecis · Aar і Història de Suïssa ·
Al·lòbroges
Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.
Al·lòbroges і Helvecis · Al·lòbroges і Història de Suïssa ·
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Basilea і Helvecis · Basilea і Història de Suïssa ·
Divicó
Divicó (en llatí Divico) va ser un cap dels helvecis.
Divicó і Helvecis · Divicó і Història de Suïssa ·
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Gai Mari і Helvecis · Gai Mari і Història de Suïssa ·
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Gals і Helvecis · Gals і Història de Suïssa ·
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Garona і Helvecis · Garona і Història de Suïssa ·
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Gàl·lia Cisalpina і Helvecis · Gàl·lia Cisalpina і Història de Suïssa ·
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Germània (regió) і Helvecis · Germània (regió) і Història de Suïssa ·
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Ginebra і Helvecis · Ginebra і Història de Suïssa ·
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Guerra de les Gàl·lies і Helvecis · Guerra de les Gàl·lies і Història de Suïssa ·
Guerra de les Gàl·lies (llibre)
La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.
Guerra de les Gàl·lies (llibre) і Helvecis · Guerra de les Gàl·lies (llibre) і Història de Suïssa ·
Helvècia
Helvècia, o Helvetia, era el país on habitaven els helvecis (helvetii).
Helvècia і Helvecis · Helvècia і Història de Suïssa ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Helvecis і Juli Cèsar · Història de Suïssa і Juli Cèsar ·
Llac de Constança
El llac de Constança des de Meersburg Mapa del llac de Constança Entrada del Rin al llac de Constança El llac de Constança (en alemany Bodensee) és un llac de l'Europa central travessat pel Rin.
Helvecis і Llac de Constança · Història de Suïssa і Llac de Constança ·
Llac Léman
Foto del llac El llac de Ginebra, raramament conegut en català com a Llac Léman pel Francès Le Léman (pronunciat le'mɑ̃/), és un llac de l'Europa Occidental.
Helvecis і Llac Léman · Història de Suïssa і Llac Léman ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Helvecis і Llatí · Història de Suïssa і Llatí ·
Neuchâtel
Neuchâtel és un municipi de Suïssa, capital del cantó de Neuchâtel i del districte de Neuchâtel.
Helvecis і Neuchâtel · Història de Suïssa і Neuchâtel ·
Orgètorix
Orgetòrix (llatí Orgetorix) fou un dels màxims dirigents del poble dels helvecis.
Helvecis і Orgètorix · Història de Suïssa і Orgètorix ·
Ràuracs
Els ràuracs (en llatí Rauraci o Raurici, en grec antic Ῥαυρικοί) van ser un poble gal de la regió de Basilea.
Helvecis і Ràuracs · Història de Suïssa і Ràuracs ·
Rètics
Els rètics (en llatí Rhaeti o Raeti) eren un poble celta que vivia a la regió anomenada Rècia.
Helvecis і Rètics · Història de Suïssa і Rètics ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Helvecis і Rin · Història de Suïssa і Rin ·
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Helvecis і Roine · Història de Suïssa і Roine ·
Sàntons
Els sàntons (llatí Santones o Santoni, grec Σάντονες, Σάντονοι o Σάντωνες)) foren un poble gal de la Gàl·lia del sud-oest, o segons Claudi Ptolemeu d'Aquitània Ptolemeu diu que la capital dels sàntons era Mediolanum Santonum. Segons Cèsar eren a la Gàl·lia Celta al nord del Garumna (Garona). Claudi Ptolemeu els situa entre els pictons i el bitúrigs vivisques. Estrabó diu que el Garona desguassava a la mar entre els bitúrigs vivisques i el sàntons i els situa a la vora de l'Atlàntic, amb els pictons al nord. Cèsar va aconseguir dels pictons i sàntons alguns vaixells per la seva lluita contra els vènets. A la revolta de Vercingetòrix els pictons i altres pobles no hi van participar, però els sàntons van enviar dotze mil homes al setge d'Alèsia. Dels sàntons la regió va prendre el nom de Saintonge.
Helvecis і Sàntons · Història de Suïssa і Sàntons ·
Serralada del Jura
Mapa de la serralada El Jura és una serralada situada al nord dels Alps, entre França, Suïssa i Alemanya.
Helvecis і Serralada del Jura · Història de Suïssa і Serralada del Jura ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Helvecis і Suïssa · Història de Suïssa і Suïssa ·
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Helvecis і Tàcit · Història de Suïssa і Tàcit ·
Tigurins
Els tigurins (en llatí: Tigurini) eren una de les diverses tribus dels helvecis que vivien al sud de la tribu dels verbigens a la zona del llac anomenat Morat.
Helvecis і Tigurins · Història de Suïssa і Tigurins ·
Uri
Uri és un cantó de Suïssa.
Helvecis і Uri · Història de Suïssa і Uri ·
Vercingetòrix
Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.
Helvecis і Vercingetòrix · Història de Suïssa і Vercingetòrix ·
Zúric
Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Helvecis і Història de Suïssa
- Què tenen en comú Helvecis і Història de Suïssa
- Semblances entre Helvecis і Història de Suïssa
Comparació entre Helvecis і Història de Suïssa
Helvecis té 85 relacions, mentre que Història de Suïssa té 479. Com que tenen en comú 31, l'índex de Jaccard és 5.50% = 31 / (85 + 479).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Helvecis і Història de Suïssa. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
