Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Hebreus і Torà (llei jueva)
Hebreus і Torà (llei jueva) tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Arca de l'Aliança, Bíblia, Deu manaments, Diàspora, Hebreu, Història dels jueus, Jerusalem, Jueus, Moisès, Mont Sinaí, Nablus, Regne d'Israel, Regne de Judà, Salomó d'Israel, Sem (bíblic), Tanakh, Tribus d'Israel.
Arca de l'Aliança
L'Arca introduint-se al Temple LArca de l'Aliança (en hebreu modern: ארון הברית; en hebreu antic: אֲרוֹן הַבְּרִית; transliterat: Aron HaBrit) era un objecte sagrat de la tradició jueva, que apareix a la Bíblia; i és present igualment com objecte sagrat a l'Església Ortodoxa Etíop.
Arca de l'Aliança і Hebreus · Arca de l'Aliança і Torà (llei jueva) ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Hebreus · Bíblia і Torà (llei jueva) ·
Deu manaments
editorial.
Deu manaments і Hebreus · Deu manaments і Torà (llei jueva) ·
Diàspora
Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".
Diàspora і Hebreus · Diàspora і Torà (llei jueva) ·
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Hebreu і Hebreus · Hebreu і Torà (llei jueva) ·
Història dels jueus
Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.
Hebreus і Història dels jueus · Història dels jueus і Torà (llei jueva) ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Hebreus і Jerusalem · Jerusalem і Torà (llei jueva) ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Hebreus і Jueus · Jueus і Torà (llei jueva) ·
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Hebreus і Moisès · Moisès і Torà (llei jueva) ·
Mont Sinaí
El mont Sinaí (o), també anomenat l'Horeb o Jabal Musa (‘muntanya de Moisès’) és una muntanya situada al sud de la península del Sinaí, al nord-est d'Egipte, entre Àfrica i Àsia.
Hebreus і Mont Sinaí · Mont Sinaí і Torà (llei jueva) ·
Nablus
Nablus és una important ciutat de Cisjordània amb més de 300.000 habitants.
Hebreus і Nablus · Nablus і Torà (llei jueva) ·
Regne d'Israel
Segons la Bíblia i les religions abrahàmiques, el Regne d'Israel (en hebreu, מַמְלֶכֶת יִשְׂרָאֵל, Mamlékhet Yisra'el) va ser el regne proclamat pels israelites quan les tribus van demanar al jutge Samuel que designés un rei.
Hebreus і Regne d'Israel · Regne d'Israel і Torà (llei jueva) ·
Regne de Judà
El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) va ser un regne assentat a l'antiga Canaan i que es va crear després de la divisió del Regne d'Israel.
Hebreus і Regne de Judà · Regne de Judà і Torà (llei jueva) ·
Salomó d'Israel
El rei Salomó va ser una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament.
Hebreus і Salomó d'Israel · Salomó d'Israel і Torà (llei jueva) ·
Sem (bíblic)
En el Gènesi, capítol cinquè, desè i onzè, Sem era fill de Noè, que el va tenir quan ja havia complert cinc-cents anys.
Hebreus і Sem (bíblic) · Sem (bíblic) і Torà (llei jueva) ·
Tanakh
Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).
Hebreus і Tanakh · Tanakh і Torà (llei jueva) ·
Tribus d'Israel
Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.
Hebreus і Tribus d'Israel · Torà (llei jueva) і Tribus d'Israel ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Hebreus і Torà (llei jueva)
- Què tenen en comú Hebreus і Torà (llei jueva)
- Semblances entre Hebreus і Torà (llei jueva)
Comparació entre Hebreus і Torà (llei jueva)
Hebreus té 50 relacions, mentre que Torà (llei jueva) té 156. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 8.25% = 17 / (50 + 156).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Hebreus і Torà (llei jueva). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
