Accés més ràpid que el navegador!
345 les relacions: Abas I d'Armènia, Abas I de Kars, Abd al-Kadir al-Addaui, Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia, Abdisar d'Armènia, Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, Acilisene, Aderveshnasp d'Armènia, Adrormizd d'Armènia, Aixot el Gran, Aixot I Bagratuní, Aixot II Bagratuní, Aixot IV Bagratuní, Al-Mansur (abbàssida), Alans, Albània del Caucas, Alexandre el Gran, Alexandre Heli, Alexandre Sever, Alta Mesopotàmia, Andzevatxí, Antíoc Híerax, Anzitene, Apamea, Ararat, Ardahan, Ariarates V, Ariobarzanes d'Armènia, Armavir (ciutat antiga), Armènia Menor, Armènia occidental, Armènia russa, Armènia Sofene, Armènia Wilsoniana, Arsames I d'Armènia, Arsamosata, Artavasdes I d'Armènia, Artavasdes II d'Armènia, Artavasdes III, Artavasdes IV d'Armènia, Artavasdes V d'Armènia, Artavasdes VI d'Armènia, Artavasdes VII d'Armènia, Artaxata, Artaxerxes II de Pèrsia, Artaxes I d'Armènia, Artaxes II d'Armènia, Artaxes III d'Armènia, Artaxes IV d'Armènia, Artàban III de Pàrtia, ..., Artàxides, Arxak I d'Armènia, Arxak II d'Armènia, Arxak III d'Armènia, Arzanene, Atropatene, Aureli Pacoros, Axidares d'Armènia, Èumenes de Càrdia, Babak Khorramdin, Babilònia, Bactriana, Bahçesaray (Van), Bakkar ibn Múslim al-Uqaylí, Batalla de Gaugamela, Bogha al-Khabir, Capadòcia, Caracal·la, Casperi, Caspiene, Cassi Dió, Cataònia, Caucas, Cilícia, Corduena, Ctesifont, Darios III de Pèrsia, David Saharuni, Derzene, Diodor de Sicília, Djahap al-Qaisi, Dvin, Edjmiatsín, Elegeia, Emirat de Manazkert, Erato, Erzurum, Estrabó, Eufrates, Fauene, Frahat d'Armènia, Frigis, Gagik Abas II de Kars, Gagik I d'Ani, Gagik II d'Ani, Galeri, Gandja, Genocidi armeni, Gogtn, Gran Armènia, Grec, Gregori l'Il·luminador, Grigor II Mamikonian, Grigor Mamikonian, Gugarq, Gushnasp-Vahram d'Armènia, Hadrià, Hamazasp IV Mamikonian, Hanníbal Barca (247 aC), Harith ibn Amru, Hàssan ibn Qàhtaba, Heròdot, Hidarnes III, Hircània, Història moderna d'Armènia, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Sassànida, Ingilene, Ishaq ibn Múslim, Joan Zonaràs, Joan-Sembat d'Ani, Juaix, Karqayin, Kharpurt, Khorzene, Khosrov I d'Armènia, Khosrov II d'Armènia, Khosrov III d'Armènia, Khosrov IV d'Armènia, Khoy, Khuzayma ibn Khàzim, Kur, Llac Sevan, Llac Urmia, Llac Van, Luci Catili Sever, Macrí, Magnèsia del Sípil, Manuel Mamikonian, Mar Càspia, Mar Negra, Marc Aureli, Marc Aureli Car, Marwan II, Maurianos d'Armènia, Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Mihran Mihrevandak, Mitranes, Mitrenes, Mitridates d'Armènia, Mitridates II d'Armènia, Mjej Gnuní, Mjej II Gnuní, Moisès de Khoren, Mugan, Muhàmmad ibn Marwan, Muixel de Kars, Muixel I Mamikonian, Muixel II Mamikonian, Muixel III Mamikonian, Murat Suyu, Namdar-Gushnasp d'Armènia, Narsès de Pèrsia, Neoptòlem, Nersès Kamsarakan, Oròntida, Ormazd I, Orodes d'Armènia, Orontes I, Orontes II, Orontes III, Orontes IV, Ostikan, Pacoros d'Armènia, Pahlav d'Armènia, Pap d'Armènia, Parsayenpet d'Armènia, Partamasiris, Perdicas d'Orèstia, Persarmènia, Peucestes de Mieza, Pharsman el Valent, Pharsman I d'Ibèria, Pilipos de Siunia, Principat d'Ibèria, Província d'Erzurum, Província de Lori, Província de Siunia, Radamist, Radamisto, Regne de Kars, Revolució armènia de 2018, Rhandeia, Riu Botan, Riu Kura, Rozbihan d'Armènia, Saïd ibn Amr al-Haraixí, Sahak I Bagratuní, Sames d'Armènia, Sanatruk I d'Armènia, Sanatruk II d'Armènia, Sardes, Sàlih ibn Subai al-Kindí, Selèucia del Tigris, Seleuc I Nicàtor, Sembat Bagratuní, Sembat I el Màrtir, Sembat II Bagratuní, Sembat II Tiezerakal, Sembat III Bagratuní, Sembat VIII Bagratuní, Septimi Sever, Shahpuhr de Rayy, Shapuh d'Armènia, Sivas, Sohemus d'Armènia, Sulaiman d'Armènia, Sulayman ibn Yazid, Suren d'Armènia, Tahm-Khusro d'Armènia, Taixir, Tan-Shahpuhr d'Armènia, Taron, Teodor Reixtuní, Terituixmes, Tiberi, Tigranes I d'Armènia, Tigranes II d'Armènia, Tigranes III d'Armènia, Tigranes IV d'Armènia, Tigranes V d'Armènia, Tigranes VI d'Armènia, Tigranes VII d'Armènia, Tiridates I d'Armènia, Tiridates II, Tiridates III d'Armènia, Tiridates IV d'Armènia, Tomisa, Turcs occidentals, Urartu, Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí, Vahan I Mamikonian, Valarxak d'Armènia, Valerià, Varasdat d'Armènia, Varasdat d'Armènia (marzban), Varaz-Vzur d'Armènia, Vard Mamikonian, Vardan II Mamikonian, Vardan III Mamikonian, Vasak de Siunia, Vasavurt, Vaspurakan, Veh-Mihr-Shapur d'Armènia, Vologès I d'Armènia, Vologès I de Pàrtia, Vologès II, Vologès III de Pàrtia, Vonones I de Pàrtia, Vram-Shapuh d'Armènia, Xahpuhr Mihran, Xake, Xaraplakan d'Armènia, Xenofont, Xerxes d'Armènia, Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní, Yazid ibn Ussayd as-Sulamí, Yússuf ibn Raixid as-Sulamí, Zab, Zariàdrides, Zarmandukht, Zarmihr Karen, 1021, 1045, 1064, 1080, 1083, 116, 117, 118, 135, 16, 161, 162, 163, 18, 185, 197, 217, 224, 252, 260, 283, 287, 288, 296, 297, 30 de setembre, 301, 331, 339, 368, 370, 374, 385, 386, 387, 389, 415, 422, 423, 428, 451, 481, 483, 51, 53, 58, 591, 603, 608, 612, 62, 623, 627, 628, 638, 640, 643, 653, 655, 656, 702, 751, 772, 802, 852, 886, 906, 953, 961, 980. Ampliar l'índex (295 més) »
Abas I d'Armènia
Abas I fou rei d'Armènia del 928 o 929 fins al 953.
Nou!!: Història d'Armènia і Abas I d'Armènia · Veure més »
Abas I de Kars
Abas I de Kars (en armeni, mort l'any 1029) va ser un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei de Kars de 984 a 1029.
Nou!!: Història d'Armènia і Abas I de Kars · Veure més »
Abd al-Kadir al-Addaui
Abd-al-Qàdir ibn Abd-al-Hamid al-Addawí, de la casa de Zayd ibn al-Khattab al Addawí, originari d'Haran, fou ostikan d'Armènia per tres mesos vers el 778.
Nou!!: Història d'Armènia і Abd al-Kadir al-Addaui · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia
Abd-Al·lah ibn Hàtim ibn an-Numan al-Bahilí fou governador d'Armènia del 695 al 698 i del 706 al 709, com a lloctinent de Muhàmmad ibn Marwan.
Nou!!: Història d'Armènia і Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia · Veure més »
Abdisar d'Armènia
Abdisar o Abdisares fou un rei orontida de la Sofene o Armènia Sofene conegut per monedes datades vers el 212-210 aC. El coneixement d'Abdisares, desconegut de les fonts occidentals, és únicament derivada de les seves monedes, en les quals el rei era representat a l'anvers en bust portant una tiara punxeguda i portant al revers la llegenda en grec « ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΒΔΙΣΣΑΡΟΥ » (Basileos Abdissarou).
Nou!!: Història d'Armènia і Abdisar d'Armènia · Veure més »
Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí
Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, de sobrenom Bàtal al-islam (‘Heroi de l'islam’) i Faris ahl aix-Xam (‘Cavaller dels sirians’) fou un general omeia i governador de Bàssora (707-715), de Wasit (715-717), de Khorasan i Sistan (717-719) i d'Armènia (729-730).
Nou!!: Història d'Armènia і Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí · Veure més »
Acilisene
Acilisene (en algunes fonts apareix com Acisilene, en armeni Ekeleac), va ser una regió de l'antiga Armènia, al sud-oest del regne, en una zona situada a l'oest de Martiriòpolis.
Nou!!: Història d'Armènia і Acilisene · Veure més »
Aderveshnasp d'Armènia
Aderveshnasp o també Adhur-Gushnasp va ser marzban d'Armènia de l'any 465 al 481.
Nou!!: Història d'Armènia і Aderveshnasp d'Armènia · Veure més »
Adrormizd d'Armènia
Adrormizd o també Adhur-Hormidz va ser marzban d'Armènia de l'any 452 al 465.
Nou!!: Història d'Armènia і Adrormizd d'Armènia · Veure més »
Aixot el Gran
Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.
Nou!!: Història d'Armènia і Aixot el Gran · Veure més »
Aixot I Bagratuní
Aixot I Bagratuní (en armeni Աշոտ Բ Բագրատունի) va ser un príncep d'Armènia de la família dels Bagràtides.
Nou!!: Història d'Armènia і Aixot I Bagratuní · Veure més »
Aixot II Bagratuní
* Aixot II Bagratuní o Aixot Bagratuní II és el nom dinàstic del príncep Aixot I Bagratuní (I príncep d'Armènia i II cap de família amb el mateix nom), mort el 689.
Nou!!: Història d'Armènia і Aixot II Bagratuní · Veure més »
Aixot IV Bagratuní
Aixot IV Bagratuní, dit el Carnívor (en armeni Աշոտ Դ Բագրատունի), va ser príncep d'Armènia de la dinastia dels Bagràtides.
Nou!!: Història d'Armènia і Aixot IV Bagratuní · Veure més »
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Nou!!: Història d'Armènia і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Història d'Armènia і Alans · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Història d'Armènia і Albània del Caucas · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Història d'Armènia і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandre Heli
Alexandre Heli (en Αλέξανδρος Ἧλιος) era un membre de la dinastia ptolemaica, fill de Cleòpatra i Marc Antoni, nascut cap a finals del 40 aC o principis del 39 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Alexandre Heli · Veure més »
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Nou!!: Història d'Armènia і Alexandre Sever · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Història d'Armènia і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Andzevatxí
Els Andzevatxí (en armeni: Անձևացիներ, Andzevatxiner) van ser una família feudal d'Armènia de grans senyors (nakharark) que va governar el districte d'Andzevatxik, amb residència al castell de Kangvar.
Nou!!: Història d'Armènia і Andzevatxí · Veure més »
Antíoc Híerax
Antíoc Híerax (Grec Aντιoχoς Ἰέραξ) (el mot grec Ἰέραξ designa l'astor, el malnom li'n venia de la seva rapacitat i cobdícia), fou rei d'una part dels dominis selèucides (243 aC-227 aC).
Nou!!: Història d'Armènia і Antíoc Híerax · Veure més »
Anzitene
Anzitene (Khanzit) és el nom clàssic de l'antiga regió armènia de Kharpurt, situada entre l'Eufrates (a la regió de Melitene) a l'oest, nord i sud; la regió de Gavreq al nord; al Tsopq o Shahuni al nord-est; les muntanyes del Taure armeni al sud separant-la de la regió de l'Ankl (Anql, Angl o Àngel) anomenada també Qel; i el Balahovit (amb la ciutat d'Arsamosata) a l'est.
Nou!!: Història d'Armènia і Anzitene · Veure més »
Apamea
Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.
Nou!!: Història d'Armènia і Apamea · Veure més »
Ararat
LArarat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni (llegit Masis o Masik), "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa (llegit Koh-i Nuh), "אררט" en hebreu), és una muntanya de Turquia.
Nou!!: Història d'Armènia і Ararat · Veure més »
Ardahan
Ardahan és una ciutat del nord-est de Turquia, a la vora del riu Kuruchay, afluent del Kura, a una altitud de 1.800 metres.
Nou!!: Història d'Armènia і Ardahan · Veure més »
Ariarates V
Ariarates V Filopàtor (Pius, que estima al seu pare) va ser rei de Capadòcia, fill d'Ariarates III al que va succeir cap a l'any.
Nou!!: Història d'Armènia і Ariarates V · Veure més »
Ariobarzanes d'Armènia
Ariobarzanes va ser rei d'Armènia des de l'any 2 fins a l'any 4.
Nou!!: Història d'Armènia і Ariobarzanes d'Armènia · Veure més »
Armavir (ciutat antiga)
Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.
Nou!!: Història d'Armènia і Armavir (ciutat antiga) · Veure més »
Armènia Menor
Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.
Nou!!: Història d'Armènia і Armènia Menor · Veure més »
Armènia occidental
XVII, unes dècades després de la seva conquesta pels otomans, dins de les fronteres actuals de Turquia:State Committee of the Real Estate Cadastre of the Republic of Armenia (2007). Significativa presència armènia (major com més vermell) LArmènia occidental (en armeni occidental: Արեւմտեան Հայաստան, Arevmdian Hayasdan) és un terme utilitzat per referir-se a les parts orientals de Turquia (antic Imperi Otomà) que van formar part de la històrica pàtria dels armenis.
Nou!!: Història d'Armènia і Armènia occidental · Veure més »
Armènia russa
L Armènia russa (en armeni: Ռուսական Հայաստան) és el període de la història d'Armènia en què aquest territori va estar sota el domini rus.
Nou!!: Història d'Armènia і Armènia russa · Veure més »
Armènia Sofene
Armènia Sofene fou el nom donat a una regió de l'occident d'Armènia (al sud-oest).
Nou!!: Història d'Armènia і Armènia Sofene · Veure més »
Armènia Wilsoniana
Armènia Wilsoniana com va ser promesa durant la divisió de l'Imperi Otomà en el Tractat de Sèvres. L'Armènia Wilsoniana, es refereix al projecte d'estat armeni a costa de l'Imperi otomà durant la partició de l'Imperi Otomà i després de la seva derrotat en la Primera Guerra Mundial, segons el Tractat de Sèvres signat per Turquia i alguns dels aliats de la Primera Guerra Mundial, el 10 d'agost de 1920, -però que mai va ser ratificat- que va deixar la delimitació de la frontera en mans del President dels Estats Units Woodrow Wilson.
Nou!!: Història d'Armènia і Armènia Wilsoniana · Veure més »
Arsames I d'Armènia
Arsames I o Arsabes I (en armeni) o Artavasdes I (Արզամես Ա, Arzames I); mort cap a 228 av.
Nou!!: Història d'Armènia і Arsames I d'Armènia · Veure més »
Arsamosata
Arsamosata (en grec antic Ἀρσαμόσατα, en armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) va ser una ciutat d'Armènia a la Sofene, vora el riu Eufrates, de fet a la branca mare sud de l'alt Eufrates, l'Arzànies (Arsanias) o Murat Suyu.
Nou!!: Història d'Armènia і Arsamosata · Veure més »
Artavasdes I d'Armènia
Artavasdes I d'Armènia era un fill del rei Artàxias I d'Armènia, i de la reina Satenik.
Nou!!: Història d'Armènia і Artavasdes I d'Armènia · Veure més »
Artavasdes II d'Armènia
Artavasdes II (en armeni Արտավազդ Բ) va ser rei d'Armènia des de potser el 123 aC al 95 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Artavasdes II d'Armènia · Veure més »
Artavasdes III
Artavasdes III va ser rei d'Armènia des de potser el 55 aC fins al 31 aC aproximadament.
Nou!!: Història d'Armènia і Artavasdes III · Veure més »
Artavasdes IV d'Armènia
Artavasdes IV (en armeni Արտավազդ Գ) va ser rei d'Armènia del 5 aC al 4 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Artavasdes IV d'Armènia · Veure més »
Artavasdes V d'Armènia
Artavasdes va ser un príncep artàxida, de filiació incerta (probablement germà de Tigranes IV d'Armènia), protegit dels Parts, que després de la fugida de la reina Erato d'Armènia l'any 1 va intentar ocupar el tron, però els romans es van imposar l'any 2.
Nou!!: Història d'Armènia і Artavasdes V d'Armènia · Veure més »
Artavasdes VI d'Armènia
Artavasdes VI va ser rei d'Armènia de l'any 4 al 6.
Nou!!: Història d'Armènia і Artavasdes VI d'Armènia · Veure més »
Artavasdes VII d'Armènia
Artavasdes VII (en arménien Արտավազդ) fou rei d'Armènia del 252 al 283 i nominalment fins al 287.
Nou!!: Història d'Armènia і Artavasdes VII d'Armènia · Veure més »
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Història d'Armènia і Artaxata · Veure més »
Artaxerxes II de Pèrsia
Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »
Artaxes I d'Armènia
Artaxes I o Artàxias - en armeni Artašēs - (? - ~159 aC) fou rei d'Armènia del 190/189 al 159 aC i abans estrateg-sàtrapa de vers el 210/201 aC al 189 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Artaxes I d'Armènia · Veure més »
Artaxes II d'Armènia
Artaxes II o Artaxias I (en armeni Արտաշես Երկրորդ) va ser rei d'Armènia del 33 aC fins al 20 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Artaxes II d'Armènia · Veure més »
Artaxes III d'Armènia
Artaxes III (en grec antic Άρταξίας) també conegut amb el nom de Zenó del Pont (en grec antic Ζήνων), va ser príncep del Pont i més tard rei d'Armènia de l'any 18 al 34, client dels romans.
Nou!!: Història d'Armènia і Artaxes III d'Armènia · Veure més »
Artaxes IV d'Armènia
Artàxies IV o Artaxes IV d'Armènia (en armeni Արտաշես Դ) va ser rei d'Armènia de l'any 423 al 428.
Nou!!: Història d'Armènia і Artaxes IV d'Armènia · Veure més »
Artàban III de Pàrtia
Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artàban III (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 10 al 42 aproximadament.
Nou!!: Història d'Armènia і Artàban III de Pàrtia · Veure més »
Artàxides
Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Artàxides · Veure més »
Arxak I d'Armènia
Arxak o també Arsaces va ser rei d'Armènia de l'any 34 al 35.
Nou!!: Història d'Armènia і Arxak I d'Armènia · Veure més »
Arxak II d'Armènia
Arxak II o Aršak II (en armeni Արշակ Բ) va ser rei d'Armènia de l'any 350 al 368.
Nou!!: Història d'Armènia і Arxak II d'Armènia · Veure més »
Arxak III d'Armènia
Arxak III (en armeni: Արշակ Գ) va ser rei d'Armènia de l'any 384 al 389.
Nou!!: Història d'Armènia і Arxak III d'Armènia · Veure més »
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Nou!!: Història d'Armènia і Arzanene · Veure més »
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Nou!!: Història d'Armènia і Atropatene · Veure més »
Aureli Pacoros
Aureli Pacoros (en llatí Aurelius Pacorus) va ser rei d'Armènia en dates desconegudes a la primera meitat del.
Nou!!: Història d'Armènia і Aureli Pacoros · Veure més »
Axidares d'Armènia
Axidares o Aškhadar va ser rei d'Armènia des potser l'any 100 al 113.
Nou!!: Història d'Armènia і Axidares d'Armènia · Veure més »
Èumenes de Càrdia
Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Història d'Armènia і Èumenes de Càrdia · Veure més »
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Nou!!: Història d'Armènia і Babak Khorramdin · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Història d'Armènia і Babilònia · Veure més »
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Nou!!: Història d'Armènia і Bactriana · Veure més »
Bahçesaray (Van)
Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.
Nou!!: Història d'Armènia і Bahçesaray (Van) · Veure més »
Bakkar ibn Múslim al-Uqaylí
Bakkar ibn Múslim al-Uqaylí fou ostikan d'Armènia vers 769-770.
Nou!!: Història d'Armènia і Bakkar ibn Múslim al-Uqaylí · Veure més »
Batalla de Gaugamela
La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela, es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela.
Nou!!: Història d'Armènia і Batalla de Gaugamela · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Història d'Armènia і Bogha al-Khabir · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Història d'Armènia і Capadòcia · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Història d'Armènia і Caracal·la · Veure més »
Casperi
Casperi (en llatí Casperius) va ser un militar romà del segle I. Era centurió sota el prefecte Celi Pol·lió i comandant de la fortalesa de Gornees l'any 52 durant la guerra entre armenis i ibers.
Nou!!: Història d'Armènia і Casperi · Veure més »
Caspiene
Caspiene fou una regió a l'est d'Armènia poblada pels caspis (kaspioi), a la boca del Kura.
Nou!!: Història d'Armènia і Caspiene · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Història d'Armènia і Cassi Dió · Veure més »
Cataònia
Cataònia (en grec antic Καταονία) era una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia.
Nou!!: Història d'Armènia і Cataònia · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Història d'Armènia і Caucas · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Història d'Armènia і Cilícia · Veure més »
Corduena
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.
Nou!!: Història d'Armènia і Corduena · Veure més »
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Nou!!: Història d'Armènia і Ctesifont · Veure més »
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Darios III de Pèrsia · Veure més »
David Saharuni
David Saharuni fou governador militar, curopalata i ixkhan de l'Armènia romana d'Orient del 635 al 638.
Nou!!: Història d'Armènia і David Saharuni · Veure més »
Derzene
La Derzene, Derxene o Xerxene, en armeni Derdjan, fou una regió d'Armènia, a la seva part occidental, que limitava al nord amb la regió de Sper; al sud amb l'Ekeleatz o Keltzene, a l'est amb el Shalagom, la Karenitida i el Mananali; i a l'oest amb territori romà d'Orient amb la ciutat de Nicòpolis com a principal.
Nou!!: Història d'Armènia і Derzene · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Història d'Armènia і Diodor de Sicília · Veure més »
Djahap al-Qaisi
Djahap al-Qaysí fou un cap tribal àrab establert a Armènia que es va apoderar de part de l'Arxarunik, Taiq, Taron i altres regions després del 771 i per legalitzar el seu domini es va casar amb la darrera filla viva de Muixel IV Mamikonian, el darrer príncep d'aquesta casa, i va esdevenir nakharar de bona part dels dominis Mamikonian (772).
Nou!!: Història d'Armènia і Djahap al-Qaisi · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Història d'Armènia і Dvin · Veure més »
Edjmiatsín
Edjmiatsín (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.
Nou!!: Història d'Armènia і Edjmiatsín · Veure més »
Elegeia
Elegeia (posteriorment anomenada Ilijeh) va ser una ciutat d'Armènia que Ptolemeu situava prop de les fonts de l'Eufrates.
Nou!!: Història d'Armènia і Elegeia · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Història d'Armènia і Emirat de Manazkert · Veure més »
Erato
Erato va ser reina d'Armènia.
Nou!!: Història d'Armènia і Erato · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Història d'Armènia і Erzurum · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Història d'Armènia і Estrabó · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Història d'Armènia і Eufrates · Veure més »
Fauene
Fauene és el nom donat pels historiadors romans a una regió no ben localitzada situada a l'est del llac Van.
Nou!!: Història d'Armènia і Fauene · Veure més »
Frahat d'Armènia
Frahat o també Hrahat va ser marzban d'Armènia de l'any 588 al 591.
Nou!!: Història d'Armènia і Frahat d'Armènia · Veure més »
Frigis
Els frigis en grec antic Φρύγες) eren un poble que va viure a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC. El seu nom original era ''muskhis''. Eren indoeuropeus i van arribar a la zona probablement des dels Balcans, empesos per altres pobles. A aquest poble el menciona Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on diu que van lluitar a la guerra de Troia al costat de Príam, dirigits per Forcis i per Ascani, un fill del rei Príam. Diu que venien de lluny, i desitjaven entrar en batalla. Segons Hesiqui, el nom de frigis en llengua dels lidis volia dir 'persones lliures' i és molt possible que aquest fos el seu nom. La gorra frígia és símbol de llibertat. Algunes de les divinitats frígies eren Cíbele (també Rea o Agdistis), Sabazios (nom frigi de Dionís), Olimp, Hiagnis, Litierses i Màrsies. La seva llengua, el frigi, s'ha relacionat amb l'antic georgià.
Nou!!: Història d'Armènia і Frigis · Veure més »
Gagik Abas II de Kars
Gagik Abas II de Kars (en armeni; mort l'any 1080) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, regne de Kars de 1029 a 1064.
Nou!!: Història d'Armènia і Gagik Abas II de Kars · Veure més »
Gagik I d'Ani
Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.
Nou!!: Història d'Armènia і Gagik I d'Ani · Veure més »
Gagik II d'Ani
Gagik II (en armeni Գագիկ Բ) va ser el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) de l'any 1040 al 1045.
Nou!!: Història d'Armènia і Gagik II d'Ani · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Història d'Armènia і Galeri · Veure més »
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: Història d'Armènia і Gandja · Veure més »
Genocidi armeni
Mapa del genocidi armeni (1915) El genocidi armeni (en armeni: Հայոց Ցեղասպանություն Hayoċ Ċełaspanuṫun; en turc: Ermeni Soykırımı o Ermeni Tehciri), també nomenat holocaust armeni, o Gran Crim (armeni: Մեծ Եղեռն Mec Yełeṙn), va ser un conjunt de matances i deportacions massives de població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre 1915 i 1923, especialment durant el règim dels Joves Turcs.
Nou!!: Història d'Armènia і Genocidi armeni · Veure més »
Gogtn
Gogtn (o Golten o Goghtn), en llatí Colthene (Coltene) fou una regió governada generalment per prínceps (nakharark) armenis i després un emirat musulmà armeni.
Nou!!: Història d'Armènia і Gogtn · Veure més »
Gran Armènia
Mapa de la Gran Armènia La Gran Armènia és l'estat reclamat pels armenis de Rússia i de l'Imperi Otomà el 1918 i que va tenir plasmació jurídica en la República Democràtica d'Armènia al Tractat de Sèvres de 1920, mai ratificat, pel qual l'Imperi Otomà i els aliats van fer la pau, i després en l'arbitratge del president dels Estats Units sobre els límits de l'estat, causa de la Guerra d'independència turca, i fins i tot arribant a l'Armènia russa en la Guerra turco-armènia.
Nou!!: Història d'Armènia і Gran Armènia · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Història d'Armènia і Grec · Veure més »
Gregori l'Il·luminador
Gregori l'Il·luminador - en armeni Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής - (257-325), va ser el primer patriarca d'Armènia (298-325).
Nou!!: Història d'Armènia і Gregori l'Il·luminador · Veure més »
Grigor II Mamikonian
Grigor II Mamikonian fou patrici i generalissim d'Armènia del 744 o 745 fins al 745 o 746.
Nou!!: Història d'Armènia і Grigor II Mamikonian · Veure més »
Grigor Mamikonian
Grigor Mamikonian fou governador d'Armènia nomenat pel Califa del 662 al 685.
Nou!!: Història d'Armènia і Grigor Mamikonian · Veure més »
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Nou!!: Història d'Armènia і Gugarq · Veure més »
Gushnasp-Vahram d'Armènia
Gushnasp-Vahram va ser governador (marzban) d'Armènia durant l'Imperi Sassànida.
Nou!!: Història d'Armènia і Gushnasp-Vahram d'Armènia · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Història d'Armènia і Hadrià · Veure més »
Hamazasp IV Mamikonian
Hamazasp IV Mamikonian fou governador d'Armènia pel Califat del 656 al 657 i Curopalata d'Armènia per Bizanci del 657 al 662.
Nou!!: Història d'Armènia і Hamazasp IV Mamikonian · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Història d'Armènia і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Harith ibn Amru
Harith ibn Amru fou governador d'Armènia i l'Azerbaidjan del 721 al 725.
Nou!!: Història d'Armènia і Harith ibn Amru · Veure més »
Hàssan ibn Qàhtaba
Al-Hàssan ibn Qàhtaba at-Taí fou ostikan d'Armènia vers el 770 o 771 fins al 773 o 774.
Nou!!: Història d'Armènia і Hàssan ibn Qàhtaba · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Història d'Armènia і Heròdot · Veure més »
Hidarnes III
Hidarnes III (mort l'any 410 aC) va ser un sàtrapa d'Armènia a la Pèrsia aquemènida, entre els anys 450 aC i 428 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Hidarnes III · Veure més »
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Nou!!: Història d'Armènia і Hircània · Veure més »
Història moderna d'Armènia
Durant els últims anys d'existència de l'Imperi Otomà (1915-1922) una gran proporció d'armenis que vivien a Anatòlia moriren com a resultat del que s'anomena freqüentment el genocidi armeni, que és vist per la major part d'historiadors occidentals i armenis com una matança massiva realitzada per l'Estat.
Nou!!: Història d'Armènia і Història moderna d'Armènia · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Història d'Armènia і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Història d'Armènia і Imperi Part · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Història d'Armènia і Imperi Persa · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Història d'Armènia і Imperi Sassànida · Veure més »
Ingilene
Ingilene fou el nom donat pels romans (Epiphanius, Haeres. LX. vol. i. p. 505, ed Valesius; comp. St. Martin, Mém. sur l'Armenie, vol. i. pp. 23, 97.) a una regió del sud d'Armènia al sud-est de l'Anzitene que fou cedida per Pèrsia a Roma, essent emperador Galeri, el 297.
Nou!!: Història d'Armènia і Ingilene · Veure més »
Ishaq ibn Múslim
Ishaq ibn Múslim al-Uqaylí fou ostikan (governador) d'Armènia del 744 fins vers el 750.
Nou!!: Història d'Armènia і Ishaq ibn Múslim · Veure més »
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Nou!!: Història d'Armènia і Joan Zonaràs · Veure més »
Joan-Sembat d'Ani
Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.
Nou!!: Història d'Armènia і Joan-Sembat d'Ani · Veure més »
Juaix
Juaix o Djuaixrot (també Juaix o Juasrot) fou un districte del nord-est de Vaspurakan.
Nou!!: Història d'Armènia і Juaix · Veure més »
Karqayin
Karqayin fou una comarca d'Armènia governada el 483 per un tal Vasavurt.
Nou!!: Història d'Armènia і Karqayin · Veure més »
Kharpurt
Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.
Nou!!: Història d'Armènia і Kharpurt · Veure més »
Khorzene
Khorzene o Khorzanene (armeni: Khordzeanq, grec antic: Χορσάνη, Khorsane) fou una regió de l'oest d'Armènia, limitada al nord per la Keltzene, el Mananali i el Muzur (districte adjacent al Daranaliq); a l'est pel Mardali i l'Ashmuniq; a l'oest pel Palnatoun o Palnatuniq (adjacent a la Balabitene); i al sud per l'Astiatene.
Nou!!: Història d'Armènia і Khorzene · Veure més »
Khosrov I d'Armènia
Kosrov I d'Armènia (en armeni) fou un rei d'Armènia de la dinastia dels arsàcides que va regnar del 191 al 216/217 segons la cronologia rectificada de Cyrille Toumanoff.
Nou!!: Història d'Armènia і Khosrov I d'Armènia · Veure més »
Khosrov II d'Armènia
Khosrov II (en armeni Խոսրով Բ) en llatí Cosroes II va ser rei d'Armènia des de l'any 252 fins que va morir l'any 258.
Nou!!: Història d'Armènia і Khosrov II d'Armènia · Veure més »
Khosrov III d'Armènia
Khosrov III el Petit (en armeni Խոսրով Գ Կոտակ Khosrov III Kotak, Kotak significa 'petit') va ser rei d'Armènia de l'any 330 al 339.
Nou!!: Història d'Armènia і Khosrov III d'Armènia · Veure més »
Khosrov IV d'Armènia
Khosrov IV (en armeni Խոսրով Դ) va ser rei d'Armènia de l'any 387 al 392 i per segona vegada del 414 al 415.
Nou!!: Història d'Armènia і Khosrov IV d'Armènia · Veure més »
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Nou!!: Història d'Armènia і Khoy · Veure més »
Khuzayma ibn Khàzim
Khuzayma ibn Khàzim ibn Khuzayma at-Tamimí, també conegut senzillament com a Khuzayma ibn Khàzim, fou ostikan d'Armènia vers el 785-786 i 801-802.
Nou!!: Història d'Armènia і Khuzayma ibn Khàzim · Veure més »
Kur
Kur és una paraula sumèria que inicialment volia dir 'la terra de muntanyes' i es referia a les muntanyes de Zagros a l'est de Sumèria.
Nou!!: Història d'Armènia і Kur · Veure més »
Llac Sevan
El llac Sevan (en armeni Սևանա լիճ, Sewvank.
Nou!!: Història d'Armènia і Llac Sevan · Veure més »
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Nou!!: Història d'Armènia і Llac Urmia · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Història d'Armènia і Llac Van · Veure més »
Luci Catili Sever
Luci Catili Sever (nom complet: Luci Catili Sever Julià Claudi Regí; en Lucius Catilius Severus Iulianus Claudius Reginus) va ser un senador romà del començament del, cònsol sufecte el 110 i epònim el 120 sota els regnes de Trajà i Adrià.
Nou!!: Història d'Armènia і Luci Catili Sever · Veure més »
Macrí
Marc Opel·li Macrí (Marcus Opellius Macrinus; c. 165 - 218), conegut simplement com a Macrí, va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.
Nou!!: Història d'Armènia і Macrí · Veure més »
Magnèsia del Sípil
Magnèsia del Sipilos (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sipilos (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).
Nou!!: Història d'Armènia і Magnèsia del Sípil · Veure més »
Manuel Mamikonian
Manuel Mamikonian (en armeni Մանվել Մամիկոնյան) va ser sparapet (comandant suprem de l'exèrcit) i regent d'Armènia de l'any 378 al 385.
Nou!!: Història d'Armènia і Manuel Mamikonian · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Història d'Armènia і Mar Càspia · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Història d'Armènia і Mar Negra · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Història d'Armènia і Marc Aureli · Veure més »
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Nou!!: Història d'Armènia і Marc Aureli Car · Veure més »
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Nou!!: Història d'Armènia і Marwan II · Veure més »
Maurianos d'Armènia
Maurianos fou governador imperial d'Armènia del 654 al 656.
Nou!!: Història d'Armènia і Maurianos d'Armènia · Veure més »
Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abu-Saïd Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan ibn al-Hàkam ibn Abi-l-As ibn Umayya al-Umawí al-Quraixí, més conegut simplement com Màslama ibn Abd-al-Màlik (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir (ostikan) d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.
Nou!!: Història d'Armènia і Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Mihran Mihrevandak
El general Mihran Mihrevandak va ser marzban d'Armènia de l'any 572 al 573 o 574.
Nou!!: Història d'Armènia і Mihran Mihrevandak · Veure més »
Mitranes
Mitranes o Mitrines o Mitrenes (Mithranes, Mithrenes) o Mithrines) fou el comandant persa de la guarnició de Sardes abans de l'arribada de l'exèrcit macedoni d'Alexandre el Gran. Després de la batalla del Grànic (334 aC) Mitranes es va rendir voluntàriament a Alexandre i fou tractat amb distinció. Després de la batalla d'Arbela o Gaugamela, Alexandre el va nomenar sàtrapa d'Armènia càrrec que va exercir fins al repartiment de territoris dels seus generals el 323 aC. No obstant la personalitat és discutida, i si bé Toumanoff accepta aquesta identificació, Chaumont, Traina i d'altres historiadors consideren que el sàtrapa Mitrenes (i no Mitranes) que va obtenir la satrapia el 331 aC era un militar persa, lloctinent d'Orontes II.
Nou!!: Història d'Armènia і Mitranes · Veure més »
Mitrenes
Mitrenes (Mithrenes) també Mitranes (Mithranes) en armeni; en grec Mιθρένης o Mιθρίνης, va ser sàtrapa d'Armènia entre 331 i 317 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Mitrenes · Veure més »
Mitridates d'Armènia
Mitridates (en georgià: მითრიდატე; en armeni: Միհրդատ Իբերացի) va ser un príncep iber, fill del rei Mitridates d'Ibèria (circa 30-50)i germà del rei Pharsman I d'Ibèria.
Nou!!: Història d'Armènia і Mitridates d'Armènia · Veure més »
Mitridates II d'Armènia
Mitridates II d'Armènia és un possible rei d'Armènia que s'esmenta com a governant d'aquell país entre els anys 72 i 76, i del qual gairebé no se'n sap res.
Nou!!: Història d'Armènia і Mitridates II d'Armènia · Veure més »
Mjej Gnuní
Mjej Gnuní (en armeni Մժեժ Ա Գնունին) va ser marzban d'Armènia de l'any 518 fins al 548.
Nou!!: Història d'Armènia і Mjej Gnuní · Veure més »
Mjej II Gnuní
Mjej II Gnuní fou governador militar de l'Armènia romana d'Orient del 628 al 635.
Nou!!: Història d'Armènia і Mjej II Gnuní · Veure més »
Moisès de Khoren
Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al.
Nou!!: Història d'Armènia і Moisès de Khoren · Veure més »
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Nou!!: Història d'Armènia і Mugan · Veure més »
Muhàmmad ibn Marwan
Abu-Abd-ar-Rahman Muhàmmad ibn Marwan ibn al-Hàkam fou un príncep omeia fill del primer califa de la branca marwànida, Marwan ibn al-Hàkam (684–685) i germanastre d'Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705).
Nou!!: Història d'Armènia і Muhàmmad ibn Marwan · Veure més »
Muixel de Kars
Muixel (Muchel, Mouchegh o Moušeł de Kars en armeni; mort l'any 984) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei de Kars del 962 a 984.
Nou!!: Història d'Armènia і Muixel de Kars · Veure més »
Muixel I Mamikonian
Muixel I Mamikonian fou sparapet (generalíssim) d'Armènia del 370 al 376.
Nou!!: Història d'Armènia і Muixel I Mamikonian · Veure més »
Muixel II Mamikonian
Muixel II Mamikonian fou marzban d'Armènia del 591 al 593.
Nou!!: Història d'Armènia і Muixel II Mamikonian · Veure més »
Muixel III Mamikonian
Muixel III Mamikonian va succeir al seu germà Grigor II Mamikonian com a cap de la rebel·lió proromana d'Armènia el 750.
Nou!!: Història d'Armènia і Muixel III Mamikonian · Veure més »
Murat Suyu
El riu Murat (en turc Murat Suyu, Murat Irmağı o Murat Nehri) és un riu del nord d'Anatòlia a Turquia, afluent de l'Eufrates.
Nou!!: Història d'Armènia і Murat Suyu · Veure més »
Namdar-Gushnasp d'Armènia
Namdar-Gushnasp fou marzban persa d'Armènia del 616 al 619, nomenat per Cosroes II i esmentat per l'historiador Sebeos.
Nou!!: Història d'Armènia і Namdar-Gushnasp d'Armènia · Veure més »
Narsès de Pèrsia
Narsès de Pèrsia Narsès, o també Narseh o Narseus(en pahlavi 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩), va ser rei d'Armènia (de l'any 272 al 292 i rei sassànida de Pèrsia del 292 al 302. Era fill de Sapor I. Abans de ser rei va ser príncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs. Va succeir al seu besnebot Bahram III mercès al suport que tenia dels magnats i del cap religiós Karder. Com a rei de Pèrsia va succeir el 271 al seu germà Artavasdes VII, que el 272 va pujar al tron amb el nom d'Ormazd I).
Nou!!: Història d'Armènia і Narsès de Pèrsia · Veure més »
Neoptòlem
Segons la mitologia grega, Neoptòlem (en grec antic Νεοπτόλεμος -έμου; en llatí: Nĕoptŏlĕmus -ī) fou un heroi grec fill del mític Aquil·les, que participà en la Guerra de Troia, assassinà el Rei Príam i fou el primer rei de l'Epir.
Nou!!: Història d'Armènia і Neoptòlem · Veure més »
Nersès Kamsarakan
Nersès Kamsarakan fou governador romà d'Orient (curopalata) d'Armènia del 690 al 691.
Nou!!: Història d'Armènia і Nersès Kamsarakan · Veure més »
Oròntida
Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I. També van regnar oròntides a la satrapia de Commagena i a l'Armènia Sofene i altres branques en diversos principats d'Armènia.
Nou!!: Història d'Armènia і Oròntida · Veure més »
Ormazd I
Ormazd I (?-271), fou el tercer rei de reis de la dinastia sassànida.
Nou!!: Història d'Armènia і Ormazd I · Veure més »
Orodes d'Armènia
Orodes va ser rei d'Armènia del 16 al 18 i breument reconegut com a rei per part de la noblesa l'any 36.
Nou!!: Història d'Armènia і Orodes d'Armènia · Veure més »
Orontes I
Orontes (Orontes fou un príncep persa, fill o més probablement gendre d'Artaxerxes II de Pèrsia. El nom Orontes era equivalent en armeni a Ervant. En la retirada dels grecs de Cir el Jove, quan se'ls va unir Tissafernes 20 dies després de signar un tractat amb ells, Orontes el va acompanyar i fou probablement part de la traïció que es preparava en la qual els generals grecs foren capturats (400 aC). Va governar la satrapia d'Armènia (401 aC a 344 aC) i segons Diodor de Sicília fou nomenat el 386 aC com a comandant de les forces terrestres perses contra Evàgores II de Salamina, contra el que s'enviaven també forces navals dirigides per Tiribazos que fou l'hiparc d'Orontes per l'Armènia occidental. El 385 aC Tiribazos va oferir condicions de pau a Evàgores; aquest exigia ser reconegut rei i no com un simple governador vassall de Pèrsia però estava quasi disposat a acceptar les propostes del persa. Orontes va escriure a la cort i va acusar a Tirabazos de traïció i va rebre l'orde d'arrestar al seu col·lega i assolir el comandament únic dels perses. Però Tirabazos tenia el suport de l'exèrcit i una part d'aquest, quan Orontes va reprendre l'atac contra Evàgores, va començar a desertar. Finalment Orontes va fer la pau amb Evàgores no sols amb els mateixos termes que abans havia rebutjat sinó amb els quals demanava el xipriota. Tirabazos fou jutjat i absolt i Orontes va perdre el favor de la família reial. La família va arrelar a Armènia si bé Orontes sembla que fou traslladat a Mísia. Allí es va implicar en la gran revolta de sàtrapes de l'Àsia Menor del 366-361 aC, amb Mausol de Cària, Datames de Capadòcia i Ariobarzanes que havia sigut sàtrapa de Frígia. Orontes dominava una part de la zona occidental d'Anatòlia a l'entorn de Pèrgam. Va combatre contra el sàtrapa de Dascilios i va encunyar monedes al seu nom a Jònia. Després Orontes hauria traït als seus aliats per tornar al favor del rei, ara Artaxerxes III. Va recollir diners per aixecar un exèrcit de mercenaris i va contactar amb el faraó Teos, i llavors va lliurar als mercenaris a Artaxerxes III per obtenir el seu perdó. Aquest li va encarregar una expedició a Egipte que va acabar amb la rendició de Tacos. Orontes va morir el 344 aC. El seu fill Orontes II fou sàtrapa d'Armènia vers el 336 aC a 331 aC i la seva dinastia va seguir fins vers l'any 200 aC. Entre el 344 aC i el 336 aC la satrapia va estar en mans del príncep Darios, que el 336 aC fou el rei Darios III de Pèrsia. Vegeu Oròntides.
Nou!!: Història d'Armènia і Orontes I · Veure més »
Orontes II
Orontes o Ervand II (en armeni; mort l'1 d'octubre del 331 aC) fou un sàtrapa d'Armènia del 336 a 331 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Orontes II · Veure més »
Orontes III
Orontes o Ervand III (en armeni; mort cap a 260 aC) va ser sàtrapa d'Armènia del 316 al 260 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Orontes III · Veure més »
Orontes IV
Orontes IV (en grec antic Ορόντης 'Oróntes') va ser sàtrapa o rei d'Armènia segurament del 212 aC al 200 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Orontes IV · Veure més »
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Nou!!: Història d'Armènia і Ostikan · Veure més »
Pacoros d'Armènia
Pacoros o Pakoros, Pocoros o Bakur, (en armeni Բակուր, en grec antic Πάκορος) va ser rei d'Armènia de l'any 161 al 163.
Nou!!: Història d'Armènia і Pacoros d'Armènia · Veure més »
Pahlav d'Armènia
Pahlav va ser marzban d'Armènia de l'any 581 al 588.
Nou!!: Història d'Armènia і Pahlav d'Armènia · Veure més »
Pap d'Armènia
Pap o també Papas (en armeni Պապ) va ser rei d'Armènia des de l'any 370 al 374.
Nou!!: Història d'Armènia і Pap d'Armènia · Veure més »
Parsayenpet d'Armènia
Parsayenpet fou marzban d'Armènia del 613 al 616.
Nou!!: Història d'Armènia і Parsayenpet d'Armènia · Veure més »
Partamasiris
Partamasiris o també Partamasir va ser rei d'Armènia de l'any 113 al 114.
Nou!!: Història d'Armènia і Partamasiris · Veure més »
Perdicas d'Orèstia
Perdicas (en Περδίκκας, Perdiccas) fill d'Orontes, va ser un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.
Nou!!: Història d'Armènia і Perdicas d'Orèstia · Veure més »
Persarmènia
Persarmènia va ser el nom donat a l'Armènia Major o oriental a partir del 387, com a contraposició a l'Armènia Menor o occidental.
Nou!!: Història d'Armènia і Persarmènia · Veure més »
Peucestes de Mieza
Peucestes de Mieza (Peucestas), fill d'Alexandre, fou un militar macedoni nadiu de Mieza a Macedònia.
Nou!!: Història d'Armènia і Peucestes de Mieza · Veure més »
Pharsman el Valent
Pharsman el Valent Pharsman II el Valent (georgià: ფარსმან II ქველი) o Farasmanes II Kvéli (el Bo o el Benfactor) fou rei d'Ibèria de l'any 116 al 142, encara que la cronologia dels reis d'Ibèria no està ben establerta i les fonts es contradiuen.
Nou!!: Història d'Armènia і Pharsman el Valent · Veure més »
Pharsman I d'Ibèria
Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes) dit el Gran, va ser rei d'Ibèria.
Nou!!: Història d'Armènia і Pharsman I d'Ibèria · Veure més »
Pilipos de Siunia
Pilipos o Felip de Siunia, membre de la casa reial de Siunia (però no príncep regnant), fou marzban d'Armènia del 574 al 576.
Nou!!: Història d'Armènia і Pilipos de Siunia · Veure més »
Principat d'Ibèria
El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Història d'Armènia і Principat d'Ibèria · Veure més »
Província d'Erzurum
La província d'Erzerum és una província de Turquia de la regió d'Anatòlia oriental, amb capital a Erzurum.
Nou!!: Història d'Armènia і Província d'Erzurum · Veure més »
Província de Lori
Lori (avui Lori Berd, Fortalesa de Lori) és una província d'Armènia al nord-oest del llac Sevan, la capital és Vanadzor, tercera ciutat del país (anteriorment Kirovakan i abans Kharakilisa).
Nou!!: Història d'Armènia і Província de Lori · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Història d'Armènia і Província de Siunia · Veure més »
Radamist
Radamist (georgià: რადამისტი), príncep reial georgià, va ser rei d'Armènia de l'any 51 al 53 i del 54 al 55.
Nou!!: Història d'Armènia і Radamist · Veure més »
Radamisto
Radamisto és una òpera italiana composta per Georg Friedrich Händel (HWV 12).
Nou!!: Història d'Armènia і Radamisto · Veure més »
Regne de Kars
El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Aixot III Olormadz al seu germà Muixel el 961.
Nou!!: Història d'Armènia і Regne de Kars · Veure més »
Revolució armènia de 2018
La revolució armènia de 2018 (coneguda col·loquialment en armeni com #MerzhirSerzhin (ՄերժիրՍերժին, en armeni, que vol dir "#Rebutgem en Serj") van ser un seguit de protestes antigovernamentals que van tenir lloc a Armènia entre l'abril i el maig de 2018, protagonitzades per diverses entitats polítiques i civils, i liderades pel membre del parlament Nikol Paixinian (cap del partit Tractat Civil). Les protestes i les marxes van començar, en un primer moment, com a resposta al tercer mandat consecutiu de Serj Sargsian com la figura més important del govern armeni i, més tard, contra el control del govern per part del Partit Republicà. Paixinian la va declarar com la Revolució de vellut (Թավշյա հեղափոխություն). El 23 d'abril, Sargsian va cedir, exposant que "estava equivocat, mentre que Nikol Paixinian tenia raó", i va dimitir. Aquest fet va ser esmentat per alguns analistes com una revolució no-violenta similar a altres revolucions succeïdes en estats postsoviètics. El vespre del 25 d'abril, el company de coalició del Partit Republicà, l'ARF-Dashnaktsutyun, l'hi havia retirat el suport. El 28 d'abril, tots els partits de l'oposició del parlament armeni van anunciar que donarien suport a la candidatura de Paixinian. Es va programar una primera votació a l'Assemblea Nacional per l'1 de maig; perquè Paixinian fos elegit primer ministre, es necessitaven 53 vots, fet que significava que necessitava el vot de, com a mínim, sis membres del Partit Republicà. Paixinian era l'únic candidat que es va presentar. No obstant, el Partit Republicà va votar de manera unànime en contra seva; dels 102 membres del parlament, 56 van votar en contra de la seva candidatura, per 45 que hi van votar a favor. Una setmana després, el 8 de maig, es va celebrar la segona votació, en la qual Paixinian va resultar elegit primer ministre amb 59 vots.
Nou!!: Història d'Armènia і Revolució armènia de 2018 · Veure més »
Rhandeia
Rhandeia era una fortalesa situada a la riba del riu Arsanies (Murad Su) on l'any 62 van ser assetjats els romans manats pel governador de Capadòcia Gai Cesenni Pet, que després de la batalla de Randea va haver de signar un tractat humiliant (Primer tractat de Rhandeia), pel qual els romans evacuaven Armènia.
Nou!!: Història d'Armènia і Rhandeia · Veure més »
Riu Botan
El riu Botan (turc: Botan Çayı) és un riu situat a la província de Siirt, al sud-est de Turquia.
Nou!!: Història d'Armènia і Riu Botan · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Història d'Armènia і Riu Kura · Veure més »
Rozbihan d'Armènia
Rozbihan (en armeni Rotshvshan) fou marzban d'Armènia del 624 al 627.
Nou!!: Història d'Armènia і Rozbihan d'Armènia · Veure més »
Saïd ibn Amr al-Haraixí
Saïd ibn Amr al-Haraixí fou governador (ostikan) d'Armènia vers el 732.
Nou!!: Història d'Armènia і Saïd ibn Amr al-Haraixí · Veure més »
Sahak I Bagratuní
Sahak Bagratuní (en armeni) fou un noble armeni del de la família dels Bagràtides.
Nou!!: Història d'Armènia і Sahak I Bagratuní · Veure més »
Sames d'Armènia
Sames o Samos d'Armènia (en armeni; en grec Σάμος) va ser un rei oròntida que va portar sempre el títol reial i no el de sàtrapa.
Nou!!: Història d'Armènia і Sames d'Armènia · Veure més »
Sanatruk I d'Armènia
Sanatruk I o Sanadrug I (en armeni, en llatí Sanatrocès) fou un rei arsàcida d'Armènia, que va regnar de vers el 75 al 100.
Nou!!: Història d'Armènia і Sanatruk I d'Armènia · Veure més »
Sanatruk II d'Armènia
Sanatruk II, Sanadrug II, Sanatroces o Sanatroukès fou segons certs historiadors un rei arsàcida d'Armènia, que hi hauria regnat de vers 180/185 a 197 (les dates són incertes, i el regnat podria haver estat interromput pel de Vologès II d'Armènia vers 180/185 a 191).
Nou!!: Història d'Armènia і Sanatruk II d'Armènia · Veure més »
Sardes
Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.
Nou!!: Història d'Armènia і Sardes · Veure més »
Sàlih ibn Subai al-Kindí
Sàlih ibn Subai al-Kindí fou ostikan d'Armènia vers el 767.
Nou!!: Història d'Armènia і Sàlih ibn Subai al-Kindí · Veure més »
Selèucia del Tigris
Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.
Nou!!: Història d'Armènia і Selèucia del Tigris · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Història d'Armènia і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Sembat Bagratuní
Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.
Nou!!: Història d'Armènia і Sembat Bagratuní · Veure més »
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Nou!!: Història d'Armènia і Sembat I el Màrtir · Veure més »
Sembat II Bagratuní
Sembat II Bagratuní (en armeni Սմբատ Ե Բագրատունի) va ser Ixkhan d'Armènia possiblement dels anys 643 al 656.
Nou!!: Història d'Armènia і Sembat II Bagratuní · Veure més »
Sembat II Tiezerakal
Sembat II Tiezerakal (Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989.
Nou!!: Història d'Armènia і Sembat II Tiezerakal · Veure més »
Sembat III Bagratuní
Sembat III (IV) Bagratuní (en armeni Սմբատ Է Բագրատունի; mort el 775) va ser un patrici i Sparapet (general en cap) d'Armènia del 771 al 772.
Nou!!: Història d'Armènia і Sembat III Bagratuní · Veure més »
Sembat VIII Bagratuní
Sembat VIII Bagratuní (en armeni Սմբատ Ը Բագրատունի) o també Sembat Khostovanol és a dir, el Confessor (Սմբատ Խոստովանող) va ser príncep i generalíssim d'Armènia de l'any 826 al 854.
Nou!!: Història d'Armènia і Sembat VIII Bagratuní · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Història d'Armènia і Septimi Sever · Veure més »
Shahpuhr de Rayy
Shahpuhr de Rayy va ser un general i marzban persa d'Armènia de l'any 483 al 484.
Nou!!: Història d'Armènia і Shahpuhr de Rayy · Veure més »
Shapuh d'Armènia
Shapuh (en persa mitjà 𐭱𐭧𐭯𐭥𐭧𐭥𐭩 Šāhpuhr) va ser rei d'Armènia de l'any 415 al 422.
Nou!!: Història d'Armènia і Shapuh d'Armènia · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Història d'Armènia і Sivas · Veure més »
Sohemus d'Armènia
Sohemos o Sohemus d'Armènia fou rei d'Armènia vers el 140 o 144 i fins a una data propera al 161 i altre cop del 163 fions a una data entre 185 i 197.
Nou!!: Història d'Armènia і Sohemus d'Armènia · Veure més »
Sulaiman d'Armènia
Sulayman fou ostikan d'Armènia des de vers el 755.
Nou!!: Història d'Armènia і Sulaiman d'Armènia · Veure més »
Sulayman ibn Yazid
Sulayman ibn Yazid fou ostikan d'Armènia vers el 788-795.
Nou!!: Història d'Armènia і Sulayman ibn Yazid · Veure més »
Suren d'Armènia
Suren o Djihr-Veschnasb Suren va ser marzban d'Armènia de l'any 564 al 572, quan va morir.
Nou!!: Història d'Armènia і Suren d'Armènia · Veure més »
Tahm-Khusro d'Armènia
Tahm-Khusro (en les fonts gregues s'anomena Ταμχοσρώ o Ταμχοσρόης) va ser marzban d'Armènia del 577 al 580.
Nou!!: Història d'Armènia і Tahm-Khusro d'Armènia · Veure més »
Taixir
Taixir (Taŝir, sovont transliterat com Taxhir) fou el nom d'una antiga regió d'Armènia.
Nou!!: Història d'Armènia і Taixir · Veure més »
Tan-Shahpuhr d'Armènia
Tan-Shahpuhr va ser marzban d'Armènia al.
Nou!!: Història d'Armènia і Tan-Shahpuhr d'Armènia · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Història d'Armènia і Taron · Veure més »
Teodor Reixtuní
Teodor Reixtuní fou Ishkhan de Reixtunik i Armènia vers el 638 al 653.
Nou!!: Història d'Armènia і Teodor Reixtuní · Veure més »
Terituixmes
Terituixmes o Teritucmes (en grec antic Τεριτούχμης) (mort l'any 410 aC) va ser un sàtrapa d'Armènia l'any 428 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Terituixmes · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Història d'Armènia і Tiberi · Veure més »
Tigranes I d'Armènia
Tigranes I (en armeni Տիգրան Ա en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia del 159 aC o 149 aC aproximadament fins potser el 123 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Tigranes I d'Armènia · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Tigranes III d'Armènia
Tigranes III va ser rei d'Armènia de l'any 20 aC fins al 8 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Tigranes III d'Armènia · Veure més »
Tigranes IV d'Armènia
Tigranes IV (en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia de l'any 12 aC al 5 aC i del 4 aC a l'1 dC.
Nou!!: Història d'Armènia і Tigranes IV d'Armènia · Veure més »
Tigranes V d'Armènia
Tigranes V (en armeni Տիգրան, en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia des de l'any 6 fins al 10 o l'11.
Nou!!: Història d'Armènia і Tigranes V d'Armènia · Veure més »
Tigranes VI d'Armènia
Tigranes VI o també en llatí Caius Iulius Tigranes (en grec antic Γαίος Ιούλιος Τιγράνης, en armeni Տիգրան) va ser rei d'Armènia de l'any 58 al 63.
Nou!!: Història d'Armènia і Tigranes VI d'Armènia · Veure més »
Tigranes VII d'Armènia
Tigranes VII (en armeni: Տիրան) va ser rei d'Armènia de l'any 339 al 350 (o potser el 363).
Nou!!: Història d'Armènia і Tigranes VII d'Armènia · Veure més »
Tiridates I d'Armènia
Tiridates I (armeni: Տրդատ, Trdat) va ser rei d'Armènia de l'any 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos cap al 54 i una de més llarga del 58 al 62.
Nou!!: Història d'Armènia і Tiridates I d'Armènia · Veure més »
Tiridates II
Tiridates II fou rei d'Armènia des del 216 fins almenys el 238, potser fins al 252.
Nou!!: Història d'Armènia і Tiridates II · Veure més »
Tiridates III d'Armènia
Tiridates III (en armeni Տրդատ Գ) que va viure probablement entre l'any 250 i el 330.
Nou!!: Història d'Armènia і Tiridates III d'Armènia · Veure més »
Tiridates IV d'Armènia
Tiridates IV (en armeni Տրդատ Դ) Hèli o el Gran (Trdat el Gran.
Nou!!: Història d'Armènia і Tiridates IV d'Armènia · Veure més »
Tomisa
Tomisa (grec antic Τόμισα, llatí Tomisa) era una ciutat de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Història d'Armènia і Tomisa · Veure més »
Turcs occidentals
Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.
Nou!!: Història d'Armènia і Turcs occidentals · Veure més »
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Nou!!: Història d'Armènia і Urartu · Veure més »
Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí
Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí fou ostikan d'Armènia (778 - 785).
Nou!!: Història d'Armènia і Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí · Veure més »
Vahan I Mamikonian
Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.
Nou!!: Història d'Armènia і Vahan I Mamikonian · Veure més »
Valarxak d'Armènia
Valarxak, Valarshak o Valarsaces d'Armènia (en armeni) fou un co-rei d'Armènia de la dinastia dels Arsàcides, que va regnar del 384 al 386.
Nou!!: Història d'Armènia і Valarxak d'Armènia · Veure més »
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Nou!!: Història d'Armènia і Valerià · Veure més »
Varasdat d'Armènia
Varasdat (en armeni Վարազդատ, en llatí Varasdates, en grec antic Βαρασδάτης) va ser un rei arsàcida d'Armènia de l'any 374 al 378.
Nou!!: Història d'Armènia і Varasdat d'Armènia · Veure més »
Varasdat d'Armènia (marzban)
Varasdat va ser marzban d'Armènia de l'any 558 al 564.
Nou!!: Història d'Armènia і Varasdat d'Armènia (marzban) · Veure més »
Varaz-Vzur d'Armènia
Varaz-Vzur o també Varaz-Buzurg va ser marzban d'Armènia de l'any 580 al 581.
Nou!!: Història d'Armènia і Varaz-Vzur d'Armènia · Veure més »
Vard Mamikonian
Vard Mamikonian, dit també Vard el patrici, (en armeni Վարդ Մամիկոնյան) va ser marzban d'Armènia per més de quatre anys, al darrere del seu germà gran Vahan II Mamikonian.
Nou!!: Història d'Armènia і Vard Mamikonian · Veure més »
Vardan II Mamikonian
Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.
Nou!!: Història d'Armènia і Vardan II Mamikonian · Veure més »
Vardan III Mamikonian
Vardan III Mamikonian (en armeni Վարդան Գ Մամիկոնյան) va ser cap de la rebel·lió nacional armènia de l'any 571.
Nou!!: Història d'Armènia і Vardan III Mamikonian · Veure més »
Vasak de Siunia
Vasak de Siunia (en armeni Վասակ Սյունի) va ser príncep hereditari de Siunia (entre els anys 430 i 452) i marzban (governador) d'Armènia de l'any 442 al 452.
Nou!!: Història d'Armènia і Vasak de Siunia · Veure més »
Vasavurt
Vasavurt fou un nakharar armeni que governava a la comarca de Karqayin al.
Nou!!: Història d'Armènia і Vasavurt · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Història d'Armènia і Vaspurakan · Veure més »
Veh-Mihr-Shapur d'Armènia
Veh-Mihr-Shapur va ser marzban (governador) d'Armènia de l'any 428 al 442.
Nou!!: Història d'Armènia і Veh-Mihr-Shapur d'Armènia · Veure més »
Vologès I d'Armènia
Vologès I d'Armènia (llatí Vologeses, armeni Valarsh, persa part Valagash) fou un rei arsàcida d' Armènia que va regnar de vers el 116 a aproximadament el 138.
Nou!!: Història d'Armènia і Vologès I d'Armènia · Veure més »
Vologès I de Pàrtia
Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.
Nou!!: Història d'Armènia і Vologès I de Pàrtia · Veure més »
Vologès II
Vologès II o Valarsaces fou rei d'Armènia.
Nou!!: Història d'Armènia і Vologès II · Veure més »
Vologès III de Pàrtia
Vologès III fou rei de Pàrtia governant les regions orientals del 105 al 140 i tota Pàrtia del 140 al 147.
Nou!!: Història d'Armènia і Vologès III de Pàrtia · Veure més »
Vonones I de Pàrtia
Vonones I fou rei de Pàrtia de l'any 7 (de fet el 8) fins al 10, i rei d'Armènia del 13 al 16 (nominalment fins al 18).
Nou!!: Història d'Armènia і Vonones I de Pàrtia · Veure més »
Vram-Shapuh d'Armènia
Vram-Shapuh (en armeni Վռամշապուհ) va ser rei d'Armènia de l'any 392 al 414.
Nou!!: Història d'Armènia і Vram-Shapuh d'Armènia · Veure més »
Xahpuhr Mihran
Shahpuhr Mihran, fou un general iranià membre de la casa dels Mihrànides, que va ser governador d'Armènia després d'haver sufocat una revolta dels armenis.
Nou!!: Història d'Armènia і Xahpuhr Mihran · Veure més »
Xake
Xake fou un principat aghuà situat a la part central d'Aghuània que ocupava la vall del riu Getaru, un afluent de l'Alazan (també Aluan o Aghuan) en el qual desaigua a uns 30 km abans que l'Alazan confluexi amb el Kura.
Nou!!: Història d'Armènia і Xake · Veure més »
Xaraplakan d'Armènia
Xaraplakan fou marzban d'Armènia del 619 o 620 fins al 624.
Nou!!: Història d'Armènia і Xaraplakan d'Armènia · Veure més »
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Nou!!: Història d'Armènia і Xenofont · Veure més »
Xerxes d'Armènia
Xerxes (Շավարշ – Šavarš, Ξέρξης – Xérxēs) va ser rei d'Armènia Sofene amb seu a Arsamosata (armeni Shimshat), regne que comprenia bàsicament el país de Kharpurt (Hanzith o Anzitene).
Nou!!: Història d'Armènia і Xerxes d'Armènia · Veure més »
Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní
Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia vers el 787-788.
Nou!!: Història d'Armènia і Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní · Veure més »
Yazid ibn Ussayd as-Sulamí
Yazid ibn Ussayd (o Assid) as-Sulamí fou ostikan o governador d'Armènia des de vers el 753 fins al 755, del 759 fins vers el 769 i del 774 a una data entre el 778 i el 780.
Nou!!: Història d'Armènia і Yazid ibn Ussayd as-Sulamí · Veure més »
Yússuf ibn Raixid as-Sulamí
Yússuf ibn Raixid as-Sulamí fou ostikan d'Armènia del 786 a vers el 787.
Nou!!: Història d'Armènia і Yússuf ibn Raixid as-Sulamí · Veure més »
Zab
Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.
Nou!!: Història d'Armènia і Zab · Veure més »
Zariàdrides
Els zariàdrides foren la dinastia que va governar l'Armènia Sofene a partir de l'any 200 aC.
Nou!!: Història d'Armènia і Zariàdrides · Veure més »
Zarmandukht
Zarmandukht o també Zarmanduxt va ser reina consort de l'Armènia arsàcida per matrimoni amb el rei Pap que va governar des del 370 fins al 374 i després com a reina regent durant la minoria d'edat dels seus fills, Arxak III i el seu germà i co-governant Valarxak d'Armènia.
Nou!!: Història d'Armènia і Zarmandukht · Veure més »
Zarmihr Karen
Zarmihr Karen fou un general iranià membre de la casa dels Karen o Kārin, que va governar Armènia pels Sassànides durant una revolta dels armenis.
Nou!!: Història d'Armènia і Zarmihr Karen · Veure més »
1021
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 1021 · Veure més »
1045
El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 1045 · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 1064 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 1080 · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 1083 · Veure més »
116
El 116 (CXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 116 · Veure més »
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Nou!!: Història d'Armènia і 117 · Veure més »
118
L'any 118 (CXVIII) va ser un any comú que començava en els darrers dies del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 118 · Veure més »
135
El 135 (CXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 135 · Veure més »
16
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 16 · Veure més »
161
El 161 (CLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 161 · Veure més »
162
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 162 · Veure més »
163
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 163 · Veure més »
18
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 18 · Veure més »
185
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 185 · Veure més »
197
El 197 (CXCVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 197 · Veure més »
217
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 217 · Veure més »
224
El 224 (CCXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 224 · Veure més »
252
El 252 foun un any de traspàs iniciat en dijous de l'edat antiga.
Nou!!: Història d'Armènia і 252 · Veure més »
260
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 260 · Veure més »
283
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 283 · Veure més »
287
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 287 · Veure més »
288
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 288 · Veure més »
296
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 296 · Veure més »
297
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 297 · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Armènia і 30 de setembre · Veure més »
301
El 301 (CCCI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 301 · Veure més »
331
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 331 · Veure més »
339
El 339 (CCCXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 339 · Veure més »
368
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 368 · Veure més »
370
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 370 · Veure més »
374
El 374 (CCCLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 374 · Veure més »
385
El 385 (CCCLXXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 385 · Veure més »
386
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 386 · Veure més »
387
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 387 · Veure més »
389
El 389 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 389 · Veure més »
415
El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 415 · Veure més »
422
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 422 · Veure més »
423
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 423 · Veure més »
428
El 428 (CDXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 428 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 451 · Veure més »
481
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 481 · Veure més »
483
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 483 · Veure més »
51
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 51 · Veure més »
53
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 53 · Veure més »
58
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 58 · Veure més »
591
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 591 · Veure més »
603
El 603 (DCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 603 · Veure més »
608
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 608 · Veure més »
612
El 612 fou un any de traspàs iniciat en dissabte segons el còmput del calendari gregorià, instaurat posteriorment.
Nou!!: Història d'Armènia і 612 · Veure més »
62
El 62 fou un any de l'edat antiga conegut com a 815 Ab urbe condita al calendari oficial romà de l'època.
Nou!!: Història d'Armènia і 62 · Veure més »
623
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 623 · Veure més »
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 627 · Veure més »
628
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 628 · Veure més »
638
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 638 · Veure més »
640
El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 640 · Veure més »
643
El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 643 · Veure més »
653
El 653 (DCLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 653 · Veure més »
655
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Història d'Armènia і 655 · Veure més »
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 656 · Veure més »
702
El 702 fou un any comú començat en diumenge segons els còmputs del calendari gregorià (que encara no estava vigent a l'època).
Nou!!: Història d'Armènia і 702 · Veure més »
751
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 751 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 772 · Veure més »
802
El 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.
Nou!!: Història d'Armènia і 802 · Veure més »
852
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 852 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 886 · Veure més »
906
El 906 (CMVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 906 · Veure més »
953
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Armènia і 953 · Veure més »
961
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història d'Armènia і 961 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Història d'Armènia і 980 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Armènia Parva, Història d’Armènia, Llista de reis artàxides clients, Llista de reis artàxides clients (domini romà i part i romà i persa), Reis artàxides clients, Reis artàxides clients (domini romà i part i romà i persa).
