Accés més ràpid que el navegador!
84 les relacions: Abd-Al·lah ibn Hamdan, Abu-l-Hàssan Alí, Abu-Tàghlib, Al-Awàssim, Alep, Alta Mesopotàmia, Àdud-ad-Dawla, Badh, Bagdad, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Cilícia, Damasc, Dinastia, Diyar Múdar, Diyar Rabia, Egipte, El Caire, Enciclopèdia de l'Islam, Febrer, Homs, Hussayn ibn Hamdan, Ibn Muqla, Ikhxid, Kharigisme, Lulu (emir), Mardin, Mossul, Muïzz al-Dawla, Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir, Nàssir-ad-Dawla (hamdànida), Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan, Octubre, Palestina, Qinnasrin, Ramla, Regió de Síria, Saïd-ad-Dawla (hamdànida), Sad-ad-Dawla (hamdànida), Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Taghlibites, Tigris, Uqayl, Uqàylides, 1001, 1002, 1004, 1008, 1010, ..., 1015, 1065, 1067, 868, 880, 885, 895, 905, 915, 916, 918, 929, 930, 936, 944, 946, 947, 962, 963, 965, 967, 969, 973, 974, 977, 978, 982, 986, 989, 990, 991, 992, 993, 997. Ampliar l'índex (34 més) »
Abd-Al·lah ibn Hamdan
Abu-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan fou el primer governador hamdànida de Mossul.
Nou!!: Hamdànides і Abd-Al·lah ibn Hamdan · Veure més »
Abu-l-Hàssan Alí
Abu-l-Hàssan Alí (1297 – 24 de maig de 1351) fou el desè sobirà de la dinastia marínida de Fes.
Nou!!: Hamdànides і Abu-l-Hàssan Alí · Veure més »
Abu-Tàghlib
Abu-Tàghlib Fadl-Al·lah al-Ghadànfar ibn al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan, més conegut senzillament com Abu-Tàghlib (?- 979) fou emir hamdànida a Mossul.
Nou!!: Hamdànides і Abu-Tàghlib · Veure més »
Al-Awàssim
Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Hamdànides і Al-Awàssim · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Hamdànides і Alep · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Hamdànides і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: Hamdànides і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Badh
Abu-Xujà Badh ibn Dustak o, més senzillament, Badh (? - 990) fou un emir del Diyar Bakr, origen de la dinastia marwànida.
Nou!!: Hamdànides і Badh · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Hamdànides і Bagdad · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Hamdànides і Buwàyhides · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Hamdànides і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Hamdànides і Califat Fatimita · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Hamdànides і Cilícia · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Hamdànides і Damasc · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: Hamdànides і Dinastia · Veure més »
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Nou!!: Hamdànides і Diyar Múdar · Veure més »
Diyar Rabia
Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.
Nou!!: Hamdànides і Diyar Rabia · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Hamdànides і Egipte · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Hamdànides і El Caire · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Hamdànides і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Nou!!: Hamdànides і Febrer · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Hamdànides і Homs · Veure més »
Hussayn ibn Hamdan
Al-Hussayn ibn Hamdan ibn Hamdun ibn al-Hàrith al-Adawí at-Taghlibí, més conegut senzillament com a al-Hussayn ibn Hamdan fou el primer cap dels hamdànides després emirs de Mosul i Alep.
Nou!!: Hamdànides і Hussayn ibn Hamdan · Veure més »
Ibn Muqla
Abu-Ali Muhàmmad ibn Alí ibn Muqla, més conegut com a Ibn Muqla (Bagdad 885/886 - 940) va ser visir i un dels cal·lígrafs de l'escriptura àrab més importants del període abbàssida, a qui s'atribueix la invenció de l'escriptura thúluth.
Nou!!: Hamdànides і Ibn Muqla · Veure més »
Ikhxid
Ikhxid fou un títol que van portar alguns sobirans iranians de Sogdiana i Ferganà abans de l'islam i fins que aquest va penetrar a la zona.
Nou!!: Hamdànides і Ikhxid · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Hamdànides і Kharigisme · Veure més »
Lulu (emir)
Abu-Muhàmmad Lulu, conegut com Lulu al-Kabir (‘Lulu el Gran’), i també conegut per les nisbes al-Jarrahí as-Sayfí (pel fet d'haver servit els jarràhides i Sayf-ad-Dawla, respectivament) fou emir usurpador d'Alep del 1004 al 1008 i regent del 1002 al 1004.
Nou!!: Hamdànides і Lulu (emir) · Veure més »
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Nou!!: Hamdànides і Mardin · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Hamdànides і Mossul · Veure més »
Muïzz al-Dawla
Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.
Nou!!: Hamdànides і Muïzz al-Dawla · Veure més »
Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir
Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir fou emir d'Alep del 1008 al 1015.
Nou!!: Hamdànides і Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir · Veure més »
Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Nàssir-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Nàssir-ad-Dawla, fou emir hamdànida de Mossul.
Nou!!: Hamdànides і Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan
Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan —— fou un emir i visir fatimita que va arribar a exercir el poder a Egipte.
Nou!!: Hamdànides і Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan · Veure més »
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Hamdànides і Octubre · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Hamdànides і Palestina · Veure més »
Qinnasrin
Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.
Nou!!: Hamdànides і Qinnasrin · Veure més »
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Nou!!: Hamdànides і Ramla · Veure més »
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Nou!!: Hamdànides і Regió de Síria · Veure més »
Saïd-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-FadàIl Saïd-ad-Dawla, més conegut com Saïd-ad-Dawla, fou el tercer i darrer emir hamdànida d'Alep del 991 al 1002.
Nou!!: Hamdànides і Saïd-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Sad-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla, fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991).
Nou!!: Hamdànides і Sad-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Hamdànides і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Taghlibites
El taghlibites, a vegades Banu Taghlib, foren una tribu àrab del Diyar Mudar i Diyar Rabia.
Nou!!: Hamdànides і Taghlibites · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Hamdànides і Tigris · Veure més »
Uqayl
Els uqayl o Banu Uqayl fou una tribu àrab de la confederació dels Àmir ibn Sàssaa; va subsistir al llarg dels segles i modernament apareix un grup de camellers, caravaners i mercaders amb el nom d'Agel suposats descendents dels Uqayl.
Nou!!: Hamdànides і Uqayl · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: Hamdànides і Uqàylides · Veure més »
1001
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 1001 · Veure més »
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Nou!!: Hamdànides і 1002 · Veure més »
1004
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 1004 · Veure més »
1008
El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Hamdànides і 1008 · Veure més »
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Hamdànides і 1010 · Veure més »
1015
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 1015 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 1065 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Hamdànides і 1067 · Veure més »
868
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 868 · Veure més »
880
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 880 · Veure més »
885
El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Hamdànides і 885 · Veure més »
895
El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Hamdànides і 895 · Veure més »
905
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 905 · Veure més »
915
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 915 · Veure més »
916
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 916 · Veure més »
918
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 918 · Veure més »
929
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 929 · Veure més »
930
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 930 · Veure més »
936
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 936 · Veure més »
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Hamdànides і 944 · Veure més »
946
El 946 (CMXLVI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Hamdànides і 946 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 947 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 962 · Veure més »
963
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 963 · Veure més »
965
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 965 · Veure més »
967
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 967 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Hamdànides і 969 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 973 · Veure més »
974
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 974 · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Hamdànides і 977 · Veure més »
978
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 978 · Veure més »
982
El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Hamdànides і 982 · Veure més »
986
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 986 · Veure més »
989
El 989 (CMLXXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Hamdànides і 989 · Veure més »
990
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 990 · Veure més »
991
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 991 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 992 · Veure més »
993
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 993 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Hamdànides і 997 · Veure més »
