Similituds entre Halhul і Palestina
Halhul і Palestina tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Acords d'armistici araboisraelians de 1949, Acords d'Oslo, Autoritat Nacional Palestina, Canaan, Cisjordània, Edom, Fatah, Gad, Gran Revolta àrab de 1936-1939 al mandat de Palestina, Guerra arabo-israeliana de 1948, Guerra dels Sis Dies, Hebron, Iàssir Arafat, Imperi Otomà, Imperi Selèucida, Israel, Jerusalem, Jordània, Nabucodonosor II, Palestina, Regne de Jerusalem, Saladí, Territoris Palestins, Tribus d'Israel.
Acords d'armistici araboisraelians de 1949
Els acords d'armistici àraboisraelians de 1949 són un conjunt d'acords signat el 1949 entre Israel i els seus veïns Egipte, el Líban, Jordània, i Síria.
Acords d'armistici araboisraelians de 1949 і Halhul · Acords d'armistici araboisraelians de 1949 і Palestina ·
Acords d'Oslo
Isaac Rabin, Bill Clinton i Iàsser Arafat durant la signatura dels Acords de Oslo, 13 de setembre de 1993. Video dels acords d'Oslo de l'Agència de Notícies Israelianes Els Acords d'Oslo són el resultat d'un procés de negociacions secretes (en paral·lel amb altres de públiques que seguiren a la Conferència de Madrid de 1991) entre negociadors israelians i palestins a Oslo, Noruega, per posar els fonaments d'una resolució del conflicte israelià-palestí.
Acords d'Oslo і Halhul · Acords d'Oslo і Palestina ·
Autoritat Nacional Palestina
Bandera de l'Autoritat Nacional Palestina Mapa dels territoris palestins. L'Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza o simplement Autoritat Nacional Palestina és una organització administrativa interina que governa nominalment una secció de la Cisjordània i la Franja de Gaza.
Autoritat Nacional Palestina і Halhul · Autoritat Nacional Palestina і Palestina ·
Canaan
Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.
Canaan і Halhul · Canaan і Palestina ·
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
Cisjordània і Halhul · Cisjordània і Palestina ·
Edom
Edom o Idumea fou una regió de Judea, situada al sud d'Hebron i fins a la mar Morta a l'est.
Edom і Halhul · Edom і Palestina ·
Fatah
Al-Fatah, abans Moviment d'Alliberament Nacional Palestí, és un partit polític socialdemòcrata nacionalista palestí i la major facció de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OLP), confederada i multipartidista, i el segon partit més important del Consell Legislatiu Palestí (CLP).
Fatah і Halhul · Fatah і Palestina ·
Gad
Segons el Gènesi, Gad (en hebreu גד בן-יַעֲקֹב Gad ben Yahăqōb) és el setè fill de Jacob, el primer amb la seva esclava Zilpà.
Gad і Halhul · Gad і Palestina ·
Gran Revolta àrab de 1936-1939 al mandat de Palestina
La Gran Revolta àrab designa la rebel·lió dels àrabs palestins per a la creació d'un Estat independent al Mandat Britànic de Palestina.
Gran Revolta àrab de 1936-1939 al mandat de Palestina і Halhul · Gran Revolta àrab de 1936-1939 al mandat de Palestina і Palestina ·
Guerra arabo-israeliana de 1948
La guerra arabo-israeliana de 1948, coneguda pels israelians com la Guerra de la Independència (en hebreu מלחמת העצמאות, Milhemet ha-Atsmaüt) o Guerra de l'alliberament (מלחמת השחרור, Milhemet ha-Xihrur) i pels àrabs com la Catastròfe (en àrab النكبة, al-Nakba), va ser la primera d'una sèrie de guerres entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs en el període de la declaració d'independència d'Israel i, per tant, de formació de l'estat israelià, en el marc del llarg conflicte araboisraelià.
Guerra arabo-israeliana de 1948 і Halhul · Guerra arabo-israeliana de 1948 і Palestina ·
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Guerra dels Sis Dies і Halhul · Guerra dels Sis Dies і Palestina ·
Hebron
Hebron és una ciutat de Palestina, a Cisjordània, a la vall d'Eixkol.
Halhul і Hebron · Hebron і Palestina ·
Iàssir Arafat
Iàssir Arafat o Yasser Arafat, és el nom amb què es coneixia Mohammed Abdel Rahman Abdel Raouf al-Qudwa al-Husseini, conegut també com a Abu-Ammar, que va néixer el 4 o el 24 d'agost de 1929 i va morir l'11 de novembre de 2004.
Halhul і Iàssir Arafat · Iàssir Arafat і Palestina ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Halhul і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Palestina ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Halhul і Imperi Selèucida · Imperi Selèucida і Palestina ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Halhul і Israel · Israel і Palestina ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Halhul і Jerusalem · Jerusalem і Palestina ·
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Halhul і Jordània · Jordània і Palestina ·
Nabucodonosor II
Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.
Halhul і Nabucodonosor II · Nabucodonosor II і Palestina ·
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Halhul і Palestina · Palestina і Palestina ·
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Halhul і Regne de Jerusalem · Palestina і Regne de Jerusalem ·
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Halhul і Saladí · Palestina і Saladí ·
Territoris Palestins
Situació de Palestina Franja de Gaza Cisjordània Els territoris palestins, també anomenats per metonímia Palestina, són una entitat preestatal situada a l'Orient Mitjà, entre la mar Mediterrània i el riu Jordà.
Halhul і Territoris Palestins · Palestina і Territoris Palestins ·
Tribus d'Israel
Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Halhul і Palestina
- Què tenen en comú Halhul і Palestina
- Semblances entre Halhul і Palestina
Comparació entre Halhul і Palestina
Halhul té 90 relacions, mentre que Palestina té 300. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 6.15% = 24 / (90 + 300).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Halhul і Palestina. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: