Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Taula de continguts

374 les relacions: Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Abril, Ademar de Narbona, Aimeruda, Al-Hàkam I, Alí ibn al-Athir, Aleran de Troyes, Alfons el Cast, Alfons II d'Astúries, Alfons VII de Lleó, Algesires, Almansor, Almodis, Almodis de Barcelona, Annales Bertiniani, Aquitània, Ardó, Arles, Arnulf de Caríntia, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbe, As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, Astrònom, Ath-Thaghr al-Alà, Attigny (Ardenes), Austràsia, Ava de Cerdanya, Ènnec Aritza, Àkhila II, Bahlul ibn Marzuq, Baix Imperi, Balaguer, Balànsiya, Banu Qassi, Banyoles, Barcelona, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Batalla de Guadalete, Batalla de l'Orbieu, Batalla de la Garona, Batalla de Pancorbo, Batalla de Poitiers (732), Batalla de Tolosa (721), Baviera, Berà I, ... Ampliar l'índex (324 més) » « Shrink índex

Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith

Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith fou un general de l'emirat de Qúrtuba a les ordres de l'emir Hixam I. El 794 dues columnes assolaren el Regne d'Astúries: la comandada per Abd-al-Karim atacava de nou Àlaba sense problemes, mentre que el seu germà Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, que atacava el centre del regne, seria derrotat i mort a la batalla de Lutos.

Veure Gòtia і Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith

Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith

Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith fou un general de l'emirat de Qúrtuba a les ordres de l'emir Hixam I. El 792 va comandar un exèrcit que va atacar Àlaba.

Veure Gòtia і Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià (mort el 823), fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.

Veure Gòtia і Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Veure Gòtia і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí (? - prop de Poitiers, 732) fou valí de l'Àndalus (721 i 730-732).

Veure Gòtia і Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.

Veure Gòtia і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Abril

Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Veure Gòtia і Abril

Ademar de Narbona

Ademar era un noble franc, comte de Narbona ja l'any 800, probablement nomenat poc abans per Guillem I el Sant de Tolosa.

Veure Gòtia і Ademar de Narbona

Aimeruda

Aimeruda o Eimeruda va ser una noble de la casa comtal d'Alvèrnia, casada en segones núpcies amb el comte Borrell II.

Veure Gòtia і Aimeruda

Al-Hàkam I

miniatura Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).

Veure Gòtia і Al-Hàkam I

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Veure Gòtia і Alí ibn al-Athir

Aleran de Troyes

Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.

Veure Gòtia і Aleran de Troyes

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.

Veure Gòtia і Alfons el Cast

Alfons II d'Astúries

Alfons II d'Astúries el Cast (Oviedo, v 760 - 842), rei d'Astúries (791-842).

Veure Gòtia і Alfons II d'Astúries

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).

Veure Gòtia і Alfons VII de Lleó

Algesires

Algesires (en castellà i oficialment Algeciras) és una ciutat de la província de Cadis, a Andalusia.

Veure Gòtia і Algesires

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.

Veure Gòtia і Almansor

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Veure Gòtia і Almodis

Almodis de Barcelona

Almodis de Barcelona, coneguda també com a Almodis de Bas, (1126 - 1164) fou infanta de Barcelona, vescomtessa consort de Bas.

Veure Gòtia і Almodis de Barcelona

Annales Bertiniani

Els Annales Bertiniani o Annals de Sant Bertí són una crònica franca del regne franc Occidental, trobada a l'abadia de Sant Bertí (francès Saint-Bertin abans Saint Bertin, a la moderna Bèlgica), d'on pren el seu nom.

Veure Gòtia і Annales Bertiniani

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Veure Gòtia і Aquitània

Ardó

Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.

Veure Gòtia і Ardó

Arles

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Veure Gòtia і Arles

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.

Veure Gòtia і Arnulf de Caríntia

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Veure Gòtia і Arquebisbat de Narbona

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Veure Gòtia і Arquebisbe

As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní

As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní (m. Tolosa de Llenguadoc, 721) fou valí de l'Àndalus (719-721).

Veure Gòtia і As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Veure Gòtia і Astrònom

Ath-Thaghr al-Alà

Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Veure Gòtia і Ath-Thaghr al-Alà

Attigny (Ardenes)

Attigny és un municipi francès situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.

Veure Gòtia і Attigny (Ardenes)

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Veure Gòtia і Austràsia

Ava de Cerdanya

Pont de Besalú a la vila d'on era comtessa, Ava Ava de Cerdanya (- 962) fou comtessa de Cerdanya i de Besalú pel seu matrimoni amb Miró II de Cerdanya i Besalú, amb qui tingué quatre fills, tots ells comtes, i quatre filles.

Veure Gòtia і Ava de Cerdanya

Ènnec Aritza

Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.

Veure Gòtia і Ènnec Aritza

Àkhila II

Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.

Veure Gòtia і Àkhila II

Bahlul ibn Marzuq

Bahlul ibn Marzuq (La Puebla de Castro, Osca, ?-el Pallars, vers 802) fou valí de Waixqa (Osca).

Veure Gòtia і Bahlul ibn Marzuq

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Veure Gòtia і Baix Imperi

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Veure Gòtia і Balaguer

Balànsiya

Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.

Veure Gòtia і Balànsiya

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p.

Veure Gòtia і Banu Qassi

Banyoles

Banyoles és un municipi de Catalunya i la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.

Veure Gòtia і Banyoles

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Gòtia і Barcelona

Batalla de Fontenoy-en-Puisaye

A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.

Veure Gòtia і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye

Batalla de Guadalete

La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.

Veure Gòtia і Batalla de Guadalete

Batalla de l'Orbieu

La batalla de l'Orbieu (batalla de l'Orbiu o de l'Orbion) fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a Septimània el 793 tradicionalment a la vora de l'Orbieu prop de l'abadia de la Grassa, però probablement en realitat al lloc de Viladanha (aleshores Vallis Aquitanica) en la ruta ordinària entre Narbona i Carcassona al punt on passa l'Orbieu, ja que el camí per l'abadia de la Grassa era més llarg i més difícil i tallat per moltes muntanyes.

Veure Gòtia і Batalla de l'Orbieu

Batalla de la Garona

La batalla del riu Garona es va lliurar al 732 entre un exèrcit omeia dirigit per Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, governador d'Al-Andalus, i les forces dels francs encapçalades per Odó el Gran, duc d'Aquitània.

Veure Gòtia і Batalla de la Garona

Batalla de Pancorbo

La batalla de Pancorbo es va lliurar el 816 quan l'exèrcit àrab enviat al nord per l'emir al-Hàkam I i dirigit per Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid ibn Mugit va intentar creuar el pas de Pancorbo.

Veure Gòtia і Batalla de Pancorbo

Batalla de Poitiers (732)

La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.

Veure Gòtia і Batalla de Poitiers (732)

Batalla de Tolosa (721)

La batalla de Tolosa de 721 va ser una victòria de l'exèrcit franc comandat pel duc Eudes I d'Aquitània, sobre l'exèrcit musulmà del Califat Omeia.

Veure Gòtia і Batalla de Tolosa (721)

Baviera

LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.

Veure Gòtia і Baviera

Berà I

Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

Veure Gòtia і Berà I

Berenguer de Tolosa

Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).

Veure Gòtia і Berenguer de Tolosa

Berenguer Ramon I

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).

Veure Gòtia і Berenguer Ramon I

Berenguer Ramon I de Provença

Berenguer Ramon I de Provença (1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144) fou infant de Barcelona i comte de Provença (1131-1144).

Veure Gòtia і Berenguer Ramon I de Provença

Berenguer Ramon II

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

Veure Gòtia і Berenguer Ramon II

Berenguera de Barcelona

Berenguera de Barcelona (Barcelona, 1108 - Palència, 1149) fou infanta de Barcelona, reina consort de Lleó (1126-1149) i emperadriu consort de Castella i LLeó (1135-1157) pel seu matrimoni amb Alfons VII de Lleó.

Veure Gòtia і Berenguera de Barcelona

Bernat Amat de Claramunt

Bernat Amat de Cardona abans Bernat Amat de Claramunt (1086- 27 d'abril de 1151).

Veure Gòtia і Bernat Amat de Claramunt

Bernat de Gòtia

Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).

Veure Gòtia і Bernat de Gòtia

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Veure Gòtia і Bernat de Septimània

Bernat I de Ribagorça

Bernat I de Ribagorça (? - ca. 955) fou comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.

Veure Gòtia і Bernat I de Ribagorça

Bernat III de Besalú

Bernat III de Besalú (?,~1065 - ?, 1111) fou el darrer comte de Besalú i Ripoll (1097-1111).

Veure Gòtia і Bernat III de Besalú

Bernat Plantapilosa

Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.

Veure Gòtia і Bernat Plantapilosa

Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.

Veure Gòtia і Besalú

Besora

El municipi de Navès i les seves 9 entitats de població. Besora és una de les nou entitats de població del municipi de Navès (Solsonès).

Veure Gòtia і Besora

Bjǫrn Járnsíða

Él túmul de Björn Costat de Ferro (''Björn Järnsidas hög'') a l'illa de Munsö, en el llac Mälaren, Suècia. El túmul és coronat per una pedra amb la Inscripció Rúnica d'Uppland 13. Björn Costat de Ferro o Björn Costelles de Ferro (nòrdic antic: Bjǫrn Járnsíða, islandès: Björn Járnsíða, suec: Björn Järnsida, danès: Bjørn Jernside; llatí medieval: Bier Costae ferreae) fou un rei llegendari de Suècia que hauria viscut en algun moment del segle IX.

Veure Gòtia і Bjǫrn Járnsíða

Blanca de Narbona

Blanca de Narbona fou comtessa consort de Barcelona (1051-1052).

Veure Gòtia і Blanca de Narbona

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Veure Gòtia і Borgonya

Borrell I d'Urgell-Cerdanya

Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).

Veure Gòtia і Borrell I d'Urgell-Cerdanya

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Veure Gòtia і Borrell II

Bosó

Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.

Veure Gòtia і Bosó

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Veure Gòtia і Bosó de Provença

Bretanya

La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Veure Gòtia і Bretanya

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Veure Gòtia і Califat de Còrdova

Camarga

La Camarga (en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca, en francès: Camargue) és un espai terrestre de 145.300 ha al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani.

Veure Gòtia і Camarga

Cardona

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Veure Gòtia і Cardona

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Gòtia і Carlemany

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Veure Gòtia і Carles el Calb

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Veure Gòtia і Carles el Gras

Carles III de França

Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.

Veure Gòtia і Carles III de França

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Veure Gòtia і Carles Martell

Carloman de Baviera

Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Veure Gòtia і Carloman de Baviera

Carloman II

Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.

Veure Gòtia і Carloman II

Carn

Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.

Veure Gòtia і Carn

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Veure Gòtia і Casal de Barcelona

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Gòtia і Catolicisme

Cèntul II de Bigorra

Cèntul II († 1129) fou comte de Bigorra de 1113 a 1129, fill de Cèntul V, vescomte de Bearn i de Beatriu I comntessa de Bigorra.

Veure Gòtia і Cèntul II de Bigorra

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Veure Gòtia і Còrdova

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Veure Gòtia і Cerdanya

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Veure Gòtia і Cereal

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Veure Gòtia і Cesaraugusta

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Veure Gòtia і Ciutat

Ciutat d'Autun

Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Veure Gòtia і Ciutat d'Autun

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Veure Gòtia і Clergat

Combat de Llívia

En l'inici del seu govern de l'Àndalus el 730, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí fou impugnat per Uthman ibn Naissa, el valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa, i sabent de l'opressió que patien els amazics al nord d'Àfrica, va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.

Veure Gòtia і Combat de Llívia

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Gòtia і Comtat d'Empúries

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Gòtia і Comtat d'Osona

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Veure Gòtia і Comtat d'Urgell

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Gòtia і Comtat de Barcelona

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Gòtia і Comtat de Berga

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Gòtia і Comtat de Besalú

Comtat de Besiers

El comtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Veure Gòtia і Comtat de Besiers

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Gòtia і Comtat de Cerdanya

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Gòtia і Comtat de Conflent

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Veure Gòtia і Comtat de Girona

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Veure Gòtia і Comtat de Manresa

Comtat de Melguer

El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.

Veure Gòtia і Comtat de Melguer

Comtat de Nimes

El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.

Veure Gòtia і Comtat de Nimes

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Gòtia і Comtat de Pallars

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Gòtia і Comtat de Ribagorça

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Veure Gòtia і Comtat de Tolosa

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Gòtia і Comtat del Rosselló

Comte

Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Veure Gòtia і Comte

Concili de Troyes

Al Concili de Troyes, reunit pel Papa Joan VIII, l'any 878, hi fou coronat el monarca franc Lluís el Tartamut.

Veure Gòtia і Concili de Troyes

Conquesta de Barxiluna

La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.

Veure Gòtia і Conquesta de Barxiluna

Conquesta de Girona

La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.

Veure Gòtia і Conquesta de Girona

Conrad I d'Alemanya

Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).

Veure Gòtia і Conrad I d'Alemanya

Corberes

Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.

Veure Gòtia і Corberes

Correà

Correà és una entitat de població de poblament dispers i una parròquia que s'estén pels municipis de Montmajor i l'Espunyola (Berguedà), per bé que, administrativament és considerat com un poble (33 habitants el 2005) que forma part dels municipis de Montmajor i de l'Espunyola.

Veure Gòtia і Correà

Cos d'exèrcit

Un Cos d'exèrcit és una unitat militar integrada per 2, 3, 4 o àdhuc 5 divisions, que actuen més o menys juntes i sota el comandament únic d'un General de divisió o pels països a tinent general, tot i que segons l'exèrcit es pot tractat d'un Tinent General, d'un General, o d'un Mariscal de Camp.

Veure Gòtia і Cos d'exèrcit

Cronicó de Moissac

El Cronicó de Moissac (en llatí Chronicon Moissiancense), també anomenat Cronicó d'Aniana, és un cronicó que comprèn el període 670-821 i fou redactat per un monjo del monestir d'Aniana a finals del.

Veure Gòtia і Cronicó de Moissac

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Veure Gòtia і Diòcesi

Dieta de Tolosa (798)

La Dieta de Tolosa del 798 fou la segona dieta o assemblea general del regne d'Aquitània celebrada a Tolosa el 798 quan Lluís el Pietós tornà del Regne de Germània segurament després de passar per la frontera oriental amb l'emirat de Còrdova.

Veure Gòtia і Dieta de Tolosa (798)

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Veure Gòtia і Dinastia carolíngia

Dolça de Barcelona

Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.

Veure Gòtia і Dolça de Barcelona

Dolça de Provença

Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).

Veure Gòtia і Dolça de Provença

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Veure Gòtia і Ducat de Borgonya

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Veure Gòtia і Ebre

Elisabet de Nimes

Elisabet de Nimes (? - 29 de juny de 1050), comtessa consort de Barcelona (1039-1050).

Veure Gòtia і Elisabet de Nimes

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.

Veure Gòtia і Elna

Emirat de Qúrtuba

L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.

Veure Gòtia і Emirat de Qúrtuba

Emma de Barcelona

Emma de Barcelona (880 - Sant Joan de les Abadesses, 942) va ser la primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Veure Gòtia і Emma de Barcelona

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Veure Gòtia і Empúries

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Veure Gòtia і Emperador

Enric de Borgonya i de Semur

Enric de Borgonya (1035 - v 1074), infant de Borgonya.

Veure Gòtia і Enric de Borgonya i de Semur

Ermengol I d'Osona

Ermengol I d'Osona (ca. 925 - Baltarga, 21 d'agost de 943) fou infant de Barcelona i comte d'Osona (939-943).

Veure Gòtia і Ermengol I d'Osona

Ermengol I d'Urgell

Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.

Veure Gòtia і Ermengol I d'Urgell

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.

Veure Gòtia і Ermessenda de Carcassona

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Veure Gòtia і Estat sobirà

Estefania Ramon

Estefania Ramon o Estefania de Barcelona (995-1077), filla dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona.

Veure Gòtia і Estefania Ramon

Estret de Gibraltar

Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.

Veure Gòtia і Estret de Gibraltar

Eudes I d'Aquitània

Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.

Veure Gòtia і Eudes I d'Aquitània

Farell Editors

Farell Editors és una editorial amb seu a Sant Vicenç de Castellet (Bages) creada el 1998.

Veure Gòtia і Farell Editors

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Veure Gòtia і Feudalisme

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Veure Gòtia і França Occidental

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Veure Gòtia і França Oriental

Franc

El franc és el nom de diverses unitats monetàries.

Veure Gòtia і Franc

Francònia

Francònia és una regió geogràfica i històrica del centre d'Alemanya, per bé que no existeix oficialment ni de manera unificada.

Veure Gòtia і Francònia

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Veure Gòtia і Francs

Friül

El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.

Veure Gòtia і Friül

Gargallà

Gargallà és un poble que pertany al municipi de Montmajor, a la comarca del Berguedà.

Veure Gòtia і Gargallà

Gàl·lia Aquitània

Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.

Veure Gòtia і Gàl·lia Aquitània

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Gòtia і Gàl·lia Narbonesa

Geribert de Barcelona

Geribert de Barcelona (- ~1020) fou vescomte de Barcelona, fill segon del vescomte Guitard i Gerberga.

Veure Gòtia і Geribert de Barcelona

Gersenda de Tolosa

Gersenda (o Garsenda) de Tolosa (898-911), probablement filla d'Eudes de Tolosa, l'any 898 es casà amb Guifré II Borrell de Barcelona, del qual no tingué descendència masculina o els fills van morir de manera prematura, motiu pel qual els comtats, en morir Guifré II, van passar a Sunyer I.

Veure Gòtia і Gersenda de Tolosa

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Veure Gòtia і Gibraltar

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure Gòtia і Girona

Guifré de Rià

Guifré Rià o Guifré d'Arrià és un personatge d'autenticitat dubtosa i seria el pare de Guifré el Pelós, mentre que la seva mare seria Almira.

Veure Gòtia і Guifré de Rià

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Veure Gòtia і Guifré el Pilós

Guifré I de Girona

Guifré I de Girona (?,, ?) fou comte de Girona i Besalú (848- anterior a 853).

Veure Gòtia і Guifré I de Girona

Guifré II de Barcelona

Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.

Veure Gòtia і Guifré II de Barcelona

Guillem de Septimània

Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).

Veure Gòtia і Guillem de Septimània

Guillem I d'Osona

Guillem I d'Osona (1028 - 1057) fou comte d'Osona (1035-1054).

Veure Gòtia і Guillem I d'Osona

Guillem I de Cerdanya

Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.

Veure Gòtia і Guillem I de Cerdanya

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Veure Gòtia і Guillem I de Tolosa

Guillem Ramon II de Castellvell

Guillem Ramon II de Castellvell o Guillem IV de Castellvell.

Veure Gòtia і Guillem Ramon II de Castellvell

Guinidilda d'Empúries

Guinidilda d'Empúries també coneguda com a Guinedilda, Guinedell, Guidenella o GunildaSoldevila, Ferran: Prosper de Bofarull y Mascaré: (? - Cabanes, 900) casada amb Guifré el Pilós, comte de Barcelona, l'any 877.

Veure Gòtia і Guinidilda d'Empúries

Guisla de Lluçà

Guisla de Lluçà, anomenada també Guilla o Wisla (ca. 1012 - d. 1079) fou comtessa consort de Barcelona (1027-1035) i comtessa d'Osona (1035-1054).

Veure Gòtia і Guisla de Lluçà

Harun

Harun al-Barxaluní —— va ser l'últim valí musulmà de Barcelona, del 800 al 801.

Veure Gòtia і Harun

Heretabilitat

Lheretabilitat (H²) és un estadístic descriptiu utilitzat en estudis genètics per conèixer la proporció de variància fenotípica d'una població que és deguda a la variació genètica d'aquesta.

Veure Gòtia і Heretabilitat

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Veure Gòtia і Hispània

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Veure Gòtia і Hispània Tarraconense

Hixam I

Hixam I o Hixam ibn Abd-ar-Rahman (Qúrtuba, 26 d'abril de 757-16 d'abril de 796) fou el segon emir omeia de Còrdova (788-796).

Veure Gòtia і Hixam I

Honor

L'honor (del llatí honor o honos) és una qualitat personal que reporta l'estimació i el respecte de la comunitat per les pròpies virtuts i la conducta.

Veure Gòtia і Honor

Honor (propietat)

Un Honor és un Usatge del règim consuetudinari català que determina la propietat d'un immoble o d'una finca, ja sigui rústica o urbana.

Veure Gòtia і Honor (propietat)

Hug I de Carcí

Hug I de Carcí (910 –961) fou comte de l'alt Carcí, també conegut com a vescomte de Comborn.

Veure Gòtia і Hug I de Carcí

Hug I de França

Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.

Veure Gòtia і Hug I de França

Hug l'Abat

Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).

Veure Gòtia і Hug l'Abat

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i.

Veure Gòtia і Humanisme

Humfrid

Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).

Veure Gòtia і Humfrid

Iemen

El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.

Veure Gòtia і Iemen

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Veure Gòtia і Imperi Carolingi

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Gòtia і Imperi Romà

Ingobert

Ingobert era un enviat personal de Carlemany encarregat d'ajudar al seu fill Lluís el Pietós a conquerir Turtuixa.

Veure Gòtia і Ingobert

Isembard de Borgonya

Isembard de Borgonya fou comte d'Autun, de Chalon sur Saône, de Mâcon i de Dijon (853-858); així mateix fou nomenat marquès de Gòtia (849 o 850-852) comte de Barcelona, Empúries i Rosselló.

Veure Gòtia і Isembard de Borgonya

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure Gòtia і Islam

Ismaïl ibn Mussa

Ismaïl ibn Mussa (?-889) fou un important senyor musulmà de Lleida al, de la dinastia dels Banu Qassi, fill de Mussa II el Gran i la segona esposa Maymuna.

Veure Gòtia і Ismaïl ibn Mussa

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Gòtia і Itàlia

Josep Calmette

Josep Calmette (Perpinyà, 1 de setembre del 1873 - Tolosa, 1952) fou un historiador català sobre la Catalunya del Nord.

Veure Gòtia і Josep Calmette

Josep Maria Salrach i Marès

Josep Maria Salrach Marès (Llinars del Vallès, 1945) és catedràtic d'Història medieval a la Universitat Pompeu Fabra des del 1993.

Veure Gòtia і Josep Maria Salrach i Marès

Letgarda de Tolosa

Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945-978) fou filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.

Veure Gòtia і Letgarda de Tolosa

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Gòtia і Llatí

Llegenda de Guifré el Pilós

La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.

Veure Gòtia і Llegenda de Guifré el Pilós

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Veure Gòtia і Lleida

Llinatge

Llinatge és el vincle existent entre parents per consanguinitat, afinitat o adopció.

Veure Gòtia і Llinatge

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Veure Gòtia і Llista de comtes d'Urgell

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Veure Gòtia і Llista de comtes de Cerdanya

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Veure Gòtia і Llista de reis de França

Llista de valís de l'Àndalus

Llista dels valís de l'Àndalus, dependents del Califat omeia de Damasc, des de la conquesta del regne visigòtic de Toledo per Tàriq ibn Ziyad i Mussa ibn Nussayr fins a l'assumpció del poder per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, primer emir independent omeia.

Veure Gòtia і Llista de valís de l'Àndalus

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Veure Gòtia і Llobregat

Llop I de Pallars

Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).

Veure Gòtia і Llop I de Pallars

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Veure Gòtia і Lluís el Germànic

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Veure Gòtia і Lluís el Pietós

Lluís el Tartamut

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.

Veure Gòtia і Lluís el Tartamut

Lluís III el Cec

Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).

Veure Gòtia і Lluís III el Cec

Lluís IV d'Alemanya

Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".

Veure Gòtia і Lluís IV d'Alemanya

Lluís IV de França

Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.

Veure Gòtia і Lluís IV de França

Lluís V de França

Lluís V (c. 967 - 21 de maig de 987), anomenat l'Indolent (en francès, Louis le Fainéant), fou rei de França durant uns mesos de l'any 987 abans de la seva prematura mort.

Veure Gòtia і Lluís V de França

Lorena

La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Veure Gòtia і Lorena

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Veure Gòtia і Lotari I

Lotari I de França

Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.

Veure Gòtia і Lotari I de França

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Veure Gòtia і Lusitània

Mafalda de Portugal i de Savoia

Mafalda de Portugal (Coïmbra, Regne de Portugal, 1149 - 1160) fou infanta de Portugal.

Veure Gòtia і Mafalda de Portugal i de Savoia

Mafalda de Pulla-Calàbria

Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).

Veure Gòtia і Mafalda de Pulla-Calàbria

Maig

El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Veure Gòtia і Maig

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Veure Gòtia і Manresa

Maquinària de setge

Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.

Veure Gòtia і Maquinària de setge

María Rodriguez

María Rodriguez (1080 - 1105) fou comtessa consort de Barcelona (1098-1105) pel seu matrimoni amb Ramon Berenguer III.

Veure Gòtia і María Rodriguez

Marca (territori)

Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.

Veure Gòtia і Marca (territori)

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Veure Gòtia і Marca Hispànica

Marquès

Corona de '''marquès'''. Marquès o marqués és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.

Veure Gòtia і Marquès

Martí de Tours

Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Veure Gòtia і Martí de Tours

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí —— (m. 791 o 792) fou valí de Barcelona (778-792) i de Saragossa (790-791).

Veure Gòtia і Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Mauront

Mauront (Maurontus) o Mauronci (Maurontius) (vers 720- després del 739) fou un dels ducs i patricis que hi havia al regne de Borgonya sota Carles Martell, que va viure a la primera meitat del, que va organitzar una conspiració borgonyona per independitzar el regne de la nissaga del duc i majordom de palau Carles Martell i el seu home de confiança al territori, el patrici Abbó de Besançon, seguint les passes que 20 anys ans havia iniciat el patrici Antenor de Provença.

Veure Gòtia і Mauront

Mèrida

Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.

Veure Gòtia і Mèrida

Miró el Vell

Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).

Veure Gòtia і Miró el Vell

Miró I de Barcelona

Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).

Veure Gòtia і Miró I de Barcelona

Miró II de Cerdanya

Miró II de Cerdanya i I de Besalú (878- 927) fou comte de Cerdanya i de Conflent (897-927), i comte de Besalú (920-927).

Veure Gòtia і Miró II de Cerdanya

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.

Veure Gòtia і Montsó

Montserrat

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.

Veure Gòtia і Montserrat

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.

Veure Gòtia і Morella

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Veure Gòtia і Musulmà

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Veure Gòtia і Narbona

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Veure Gòtia і Nèustria

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Veure Gòtia і Normands

Octubre

L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Veure Gòtia і Octubre

Odalric

Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).

Veure Gòtia і Odalric

Odó I de França

romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).

Veure Gòtia і Odó I de França

Omeies

Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Veure Gòtia і Omeies

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Veure Gòtia і Osca

Otger Cataló

L'Otger Cataló (o Catalon), o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns.

Veure Gòtia і Otger Cataló

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Veure Gòtia і País Basc

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Veure Gòtia і Pamplona

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Veure Gòtia і Pannònia

Papa Joan VIII

Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.

Veure Gòtia і Papa Joan VIII

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Gòtia і París

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Veure Gòtia і Peronella d'Aragó

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Veure Gòtia і Pipí I el Breu

Pipí II d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.

Veure Gòtia і Pipí II d'Aquitània

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Veure Gòtia і Pirineus

Pleuritis

La pleuritis o pleuresia és la inflamació de la pleura provocant que la superfície de contacte entre una fulla pleural i l'altra es torni aspra.

Veure Gòtia і Pleuritis

Ponç II de Cervera

Ponç II de Cervera, conegut també com a Ponç II de Bas, (-1155) fou castlà del castell de Cervera, senyor dels castells de Sant Esteve i l'Espluga de Francolí, i vescomte de Bas.

Veure Gòtia і Ponç II de Cervera

Ponthion

Ponthion és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Veure Gòtia і Ponthion

Potestas

La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.

Veure Gòtia і Potestas

Raül I de França

Raül o Rodolf I de Borgonya i I de França (890 - Auxerre, 15 de gener de 936), duc de Borgonya (921-923) i rei de França (923 -936).

Veure Gòtia і Raül I de França

Radulf de Barcelona

Sepulcre de Radulf al monestir de Santa Maria de Ripoll Radulf de Barcelona o Radulf d'Urgell (~885 - 942) fou bisbe d'Urgell i fill del comte Guifré el Pilós i Guinidilda d'Empúries.

Veure Gòtia і Radulf de Barcelona

Radulf I de Besalú

Radulf I de Besalú (? - 920) fou comte de Besalú (878-920).

Veure Gòtia і Radulf I de Besalú

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Veure Gòtia і Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Veure Gòtia і Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Veure Gòtia і Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Veure Gòtia і Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV de Provença

Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).

Veure Gòtia і Ramon Berenguer IV de Provença

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Veure Gòtia і Ramon Borrell I

Ramon d'Abadal i de Vinyals

Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.

Veure Gòtia і Ramon d'Abadal i de Vinyals

Ramon II de Pallars-Ribagorça

Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.

Veure Gòtia і Ramon II de Pallars-Ribagorça

Rampó

Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).

Veure Gòtia і Rampó

Ràtzia de 845

La ràtzia de 845 fou una campanya del valiat de l'Àndalus contra la marca Hispànica.

Veure Gòtia і Ràtzia de 845

Ràtzia de 851

La ràtzia de 851 fou una campanya de l'emirat de Qurtuba contra la marca Hispànica.

Veure Gòtia і Ràtzia de 851

Ràtzies de 897 i 898

Les ràtzies de 897 i 898 foren dues campanyes de Llop Ibn Muhammad contra el comtat de Barcelona que provocaren la mort de Guifré el Pilós i el despoblament del Vallès.

Veure Gòtia і Ràtzies de 897 i 898

Regalia

Una regalia és una prerrogativa reial medieval.

Veure Gòtia і Regalia

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Veure Gòtia і Regne de Lotaríngia

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Veure Gòtia і Regne de Navarra

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Veure Gòtia і Regne de Toledo

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Veure Gòtia і Regne Franc

Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus

L'evolució de la revolta amaziga del valiat d'Ifríqiya va impulsar la revolta dels amazics de la península ibèrica.

Veure Gòtia і Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus

Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus

La revolta iemenita del Valiat d'al-Àndalus fou una revolta dels iemenites dins el Valiat de l'Àndalus durant el mandat de Yússuf al-Fihrí (746-755).

Veure Gòtia і Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus

Riquilda de Tolosa

Riquilda de Tolosa (905-955) fou infanta de Tolosa i comtessa consort de Barcelona (925-954).

Veure Gòtia і Riquilda de Tolosa

Roger de Tosny

Castell de Conches-en-Ouche (departament d'Eure, Alta Normandia); va ser construït el 1035 per '''Roger I de Tosny''' i destruït el 1591 a les guerres de religió a França Roger I de Tosny o Roger «d'Hispania»Fletcher, pàg.

Veure Gòtia і Roger de Tosny

Roger III de Foix

Roger III de Foix (? - 1148) fou comte de Foix (1124-1148).

Veure Gòtia і Roger III de Foix

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Veure Gòtia і Roine

Roncesvalls

Roncesvalls (en basc: Orreaga, oficialment bilingüe Orreaga/Roncesvalles) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.

Veure Gòtia і Roncesvalls

Sadun ar-Ruayní

Sadun ar-Ruayní —— va ésser valí de Barcelona del 792 fins al 800.

Veure Gòtia і Sadun ar-Ruayní

Salomó d'Urgell-Cerdanya

Salomó (? - c. 869) fou comte d'Urgell i Cerdanya (848 - 869).

Veure Gòtia і Salomó d'Urgell-Cerdanya

Sanç de Barcelona i d'Aragó

miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Veure Gòtia і Sanç de Barcelona i d'Aragó

Sanç I de Portugal

Sanç I de Portugal, dit el Poblador (Coïmbra, 11 de novembre de 1154 - ibíd. 26 de març de 1212) fou rei de Portugal (1185-1212).

Veure Gòtia і Sanç I de Portugal

Sança de Barcelona

Sança de Barcelona (v 1057 - 1095), comtessa consort de Cerdanya.

Veure Gòtia і Sança de Barcelona

Sança de Castella (1006-1027)

Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.

Veure Gòtia і Sança de Castella (1006-1027)

Sança de Castella i de Polònia

Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).

Veure Gòtia і Sança de Castella i de Polònia

Sant Genís de Fontanes (monestir)

El monestir de Sant Genís de Fontanes, o Sant Miquel de Sant Genís de Fontanes, és l'actual església parroquial de la localitat rossellonesa de Sant Genís de Fontanes a la Catalunya del Nord.

Veure Gòtia і Sant Genís de Fontanes (monestir)

Santa Maria d'Arles

Façana oriental de Santa Maria d'Arles L'abadia de Santa Maria d'Arles és a la vall del Tec, a la comuna d'Arles, al Vallespir (Catalunya del Nord).

Veure Gòtia і Santa Maria d'Arles

Saraqusta

Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.

Veure Gòtia і Saraqusta

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Veure Gòtia і Saxònia

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Veure Gòtia і Síria

Segre

En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.

Veure Gòtia і Segre

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Veure Gòtia і Septimània

Septimània visigòtica

La Septimània visigòtica és el període que la Septimània fou regida per reis visigots, des del 507 fins al 720.

Veure Gòtia і Septimània visigòtica

Serrateix

Sant Pere de Serrateix. Façana. Monestir de Santa Maria de Serrateix Serrateix és un poble del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), del qual és el nucli principal i seu de l'edifici de l'Ajuntament.

Veure Gòtia і Serrateix

Setembre

Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.

Veure Gòtia і Setembre

Setge d'Arbuna (737)

El Setge d'Arbuna de 737 s'esdevé després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle i l'aliança del duc Mauront amb el valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra el valiat d'Arbuna, aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, cremà Avinyó després de la seva captura i travessà el Roine, passà a Septimània que creà sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que assetà, on trobà Athima, general de les forces musulmanes responsable de la defensa de la ciutat, que al saber que s'acostaven els francs es tancà a la ciutat per dirigir la seva defensa.

Veure Gòtia і Setge d'Arbuna (737)

Setge d'Arbuna (759)

El tercer setge d'Arbuna (752-759) fou el més llarg dels setges de la ciutat d'Arbuna (Narbona) i el que va posar punt final a la dominació musulmana i el valiat d'Arbuna.

Veure Gòtia і Setge d'Arbuna (759)

Setge de Làrida (800)

El setge de Làrida del 800 va ser una campanya militar dels carolingis contra la ciutat de Lleida, que havia estat ocupada pels musulmans durant gairebé un segle.

Veure Gòtia і Setge de Làrida (800)

Setge de Làrida (884)

El 883 o 884 els musulmans es van sentir amenaçats per l'expansió de Guifré el Pilós, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels que es fixava la població.

Veure Gòtia і Setge de Làrida (884)

Setge de Narbona de 793

El setge de Narbona de 793 fou una resposta de l'emir Hixam I a la conquesta de Girona de 785.

Veure Gòtia і Setge de Narbona de 793

Setge de Saraqusta (778)

El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.

Veure Gòtia і Setge de Saraqusta (778)

Setge de Tolosa (844)

El setge de Tolosa són les operacions militars contra la ciutat de Tolosa, en mans de Pipí II d'Aquitània des del 842, fetes pel rei Carles II el Calb, Guerí de Provença i Egfrid (Acfred ?).

Veure Gòtia і Setge de Tolosa (844)

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Veure Gòtia і Sevilla

Sibil·la de Barcelona

Sibil·la de Barcelona (1035 - 1074) fou infanta de Barcelona.

Veure Gòtia і Sibil·la de Barcelona

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.

Veure Gòtia і Solsona

Solsonès

El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.

Veure Gòtia і Solsonès

Sorba

Sorba és un poble i una parròquia del municipi de Montmajor (Berguedà), al SW del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora esquerra del riu de l'aigua d'Ora.

Veure Gòtia і Sorba

Suàbia

L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.

Veure Gòtia і Suàbia

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Veure Gòtia і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred II d'Urgell

Sunifred II d'Urgell (880? - 948) fou comte d'Urgell (897 - 948).

Veure Gòtia і Sunifred II d'Urgell

Sunyer I d'Empúries-Rosselló

Sunyer I d'Empúries-Rosselló (?- 848) fou comte d'Empúries i de Rosselló (834-848), pare, probablement, dels comtes Delà i Sunyer II.

Veure Gòtia і Sunyer I d'Empúries-Rosselló

Sunyer I de Barcelona

Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Veure Gòtia і Sunyer I de Barcelona

Sunyer II d'Empúries-Rosselló

Sunyer II d'Empúries-Rosselló (?, ca. 840 - ?, 915) fou comte d'Empúries (862-915) i comte de Rosselló (896-915).

Veure Gòtia і Sunyer II d'Empúries-Rosselló

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Veure Gòtia і Tarragona

Tentellatge (Navès)

Tentellatge és una de les nou entitats de població del municipi de Navès (Solsonès).

Veure Gòtia і Tentellatge (Navès)

Thiufadi

Thiufadi era un alt càrrec militar visigot, però que no era comprès dins el grup social dels maiores o rics.

Veure Gòtia і Thiufadi

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Veure Gòtia і Toledo

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Veure Gòtia і Tolosa de Llenguadoc

Tordera

Masia Can Casellas de Tordera Prats de Tordera esquerra Teatre Clavé esquerra Campanar Església de TorderaTordera és un municipi de la comarca del Maresme, situada en la subcomarca de l'Alt Maresme, històricament reclamada pels habitants d'aquest municipi.

Veure Gòtia і Tordera

Torre del Palau (Terrassa)

La Torre del Palau és l'únic vestigi del castell palau de Terrassa, que en el moment de màxima puixança va estendre els seus dominis des del Llobregat fins al Ripoll i des de Sant Cugat del Vallès fins al pla de Bages.

Veure Gòtia і Torre del Palau (Terrassa)

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Veure Gòtia і Tortosa

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Veure Gòtia і Tractat de Verdun

Turíngia

L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.

Veure Gòtia і Turíngia

Turtuixa

Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.

Veure Gòtia і Turtuixa

Udalard I de Barcelona

Udalard I de Barcelona (? - ca.1014) fou vescomte de Barcelona (ca. 985 - ca. 1014).

Veure Gòtia і Udalard I de Barcelona

Uthman ibn Naissa

Uthman ibn Naissa fou valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa o Manusa.

Veure Gòtia і Uthman ibn Naissa

Valí

El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.

Veure Gòtia і Valí

Vallibona

Vallibona vista des de l'oest amb els Ports de Beseit al fons. Verge al mur de l'església parroquial. Vallibona Vallibona és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports.

Veure Gòtia і Vallibona

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Veure Gòtia і Vassallatge

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Veure Gòtia і Víctor Balaguer i Cirera

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Veure Gòtia і Vegueria

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Veure Gòtia і Vescomtat de Narbona

Vescomte

Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.

Veure Gòtia і Vescomte

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Veure Gòtia і Vi

Vikings

Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.

Veure Gòtia і Vikings

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Gòtia і Visigots

Vita Hludovici

La Vita Hludovici o Vita Hludovici Imperatoris (La Vida de Lluís o la Vida de l'Emperador Lluís) és una biografia anònima de Lluís el Pietós, Emperador del Sacre Imperi i Rei dels Francs entre el 814 i el 840.

Veure Gòtia і Vita Hludovici

Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar

Ximena d'Osona (1095 - ?) fou comtessa d'Osona (1107-1111), comtessa consort de Besalú (1107-1111) i comtessa consort de Foix (1124-1148).

Veure Gòtia і Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar

Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí

Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí (vers 691 - 759 o 760) fou el darrer governador o valí de l'Àndalus (747-756).

Veure Gòtia і Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Gòtia і 11 d'agost

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Gòtia і 11 de setembre

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Gòtia і 25 de juny

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Veure Gòtia і 3 d'abril

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Veure Gòtia і 6 d'octubre

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Gòtia і 7 de setembre

711

;Països Catalans.

Veure Gòtia і 711

793

Iberia i Regne Franc dels Carolingis.

Veure Gòtia і 793

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Gòtia і 8 de desembre

807

El 807 (DCCCVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Gòtia і 807

812

L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.

Veure Gòtia і 812

820

El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Veure Gòtia і 820

836

El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Veure Gòtia і 836

840

El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Veure Gòtia і 840

842

El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Veure Gòtia і 842

849

El 849 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Gòtia і 849

850

El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Gòtia і 850

858

El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Gòtia і 858

864

El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Veure Gòtia і 864

865

El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Gòtia і 865

870

El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Gòtia і 870

873

El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Gòtia і 873

877

El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Gòtia і 877

878

El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Gòtia і 878

881

El 881 (DCCCLXXXI) fou un any comú iniciat en diumenge.

Veure Gòtia і 881

882

El 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Veure Gòtia і 882

883

El 883 (DCCCLXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Gòtia і 883

884

El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Veure Gòtia і 884

885

El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Gòtia і 885

887

;Països Catalans;Món.

Veure Gòtia і 887

888

;Països catalans.

Veure Gòtia і 888

895

El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Gòtia і 895

952

El 952 (CMLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Veure Gòtia і 952

987

El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Gòtia і 987

També conegut com Ducat de Gòtia, Ghòtia, Gòthia, Marca de Gòtia, Marquès de Gòtia.

, Berenguer de Tolosa, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon I de Provença, Berenguer Ramon II, Berenguera de Barcelona, Bernat Amat de Claramunt, Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Bernat I de Ribagorça, Bernat III de Besalú, Bernat Plantapilosa, Besalú, Besora, Bjǫrn Járnsíða, Blanca de Narbona, Borgonya, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Borrell II, Bosó, Bosó de Provença, Bretanya, Califat de Còrdova, Camarga, Cardona, Carlemany, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles III de França, Carles Martell, Carloman de Baviera, Carloman II, Carn, Casal de Barcelona, Catolicisme, Cèntul II de Bigorra, Còrdova, Cerdanya, Cereal, Cesaraugusta, Ciutat, Ciutat d'Autun, Clergat, Combat de Llívia, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Besiers, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Melguer, Comtat de Nimes, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comtat de Tolosa, Comtat del Rosselló, Comte, Concili de Troyes, Conquesta de Barxiluna, Conquesta de Girona, Conrad I d'Alemanya, Corberes, Correà, Cos d'exèrcit, Cronicó de Moissac, Diòcesi, Dieta de Tolosa (798), Dinastia carolíngia, Dolça de Barcelona, Dolça de Provença, Ducat de Borgonya, Ebre, Elisabet de Nimes, Elna, Emirat de Qúrtuba, Emma de Barcelona, Empúries, Emperador, Enric de Borgonya i de Semur, Ermengol I d'Osona, Ermengol I d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Estat sobirà, Estefania Ramon, Estret de Gibraltar, Eudes I d'Aquitània, Farell Editors, Feudalisme, França Occidental, França Oriental, Franc, Francònia, Francs, Friül, Gargallà, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Narbonesa, Geribert de Barcelona, Gersenda de Tolosa, Gibraltar, Girona, Guifré de Rià, Guifré el Pilós, Guifré I de Girona, Guifré II de Barcelona, Guillem de Septimània, Guillem I d'Osona, Guillem I de Cerdanya, Guillem I de Tolosa, Guillem Ramon II de Castellvell, Guinidilda d'Empúries, Guisla de Lluçà, Harun, Heretabilitat, Hispània, Hispània Tarraconense, Hixam I, Honor, Honor (propietat), Hug I de Carcí, Hug I de França, Hug l'Abat, Humanisme, Humfrid, Iemen, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Ingobert, Isembard de Borgonya, Islam, Ismaïl ibn Mussa, Itàlia, Josep Calmette, Josep Maria Salrach i Marès, Letgarda de Tolosa, Llatí, Llegenda de Guifré el Pilós, Lleida, Llinatge, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de reis de França, Llista de valís de l'Àndalus, Llobregat, Llop I de Pallars, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís III el Cec, Lluís IV d'Alemanya, Lluís IV de França, Lluís V de França, Lorena, Lotari I, Lotari I de França, Lusitània, Mafalda de Portugal i de Savoia, Mafalda de Pulla-Calàbria, Maig, Manresa, Maquinària de setge, María Rodriguez, Marca (territori), Marca Hispànica, Marquès, Martí de Tours, Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Mauront, Mèrida, Miró el Vell, Miró I de Barcelona, Miró II de Cerdanya, Montsó, Montserrat, Morella, Musulmà, Narbona, Nèustria, Normands, Octubre, Odalric, Odó I de França, Omeies, Osca, Otger Cataló, País Basc, Pamplona, Pannònia, Papa Joan VIII, París, Peronella d'Aragó, Pipí I el Breu, Pipí II d'Aquitània, Pirineus, Pleuritis, Ponç II de Cervera, Ponthion, Potestas, Raül I de França, Radulf de Barcelona, Radulf I de Besalú, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon Borrell I, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Rampó, Ràtzia de 845, Ràtzia de 851, Ràtzies de 897 i 898, Regalia, Regne de Lotaríngia, Regne de Navarra, Regne de Toledo, Regne Franc, Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus, Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus, Riquilda de Tolosa, Roger de Tosny, Roger III de Foix, Roine, Roncesvalls, Sadun ar-Ruayní, Salomó d'Urgell-Cerdanya, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sanç I de Portugal, Sança de Barcelona, Sança de Castella (1006-1027), Sança de Castella i de Polònia, Sant Genís de Fontanes (monestir), Santa Maria d'Arles, Saraqusta, Saxònia, Síria, Segre, Septimània, Septimània visigòtica, Serrateix, Setembre, Setge d'Arbuna (737), Setge d'Arbuna (759), Setge de Làrida (800), Setge de Làrida (884), Setge de Narbona de 793, Setge de Saraqusta (778), Setge de Tolosa (844), Sevilla, Sibil·la de Barcelona, Solsona, Solsonès, Sorba, Suàbia, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunifred II d'Urgell, Sunyer I d'Empúries-Rosselló, Sunyer I de Barcelona, Sunyer II d'Empúries-Rosselló, Tarragona, Tentellatge (Navès), Thiufadi, Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Tordera, Torre del Palau (Terrassa), Tortosa, Tractat de Verdun, Turíngia, Turtuixa, Udalard I de Barcelona, Uthman ibn Naissa, Valí, Vallibona, Vassallatge, Víctor Balaguer i Cirera, Vegueria, Vescomtat de Narbona, Vescomte, Vi, Vikings, Visigots, Vita Hludovici, Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar, Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí, 11 d'agost, 11 de setembre, 25 de juny, 3 d'abril, 6 d'octubre, 7 de setembre, 711, 793, 8 de desembre, 807, 812, 820, 836, 840, 842, 849, 850, 858, 864, 865, 870, 873, 877, 878, 881, 882, 883, 884, 885, 887, 888, 895, 952, 987.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat