Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Gòtia і Marca Hispànica
Gòtia і Marca Hispànica tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Annales Bertiniani, Ath-Thaghr al-Alà, Batalla de Poitiers (732), Bretanya, Califat de Còrdova, Carlemany, Carles Martell, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comtat de Tolosa, Comte, Conquesta de Barxiluna, Conquesta de Girona, Ebre, Friül, Guifré el Pilós, Guillem I de Tolosa, Hispània, Imperi Carolingi, Josep Calmette, Llobregat, Marca (territori), Marquès, Pannònia, Pipí I el Breu, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Regne de Navarra, Regne de Toledo, Regne Franc, Roine, ..., Saxònia, Septimània, Setge d'Arbuna (737), Setge d'Arbuna (759), Setge de Saraqusta (778), Visigots. Ampliar l'índex (6 més) »
Annales Bertiniani
Els Annales Bertiniani o Annals de Sant Bertí són una crònica franca del regne franc Occidental, trobada a l'abadia de Sant Bertí (francès Saint-Bertin abans Saint Bertin, a la moderna Bèlgica), d'on pren el seu nom.
Annales Bertiniani і Gòtia · Annales Bertiniani і Marca Hispànica ·
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Ath-Thaghr al-Alà і Gòtia · Ath-Thaghr al-Alà і Marca Hispànica ·
Batalla de Poitiers (732)
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
Batalla de Poitiers (732) і Gòtia · Batalla de Poitiers (732) і Marca Hispànica ·
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Bretanya і Gòtia · Bretanya і Marca Hispànica ·
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Califat de Còrdova і Gòtia · Califat de Còrdova і Marca Hispànica ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Gòtia · Carlemany і Marca Hispànica ·
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Carles Martell і Gòtia · Carles Martell і Marca Hispànica ·
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Pallars і Gòtia · Comtat de Pallars і Marca Hispànica ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Ribagorça і Gòtia · Comtat de Ribagorça і Marca Hispànica ·
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Comtat de Tolosa і Gòtia · Comtat de Tolosa і Marca Hispànica ·
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Comte і Gòtia · Comte і Marca Hispànica ·
Conquesta de Barxiluna
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.
Conquesta de Barxiluna і Gòtia · Conquesta de Barxiluna і Marca Hispànica ·
Conquesta de Girona
La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.
Conquesta de Girona і Gòtia · Conquesta de Girona і Marca Hispànica ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Gòtia · Ebre і Marca Hispànica ·
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Friül і Gòtia · Friül і Marca Hispànica ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Gòtia і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Marca Hispànica ·
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Gòtia і Guillem I de Tolosa · Guillem I de Tolosa і Marca Hispànica ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Gòtia і Hispània · Hispània і Marca Hispànica ·
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Gòtia і Imperi Carolingi · Imperi Carolingi і Marca Hispànica ·
Josep Calmette
Josep Calmette (Perpinyà, 1 de setembre del 1873 - Tolosa, 1952) fou un historiador català sobre la Catalunya del Nord.
Gòtia і Josep Calmette · Josep Calmette і Marca Hispànica ·
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Gòtia і Llobregat · Llobregat і Marca Hispànica ·
Marca (territori)
Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.
Gòtia і Marca (territori) · Marca (territori) і Marca Hispànica ·
Marquès
Corona de '''marquès'''. Marquès o marqués és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.
Gòtia і Marquès · Marca Hispànica і Marquès ·
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Gòtia і Pannònia · Marca Hispànica і Pannònia ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Gòtia і Pipí I el Breu · Marca Hispànica і Pipí I el Breu ·
Ramon d'Abadal i de Vinyals
Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.
Gòtia і Ramon d'Abadal i de Vinyals · Marca Hispànica і Ramon d'Abadal i de Vinyals ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Gòtia і Regne de Navarra · Marca Hispànica і Regne de Navarra ·
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Gòtia і Regne de Toledo · Marca Hispànica і Regne de Toledo ·
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Gòtia і Regne Franc · Marca Hispànica і Regne Franc ·
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Gòtia і Roine · Marca Hispànica і Roine ·
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Gòtia і Saxònia · Marca Hispànica і Saxònia ·
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Gòtia і Septimània · Marca Hispànica і Septimània ·
Setge d'Arbuna (737)
El Setge d'Arbuna de 737 s'esdevé després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle i l'aliança del duc Mauront amb el valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra el valiat d'Arbuna, aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, cremà Avinyó després de la seva captura i travessà el Roine, passà a Septimània que creà sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que assetà, on trobà Athima, general de les forces musulmanes responsable de la defensa de la ciutat, que al saber que s'acostaven els francs es tancà a la ciutat per dirigir la seva defensa.
Gòtia і Setge d'Arbuna (737) · Marca Hispànica і Setge d'Arbuna (737) ·
Setge d'Arbuna (759)
El tercer setge d'Arbuna (752-759) fou el més llarg dels setges de la ciutat d'Arbuna (Narbona) i el que va posar punt final a la dominació musulmana i el valiat d'Arbuna.
Gòtia і Setge d'Arbuna (759) · Marca Hispànica і Setge d'Arbuna (759) ·
Setge de Saraqusta (778)
El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.
Gòtia і Setge de Saraqusta (778) · Marca Hispànica і Setge de Saraqusta (778) ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gòtia і Marca Hispànica
- Què tenen en comú Gòtia і Marca Hispànica
- Semblances entre Gòtia і Marca Hispànica
Comparació entre Gòtia і Marca Hispànica
Gòtia té 406 relacions, mentre que Marca Hispànica té 78. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 7.44% = 36 / (406 + 78).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gòtia і Marca Hispànica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
