Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Herbert von Karajan

Índex Herbert von Karajan

Herbert von Karajan (Salzburg, 5 d'abril de 1908 – Anif, prop de Salzburg, 16 de juliol de 1989) fou un director d'orquestra austríac.

73 les relacions: Adolf Hitler, Alemanya, Amsterdam, Anton Bruckner, Àustria, Béla Bartók, Bruno Walter, Brussel·les, Burgesia, Chemnitz, Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena, Decca, Deutsche Grammophon, Die Meistersinger von Nürnberg, Die Zauberflöte, Director d'orquestra, EMI, Erich Kleiber, Estocolm, Faust (Gounod), Festival de Salzburg, Fidelio, Frederic August I de Saxònia, Gottbegnadeten-Liste, Grècia, Imperi Otomà, Infart de miocardi, Itàlia, Johann Sebastian Bach, Kozani, Londres, Macedònia (Grècia), Milà, Nazisme, Orquestra Estatal de Berlín, Orquestra Filharmònica de Berlín, Orquestra Filharmònica de Viena, Otto Klemperer, Rússia, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Salome (Strauss), Salzburg, Segona Guerra Mundial, Simfonia núm. 7 (Bruckner), Tercer Reich, Tristan und Isolde, Ulm, Viena, Wilhelm Furtwängler, 1 de juny, ..., 16 de juliol, 1767, 1792, 1908, 1916, 1926, 1929, 1933, 1934, 1935, 1937, 1938, 1939, 1941, 1946, 1951, 1952, 1954, 1957, 1964, 1987, 1989, 5 d'abril. Ampliar l'índex (23 més) »

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.

Nou!!: Herbert von Karajan і Adolf Hitler · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Herbert von Karajan і Alemanya · Veure més »

Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).

Nou!!: Herbert von Karajan і Amsterdam · Veure més »

Anton Bruckner

fou un compositor i organista austríac que va crear la seua obra a les acaballes de l'era romàntica.

Nou!!: Herbert von Karajan і Anton Bruckner · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Herbert von Karajan і Àustria · Veure més »

Béla Bartók

(IPA: ˈbeːlɒ ˈbɒrtoːk), fou un compositor i pianista hongarès, considerat, amb Zoltán Kodály, el compositor hongarès més important del.

Nou!!: Herbert von Karajan і Béla Bartók · Veure més »

Bruno Walter

Bruno Walter (Berlín, 15 de setembre de 1876 - Beverly Hills, 17 de febrer de 1962) va ser un director d'orquestra i compositor nascut alemany i posteriorment nacionalitzat austríac.

Nou!!: Herbert von Karajan і Bruno Walter · Veure més »

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Nou!!: Herbert von Karajan і Brussel·les · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Herbert von Karajan і Burgesia · Veure més »

Chemnitz

Gravat panoràmic de Chemnitz a l'any 1750, anomenada oficialment Karl-Marx-Stadt entre el 1953 i el 1990, és una ciutat de l'estat lliure de Saxònia, Alemanya.

Nou!!: Herbert von Karajan і Chemnitz · Veure més »

Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena

El Concert de Cap d'Any de Viena (en alemany: Das Neujahrskonzert der Wiener Philharmoniker. Literalment, el concert de cap d'any de la Filharmònica de Viena) és un concert de música clàssica que se celebra cada any el matí de l'1 de gener a Viena, Àustria.

Nou!!: Herbert von Karajan і Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena · Veure més »

Decca

Exactitud dels sistemes de navegació Decca Navigator Mk 12 El sistema de navegació Decca era un sistema de navegació hiperbòlic per ràdio que permetia als vaixells i avions determinar la seva posició rebent senyals de ràdio des de balises de navegació fixes.

Nou!!: Herbert von Karajan і Decca · Veure més »

Deutsche Grammophon

La discogràfica Deutsche Grammophon Records, especialitzada en música clàssica, pertany en l'actualitat a Universal Music Group.

Nou!!: Herbert von Karajan і Deutsche Grammophon · Veure més »

Die Meistersinger von Nürnberg

Die Meistersinger von Nürnberg (en alemany, Els mestres cantaires de Nuremberg) és una òpera en tres actes, escrita i composta per Richard Wagner. És una de les òperes més populars del repertori, i una de les més llargues habitualment representades, amb una durada de gairebé cinc hores. Va ser estrenada al Teatre Nacional de Múnic, el 21 de juny de 1868 pel director Hans von Bülow. La història té lloc a Nuremberg a mitjan. En aquell temps, Nuremberg era una Ciutat Lliure Imperial i un dels centres del Renaixement a Europa del Nord. L'argument es basa en l'històric gremi de Meistersinger (Mestres Cantaires), una associació de poetes i músics afeccionats, molts d'ells pertanyents a la petita burgesia, sovint mestres artesans de les seues respectives professions. Els mestres cantaires conreaven la creació musical amb una orientació artesanal, amb un intricat sistema de regles pel que feia a la composició i interpretació de cançons. L'òpera deu molt del seu encís a l'amable descripció del Nuremberg de l'època i de les tradicions del gremi dels mestres cantaires. Un dels personatges principals, el poeta i sabater Hans Sachs, està basat en una figura històrica: Hans Sachs (1494 - 1576), el més cèlebre dels mestres cantaires històrics. En el primer Acte, l'orfebre de la ciutat, Veit Pogner, anuncia que el guanyador del certamen de cançons del dia de Sant Joan obtindrà la mà de la seua filla Eva. L'únic requisit és que el guanyador siga, o esdevinga, mestre cantaire. Walther, un jove cavaller que ja està enamorat dEva, decideix participar en el concurs, però la seua cançó és massa radical, i fracassa en el seu intent d'esdevenir mestre cantaire. En el segon acte, el funcionari municipal Beckmesser determina participar en el certamen amb l'objectiu de casar-se amb Eva, però inconscientment provoca un avalot. En el tercer acte, el sabater Hans Sachs ajuda a Walther a compondre una excel·lent cançó, amb la qual aconsegueix vèncer el seu contrincant Beckmesser i guanyar la mà dEva. Die Meistersinger von Nürnberg ocupa un lloc únic en la producció de Wagner. És l'única comèdia entre les seues òperes de maduresa (havent arribat a rebutjar la seva primerenca Das Liebesverbot), i l'única que té per marc un temps i lloc històric ben definit, en lloc d'un context mític o llegendari. També és l'única òpera de maduresa del compositor que està basada en una història absolutament original, escrita pel mateix Wagner. Incorpora tots els convencionalismes de l'òpera tradicional dels quals Wagner havia abominat en els seus precedents assajos de teoria de l'òpera: versos rimats, àries, cors, un quintet i fins i tot un ballet. Des del punt de vista tècnic, Wagner, que en la precedent òpera Tristan und Isolde havia assolit les màximes quotes de cromatisme i una harmonia que fregava l'atonalitat, amb Die Meistersinger fa una regressió a l'estricta escala diatònica. Die Meistersinger és també intertextual: com a L'Orfeo i Die Zauberflöte es tracta d'una composició musical en la qual la música mateixa és el centre de la història.

Nou!!: Herbert von Karajan і Die Meistersinger von Nürnberg · Veure més »

Die Zauberflöte

Die Zauberflöte (en alemany; representada habitualment com a La flauta màgica, K. 620) és un singspiel (òpera còmica alemanya) en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret d'Emanuel Schikaneder, basat en part en l'obra Lulu, oder die Zauberflöte, d'A.J. Liebeskind, i en part en l'obra Sethos, de Jean Terrasson.

Nou!!: Herbert von Karajan і Die Zauberflöte · Veure més »

Director d'orquestra

Charles Lamoureux Director d'orquestra és el títol de qui s'encarrega, en un context orquestral, d'equilibrar i millorar els resultats sonors.

Nou!!: Herbert von Karajan і Director d'orquestra · Veure més »

EMI

El Grup EMI (EMI Group) fou una discogràfica del Regne Unit que comprèn al segell EMI Music, amb seu a Brook Green, i a EMI Music Publishing, amb seu en Charing Cross Road, ambdues a Londres.

Nou!!: Herbert von Karajan і EMI · Veure més »

Erich Kleiber

Erich Kleiber (Viena, 5 d'agost de 1890 - 27 de gener de 1956) fou un director d'orquestra austríac nacionalitzat argentí.

Nou!!: Herbert von Karajan і Erich Kleiber · Veure més »

Estocolm

Estocolm (en suec Stockholm) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves.

Nou!!: Herbert von Karajan і Estocolm · Veure més »

Faust (Gounod)

Faust és una òpera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré, basat en la llegenda homònima i en l'obra de Goethe.

Nou!!: Herbert von Karajan і Faust (Gounod) · Veure més »

Festival de Salzburg

El Festival de Salzburg és un important festival de música i teatre, que se celebra a la ciutat austríaca de Salzburg, ciutat on va néixer Wolfgang Amadeus Mozart.

Nou!!: Herbert von Karajan і Festival de Salzburg · Veure més »

Fidelio

Fidelio, op.

Nou!!: Herbert von Karajan і Fidelio · Veure més »

Frederic August I de Saxònia

Frederic August I de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1750 - ibídem, 5 d'agost de 1827) fou elector de Saxònia, com Frederic August III, des de 1763 fins al 1806, i primer rei de Saxònia des de 1806 i fins al 1827.

Nou!!: Herbert von Karajan і Frederic August I de Saxònia · Veure més »

Gottbegnadeten-Liste

La Gottbegnadeten-Liste o llista dels graciats per déu va ser una llista de 36 pàgines d'artistes reconeguts pels seus mèrits pel règim nazi, que va ser publicada el 1944 per Adolf Hitler i el Ministeri per a la informació de la població i la propaganda sota la direcció de Joseph Goebbels.

Nou!!: Herbert von Karajan і Gottbegnadeten-Liste · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Herbert von Karajan і Grècia · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Herbert von Karajan і Imperi Otomà · Veure més »

Infart de miocardi

L'infart miocardíac o infart de miocardi, sovint abreviat com IAM (o infart agut de miocardi), conegut en l'ús col·loquial com a atac de cor, atac cardíac o infart, fa referència a una irrigació sanguínia insuficient, per necrosi del miocardi, produït per una obstrucció en una de les artèries coronàries, generalment a conseqüència de la trombosi d'una d'elles, esclerosada.

Nou!!: Herbert von Karajan і Infart de miocardi · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Herbert von Karajan і Itàlia · Veure més »

Johann Sebastian Bach

fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.

Nou!!: Herbert von Karajan і Johann Sebastian Bach · Veure més »

Kozani

Kozani (Κοζάνη) és la capital de la unitat perifèrica de Kozani i de la perifèria de Macedònia Occidental, situada al nord de Grècia.

Nou!!: Herbert von Karajan і Kozani · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Herbert von Karajan і Londres · Veure més »

Macedònia (Grècia)

Macedònia (en grec Μακεδονία, Makedonia) és una regió geogràfica de la Grècia septentrional, riberenca amb la mar Egea, que designa el territori al nord de Tessàlia (amb límit a les muntanyes de l'Olimp), a l'est de l'Epir i a l'oest de Tràcia, fins al riu Nestos.

Nou!!: Herbert von Karajan і Macedònia (Grècia) · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Herbert von Karajan і Milà · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Herbert von Karajan і Nazisme · Veure més »

Orquestra Estatal de Berlín

L'orquestra tocant per a Any Nou el 1987, en commemoració del 750è aniversari de la ciutat de Berlín L'Orquestra Estatal de Berlín (en alemany Staatskapelle Berlin) és l'orquestra de l'Òpera Estatal de Berlín (Berliner Staatsoper Unter den Linden).

Nou!!: Herbert von Karajan і Orquestra Estatal de Berlín · Veure més »

Orquestra Filharmònica de Berlín

L'Orquestra Filharmònica de Berlín (Berliner Philharmoniker i anteriorment Berliner Philharmonisches Orchester, sigla: BPO) és una de les orquestres simfòniques més importants del món.

Nou!!: Herbert von Karajan і Orquestra Filharmònica de Berlín · Veure més »

Orquestra Filharmònica de Viena

L'Orquestra Filharmònica de Viena, en alemany Wiener Philharmoniker, és una orquestra simfònica austríaca, considerada com una de les millors del món.

Nou!!: Herbert von Karajan і Orquestra Filharmònica de Viena · Veure més »

Otto Klemperer

Otto Klemperer (Breslau, 14 de maig de 1885 - Zúric, 6 de juliol de 1973) fou un compositor i director d'orquestra alemany molt conegut pel seu gran prestigi i per la difusió aconseguida amb els enregistraments discogràfics amb l'Orquestra Philharmonia de Londres.

Nou!!: Herbert von Karajan і Otto Klemperer · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Herbert von Karajan і Rússia · Veure més »

Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.

Nou!!: Herbert von Karajan і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »

Salome (Strauss)

Salome (en alemany, Salomé) és una òpera en un acte de Richard Strauss sobre llibret en alemany del compositor, basat en la traducció alemanya de Hedwig Lachmann de l'obra de teatre Salomé d'Oscar Wilde.

Nou!!: Herbert von Karajan і Salome (Strauss) · Veure més »

Salzburg

és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.

Nou!!: Herbert von Karajan і Salzburg · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Herbert von Karajan і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Simfonia núm. 7 (Bruckner)

La Simfonia núm.

Nou!!: Herbert von Karajan і Simfonia núm. 7 (Bruckner) · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Nou!!: Herbert von Karajan і Tercer Reich · Veure més »

Tristan und Isolde

Tristan und Isolde (en alemany, en català: Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210), que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Múnic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow. La composició de Tristany und Isolde de Wagner es va inspirar en la filosofia d'⁣Arthur Schopenhauer (en particular El món com a voluntat i representació), així com en la relació de Wagner amb Mathilde Wesendonck. Àmpliament reconegut com un cim del repertori operístic, Tristany va destacar per l'ús sense precedents de Wagner del cromatisme, l'ambigüitat tonal, el color orquestral i la suspensió harmònica. Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres. El manuscrit autògraf de l'òpera es conserva a la Fundació Richard Wagner.

Nou!!: Herbert von Karajan і Tristan und Isolde · Veure més »

Ulm

Ulm és una ciutat situada al Land de Baden-Württemberg, Alemanya.

Nou!!: Herbert von Karajan і Ulm · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Herbert von Karajan і Viena · Veure més »

Wilhelm Furtwängler

Wilhelm Furtwängler (25 de gener del 1886 - 30 de novembre del 1954) va ser un director d'orquestra i compositor alemany.

Nou!!: Herbert von Karajan і Wilhelm Furtwängler · Veure més »

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1 de juny · Veure més »

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Herbert von Karajan і 16 de juliol · Veure més »

1767

Sense descripció.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1767 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1792 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1908 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1916 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1926 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1929 · Veure més »

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1933 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1934 · Veure més »

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1935 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1937 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1938 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1939 · Veure més »

1941

;Països Catalans.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1941 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1946 · Veure més »

1951

1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1951 · Veure més »

1952

1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1952 · Veure més »

1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1954 · Veure més »

1957

1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1957 · Veure més »

1964

;Països Catalans.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1964 · Veure més »

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1987 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1989 · Veure més »

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Herbert von Karajan і 5 d'abril · Veure més »

Redirigeix aquí:

Herbert Von Karajan, Karajan, Von Karajan.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »