Similituds entre Gàl·lia і Gàl·lia Narbonesa
Gàl·lia і Gàl·lia Narbonesa tenen 40 coses en comú (en Uniopèdia): Aigües Sèxties, Ais de Provença, Al·lòbroges, Alps, Arverns, August, Cadurcs, Celtes, Cevenes, Cimbres, Colònia romana, Focea, Gai Mari, Gàbals, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Celta, Gàl·lia Cisalpina, Guerra de les Gàl·lies, Helvis, Itàlia, Juli Cèsar, Lígurs, Llac Léman, Massàlia, Nantuates, Narbona, Nòrica, Pirineus, Plini el Vell, Provença, ..., Roine, Rutens, Sal·luvis, Septimània, Tectòsages, Teutons, Tolosa de Llenguadoc, Triomf, Voconcis, Volques arecomicis. Ampliar l'índex (10 més) »
Aigües Sèxties
Aigües Sèxties (en Aquae Sextiae; en Ὕδατα Σέξτια) va ser una ciutat de la Gàl·lia que es correspon amb l'actual ciutat d'Ais de Provença (departament de les Boques del Roine, al nord de Marsella).
Aigües Sèxties і Gàl·lia · Aigües Sèxties і Gàl·lia Narbonesa ·
Ais de Provença
Ais de Provença (en occità; Aix-en-Provence, oficialment i en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Ais de Provença і Gàl·lia · Ais de Provença і Gàl·lia Narbonesa ·
Al·lòbroges
Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.
Al·lòbroges і Gàl·lia · Al·lòbroges і Gàl·lia Narbonesa ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Gàl·lia · Alps і Gàl·lia Narbonesa ·
Arverns
Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.
Arverns і Gàl·lia · Arverns і Gàl·lia Narbonesa ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Gàl·lia · August і Gàl·lia Narbonesa ·
Cadurcs
Els cadurcs (en llatí: Cadurci) van ser un poble gal que va viure a la regió de l'Òlt, entre els niciòbroges, els rutens i els arverns.
Cadurcs і Gàl·lia · Cadurcs і Gàl·lia Narbonesa ·
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Celtes і Gàl·lia · Celtes і Gàl·lia Narbonesa ·
Cevenes
Les Cevenes (Cevenas en occità; Cévennes en francès) és una serralada de muntanyes que són part del Massís Central, a cavall entre els departaments francesos de la Losera i de Gard.
Cevenes і Gàl·lia · Cevenes і Gàl·lia Narbonesa ·
Cimbres
Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.
Cimbres і Gàl·lia · Cimbres і Gàl·lia Narbonesa ·
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Colònia romana і Gàl·lia · Colònia romana і Gàl·lia Narbonesa ·
Focea
Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.
Focea і Gàl·lia · Focea і Gàl·lia Narbonesa ·
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Gàl·lia і Gai Mari · Gàl·lia Narbonesa і Gai Mari ·
Gàbals
Els gàbals (en llatí Gabali o Gabales, en grec antic Γαβάλεις, segons Estrabó) van ser un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país muntanyós que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus), i que és l'actual departament de Lozère.
Gàbals і Gàl·lia · Gàbals і Gàl·lia Narbonesa ·
Gàl·lia Belga
La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.
Gàl·lia і Gàl·lia Belga · Gàl·lia Belga і Gàl·lia Narbonesa ·
Gàl·lia Celta
La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.
Gàl·lia і Gàl·lia Celta · Gàl·lia Celta і Gàl·lia Narbonesa ·
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Gàl·lia і Gàl·lia Cisalpina · Gàl·lia Cisalpina і Gàl·lia Narbonesa ·
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Gàl·lia і Guerra de les Gàl·lies · Gàl·lia Narbonesa і Guerra de les Gàl·lies ·
Helvis
Els helvis (en llatí: Helvii, en grec antic Ἐλουοί segons Estrabó) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonense, veïns dels arverns.
Gàl·lia і Helvis · Gàl·lia Narbonesa і Helvis ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Gàl·lia і Itàlia · Gàl·lia Narbonesa і Itàlia ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Gàl·lia і Juli Cèsar · Gàl·lia Narbonesa і Juli Cèsar ·
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Gàl·lia і Lígurs · Gàl·lia Narbonesa і Lígurs ·
Llac Léman
Foto del llac El llac de Ginebra, raramament conegut en català com a Llac Léman pel Francès Le Léman (pronunciat le'mɑ̃/), és un llac de l'Europa Occidental.
Gàl·lia і Llac Léman · Gàl·lia Narbonesa і Llac Léman ·
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Gàl·lia і Massàlia · Gàl·lia Narbonesa і Massàlia ·
Nantuates
Els nantuates (llatí Nantuates) van ser un poble gal, veí dels al·lòbroges dins els límits de la Provincia (Provença) o Gàl·lia Narbonesa.
Gàl·lia і Nantuates · Gàl·lia Narbonesa і Nantuates ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Gàl·lia і Narbona · Gàl·lia Narbonesa і Narbona ·
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Gàl·lia і Nòrica · Gàl·lia Narbonesa і Nòrica ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Gàl·lia і Pirineus · Gàl·lia Narbonesa і Pirineus ·
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Gàl·lia і Plini el Vell · Gàl·lia Narbonesa і Plini el Vell ·
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Gàl·lia і Provença · Gàl·lia Narbonesa і Provença ·
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Gàl·lia і Roine · Gàl·lia Narbonesa і Roine ·
Rutens
Els rutens (en llatí: Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, 'Rhouténoi' o 'Rhoutànoi') van ser un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica, segons diu Claudi Ptolemeu, i la província Narbonense, segons Estrabó.
Gàl·lia і Rutens · Gàl·lia Narbonesa і Rutens ·
Sal·luvis
Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.
Gàl·lia і Sal·luvis · Gàl·lia Narbonesa і Sal·luvis ·
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Gàl·lia і Septimània · Gàl·lia Narbonesa і Septimània ·
Tectòsages
Els tectòsages o volques tectòsages (en llatí: Volcae Tectosages, en grec antic Οὐόλκαι Τεκτοσάγες) van ser una de les tribus de gals volques que es van establir a l'Àsia Menor.
Gàl·lia і Tectòsages · Gàl·lia Narbonesa і Tectòsages ·
Teutons
Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.
Gàl·lia і Teutons · Gàl·lia Narbonesa і Teutons ·
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Gàl·lia і Tolosa de Llenguadoc · Gàl·lia Narbonesa і Tolosa de Llenguadoc ·
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Gàl·lia і Triomf · Gàl·lia Narbonesa і Triomf ·
Voconcis
Els voconcis (llatí Vocontii) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonesa, entre el Roine i els Alps.
Gàl·lia і Voconcis · Gàl·lia Narbonesa і Voconcis ·
Volques arecomicis
Els volques arecomicis (llatí Volcae Arecomici) foren una de les dues tribus de gals volques en què es va dividir aquest poble, procedent de la Vall del Danubi i establerta el a la regió entre el Rosselló i el Roine.
Gàl·lia і Volques arecomicis · Gàl·lia Narbonesa і Volques arecomicis ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gàl·lia і Gàl·lia Narbonesa
- Què tenen en comú Gàl·lia і Gàl·lia Narbonesa
- Semblances entre Gàl·lia і Gàl·lia Narbonesa
Comparació entre Gàl·lia і Gàl·lia Narbonesa
Gàl·lia té 290 relacions, mentre que Gàl·lia Narbonesa té 79. Com que tenen en comú 40, l'índex de Jaccard és 10.84% = 40 / (290 + 79).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gàl·lia і Gàl·lia Narbonesa. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: