Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Guàrdia Pretoriana

Índex Guàrdia Pretoriana

I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.

76 les relacions: Anatòlia, Annals (Tàcit), August, Aurelià, Batalla del Pont Milvi, Betriacum, Bizanci, Calígula, Claudi, Cohort (unitat militar), Constantí I el Gran, Crisi del segle III, Cuirassa, Danubi, Dàcia, Didi Julià, Dinastia Severa, Dioclecià, Domicià, Donativum, Edat antiga, Escipió, Galeri, Gladius, Guàrdia suïssa, Hèrcules, Hoplita, Itàlia, Júpiter (mitologia), Jovians i herculans, Juli Cèsar, Legió X Gemina, Llatí, Llista d'emperadors romans, Luci Eli Sejà, Marc Antoni, Marc Aureli, Marc Salvi Otó, Maxenci, Maximí el Traci, Maximià, Mesopotàmia (província romana), Militar, Nicomèdia, Palmira, Pannònia, Patrici (classe romana), Pax Romana, Prefecte del pretori, Pretor, ..., Província romana de Síria, Roma, Septimi Sever, Sesterci, Sever II, Tàcit, Tetrarca, Tiberi, Tit (emperador), Trajà, Turma, Vitel·li, 1 de maig, 14, 19 d'agost, 193, 23, 271, 28 d'octubre, 284, 305, 306, 31, 312, 41, 69. Ampliar l'índex (26 més) »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Anatòlia · Veure més »

Annals (Tàcit)

''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Annals (Tàcit) · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і August · Veure més »

Aurelià

Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Aurelià · Veure més »

Batalla del Pont Milvi

La batalla del Pont Milvi va ser l'enfrontament militar que va tenir lloc el 28 d'octubre de l'any 312, als afores de la ciutat de Roma, al pont Milvi, entre els exèrcits dels emperadors Constantí I i Maxenci.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Batalla del Pont Milvi · Veure més »

Betriacum

Betriacum o Bedriacum era una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina entre Verona i Cremona.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Betriacum · Veure més »

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Bizanci · Veure més »

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Calígula · Veure més »

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Claudi · Veure més »

Cohort (unitat militar)

Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Cohort (unitat militar) · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Constantí I el Gran · Veure més »

Crisi del segle III

La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Crisi del segle III · Veure més »

Cuirassa

Cuirassa russa de 1880 La cuirassa és una peça d'armadura dissenyada per a protegir el tors.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Cuirassa · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Danubi · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Dàcia · Veure més »

Didi Julià

Didi Julià (nascut potser el 133 o el 137 i mort l'any 193) va ser emperador durant dos mesos el 193.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Didi Julià · Veure més »

Dinastia Severa

La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Dinastia Severa · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Dioclecià · Veure més »

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Domicià · Veure més »

Donativum

Donativum ('donatiu') era el nom d'una compensació en diners excepcional que l'emperador romà donava als seus soldats.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Donativum · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Edat antiga · Veure més »

Escipió

Escipió (en llatí Scipio) va ser el nom d'una il·lustre família d'origen patrici de la gens Cornèlia.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Escipió · Veure més »

Galeri

Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Galeri · Veure més »

Gladius

La Gladius va ser una de les espases més utilitzades per l'exèrcit romà, la paraula prové del llatí i significa espasa.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Gladius · Veure més »

Guàrdia suïssa

La Guàrdia Suïssa Pontifícia (també Guàrdia Suïssa Papal o simplement Guàrdia Suïssa; llatí: Pontifícia Cohors Helvetica; italià: Guàrdia Svizzera Pontificia; alemany: Päpstliche Schweizergarde; francès: Garde suisse pontificale; Romanx: Guàrdia svizra papala) és una unitat menor de les forces armades i de la guàrdia d'honor mantinguda per la Santa Seu que protegeix el Papa i el Palau Apostòlic, servint com l'exèrcit de facto de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Guàrdia suïssa · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Hèrcules · Veure més »

Hoplita

Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Hoplita · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Itàlia · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Jovians i herculans

Escut de la legió palatina ''Ioviani seniores'', d'acord amb el ''Notitia Dignitatum''. Els jovians (en llatí: ioviani) i herculans (en llatí: herculiani) van ser els palatins superiors, Guàrdia Imperial, unitats dels emperadors de finals de l'Imperi Romà dels anys 290 fins al segle setè.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Jovians i herculans · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Juli Cèsar · Veure més »

Legió X Gemina

La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Legió X Gemina · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Llatí · Veure més »

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Llista d'emperadors romans · Veure més »

Luci Eli Sejà

Luci Eli Sejà (en llatí Lucius Aelius Sejanus) va ser un militar romà, prefecte del pretori, instrument de la tirania de Tiberi.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Luci Eli Sejà · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Marc Antoni · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Marc Aureli · Veure més »

Marc Salvi Otó

Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Marc Salvi Otó · Veure més »

Maxenci

Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Maxenci · Veure més »

Maximí el Traci

Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Maximí el Traci · Veure més »

Maximià

Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Maximià · Veure més »

Mesopotàmia (província romana)

La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Mesopotàmia (província romana) · Veure més »

Militar

Patton durant la Segona Guerra Mundial XVII Un militar és un individu que forma part d'unes forces armades, al si de les quals ocupa un lloc en la jerarquia, potser amb un grau militar, i que, en servei, s'identifica mitjançant l'ús d'uniforme militar.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Militar · Veure més »

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Nicomèdia · Veure més »

Palmira

Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Palmira · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Pannònia · Veure més »

Patrici (classe romana)

Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Patrici (classe romana) · Veure més »

Pax Romana

Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Pax Romana · Veure més »

Prefecte del pretori

El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Prefecte del pretori · Veure més »

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Pretor · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Província romana de Síria · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Roma · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Septimi Sever · Veure més »

Sesterci

Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Sesterci · Veure més »

Sever II

Flavi Valeri Sever — — conegut com a Sever II, fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Sever II · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Tàcit · Veure més »

Tetrarca

Tetrarca (en llatí Tetrarcha, plural Tetrarches, en grec antic τετράρχης) era una paraula que originalment designava a un governant d'una quarta part d'un país, per exemple a Tessàlia dividida en quatre tetrarquies, restaurades per Filip II de Macedònia, segons Valeri Harpocratió i Estrabó.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Tetrarca · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Tiberi · Veure més »

Tit (emperador)

Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Tit (emperador) · Veure més »

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Trajà · Veure més »

Turma

La turma, en llatí turma, paraula que significa 'esquadró', va ser una unitat militar de cavalleria de l'exèrcit romà durant el període de la República i l'imperi.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Turma · Veure més »

Vitel·li

Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і Vitel·li · Veure més »

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і 1 de maig · Veure més »

14

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і 14 · Veure més »

19 d'agost

El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і 19 d'agost · Veure més »

193

El 193 (CXCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і 193 · Veure més »

23

Sense descripció.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і 23 · Veure més »

271

Sense descripció.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і 271 · Veure més »

28 d'octubre

El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і 28 d'octubre · Veure més »

284

Sense descripció.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і 284 · Veure més »

305

El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і 305 · Veure més »

306

El 306 (CCCVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і 306 · Veure més »

31

Sense descripció.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і 31 · Veure més »

312

Sense descripció.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і 312 · Veure més »

41

Sense descripció.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і 41 · Veure més »

69

; Països Catalans.

Nou!!: Guàrdia Pretoriana і 69 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Guàrdia pretoriana.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »