Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Gundebald і Regne de Borgonya
Gundebald і Regne de Borgonya tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): Alaric II, Arianisme, Batalla de Dijon, Clotilde de Borgonya, Ginebra, Godegisil, Godomar III, Gondicari, Gondioc, Khilperic I de Burgúndia, Khilperic II de Burgúndia, Lió, Ostrogots, Provença, Roine, Segimon de Borgonya, Suïssa, Teodoric I d'Austràsia, Viena del Delfinat, Visigots.
Alaric II
Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.
Alaric II і Gundebald · Alaric II і Regne de Borgonya ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Gundebald · Arianisme і Regne de Borgonya ·
Batalla de Dijon
La batalla de Dijon de l'any 500 fou una de les batalles lluitades pels merovingis durant la formació del regne franc.
Batalla de Dijon і Gundebald · Batalla de Dijon і Regne de Borgonya ·
Clotilde de Borgonya
Clotilde (en llatí CrotechildisSettipani, Pre Capetiens, pàg 57. Del germànic hrod (glòria) i hild (combat)) (Lió, Regne franc, 474-Tours, 3 de juny de 545) fou una princesa borgonyona, reina consort dels francs.
Clotilde de Borgonya і Gundebald · Clotilde de Borgonya і Regne de Borgonya ·
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Ginebra і Gundebald · Ginebra і Regne de Borgonya ·
Godegisil
Godegisil o Godegisel fou un rei dels burgundis, quart i més petit fill de Gondioc.
Godegisil і Gundebald · Godegisil і Regne de Borgonya ·
Godomar III
Godomar III, Godemar, Gondemar, Gondomar o Gundomar, fou el darrer rei dels burgundis, que va regnar del 524 al 534.
Godomar III і Gundebald · Godomar III і Regne de Borgonya ·
Gondicari
Gondicari (Gundahar o Gundicar o Guntari. Llatí: Guntharius; Grec antic: Γυντιαρίος), (385-436) fou el primer rei del burgundis a la Gàl·lia del 411 al 436.
Gondicari і Gundebald · Gondicari і Regne de Borgonya ·
Gondioc
Gondioc (també Gundioc, Gundowech o Condioc; mort 473?) fou un rei dels burgundis, successor del seu pare Gondicari al que va estar associat vers 435-436.
Gondioc і Gundebald · Gondioc і Regne de Borgonya ·
Khilperic I de Burgúndia
Khilperic I (mort vers 476 ? / 480 ?) fou un rei dels burgundis que hauria governat junt amb el seu germà Gondió, del que no se'n sap res, i associat amb el germà gran, Gondioc (+ 463).
Gundebald і Khilperic I de Burgúndia · Khilperic I de Burgúndia і Regne de Borgonya ·
Khilperic II de Burgúndia
Khilperic II (Chilpericus, Chilperico) fou rei (conjuntament amb altres) del burgundis († 486).
Gundebald і Khilperic II de Burgúndia · Khilperic II de Burgúndia і Regne de Borgonya ·
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Gundebald і Lió · Lió і Regne de Borgonya ·
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Gundebald і Ostrogots · Ostrogots і Regne de Borgonya ·
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Gundebald і Provença · Provença і Regne de Borgonya ·
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Gundebald і Roine · Regne de Borgonya і Roine ·
Segimon de Borgonya
Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.
Gundebald і Segimon de Borgonya · Regne de Borgonya і Segimon de Borgonya ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Gundebald і Suïssa · Regne de Borgonya і Suïssa ·
Teodoric I d'Austràsia
Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.
Gundebald і Teodoric I d'Austràsia · Regne de Borgonya і Teodoric I d'Austràsia ·
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Gundebald і Viena del Delfinat · Regne de Borgonya і Viena del Delfinat ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gundebald і Regne de Borgonya
- Què tenen en comú Gundebald і Regne de Borgonya
- Semblances entre Gundebald і Regne de Borgonya
Comparació entre Gundebald і Regne de Borgonya
Gundebald té 68 relacions, mentre que Regne de Borgonya té 71. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 14.39% = 20 / (68 + 71).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gundebald і Regne de Borgonya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
