Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guillem Ramon I de Montcada і Ramon Berenguer I
Guillem Ramon I de Montcada і Ramon Berenguer I tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Agustí Duran i Sanpere, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, Catalunya, Comtat d'Osona, Emirat de Làrida, Ermengarda de Narbona, Ermessenda de Carcassona, Galeria de Catalans Il·lustres, Guillem I de Cerdanya, Lleida, Osona, Ramon Berenguer I, Tolosa de Llenguadoc, Tortosa, Turtuixa, Vallès.
Agustí Duran i Sanpere
Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) va ser un historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg català.
Agustí Duran i Sanpere і Guillem Ramon I de Montcada · Agustí Duran i Sanpere і Ramon Berenguer I ·
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Guillem Ramon I de Montcada · Ajuntament de Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Guillem Ramon I de Montcada · Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Guillem Ramon I de Montcada · Catalunya і Ramon Berenguer I ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat d'Osona і Guillem Ramon I de Montcada · Comtat d'Osona і Ramon Berenguer I ·
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Emirat de Làrida і Guillem Ramon I de Montcada · Emirat de Làrida і Ramon Berenguer I ·
Ermengarda de Narbona
Ermengarda de Narbona (1127/29 ? - 1196/97 Perpinyà), filla del comte de Narbona Eimeric II i la seva primera esposa Ermengarda.
Ermengarda de Narbona і Guillem Ramon I de Montcada · Ermengarda de Narbona і Ramon Berenguer I ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Ermessenda de Carcassona і Guillem Ramon I de Montcada · Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I ·
Galeria de Catalans Il·lustres
La galeria de Catalans Il·lustres és una galeria de retrats de personalitats catalanes creada per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1871, gràcies a l'impuls de Francesc de Paula Rius i Taulet.
Galeria de Catalans Il·lustres і Guillem Ramon I de Montcada · Galeria de Catalans Il·lustres і Ramon Berenguer I ·
Guillem I de Cerdanya
Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.
Guillem I de Cerdanya і Guillem Ramon I de Montcada · Guillem I de Cerdanya і Ramon Berenguer I ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Guillem Ramon I de Montcada і Lleida · Lleida і Ramon Berenguer I ·
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Guillem Ramon I de Montcada і Osona · Osona і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Guillem Ramon I de Montcada і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer I ·
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Guillem Ramon I de Montcada і Tolosa de Llenguadoc · Ramon Berenguer I і Tolosa de Llenguadoc ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Guillem Ramon I de Montcada і Tortosa · Ramon Berenguer I і Tortosa ·
Turtuixa
Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.
Guillem Ramon I de Montcada і Turtuixa · Ramon Berenguer I і Turtuixa ·
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Guillem Ramon I de Montcada і Vallès · Ramon Berenguer I і Vallès ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guillem Ramon I de Montcada і Ramon Berenguer I
- Què tenen en comú Guillem Ramon I de Montcada і Ramon Berenguer I
- Semblances entre Guillem Ramon I de Montcada і Ramon Berenguer I
Comparació entre Guillem Ramon I de Montcada і Ramon Berenguer I
Guillem Ramon I de Montcada té 65 relacions, mentre que Ramon Berenguer I té 218. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 6.01% = 17 / (65 + 218).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guillem Ramon I de Montcada і Ramon Berenguer I. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
