Similituds entre Guillem II d'Acaia і Principat d'Acaia
Guillem II d'Acaia і Principat d'Acaia tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Batalla de Pelagònia, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Despotat de l'Epir, Ducat d'Atenes, Estats croats, Felip d'Anjou-Nàpols, Francès, Imperi de Nicea, Imperi Llatí, Imperi Romà d'Orient, Isabel I d'Acaia, Kenneth M. Setton, Llista de prínceps d'Acaia, Margarida d'Acaia, Mistràs, Tractat de Viterbo.
Batalla de Pelagònia
La batalla de Pelagònia (en grec: Μάχη της Πελαγονίας) es lliurà el setembre de 1259 entre l'Imperi de Nicea i el despotat de l'Epir, el regne de Sicília i el principat d'Acaia.
Batalla de Pelagònia і Guillem II d'Acaia · Batalla de Pelagònia і Principat d'Acaia ·
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Carles I d'Anjou і Guillem II d'Acaia · Carles I d'Anjou і Principat d'Acaia ·
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Carles II d'Anjou і Guillem II d'Acaia · Carles II d'Anjou і Principat d'Acaia ·
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Despotat de l'Epir і Guillem II d'Acaia · Despotat de l'Epir і Principat d'Acaia ·
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Ducat d'Atenes і Guillem II d'Acaia · Ducat d'Atenes і Principat d'Acaia ·
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Estats croats і Guillem II d'Acaia · Estats croats і Principat d'Acaia ·
Felip d'Anjou-Nàpols
Felip d'Anjou-Nàpols, també conegut com a Felip de Sicília (1255/56 — 1277), fou rei nominal de Tessalònica i príncep consort d'Acaia.
Felip d'Anjou-Nàpols і Guillem II d'Acaia · Felip d'Anjou-Nàpols і Principat d'Acaia ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Francès і Guillem II d'Acaia · Francès і Principat d'Acaia ·
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Guillem II d'Acaia і Imperi de Nicea · Imperi de Nicea і Principat d'Acaia ·
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Guillem II d'Acaia і Imperi Llatí · Imperi Llatí і Principat d'Acaia ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Guillem II d'Acaia і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Principat d'Acaia ·
Isabel I d'Acaia
Isabel de Villehardouin (1260/1263 - 23 de gener, 1311) va ser la filla major de Guillem II d'Acaia, príncep d'Acaia, i de la seva segona muller Anna, la tercera filla de Miquel II Àngel-Comnè Ducas, dèspota de l'Epir.
Guillem II d'Acaia і Isabel I d'Acaia · Isabel I d'Acaia і Principat d'Acaia ·
Kenneth M. Setton
Kenneth Meyer Setton (New Bedford, Massachusetts, 17 de juny de 1914 – Princeton, Nova Jersey, 18 de febrer de 1995) fou un historiador estatunidenc expert en història de l'Europa medieval, especialment en les Croades.
Guillem II d'Acaia і Kenneth M. Setton · Kenneth M. Setton і Principat d'Acaia ·
Llista de prínceps d'Acaia
Aquesta és la llista de prínceps d'Acaia, que foren prínceps feudals llatins que van governar el Principat d'Acaia, un dels estats creats després de la conquesta de Constantinoble pels croats el 1204.
Guillem II d'Acaia і Llista de prínceps d'Acaia · Llista de prínceps d'Acaia і Principat d'Acaia ·
Margarida d'Acaia
Margarida de Villehardouin o Margarida d'Acaia (1266 – 1315) fou la segona filla de Guillem II de Villehardouin, príncep d'Acaia i de la seva tercera esposa Anna Ducas.
Guillem II d'Acaia і Margarida d'Acaia · Margarida d'Acaia і Principat d'Acaia ·
Mistràs
Mistràs, també Mistra, Mystra i Mistras (grec: Μυστράς, Μυζηθράς, Mizithras Myzithra en la ''Crònica de Morea''), fou una ciutat fortificada a Morea (a l'edat mitjana, el Peloponès), a la muntanya de Taíget, prop de l'antiga Esparta.
Guillem II d'Acaia і Mistràs · Mistràs і Principat d'Acaia ·
Tractat de Viterbo
Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Balduí II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llatí.
Guillem II d'Acaia і Tractat de Viterbo · Principat d'Acaia і Tractat de Viterbo ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guillem II d'Acaia і Principat d'Acaia
- Què tenen en comú Guillem II d'Acaia і Principat d'Acaia
- Semblances entre Guillem II d'Acaia і Principat d'Acaia
Comparació entre Guillem II d'Acaia і Principat d'Acaia
Guillem II d'Acaia té 51 relacions, mentre que Principat d'Acaia té 95. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 11.64% = 17 / (51 + 95).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guillem II d'Acaia і Principat d'Acaia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: