Comunicació

434 les relacions: Abadia de la Grassa, Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Abril, Ais de Provença, Alí ibn al-Athir, Al·là, Albi (Llenguadoc), Aleran de Troyes, Algesires, Alt Urgell, Ambrun, Anales de la Corona de Aragón, Annales Bertiniani, Annales regni Francorum, Antoni Pladevall i Font, Antoni Rovira i Virgili, Arles, Arquebisbat de Narbona, Ath-Thaghr al-Alà, Attigny (Ardenes), Ausa, Ausetans, Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Ènnec Aritza, Bages, Balaguer, Banu Qassi, Banyoles, Barcelona, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Batalla de l'Orbieu, Batalla de Pancorbo, Batalla de Poitiers (732), Batalla de Roncesvalls, Baviera, Bel·lònides, Bel·ló de Carcassona, Berà I, Berenguer de Tolosa, Berenguer Ramon I, Berga, Berguedà, Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Bernat I de Ribagorça, Bernat Plantapilosa, Besiers, ..., Besora, Bisbat d'Usès, Bisbat de Magalona, Bisbat de Perpinyà, Bisbat de Vic, Bjǫrn Járnsíða, Borgonya, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Borrell II, Bosó, Bosó de Provença, Bretanya, Brevis historia monasterii Rivipullensis, Camarga, Cancelleria Reial, Cardona, Carlemany, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles III de França, Carles Martell, Carloman II, Casal de Barcelona, Castell d'or, Català, Catalunya, Còrdova, Cerdanyola del Vallès, Cixilona de Barcelona, Claudi Lorenzale i Sugrañes, Collserola, Comtat d'Aragó, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat d'Usès, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Besiers, Comtat de Carcassona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Lodeva, Comtat de Manresa, Comtat de Melguer, Comtat de Nimes, Comtat de Pallars, Comtat de Poitiers, Comtat de Rasès, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtat de Tolosa, Comtat del Rosselló, Comte, Concili de Troyes, Conflent, Conquesta de Barxiluna, Correà, Crònica de Bernat Desclot, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Cronicó de Moissac, De facto, De iure, Diòcesi, Dieta de Paderborn, Dinastia carolíngia, Ducat d'Aquitània, Ducat de Borgonya, Ebre, Edat mitjana, Elna, Emma de Barcelona, Empúries, Emperador, Ermessenda (muller de Sunifred I), Esclua, Estret de Gibraltar, Europa, Ferran Soldevila i Zubiburu, Feudalisme, Fontcobèrta, França Occidental, França Oriental, Franc, Francesc Carreras i Candi, Francesc de Bofarull i Sans, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francesc Escudero i Ribot, Francs, Frèdol de Tolosa, Freser, Friül, Frodoí, Galí I Asnar, Gascunya, Gàl·lia Narbonesa, Gòtia, Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246), Germànics, Gesta Comitum Barchinonensium, Girona, Gotmar de Vic, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guifré de Rià, Guifré el Pilós, Guifré I de Girona, Guifré II de Barcelona, Guillem de Septimània, Guillem I de Tolosa, Guillemó, Guinidilda d'Empúries, Guinidilda de Barcelona, Harun, Hègira, Hispània, Hispània Tarraconense, Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona, Honor, Honor (propietat), Hug l'Abat, Humfrid, Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, Ibn Hayyan, Iemen, Imperi Carolingi, Imperi Romà d'Occident, Ingobert, Ingobert (bisbe d'Urgell), Isembard de Borgonya, Islam, Ismaïl ibn Mussa, Itàlia, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume Caresmar i Alemany, Jaume el Conqueridor, Jerónimo Zurita y Castro, Joan Coromines i Vigneaux, Joan el Caçador, Jordi Mata i Viadiu, Josep Calmette, Josep Maria Salrach i Marès, Juliol, La Tordera, La Valldora, Lacetans, Les Guilleries, Liber Maiolichinus, Llegenda de Guifré el Pilós, Llegenda de les quatre barres de sang, Llengües frànciques, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de reis de Navarra, Llista de topònims de Ripoll, Llobregat, Llop I de Pallars, Llop ibn Muhàmmad, Lluçanès, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís III d'Alemanya, Lluís III de França, Lodeva, Lotari I, Maig, Manresa, Marc Furi Camil, Marca (territori), Marca Hispànica, Mare de Déu de Valldaura, Marsella, Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Miró el Vell, Miró II de Cerdanya, Missi dominici, Moianès, Monestir de Sant Esteve de Banyoles, Monestir de Sant Joan de les Abadesses, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Montgrony, Montsó, Montserrat, Nèustria, Nimes, Odalric, Odó I de França, Olvan, Omeies, Orleans, Osca, Osona, Pallars, Pannònia, Papa Joan VIII, Pèire de Marca, Pere Antoni Beuter, Pere Ponsich i Rondes, Pipí I el Breu, Pipí II d'Aquitània, Pirineus, Plana de Vic, Pleuritis, Ponthion, Potestas, Pregària cristiana, Quierzy, Radulf de Barcelona, Radulf I de Besalú, Ragnar Lodbrok, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Ramon I de Tolosa, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Ramon II de Tolosa, Rampó, Ràtzia de 845, Ràtzia de 851, Ràtzies de 897 i 898, Ròmul i Rem, Regla de sant Benet, Regne de Lotaríngia, Regne de Navarra, Regne de Provença, Regne de Toledo, Regne Franc, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Reims, Renaixement, Renaixença, Revolta d'Aissó, Rià (Conflent), Rià i Cirac, Ripollès, Roine, Rol·ló, Rosselló, Sadun ar-Ruayní, Salomó d'Urgell-Cerdanya, Salvació en el cristianisme, Salvador Sanpere i Miquel, Sant Genís de Fontanes (monestir), Sant Miquel de Cuixà, Santa Maria d'Arles, Santa Maria del Camí (la Garriga), Saxònia, Síria, Segre, Septimània, Serrateix, Servus Dei, Setembre, Setge d'Arbuna (759), Setge de Làrida (884), Setge de Narbona de 793, Setge de Saraqusta (778), Setge de Tolosa (844), Solsona, Solsonès, Sorba, Suàbia, Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunifred II d'Urgell, Sunyer I d'Empúries-Rosselló, Sunyer I de Barcelona, Sunyer II d'Empúries-Rosselló, Superpoblació humana, Tentellatge (Navès), Ter, Tet, Tolosa de Llenguadoc, Torre del Palau (Terrassa), Tractat de Verdun, Tractat dels Pirineus, Tractats de Ribemont, Turtuixa, Valí, Vall de Lord, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Vassallatge, Vegueria, Vescomtat d'Agde, Vescomtat de Narbona, Vic, Vikings, Visigots, 1017, 1035, 11 d'agost, 11 de setembre, 1114, 1147, 1213, 1276, 1380, 1551, 1670, 1685, 1734, 1756, 1888, 1958, 25 de juny, 4 d'abril, 6 d'octubre, 7 de setembre, 700, 711, 714, 725, 732, 752, 777, 785, 793, 8 de desembre, 800, 801, 804, 807, 808, 812, 816, 820, 826, 832, 836, 840, 841, 842, 843, 844, 848, 849, 850, 852, 858, 859, 864, 865, 868, 870, 871, 873, 874, 877, 878, 879, 880, 881, 882, 883, 884, 885, 886, 887, 888, 889, 890, 892, 895, 896, 897, 898, 899, 911, 913, 923, 925, 927, 940, 942, 945, 948, 949, 951, 992. Ampliar l'índex (384 més) » « Shrink índex

Abadia de la Grassa

L'abadia de la Grassa (Santa Maria d'Orbieu, o de la Grassa) és una antiga abadia benedictina de l'estat francès, situada al poble de la Grassa (en francès, Lagrasse), a la comarca del Termenès del departament de l'Aude, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, dintre del districte de Carcassona.

Nou!!: Guifré el Pilós і Abadia de la Grassa · Veure més »

Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith

Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith fou un general de l'emirat de Qúrtuba a les ordres de l'emir Hixam I. El 794 dues columnes assolaren el Regne d'Astúries: la comandada per Abd-al-Karim atacava de nou Àlaba sense problemes, mentre que el seu germà Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, que atacava el centre del regne, seria derrotat i mort a la batalla de Lutos.

Nou!!: Guifré el Pilós і Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith · Veure més »

Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith

Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith fou un general de l'emirat de Qúrtuba a les ordres de l'emir Hixam I. El 792 va comandar un exèrcit que va atacar Àlaba.

Nou!!: Guifré el Pilós і Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith · Veure més »

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Guifré el Pilós і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.

Nou!!: Guifré el Pilós і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam · Veure més »

Abril

Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Guifré el Pilós і Abril · Veure més »

Ais de Provença

Ais de Provença (en occità; Aix-en-Provence, oficialment i en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ais de Provença · Veure més »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Guifré el Pilós і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Al·là

«Al·là» en cal·ligrafia islàmica Al·là és el nom àrab de Déu en les religions abrahàmiques.

Nou!!: Guifré el Pilós і Al·là · Veure més »

Albi (Llenguadoc)

Albi (en occità Albi, en francès Albi) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus.

Nou!!: Guifré el Pilós і Albi (Llenguadoc) · Veure més »

Aleran de Troyes

Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.

Nou!!: Guifré el Pilós і Aleran de Troyes · Veure més »

Algesires

Algesires (en castellà i oficialment Algeciras) és una ciutat de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Guifré el Pilós і Algesires · Veure més »

Alt Urgell

L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.

Nou!!: Guifré el Pilós і Alt Urgell · Veure més »

Ambrun

Ambrun (nom occità, en francès Embrun) és un municipi francès, situat al departament d'Alts Alps i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava, a Occitània.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ambrun · Veure més »

Anales de la Corona de Aragón

Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.

Nou!!: Guifré el Pilós і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »

Annales Bertiniani

Els Annales Bertiniani o Annals de Sant Bertí són una crònica franca del regne franc Occidental, trobada a l'abadia de Sant Bertí (francès Saint-Bertin abans Saint Bertin, a la moderna Bèlgica), d'on pren el seu nom.

Nou!!: Guifré el Pilós і Annales Bertiniani · Veure més »

Annales regni Francorum

Els Annales regni Francorum, Annals reials francs o Annals del regne dels Francs, antigament coneguts com els Annales Laurissenses maiores i d'estil Reichsannalen en la historiografia alemanya, són annals que cobreixen la història dels primers monarques carolingis des 741-829.

Nou!!: Guifré el Pilós і Annales regni Francorum · Veure més »

Antoni Pladevall i Font

Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot i historiador català.

Nou!!: Guifré el Pilós і Antoni Pladevall i Font · Veure més »

Antoni Rovira i Virgili

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 26 de novembre de 1882 - Perpinyà, 5 de desembre de 1949) fou un periodista, lingüista i polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya a l'exili.

Nou!!: Guifré el Pilós і Antoni Rovira i Virgili · Veure més »

Arles

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Guifré el Pilós і Arles · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: Guifré el Pilós і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Ath-Thaghr al-Alà

Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »

Attigny (Ardenes)

Attigny és un municipi francès situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Guifré el Pilós і Attigny (Ardenes) · Veure més »

Ausa

Ausa (en llatí Auso, en visigòtic Ausona) fou una ciutat romana actualment anomenada Vic.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ausa · Veure més »

Ausetans

Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ausetans · Veure més »

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí al-Qudaí, més conegut com a Ayxun o Aissó (segles -), era probablement fill del valí de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí · Veure més »

Ènnec Aritza

Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ènnec Aritza · Veure més »

Bages

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.

Nou!!: Guifré el Pilós і Bages · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: Guifré el Pilós і Balaguer · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles  i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Guifré el Pilós і Banu Qassi · Veure més »

Banyoles

Banyoles és un municipi de Catalunya i la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.

Nou!!: Guifré el Pilós і Banyoles · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Guifré el Pilós і Barcelona · Veure més »

Batalla de Fontenoy-en-Puisaye

A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.

Nou!!: Guifré el Pilós і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye · Veure més »

Batalla de l'Orbieu

La batalla de l'Orbieu (batalla de l'Orbiu o de l'Orbion) fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a Septimània el 793 tradicionalment a la vora de l'Orbieu prop de l'abadia de la Grassa, però probablement en realitat al lloc de Viladanha (aleshores Vallis Aquitanica) en la ruta ordinària entre Narbona i Carcassona al punt on passa l'Orbieu, ja que el camí per l'abadia de la Grassa era més llarg i més difícil i tallat per moltes muntanyes.

Nou!!: Guifré el Pilós і Batalla de l'Orbieu · Veure més »

Batalla de Pancorbo

La batalla de Pancorbo es va lliurar el 816 quan l'exèrcit àrab enviat al nord per l'emir al-Hàkam I i dirigit per Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid ibn Mugit va intentar creuar el pas de Pancorbo.

Nou!!: Guifré el Pilós і Batalla de Pancorbo · Veure més »

Batalla de Poitiers (732)

La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.

Nou!!: Guifré el Pilós і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Nou!!: Guifré el Pilós і Batalla de Roncesvalls · Veure més »

Baviera

LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Guifré el Pilós і Baviera · Veure més »

Bel·lònides

Els bel·lònides foren una dinastia d'origen got, descendents del comte Bel·ló I de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empúries; i avi de Guifré el Pilós de Barcelona) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del fins al 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí l'Humà (que morí sense descendència legítima a causa de la prematura mort del seu fill Martí el Jove).

Nou!!: Guifré el Pilós і Bel·lònides · Veure més »

Bel·ló de Carcassona

Bel·ló I de Carcassona (? - ca. 810) fou comte de Carcassona (ca. 790 - 810).

Nou!!: Guifré el Pilós і Bel·ló de Carcassona · Veure més »

Berà I

Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

Nou!!: Guifré el Pilós і Berà I · Veure més »

Berenguer de Tolosa

Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).

Nou!!: Guifré el Pilós і Berenguer de Tolosa · Veure més »

Berenguer Ramon I

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).

Nou!!: Guifré el Pilós і Berenguer Ramon I · Veure més »

Berga

Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.

Nou!!: Guifré el Pilós і Berga · Veure més »

Berguedà

El Berguedà és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Guifré el Pilós і Berguedà · Veure més »

Bernat de Gòtia

Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).

Nou!!: Guifré el Pilós і Bernat de Gòtia · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Nou!!: Guifré el Pilós і Bernat de Septimània · Veure més »

Bernat I de Ribagorça

Bernat I de Ribagorça (? - ca. 955) fou comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.

Nou!!: Guifré el Pilós і Bernat I de Ribagorça · Veure més »

Bernat Plantapilosa

Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.

Nou!!: Guifré el Pilós і Bernat Plantapilosa · Veure més »

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Guifré el Pilós і Besiers · Veure més »

Besora

El municipi de Navès i les seves 9 entitats de població. Besora és una de les nou entitats de població del municipi de Navès (Solsonès).

Nou!!: Guifré el Pilós і Besora · Veure més »

Bisbat d'Usès

El bisbat d'Usès o Uzès fou una divisió eclesiàstica de França centrada a la ciutat d'Usès.

Nou!!: Guifré el Pilós і Bisbat d'Usès · Veure més »

Bisbat de Magalona

El bisbat de Magalona fou una jurisdicció eclesiàstica sorgida probablement al sota domini visigot, centrada a la ciutat de Magalona; destruïda aquesta el 752 per Carles Martell els bisbes (i els comtes) es van traslladar a la veïna Substancion.

Nou!!: Guifré el Pilós і Bisbat de Magalona · Veure més »

Bisbat de Perpinyà

El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Guifré el Pilós і Bisbat de Perpinyà · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Guifré el Pilós і Bisbat de Vic · Veure més »

Bjǫrn Járnsíða

Él túmul de Björn Costat de Ferro (''Björn Järnsidas hög'') a l'illa de Munsö, en el llac Mälaren, Suècia. El túmul és coronat per una pedra amb la Inscripció Rúnica d'Uppland 13. Björn Costat de Ferro o Björn Costelles de Ferro (nòrdic antic: Bjǫrn Járnsíða, islandès: Björn Járnsíða, suec: Björn Järnsida, danès: Bjørn Jernside; llatí medieval: Bier Costae ferreae) fou un rei llegendari de Suècia que hauria viscut en algun moment del segle IX.

Nou!!: Guifré el Pilós і Bjǫrn Járnsíða · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Guifré el Pilós і Borgonya · Veure més »

Borrell I d'Urgell-Cerdanya

Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).

Nou!!: Guifré el Pilós і Borrell I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Nou!!: Guifré el Pilós і Borrell II · Veure més »

Bosó

Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.

Nou!!: Guifré el Pilós і Bosó · Veure més »

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Nou!!: Guifré el Pilós і Bosó de Provença · Veure més »

Bretanya

La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Guifré el Pilós і Bretanya · Veure més »

Brevis historia monasterii Rivipullensis

La Brevis historia monasterii Rivipullensis és una crònica que narra la història del monestir de Santa Maria de Ripoll i que fou redactada el 1147; l'arquebisbe i historiador occità Pèire de Marca l'estudià i l'anomenà d'aquesta manera.

Nou!!: Guifré el Pilós і Brevis historia monasterii Rivipullensis · Veure més »

Camarga

La Camarga (en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca, en francès: Camargue) és un espai terrestre de 145.300 ha al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani.

Nou!!: Guifré el Pilós і Camarga · Veure més »

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.

Nou!!: Guifré el Pilós і Cancelleria Reial · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Guifré el Pilós і Cardona · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Guifré el Pilós і Carlemany · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Guifré el Pilós і Carles el Calb · Veure més »

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Nou!!: Guifré el Pilós і Carles el Gras · Veure més »

Carles III de França

Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.

Nou!!: Guifré el Pilós і Carles III de França · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Nou!!: Guifré el Pilós і Carles Martell · Veure més »

Carloman II

Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.

Nou!!: Guifré el Pilós і Carloman II · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Guifré el Pilós і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell d'or

El Castrum Auri o Castell d'or va ser un castell que estava situat a Santpedor.

Nou!!: Guifré el Pilós і Castell d'or · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Guifré el Pilós і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Guifré el Pilós і Catalunya · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Guifré el Pilós і Còrdova · Veure més »

Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, situat a uns 6 km al nord-est de Barcelona.

Nou!!: Guifré el Pilós і Cerdanyola del Vallès · Veure més »

Cixilona de Barcelona

Cixilona de Barcelona (?- 22 de febrer de 945), també coneguda per Xixilona o Quíxol.

Nou!!: Guifré el Pilós і Cixilona de Barcelona · Veure més »

Claudi Lorenzale i Sugrañes

Casa de la Ciutat de Barcelona de Claudi Lorenzale representant el Comerç i la Indústria. Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 8 de desembre de 1814 o 1815 - Barcelona, 31 de març de 1889)L'any de naixement del pintor encara es troba en procés d'investigació.

Nou!!: Guifré el Pilós і Claudi Lorenzale i Sugrañes · Veure més »

Collserola

La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.

Nou!!: Guifré el Pilós і Collserola · Veure més »

Comtat d'Aragó

IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat d'Aragó · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat d'Usès

El comtat d'Usès fou una jurisdicció feudal iniciada en temps dels visigots i que el 751 el rei dels francs va deixar en mans d'un got.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat d'Usès · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Besalú · Veure més »

Comtat de Besiers

El comtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Besiers · Veure més »

Comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Carcassona · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Conflent · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Lodeva

El comtat de Lodeva fou una jurisdicció feudal d'Occitània a França centrada a la ciutat de Lodeva (en francès Lodeve).

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Lodeva · Veure més »

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Manresa · Veure més »

Comtat de Melguer

El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Melguer · Veure més »

Comtat de Nimes

El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Nimes · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Pallars · Veure més »

Comtat de Poitiers

El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Poitiers · Veure més »

Comtat de Rasès

El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Rasès · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Sobrarb

Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Sobrarb · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comte

Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Guifré el Pilós і Comte · Veure més »

Concili de Troyes

Al Concili de Troyes, reunit pel Papa Joan VIII, l'any 878, hi fou coronat el monarca franc Lluís el Tartamut.

Nou!!: Guifré el Pilós і Concili de Troyes · Veure més »

Conflent

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Guifré el Pilós і Conflent · Veure més »

Conquesta de Barxiluna

La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.

Nou!!: Guifré el Pilós і Conquesta de Barxiluna · Veure més »

Correà

Correà és una entitat de població de poblament dispers i una parròquia que s'estén pels municipis de Montmajor i l'Espunyola (Berguedà), per bé que, administrativament és considerat com un poble (33 habitants el 2005) que forma part dels municipis de Montmajor i de l'Espunyola.

Nou!!: Guifré el Pilós і Correà · Veure més »

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Nou!!: Guifré el Pilós і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »

Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona

Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Guifré el Pilós і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »

Cronicó de Moissac

El Cronicó de Moissac (en llatí Chronicon Moissiancense), també anomenat Cronicó d'Aniana, és un cronicó que comprèn el període 670-821 i fou redactat per un monjo del monestir d'Aniana a finals del.

Nou!!: Guifré el Pilós і Cronicó de Moissac · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Guifré el Pilós і De facto · Veure més »

De iure

De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.

Nou!!: Guifré el Pilós і De iure · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Guifré el Pilós і Diòcesi · Veure més »

Dieta de Paderborn

La Dieta de Paderborn va ser una dieta imperial de temps de Carlemany que, d'acord amb els Annals Franco Royal, es va reunir a Paderborn (Padari Brunno en els documents medievals) l'any 777.

Nou!!: Guifré el Pilós і Dieta de Paderborn · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Guifré el Pilós і Dinastia carolíngia · Veure més »

Ducat d'Aquitània

El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ducat d'Aquitània · Veure més »

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ducat de Borgonya · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ebre · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Guifré el Pilós і Edat mitjana · Veure més »

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.

Nou!!: Guifré el Pilós і Elna · Veure més »

Emma de Barcelona

Emma de Barcelona (880 - Sant Joan de les Abadesses, 942) va ser la primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Nou!!: Guifré el Pilós і Emma de Barcelona · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Guifré el Pilós і Empúries · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Guifré el Pilós і Emperador · Veure més »

Ermessenda (muller de Sunifred I)

Ermessenda (?, segle IX — ?, 885/888) fou la muller de Sunifred I (matrimoni any 840), comte d'Urgell, Cerdanya, Girona, Osona i Barcelona, entre d'altres.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ermessenda (muller de Sunifred I) · Veure més »

Esclua

Esclua (Cerdanya, abans del 885 - Cerdanya, 924) va ser un capellà de Cerdanya que el 886 es feu consagrar bisbe d'Urgell i n'expulsà el legítim titular.

Nou!!: Guifré el Pilós і Esclua · Veure més »

Estret de Gibraltar

Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.

Nou!!: Guifré el Pilós і Estret de Gibraltar · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Guifré el Pilós і Europa · Veure més »

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Guifré el Pilós і Feudalisme · Veure més »

Fontcobèrta

Fontcobèrta (en francès Fontcouverte) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Guifré el Pilós і Fontcobèrta · Veure més »

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Nou!!: Guifré el Pilós і França Occidental · Veure més »

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Guifré el Pilós і França Oriental · Veure més »

Franc

El franc és el nom de diverses unitats monetàries.

Nou!!: Guifré el Pilós і Franc · Veure més »

Francesc Carreras i Candi

va ser un historiador, geògraf i polític català, a més de conrear moltes altres disciplines com la filatèlia o l'excursionisme científic.

Nou!!: Guifré el Pilós і Francesc Carreras i Candi · Veure més »

Francesc de Bofarull i Sans

Francesc de Bofarull i Sans (Barcelona, 2 de setembre de 1843 – 6 de febrer de 1938), fou un arxiver i historiador català.

Nou!!: Guifré el Pilós і Francesc de Bofarull i Sans · Veure més »

Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.

Nou!!: Guifré el Pilós і Francesc de Borja Moll i Casasnovas · Veure més »

Francesc Escudero i Ribot

Sepulcre del Comte Guifré al monestir de Ripoll, restaurat per Francesc Escudero Francesc Escudero i Ribot (Llançà, Alt Empordà, 19 d'abril de 1930 - Barcelona, 22 de febrer de 2012) fou un arquitecte català.

Nou!!: Guifré el Pilós і Francesc Escudero i Ribot · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Guifré el Pilós і Francs · Veure més »

Frèdol de Tolosa

Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).

Nou!!: Guifré el Pilós і Frèdol de Tolosa · Veure més »

Freser

El Freser és un riu de Catalunya d'orientació nord-sud, que destaca perquè és l'afluent d'origen pirenaic més important del riu Ter.

Nou!!: Guifré el Pilós і Freser · Veure més »

Friül

El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.

Nou!!: Guifré el Pilós і Friül · Veure més »

Frodoí

Frodoí fou bisbe de Barcelona (861-890) d'origen franc o germànic.

Nou!!: Guifré el Pilós і Frodoí · Veure més »

Galí I Asnar

Galí I Asnar (? - 867) fou comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.

Nou!!: Guifré el Pilós і Galí I Asnar · Veure més »

Gascunya

Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Guifré el Pilós і Gascunya · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Guifré el Pilós і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Guifré el Pilós і Gòtia · Veure més »

Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)

'''"Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell"''' (Manuscrit 246) és una còpia del segle XV de la '''''Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae''''' (1380) "Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell" és el nom que s'ha donat al manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya, una còpia del segle XV que és l'únic testimoni de l'obra genealògica Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae, escrita el 1380 per fra Jaume Domènec.

Nou!!: Guifré el Pilós і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Guifré el Pilós і Germànics · Veure més »

Gesta Comitum Barchinonensium

La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Nou!!: Guifré el Pilós і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Guifré el Pilós і Girona · Veure més »

Gotmar de Vic

Gotmar fou bisbe de Vic des de 886 fins al voltant de 899.

Nou!!: Guifré el Pilós і Gotmar de Vic · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Guifré el Pilós і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Guifré el Pilós і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guifré de Rià

Guifré Rià o Guifré d'Arrià és un personatge d'autenticitat dubtosa i seria el pare de Guifré el Pelós, mentre que la seva mare seria Almira.

Nou!!: Guifré el Pilós і Guifré de Rià · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Guifré el Pilós і Guifré el Pilós · Veure més »

Guifré I de Girona

Guifré I de Girona (?,, ?) fou comte de Girona i Besalú (848- anterior a 853).

Nou!!: Guifré el Pilós і Guifré I de Girona · Veure més »

Guifré II de Barcelona

Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.

Nou!!: Guifré el Pilós і Guifré II de Barcelona · Veure més »

Guillem de Septimània

Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).

Nou!!: Guifré el Pilós і Guillem de Septimània · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Guifré el Pilós і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Guillemó

Guillemó fou comte de Rasès i de Conflent (814-827).

Nou!!: Guifré el Pilós і Guillemó · Veure més »

Guinidilda d'Empúries

Guinidilda d'Empúries també coneguda com a Guinedilda, Guinedell, Guidenella o GunildaSoldevila, Ferran: Prosper de Bofarull y Mascaré: (? - Cabanes, 900) casada amb Guifré el Pilós, comte de Barcelona, l'any 877.

Nou!!: Guifré el Pilós і Guinidilda d'Empúries · Veure més »

Guinidilda de Barcelona

Guinidilda de Barcelona (897- 923) fou una possible filla (filla putativa) de Guifré I de Barcelona i Guinidilda d'Empúries.

Nou!!: Guifré el Pilós і Guinidilda de Barcelona · Veure més »

Harun

Harun al-Barxaluní —— va ser l'últim valí musulmà de Barcelona, del 800 al 801.

Nou!!: Guifré el Pilós і Harun · Veure més »

Hègira

Lhègira (de l'àrab, ‘exili’, ‘ruptura’, ‘separació’, ‘emigració’, també en el sentit de ‘ruptura de llaços’) va ser la sortida de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina.

Nou!!: Guifré el Pilós і Hègira · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Guifré el Pilós і Hispània · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Guifré el Pilós і Hispània Tarraconense · Veure més »

Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona

Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona és una crònica escrita el 1438 pel noble català mossèn Pere Tomic.

Nou!!: Guifré el Pilós і Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona · Veure més »

Honor

L'honor (del llatí honor o honos) és una qualitat personal que reporta l'estimació i el respecte de la comunitat per les pròpies virtuts i la conducta.

Nou!!: Guifré el Pilós і Honor · Veure més »

Honor (propietat)

Un Honor és un Usatge del règim consuetudinari català que determina la propietat d'un immoble o d'una finca, ja sigui rústica o urbana.

Nou!!: Guifré el Pilós і Honor (propietat) · Veure més »

Hug l'Abat

Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).

Nou!!: Guifré el Pilós і Hug l'Abat · Veure més »

Humfrid

Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).

Nou!!: Guifré el Pilós і Humfrid · Veure més »

Hussayn ibn Yahya al-Ansarí

Hussayn ibn Yahya al-Ansarí o al-Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, més conegut com a Hussayn al-Ansarí o simplement al-Ansarí, fou un valí de Saragossa (a. 774- d. 781).

Nou!!: Guifré el Pilós і Hussayn ibn Yahya al-Ansarí · Veure més »

Ibn Hayyan

Abu-Marwan Hayyan ibn Khàlaf ibn Hussayn ibn Hayyan ibn Mùhammad ibn Wahb ibn Hayyan al-Qurtubí —en àrab أبو مروان حيان بن خلف بن حسين بن حيان بن محمد بن حيان بن وهب بن حيان القرطبي Abū Marwān Ḥayyān ibn Muḥammad ibn Ḥusayn ibn Muḥammad ibn Ḥayyān ibn Wahb ibn Ḥayyān al-Qurṭubī—, més conegut simplement com a Ibn Hayyan (Còrdova, 987/988 — 30 d'octubre de 1076), fou el més gran historiador medieval de l'Àndalus, incloent els historiadors musulmans i cristians.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ibn Hayyan · Veure més »

Iemen

El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.

Nou!!: Guifré el Pilós і Iemen · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Guifré el Pilós і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Guifré el Pilós і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Ingobert

Ingobert era un enviat personal de Carlemany encarregat d'ajudar al seu fill Lluís el Pietós a conquerir Turtuixa.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ingobert · Veure més »

Ingobert (bisbe d'Urgell)

Ingobert fou bisbe d'Urgell mencionat primerencament per Villanueva en data del 885 per motiu de no poder assistir a Narbona a l'entronització de l'arquebisbe Teodard, successor de Sigebod per raó d'una greu malaltia.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ingobert (bisbe d'Urgell) · Veure més »

Isembard de Borgonya

Isembard de Borgonya fou comte d'Autun, de Chalon sur Saône, de Mâcon i de Dijon (853-858); així mateix fou nomenat marquès de Gòtia (849 o 850-852) comte de Barcelona, Empúries i Rosselló.

Nou!!: Guifré el Pilós і Isembard de Borgonya · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Guifré el Pilós і Islam · Veure més »

Ismaïl ibn Mussa

Ismaïl ibn Mussa (?-889) fou un important senyor musulmà de Lleida al, de la dinastia dels Banu Qassi, fill de Mussa II el Gran i la segona esposa Maymuna.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ismaïl ibn Mussa · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Guifré el Pilós і Itàlia · Veure més »

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Nou!!: Guifré el Pilós і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »

Jaume Caresmar i Alemany

Jaume Caresmar i Alemany (Igualada, 10 d'octubre de 1717 – Barcelona, 1 de setembre de 1791) fou un historiador i eclesiàstic català, destacat membre de l'orde dels Premonstratencs i nomenat en dues ocasions abat del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a Os de Balaguer, comarca de la Noguera.

Nou!!: Guifré el Pilós і Jaume Caresmar i Alemany · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Guifré el Pilós і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jerónimo Zurita y Castro

Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.

Nou!!: Guifré el Pilós і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »

Joan Coromines i Vigneaux

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.

Nou!!: Guifré el Pilós і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: Guifré el Pilós і Joan el Caçador · Veure més »

Jordi Mata i Viadiu

Jordi Mata i Viadiu (Barcelona, 27 de febrer de 1966) és un escriptor català.

Nou!!: Guifré el Pilós і Jordi Mata i Viadiu · Veure més »

Josep Calmette

Josep Calmette (Perpinyà, 1 de setembre del 1873 - Tolosa, 1952) fou un historiador català sobre la Catalunya del Nord.

Nou!!: Guifré el Pilós і Josep Calmette · Veure més »

Josep Maria Salrach i Marès

Josep Maria Salrach Marès (Llinars del Vallès, 1945) és catedràtic d'Història medieval a la Universitat Pompeu Fabra des del 1993.

Nou!!: Guifré el Pilós і Josep Maria Salrach i Marès · Veure més »

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Guifré el Pilós і Juliol · Veure més »

La Tordera

Riu Tordera a la platja La Tordera és un riu de Catalunya.

Nou!!: Guifré el Pilós і La Tordera · Veure més »

La Valldora

La Vall d'Ora, també coneguda com a la Valldora, és un veïnat del municipi de Navès (el Solsonès), situat al límit d'aquesta comarca amb la del Berguedà.

Nou!!: Guifré el Pilós і La Valldora · Veure més »

Lacetans

Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.

Nou!!: Guifré el Pilós і Lacetans · Veure més »

Les Guilleries

El massís de les Guilleries està situat al vèrtex entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal i forma part alhora de totes dues serralades.

Nou!!: Guifré el Pilós і Les Guilleries · Veure més »

Liber Maiolichinus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

Nou!!: Guifré el Pilós і Liber Maiolichinus · Veure més »

Llegenda de Guifré el Pilós

La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.

Nou!!: Guifré el Pilós і Llegenda de Guifré el Pilós · Veure més »

Llegenda de les quatre barres de sang

La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.

Nou!!: Guifré el Pilós і Llegenda de les quatre barres de sang · Veure més »

Llengües frànciques

Cobertura geogràfica de les llengües frànciques Les llengües frànciques són un conjunt de llengües i dialectes, variants de les llengües germàniques parlades pels francs en la part nord-oriental del que fou el Regne Franc.

Nou!!: Guifré el Pilós і Llengües frànciques · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: Guifré el Pilós і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Guifré el Pilós і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Guifré el Pilós і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Besalú

El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.

Nou!!: Guifré el Pilós і Llista de comtes de Besalú · Veure més »

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Guifré el Pilós і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »

Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.

Nou!!: Guifré el Pilós і Llista de reis de Navarra · Veure més »

Llista de topònims de Ripoll

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Ripoll, al Ripollès.

Nou!!: Guifré el Pilós і Llista de topònims de Ripoll · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Guifré el Pilós і Llobregat · Veure més »

Llop I de Pallars

Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).

Nou!!: Guifré el Pilós і Llop I de Pallars · Veure més »

Llop ibn Muhàmmad

Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet Lubb ibn Muhàmmad ibn Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun Qassi ibn Furtun, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.

Nou!!: Guifré el Pilós і Llop ibn Muhàmmad · Veure més »

Lluçanès

Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.

Nou!!: Guifré el Pilós і Lluçanès · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Nou!!: Guifré el Pilós і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Guifré el Pilós і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís el Tartamut

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.

Nou!!: Guifré el Pilós і Lluís el Tartamut · Veure més »

Lluís III d'Alemanya

Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Guifré el Pilós і Lluís III d'Alemanya · Veure més »

Lluís III de França

Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).

Nou!!: Guifré el Pilós і Lluís III de França · Veure més »

Lodeva

Lodeva (Lodeva en occità; Lodève en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc situada al nord del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània, a l'estat francès.

Nou!!: Guifré el Pilós і Lodeva · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Guifré el Pilós і Lotari I · Veure més »

Maig

El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Guifré el Pilós і Maig · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Guifré el Pilós і Manresa · Veure més »

Marc Furi Camil

Marc Furi Camil (en llatí Marcus Furius Camillus) (446 aC - 365 aC), sovint esmentat simplement com a Camil, va ser un magistrat romà, un dels més importants de la República Romana.

Nou!!: Guifré el Pilós і Marc Furi Camil · Veure més »

Marca (territori)

Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.

Nou!!: Guifré el Pilós і Marca (territori) · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Guifré el Pilós і Marca Hispànica · Veure més »

Mare de Déu de Valldaura

Mare de Déu de Valldaura o Santa Maria de Valldaura és una església a mig camí entre els nuclis d'Olvan i la Quar (el Berguedà).

Nou!!: Guifré el Pilós і Mare de Déu de Valldaura · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Guifré el Pilós і Marsella · Veure més »

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí —— (m. 791 o 792) fou valí de Barcelona (778-792) i de Saragossa (790-791).

Nou!!: Guifré el Pilós і Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí · Veure més »

Miró el Vell

Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).

Nou!!: Guifré el Pilós і Miró el Vell · Veure més »

Miró II de Cerdanya

Miró II de Cerdanya i I de Besalú (878- 927) fou comte de Cerdanya i de Conflent (897-927), i comte de Besalú (920-927).

Nou!!: Guifré el Pilós і Miró II de Cerdanya · Veure més »

Missi dominici

Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.

Nou!!: Guifré el Pilós і Missi dominici · Veure més »

Moianès

El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.

Nou!!: Guifré el Pilós і Moianès · Veure més »

Monestir de Sant Esteve de Banyoles

Monestir de Sant Esteve de Banyoles és una obra de Banyoles (Pla de l'Estany) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guifré el Pilós і Monestir de Sant Esteve de Banyoles · Veure més »

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll és un antic monestir al nucli de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès).

Nou!!: Guifré el Pilós і Monestir de Sant Joan de les Abadesses · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Nou!!: Guifré el Pilós і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Montgrony

Montgrony o més genuïnament Mogrony és una de les entitats de població que conformen el municipi de Gombrèn, a la comarca catalana del Ripollès.

Nou!!: Guifré el Pilós і Montgrony · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.

Nou!!: Guifré el Pilós і Montsó · Veure més »

Montserrat

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.

Nou!!: Guifré el Pilós і Montserrat · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Guifré el Pilós і Nèustria · Veure més »

Nimes

Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Guifré el Pilós і Nimes · Veure més »

Odalric

Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).

Nou!!: Guifré el Pilós і Odalric · Veure més »

Odó I de França

romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).

Nou!!: Guifré el Pilós і Odó I de França · Veure més »

Olvan

Olvan és un municipi de la comarca del Berguedà.

Nou!!: Guifré el Pilós і Olvan · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Guifré el Pilós і Omeies · Veure més »

Orleans

Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Guifré el Pilós і Orleans · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Guifré el Pilós і Osca · Veure més »

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Nou!!: Guifré el Pilós і Osona · Veure més »

Pallars

Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.

Nou!!: Guifré el Pilós і Pallars · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Nou!!: Guifré el Pilós і Pannònia · Veure més »

Papa Joan VIII

Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.

Nou!!: Guifré el Pilós і Papa Joan VIII · Veure més »

Pèire de Marca

Pèire de Marca (Gan, 24 de gener de 1594 - París, 29 de juny de 1662) fou un historiador i arquebisbe occità.

Nou!!: Guifré el Pilós і Pèire de Marca · Veure més »

Pere Antoni Beuter

Primera part de la ''Coronica General de toda españa, y especialmente del Reyno de Valencia'', 1604, museu d'Història de València. Pere Antoni Beuter (València, 1490/95 - València, 1554) fou un historiador i exegeta valencià.

Nou!!: Guifré el Pilós і Pere Antoni Beuter · Veure més »

Pere Ponsich i Rondes

Pere Ponsich i Rondes (Perpinyà, Rosselló, 14 de febrer del 1912 - 23 de desembre del 1999) fou un historiador i arqueòleg nord-català.

Nou!!: Guifré el Pilós і Pere Ponsich i Rondes · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Guifré el Pilós і Pipí I el Breu · Veure més »

Pipí II d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.

Nou!!: Guifré el Pilós і Pipí II d'Aquitània · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Guifré el Pilós і Pirineus · Veure més »

Plana de Vic

Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.

Nou!!: Guifré el Pilós і Plana de Vic · Veure més »

Pleuritis

La pleuritis o pleuresia és la inflamació de la pleura provocant que la superfície de contacte entre una fulla pleural i l'altra es torni aspra.

Nou!!: Guifré el Pilós і Pleuritis · Veure més »

Ponthion

Ponthion és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ponthion · Veure més »

Potestas

La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.

Nou!!: Guifré el Pilós і Potestas · Veure més »

Pregària cristiana

Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.

Nou!!: Guifré el Pilós і Pregària cristiana · Veure més »

Quierzy

Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.

Nou!!: Guifré el Pilós і Quierzy · Veure més »

Radulf de Barcelona

Sepulcre de Radulf al monestir de Santa Maria de Ripoll Radulf de Barcelona o Radulf d'Urgell (~885 - 942) fou bisbe d'Urgell i fill del comte Guifré el Pilós i Guinidilda d'Empúries.

Nou!!: Guifré el Pilós і Radulf de Barcelona · Veure més »

Radulf I de Besalú

Radulf I de Besalú (? - 920) fou comte de Besalú (878-920).

Nou!!: Guifré el Pilós і Radulf I de Besalú · Veure més »

Ragnar Lodbrok

Ragnarr Lodbrok o Ragnarr "Calçons-peluts" fou un viking i rei semillegendari de Dinamarca, malson d'anglosaxons i francs (les terres dels quals va atacar i saquejar) i pare de cèlebres personatges com ara Ivar el Desossat —fruit de la seva relació amb Áslaug Sigurðardóttir ‘Kráka’—, Sigurðr ormr í Auga —fill seu i d'Áslaug—, Bjǫrn Járnsíða o Bjǫrn Costat-de-Ferro —també fill de Ragnarr i Áslaug—, Halfdan Ragnarsson i Ubba.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ragnar Lodbrok · Veure més »

Ramon d'Abadal i de Vinyals

Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ramon d'Abadal i de Vinyals · Veure més »

Ramon I de Tolosa

Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ramon I de Tolosa · Veure més »

Ramon II de Pallars-Ribagorça

Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Veure més »

Ramon II de Tolosa

Ramón II (861-923), comte de Tolosa, de Carcí, Nimes i l'Albí, i temporalment comte de Roergue.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ramon II de Tolosa · Veure més »

Rampó

Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).

Nou!!: Guifré el Pilós і Rampó · Veure més »

Ràtzia de 845

La ràtzia de 845 fou una campanya del valiat de l'Àndalus contra la marca Hispànica.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ràtzia de 845 · Veure més »

Ràtzia de 851

La ràtzia de 851 fou una campanya de l'emirat de Qurtuba contra la marca Hispànica.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ràtzia de 851 · Veure més »

Ràtzies de 897 i 898

Les ràtzies de 897 i 898 foren dues campanyes de Llop Ibn Muhammad contra el comtat de Barcelona que provocaren la mort de Guifré el Pilós i el despoblament del Vallès.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ràtzies de 897 i 898 · Veure més »

Ròmul i Rem

En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ròmul i Rem · Veure més »

Regla de sant Benet

Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.

Nou!!: Guifré el Pilós і Regla de sant Benet · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Guifré el Pilós і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Guifré el Pilós і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Provença

El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.

Nou!!: Guifré el Pilós і Regne de Provença · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Guifré el Pilós і Regne de Toledo · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Nou!!: Guifré el Pilós і Regne Franc · Veure més »

Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.

Nou!!: Guifré el Pilós і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi · Veure més »

Reims

Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Guifré el Pilós і Reims · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Guifré el Pilós і Renaixement · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Guifré el Pilós і Renaixença · Veure més »

Revolta d'Aissó

La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.

Nou!!: Guifré el Pilós і Revolta d'Aissó · Veure més »

Rià (Conflent)

Rià (és un poble de la comuna de Rià i Cirac, a la comarca nord-catalana del Conflent. Entre 1790 i 1823 gaudí d'independència municipal, fins que hi fou agregat aquest darrer any el poble de Cirac, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia. D'altra banda, entre 1973 i 1983 fou integrat en la nova comuna de Rià, Cirac i Orbanyà. En desfer-se aquesta darrera agrupació, la comuna passà a anomenar-se Rià i Cirac, incorporant així el nom del segon poble del terme. És a l'esquerra de la Tet, i ocupa una mica més de la meitat nord del terme actual de Rià i Cirac.

Nou!!: Guifré el Pilós і Rià (Conflent) · Veure més »

Rià i Cirac

Rià i Cirac (IPA:, oficialment en francès Ria-Sirach) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Nou!!: Guifré el Pilós і Rià i Cirac · Veure més »

Ripollès

El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).

Nou!!: Guifré el Pilós і Ripollès · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Guifré el Pilós і Roine · Veure més »

Rol·ló

Rol·ló (en danès i noruec: Rollo, en francès: Rollon) (vers 860-vers 932) va ser un capitost viking que esdevingué el primer duc de Normandia (911-927).

Nou!!: Guifré el Pilós і Rol·ló · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Guifré el Pilós і Rosselló · Veure més »

Sadun ar-Ruayní

Sadun ar-Ruayní —— va ésser valí de Barcelona del 792 fins al 800.

Nou!!: Guifré el Pilós і Sadun ar-Ruayní · Veure més »

Salomó d'Urgell-Cerdanya

Salomó (? - c. 869) fou comte d'Urgell i Cerdanya (848 - 869).

Nou!!: Guifré el Pilós і Salomó d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Salvació en el cristianisme

En el cristianisme, la salvació (també anomenada alliberament o redempció) és l'"alliberament de la persona del pecat i les seves conseqüències, que inclouen la mort i la separació de Déu" per la mort i la resurrecció de Crist, i justificant aquesta salvació.

Nou!!: Guifré el Pilós і Salvació en el cristianisme · Veure més »

Salvador Sanpere i Miquel

Salvador Sanpere i Miquel (Barcelona, Catalunya, 1840 - 26 de setembre del 1915) fou un historiador, crític, publicista i polític català.

Nou!!: Guifré el Pilós і Salvador Sanpere i Miquel · Veure més »

Sant Genís de Fontanes (monestir)

El monestir de Sant Genís de Fontanes, o Sant Miquel de Sant Genís de Fontanes, és l'actual església parroquial de la localitat rossellonesa de Sant Genís de Fontanes a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Guifré el Pilós і Sant Genís de Fontanes (monestir) · Veure més »

Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.

Nou!!: Guifré el Pilós і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »

Santa Maria d'Arles

Façana oriental de Santa Maria d'Arles L'abadia de Santa Maria d'Arles és a la vall del Tec, a la comuna d'Arles, al Vallespir (Catalunya del Nord).

Nou!!: Guifré el Pilós і Santa Maria d'Arles · Veure més »

Santa Maria del Camí (la Garriga)

Santa Maria del Camí és una petita ermita romànica que es troba al municipi de la Garriga (Vallès Oriental).

Nou!!: Guifré el Pilós і Santa Maria del Camí (la Garriga) · Veure més »

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Nou!!: Guifré el Pilós і Saxònia · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Guifré el Pilós і Síria · Veure més »

Segre

En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.

Nou!!: Guifré el Pilós і Segre · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Guifré el Pilós і Septimània · Veure més »

Serrateix

Sant Pere de Serrateix. Façana. Monestir de Santa Maria de Serrateix Serrateix és un poble del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), del qual és el nucli principal i seu de l'edifici de l'Ajuntament.

Nou!!: Guifré el Pilós і Serrateix · Veure més »

Servus Dei

Servus Dei o Serfdedéu fou bisbe de Girona (888 - 907).

Nou!!: Guifré el Pilós і Servus Dei · Veure més »

Setembre

Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.

Nou!!: Guifré el Pilós і Setembre · Veure més »

Setge d'Arbuna (759)

El tercer setge d'Arbuna (752-759) fou el més llarg dels setges de la ciutat d'Arbuna (Narbona) i el que va posar punt final a la dominació musulmana i el valiat d'Arbuna.

Nou!!: Guifré el Pilós і Setge d'Arbuna (759) · Veure més »

Setge de Làrida (884)

El 883 o 884 els musulmans es van sentir amenaçats per l'expansió de Guifré el Pilós, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels que es fixava la població.

Nou!!: Guifré el Pilós і Setge de Làrida (884) · Veure més »

Setge de Narbona de 793

El setge de Narbona de 793 fou una resposta de l'emir Hixam I a la conquesta de Girona de 785.

Nou!!: Guifré el Pilós і Setge de Narbona de 793 · Veure més »

Setge de Saraqusta (778)

El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.

Nou!!: Guifré el Pilós і Setge de Saraqusta (778) · Veure més »

Setge de Tolosa (844)

El setge de Tolosa són les operacions militars contra la ciutat de Tolosa, en mans de Pipí II d'Aquitània des del 842, fetes pel rei Carles II el Calb, Guerí de Provença i Egfrid (Acfred ?).

Nou!!: Guifré el Pilós і Setge de Tolosa (844) · Veure més »

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Guifré el Pilós і Solsona · Veure més »

Solsonès

El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.

Nou!!: Guifré el Pilós і Solsonès · Veure més »

Sorba

Sorba és un poble i una parròquia del municipi de Montmajor (Berguedà), al SW del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora esquerra del riu de l'aigua d'Ora.

Nou!!: Guifré el Pilós і Sorba · Veure més »

Suàbia

L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.

Nou!!: Guifré el Pilós і Suàbia · Veure més »

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí ——, més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan, Sulayman al-Arabí o simplement al-Arabí (m. 780), fou valí de Barcelona (a. 777-780).

Nou!!: Guifré el Pilós і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí · Veure més »

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Nou!!: Guifré el Pilós і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Sunifred II d'Urgell

Sunifred II d'Urgell (880? - 948) fou comte d'Urgell (897 - 948).

Nou!!: Guifré el Pilós і Sunifred II d'Urgell · Veure més »

Sunyer I d'Empúries-Rosselló

Sunyer I d'Empúries-Rosselló (?- 848) fou comte d'Empúries i de Rosselló (834-848), pare, probablement, dels comtes Delà i Sunyer II.

Nou!!: Guifré el Pilós і Sunyer I d'Empúries-Rosselló · Veure més »

Sunyer I de Barcelona

Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Nou!!: Guifré el Pilós і Sunyer I de Barcelona · Veure més »

Sunyer II d'Empúries-Rosselló

Sunyer II d'Empúries-Rosselló (?, ca. 840 - ?, 915) fou comte d'Empúries (862-915) i comte de Rosselló (896-915).

Nou!!: Guifré el Pilós і Sunyer II d'Empúries-Rosselló · Veure més »

Superpoblació humana

Mapa de la densitat de població per països. Zones del planeta densament poblades el 1994, dades de la NASA. La superpoblació humana és el concepte en què d'una població humana es fa massa gran per ser sostenible pel seu entorn o recursos a llarg termini i una disminució en la qualitat de vida.

Nou!!: Guifré el Pilós і Superpoblació humana · Veure més »

Tentellatge (Navès)

Tentellatge és una de les nou entitats de població del municipi de Navès (Solsonès).

Nou!!: Guifré el Pilós і Tentellatge (Navès) · Veure més »

Ter

El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.

Nou!!: Guifré el Pilós і Ter · Veure més »

Tet

La Tet és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània prop de Perpinyà, després de 120 km.

Nou!!: Guifré el Pilós і Tet · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Guifré el Pilós і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Torre del Palau (Terrassa)

La Torre del Palau és l'únic vestigi del castell palau de Terrassa, que en el moment de màxima puixança va estendre els seus dominis des del Llobregat fins al Ripoll i des de Sant Cugat del Vallès fins al pla de Bages.

Nou!!: Guifré el Pilós і Torre del Palau (Terrassa) · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Guifré el Pilós і Tractat de Verdun · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Guifré el Pilós і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Tractats de Ribemont

El repartiment de l'impiri carolingi al 880. Els Tractats de Ribemont són dos tractats signats a Ribemont (França), el primer al 800 i el segon al 1179, amb els quals el regne franc de Carlemany continua el procés de fragmentació després de la seva mort.

Nou!!: Guifré el Pilós і Tractats de Ribemont · Veure més »

Turtuixa

Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.

Nou!!: Guifré el Pilós і Turtuixa · Veure més »

Valí

El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.

Nou!!: Guifré el Pilós і Valí · Veure més »

Vall de Lord

La Vall de Lord és la zona nord-oriental de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Guifré el Pilós і Vall de Lord · Veure més »

Vallès Occidental

El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).

Nou!!: Guifré el Pilós і Vallès Occidental · Veure més »

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Guifré el Pilós і Vallès Oriental · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Guifré el Pilós і Vassallatge · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Guifré el Pilós і Vegueria · Veure més »

Vescomtat d'Agde

El vescomtat d'Agde fou una jurisdicció feudal d'Occitània, de curta durada a finals del, unida després amb el vescomtat de Besiers.

Nou!!: Guifré el Pilós і Vescomtat d'Agde · Veure més »

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Nou!!: Guifré el Pilós і Vescomtat de Narbona · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Guifré el Pilós і Vic · Veure més »

Vikings

Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.

Nou!!: Guifré el Pilós і Vikings · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Guifré el Pilós і Visigots · Veure més »

1017

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 1017 · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 1035 · Veure més »

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guifré el Pilós і 11 d'agost · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guifré el Pilós і 11 de setembre · Veure més »

1114

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 1114 · Veure més »

1147

El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 1147 · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Guifré el Pilós і 1213 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Guifré el Pilós і 1276 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 1380 · Veure més »

1551

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 1551 · Veure més »

1670

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 1670 · Veure més »

1685

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 1685 · Veure més »

1734

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guifré el Pilós і 1734 · Veure més »

1756

;Països Catalans.

Nou!!: Guifré el Pilós і 1756 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Guifré el Pilós і 1888 · Veure més »

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Nou!!: Guifré el Pilós і 1958 · Veure més »

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guifré el Pilós і 25 de juny · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guifré el Pilós і 4 d'abril · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Guifré el Pilós і 6 d'octubre · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guifré el Pilós і 7 de setembre · Veure més »

700

El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 700 · Veure més »

711

;Països Catalans.

Nou!!: Guifré el Pilós і 711 · Veure més »

714

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 714 · Veure més »

725

El 725 (DCCXXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 725 · Veure més »

732

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 732 · Veure més »

752

El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Guifré el Pilós і 752 · Veure més »

777

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 777 · Veure més »

785

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 785 · Veure més »

793

Iberia i Regne Franc dels Carolingis.

Nou!!: Guifré el Pilós і 793 · Veure més »

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guifré el Pilós і 8 de desembre · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 800 · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 801 · Veure més »

804

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 804 · Veure més »

807

El 807 (DCCCVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 807 · Veure més »

808

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 808 · Veure més »

812

L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 812 · Veure més »

816

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 816 · Veure més »

820

El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Guifré el Pilós і 820 · Veure més »

826

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 826 · Veure més »

832

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 832 · Veure més »

836

El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 836 · Veure més »

840

El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 840 · Veure més »

841

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 841 · Veure més »

842

El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Guifré el Pilós і 842 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 843 · Veure més »

844

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 844 · Veure més »

848

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 848 · Veure més »

849

El 849 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 849 · Veure més »

850

El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 850 · Veure més »

852

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 852 · Veure més »

858

El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 858 · Veure més »

859

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 859 · Veure més »

864

El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 864 · Veure més »

865

El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 865 · Veure més »

868

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 868 · Veure més »

870

El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 870 · Veure més »

871

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 871 · Veure més »

873

El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 873 · Veure més »

874

El 874 (DCCCLXXIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 874 · Veure més »

877

El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 877 · Veure més »

878

El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 878 · Veure més »

879

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 879 · Veure més »

880

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 880 · Veure més »

881

El 881 (DCCCLXXXI) fou un any comú iniciat en diumenge.

Nou!!: Guifré el Pilós і 881 · Veure més »

882

El 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Guifré el Pilós і 882 · Veure més »

883

El 883 (DCCCLXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 883 · Veure més »

884

El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 884 · Veure més »

885

El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 885 · Veure més »

886

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 886 · Veure més »

887

;Països Catalans;Món.

Nou!!: Guifré el Pilós і 887 · Veure més »

888

;Països catalans.

Nou!!: Guifré el Pilós і 888 · Veure més »

889

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 889 · Veure més »

890

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 890 · Veure més »

892

El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 892 · Veure més »

895

El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Guifré el Pilós і 895 · Veure més »

896

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 896 · Veure més »

897

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 897 · Veure més »

898

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 898 · Veure més »

899

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 899 · Veure més »

911

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 911 · Veure més »

913

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 913 · Veure més »

923

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 923 · Veure més »

925

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 925 · Veure més »

927

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 927 · Veure més »

940

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 940 · Veure més »

942

El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Guifré el Pilós і 942 · Veure més »

945

; Països Catalans.

Nou!!: Guifré el Pilós і 945 · Veure més »

948

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 948 · Veure més »

949

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 949 · Veure més »

951

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 951 · Veure més »

992

Sense descripció.

Nou!!: Guifré el Pilós і 992 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ermessenda de Barcelona, Guifre I, Guifre el Pilós, Guifre il Pelós, Guifreu el Pilós, Guifrè I, Guifré I de Barcelona, Guifré I el Pelós, Guifré I el Pilós, Guifré d'Arrià, el Pilós, Guifré el Pelós.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant