Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guifré el Pilós і Senyera reial
Guifré el Pilós і Senyera reial tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Anales de la Corona de Aragón, Ènnec Aritza, Berenguer Ramon I, Borrell II, Cancelleria Reial, Casal de Barcelona, Català, Catalunya, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Crònica de Bernat Desclot, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Edat mitjana, Europa, Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246), Gesta Comitum Barchinonensium, Girona, Guifré el Pilós, Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona, Islam, Jaume el Conqueridor, Joan el Caçador, Liber Maiolichinus, Llegenda de les quatre barres de sang, Llista de comtes de Barcelona, Pere Antoni Beuter, Setembre, Vassallatge, 11 d'agost.
Anales de la Corona de Aragón
Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.
Anales de la Corona de Aragón і Guifré el Pilós · Anales de la Corona de Aragón і Senyera reial ·
Ènnec Aritza
Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.
Ènnec Aritza і Guifré el Pilós · Ènnec Aritza і Senyera reial ·
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Berenguer Ramon I і Guifré el Pilós · Berenguer Ramon I і Senyera reial ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Borrell II і Guifré el Pilós · Borrell II і Senyera reial ·
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Cancelleria Reial і Guifré el Pilós · Cancelleria Reial і Senyera reial ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Guifré el Pilós · Casal de Barcelona і Senyera reial ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Guifré el Pilós · Català і Senyera reial ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Guifré el Pilós · Catalunya і Senyera reial ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Guifré el Pilós · Comtat de Barcelona і Senyera reial ·
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Besalú і Guifré el Pilós · Comtat de Besalú і Senyera reial ·
Crònica de Bernat Desclot
El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.
Crònica de Bernat Desclot і Guifré el Pilós · Crònica de Bernat Desclot і Senyera reial ·
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Guifré el Pilós · Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Senyera reial ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Guifré el Pilós · Edat mitjana і Senyera reial ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Guifré el Pilós · Europa і Senyera reial ·
Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
'''"Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell"''' (Manuscrit 246) és una còpia del segle XV de la '''''Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae''''' (1380) "Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell" és el nom que s'ha donat al manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya, una còpia del segle XV que és l'únic testimoni de l'obra genealògica Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae, escrita el 1380 per fra Jaume Domènec.
Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) і Guifré el Pilós · Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) і Senyera reial ·
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.
Gesta Comitum Barchinonensium і Guifré el Pilós · Gesta Comitum Barchinonensium і Senyera reial ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Girona і Guifré el Pilós · Girona і Senyera reial ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Guifré el Pilós і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Senyera reial ·
Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona
Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona és una crònica escrita el 1438 pel noble català mossèn Pere Tomic.
Guifré el Pilós і Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona · Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona і Senyera reial ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Guifré el Pilós і Islam · Islam і Senyera reial ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Guifré el Pilós і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Senyera reial ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Guifré el Pilós і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Senyera reial ·
Liber Maiolichinus
Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Guifré el Pilós і Liber Maiolichinus · Liber Maiolichinus і Senyera reial ·
Llegenda de les quatre barres de sang
La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.
Guifré el Pilós і Llegenda de les quatre barres de sang · Llegenda de les quatre barres de sang і Senyera reial ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Guifré el Pilós і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Senyera reial ·
Pere Antoni Beuter
Primera part de la ''Coronica General de toda españa, y especialmente del Reyno de Valencia'', 1604, museu d'Història de València. Pere Antoni Beuter (València, 1490/95 - València, 1554) fou un historiador i exegeta valencià.
Guifré el Pilós і Pere Antoni Beuter · Pere Antoni Beuter і Senyera reial ·
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Guifré el Pilós і Setembre · Senyera reial і Setembre ·
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Guifré el Pilós і Vassallatge · Senyera reial і Vassallatge ·
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guifré el Pilós і Senyera reial
- Què tenen en comú Guifré el Pilós і Senyera reial
- Semblances entre Guifré el Pilós і Senyera reial
Comparació entre Guifré el Pilós і Senyera reial
Guifré el Pilós té 434 relacions, mentre que Senyera reial té 450. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 3.28% = 29 / (434 + 450).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guifré el Pilós і Senyera reial. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
