Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guifré el Pilós і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Guifré el Pilós і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 77 coses en comú (en Uniopèdia): Arquebisbat de Narbona, Balaguer, Barcelona, Batalla de Roncesvalls, Berà I, Berenguer Ramon I, Besiers, Bisbat de Perpinyà, Bisbat de Vic, Borrell II, Cardona, Carlemany, Carles el Calb, Casal de Barcelona, Català, Catalunya, Còrdova, Comtat d'Empúries, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comtat de Tolosa, Diòcesi, Ducat de Borgonya, Ebre, Emperador, ..., Esclua, Feudalisme, Francs, Girona, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Hispània Tarraconense, Islam, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume el Conqueridor, Joan el Caçador, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llobregat, Lluís el Pietós, Manresa, Monestir de Sant Esteve de Banyoles, Monestir de Sant Joan de les Abadesses, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Montserrat, Osca, Osona, Pallars, Pèire de Marca, Pipí I el Breu, Pirineus, Regla de sant Benet, Regne de Navarra, Regne Franc, Renaixença, Rosselló, Sant Genís de Fontanes (monestir), Sant Miquel de Cuixà, Santa Maria d'Arles, Segre, Septimània, Solsona, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Tolosa de Llenguadoc, Tractat dels Pirineus, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Vic, 11 de setembre. Ampliar l'índex (47 més) »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Arquebisbat de Narbona і Guifré el Pilós · Arquebisbat de Narbona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Guifré el Pilós · Balaguer і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Guifré el Pilós · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Batalla de Roncesvalls
La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.
Batalla de Roncesvalls і Guifré el Pilós · Batalla de Roncesvalls і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Berà I і Guifré el Pilós · Berà I і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Berenguer Ramon I і Guifré el Pilós · Berenguer Ramon I і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Besiers і Guifré el Pilós · Besiers і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat de Perpinyà
El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.
Bisbat de Perpinyà і Guifré el Pilós · Bisbat de Perpinyà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Bisbat de Vic і Guifré el Pilós · Bisbat de Vic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Borrell II і Guifré el Pilós · Borrell II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Cardona і Guifré el Pilós · Cardona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Guifré el Pilós · Carlemany і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Guifré el Pilós · Carles el Calb і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Guifré el Pilós · Casal de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Guifré el Pilós · Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Guifré el Pilós · Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Còrdova і Guifré el Pilós · Còrdova і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat d'Empúries і Guifré el Pilós · Comtat d'Empúries і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Guifré el Pilós · Comtat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Guifré el Pilós · Comtat de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Besalú і Guifré el Pilós · Comtat de Besalú і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Guifré el Pilós · Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Comtat de Girona і Guifré el Pilós · Comtat de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Pallars і Guifré el Pilós · Comtat de Pallars і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Ribagorça і Guifré el Pilós · Comtat de Ribagorça і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Comtat de Tolosa і Guifré el Pilós · Comtat de Tolosa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Diòcesi і Guifré el Pilós · Diòcesi і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Ducat de Borgonya і Guifré el Pilós · Ducat de Borgonya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Guifré el Pilós · Ebre і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Emperador і Guifré el Pilós · Emperador і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Esclua
Esclua (Cerdanya, abans del 885 - Cerdanya, 924) va ser un capellà de Cerdanya que el 886 es feu consagrar bisbe d'Urgell i n'expulsà el legítim titular.
Esclua і Guifré el Pilós · Esclua і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Feudalisme і Guifré el Pilós · Feudalisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Guifré el Pilós · Francs і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Girona і Guifré el Pilós · Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Guifré el Pilós · Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Guerra dels Segadors і Guifré el Pilós · Guerra dels Segadors і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Guifré el Pilós і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guifré II de Barcelona
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.
Guifré II de Barcelona і Guifré el Pilós · Guifré II de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Guifré el Pilós і Hispània Tarraconense · Hispània Tarraconense і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Guifré el Pilós і Islam · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Islam ·
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Guifré el Pilós і Jacint Verdaguer i Santaló · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Guifré el Pilós і Jaume el Conqueridor · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Guifré el Pilós і Joan el Caçador · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador ·
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Guifré el Pilós і Llista de bisbes d'Urgell · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Guifré el Pilós і Llista de comtes de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Guifré el Pilós і Llista de comtes de Cerdanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Cerdanya ·
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Guifré el Pilós і Llobregat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llobregat ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Guifré el Pilós і Lluís el Pietós · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís el Pietós ·
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Guifré el Pilós і Manresa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manresa ·
Monestir de Sant Esteve de Banyoles
Monestir de Sant Esteve de Banyoles és una obra de Banyoles (Pla de l'Estany) declarada bé cultural d'interès nacional.
Guifré el Pilós і Monestir de Sant Esteve de Banyoles · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Esteve de Banyoles ·
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll és un antic monestir al nucli de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès).
Guifré el Pilós і Monestir de Sant Joan de les Abadesses · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Joan de les Abadesses ·
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Guifré el Pilós і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Ripoll ·
Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
Guifré el Pilós і Montserrat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Montserrat ·
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Guifré el Pilós і Osca · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Osca ·
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Guifré el Pilós і Osona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Osona ·
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Guifré el Pilós і Pallars · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pallars ·
Pèire de Marca
Pèire de Marca (Gan, 24 de gener de 1594 - París, 29 de juny de 1662) fou un historiador i arquebisbe occità.
Guifré el Pilós і Pèire de Marca · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pèire de Marca ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Guifré el Pilós і Pipí I el Breu · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pipí I el Breu ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Guifré el Pilós і Pirineus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pirineus ·
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Guifré el Pilós і Regla de sant Benet · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regla de sant Benet ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Guifré el Pilós і Regne de Navarra · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Navarra ·
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Guifré el Pilós і Regne Franc · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne Franc ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Guifré el Pilós і Renaixença · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Renaixença ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Guifré el Pilós і Rosselló · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosselló ·
Sant Genís de Fontanes (monestir)
El monestir de Sant Genís de Fontanes, o Sant Miquel de Sant Genís de Fontanes, és l'actual església parroquial de la localitat rossellonesa de Sant Genís de Fontanes a la Catalunya del Nord.
Guifré el Pilós і Sant Genís de Fontanes (monestir) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Genís de Fontanes (monestir) ·
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Guifré el Pilós і Sant Miquel de Cuixà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Miquel de Cuixà ·
Santa Maria d'Arles
Façana oriental de Santa Maria d'Arles L'abadia de Santa Maria d'Arles és a la vall del Tec, a la comuna d'Arles, al Vallespir (Catalunya del Nord).
Guifré el Pilós і Santa Maria d'Arles · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria d'Arles ·
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Guifré el Pilós і Segre · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segre ·
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Guifré el Pilós і Septimània · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Septimània ·
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Guifré el Pilós і Solsona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Solsona ·
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Guifré el Pilós і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya ·
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Guifré el Pilós і Tolosa de Llenguadoc · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tolosa de Llenguadoc ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Guifré el Pilós і Tractat dels Pirineus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat dels Pirineus ·
Vallès Occidental
El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).
Guifré el Pilós і Vallès Occidental · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vallès Occidental ·
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Guifré el Pilós і Vallès Oriental · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vallès Oriental ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Guifré el Pilós і Vic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vic ·
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 de setembre і Guifré el Pilós · 11 de setembre і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guifré el Pilós і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Guifré el Pilós і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Guifré el Pilós і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Guifré el Pilós і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Guifré el Pilós té 434 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 77, l'índex de Jaccard és 4.91% = 77 / (434 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guifré el Pilós і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
