Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guerres de religió a França і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Guerres de religió a França і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 38 coses en comú (en Uniopèdia): Calvinisme, Cardenal, Carlemany, Catolicisme, Companyia de Jesús, Concili de Trento, Contrareforma, Croades, Dinastia borbònica, Ducat de Borgonya, Ducat de Milà, Ducat de Savoia, Església Catòlica Romana, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Feudalisme, Guerra dels Trenta Anys, Heretgia, Hugonot, Inquisició, Joan d'Àustria i Blomberg, Lió, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis de França, Lluís IX de França, Lluís XIV de França, Orde dels Predicadors, Papa, Pius V, Protestantisme, ..., Províncies Unides, Regne d'Anglaterra, Regne d'Escòcia, Regne de França, Regne de Navarra, Relíquia, Sacre Imperi Romanogermànic, Tolosa de Llenguadoc. Ampliar l'índex (8 més) »
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Calvinisme і Guerres de religió a França · Calvinisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Cardenal і Guerres de religió a França · Cardenal і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Guerres de religió a França · Carlemany і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Guerres de religió a França · Catolicisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Companyia de Jesús і Guerres de religió a França · Companyia de Jesús і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Concili de Trento і Guerres de religió a França · Concili de Trento і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Contrareforma і Guerres de religió a França · Contrareforma і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Guerres de religió a França · Croades і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Dinastia borbònica і Guerres de religió a França · Dinastia borbònica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Ducat de Borgonya і Guerres de religió a França · Ducat de Borgonya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Ducat de Milà і Guerres de religió a França · Ducat de Milà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Ducat de Savoia і Guerres de religió a França · Ducat de Savoia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Guerres de religió a França · Església Catòlica Romana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Felip II de Castella і Guerres de religió a França · Felip II de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Felip III de Castella і Guerres de religió a França · Felip III de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Feudalisme і Guerres de religió a França · Feudalisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Guerra dels Trenta Anys і Guerres de religió a França · Guerra dels Trenta Anys і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Guerres de religió a França і Heretgia · Heretgia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Guerres de religió a França і Hugonot · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hugonot ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Guerres de religió a França і Inquisició · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició ·
Joan d'Àustria i Blomberg
Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.
Guerres de religió a França і Joan d'Àustria i Blomberg · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan d'Àustria i Blomberg ·
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Guerres de religió a França і Lió · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lió ·
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Guerres de religió a França і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Guerres de religió a França і Llista de reis de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de França ·
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Guerres de religió a França і Lluís IX de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís IX de França ·
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Guerres de religió a França і Lluís XIV de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIV de França ·
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Guerres de religió a França і Orde dels Predicadors · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde dels Predicadors ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Guerres de religió a França і Papa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa ·
Pius V
Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.
Guerres de religió a França і Pius V · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius V ·
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Guerres de religió a França і Protestantisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Protestantisme ·
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Guerres de religió a França і Províncies Unides · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Províncies Unides ·
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Guerres de religió a França і Regne d'Anglaterra · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne d'Anglaterra ·
Regne d'Escòcia
El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el i el, moment en el qual va integrar-se en el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.
Guerres de religió a França і Regne d'Escòcia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne d'Escòcia ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Guerres de religió a França і Regne de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Guerres de religió a França і Regne de Navarra · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Navarra ·
Relíquia
En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.
Guerres de religió a França і Relíquia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Relíquia ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Guerres de religió a França і Sacre Imperi Romanogermànic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Guerres de religió a França і Tolosa de Llenguadoc · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tolosa de Llenguadoc ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerres de religió a França і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Guerres de religió a França і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Guerres de religió a França і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Guerres de religió a França і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Guerres de religió a França té 202 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 38, l'índex de Jaccard és 2.84% = 38 / (202 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerres de religió a França і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
