Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guerres Púniques і República Romana
Guerres Púniques і República Romana tenen 65 coses en comú (en Uniopèdia): Administració provincial romana, Alps, Andalusia, Arle, Batalla de Cannes, Batalla de Zama, Batalla del llac Trasimè, Batalla del Trèbia (218 aC), Cartagena, Cartago, Càpua, Còrsega, Ebre, Empúries, Exèrcit romà, Filip V de Macedònia, Gai Duili (cònsol), Gals, Gàl·lia Narbonesa, Guerra, Guerra dels Mercenaris, Guerra Romano-Síria, Guerres macedòniques, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal Barca, Hispània, Illa, Imperi Cartaginès, Imperi Romà, ..., Imperi Selèucida, Itàlia, Juli Cèsar, Legió romana, Llatí, Mamertins, Mar Mediterrània, Marina romana, Massinissa de Numídia, Messina, Numídia, Occident, Pau, Península Ibèrica, Península Itàlica, Pirateria marítima, Pirineus, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, República, Riu Po, Roma, Sardenya, Segona Guerra Púnica, Senat Romà, Setge de Sagunt, Sicília, Tunis, 202 aC, 204 aC, 206 aC, 218 aC, 238 aC, 241 aC, 256 aC. Ampliar l'índex (35 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Administració provincial romana і Guerres Púniques · Administració provincial romana і República Romana ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Guerres Púniques · Alps і República Romana ·
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Andalusia і Guerres Púniques · Andalusia і República Romana ·
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Arle і Guerres Púniques · Arle і República Romana ·
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Batalla de Cannes і Guerres Púniques · Batalla de Cannes і República Romana ·
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Batalla de Zama і Guerres Púniques · Batalla de Zama і República Romana ·
Batalla del llac Trasimè
La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de l'any 217 aC i va ser una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.
Batalla del llac Trasimè і Guerres Púniques · Batalla del llac Trasimè і República Romana ·
Batalla del Trèbia (218 aC)
La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).
Batalla del Trèbia (218 aC) і Guerres Púniques · Batalla del Trèbia (218 aC) і República Romana ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Cartagena і Guerres Púniques · Cartagena і República Romana ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartago і Guerres Púniques · Cartago і República Romana ·
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Càpua і Guerres Púniques · Càpua і República Romana ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Còrsega і Guerres Púniques · Còrsega і República Romana ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Guerres Púniques · Ebre і República Romana ·
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Empúries і Guerres Púniques · Empúries і República Romana ·
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Exèrcit romà і Guerres Púniques · Exèrcit romà і República Romana ·
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Filip V de Macedònia і Guerres Púniques · Filip V de Macedònia і República Romana ·
Gai Duili (cònsol)
Gai Duili (en Gaius Duilius) va ser un magistrat romà.
Gai Duili (cònsol) і Guerres Púniques · Gai Duili (cònsol) і República Romana ·
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Gals і Guerres Púniques · Gals і República Romana ·
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Gàl·lia Narbonesa і Guerres Púniques · Gàl·lia Narbonesa і República Romana ·
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Guerra і Guerres Púniques · Guerra і República Romana ·
Guerra dels Mercenaris
La Guerra dels Mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.
Guerra dels Mercenaris і Guerres Púniques · Guerra dels Mercenaris і República Romana ·
Guerra Romano-Síria
La Guerra Romano-Síria (192 aC - 188 aC), també anomenada Guerra d'Antíoc o Guerra Síria, va ser el conflicte militar que va tenir lloc entre les coalicions dirigides per la República Romana i Antíoc III el gran, rei de l'Imperi Selèucida.
Guerra Romano-Síria і Guerres Púniques · Guerra Romano-Síria і República Romana ·
Guerres macedòniques
Les guerres macedòniques van ser una sèrie de conflictes que van enfrontar el regne de Macedònia i la República Romana entre els segles III aC i II aC.
Guerres Púniques і Guerres macedòniques · Guerres macedòniques і República Romana ·
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Guerres Púniques і Hamílcar Barca · Hamílcar Barca і República Romana ·
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Guerres Púniques і Hanníbal Barca (247 aC) · Hanníbal Barca (247 aC) і República Romana ·
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Guerres Púniques і Hàsdrubal Barca · Hàsdrubal Barca і República Romana ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Guerres Púniques і Hispània · Hispània і República Romana ·
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Guerres Púniques і Illa · Illa і República Romana ·
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Guerres Púniques і Imperi Cartaginès · Imperi Cartaginès і República Romana ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Guerres Púniques і Imperi Romà · Imperi Romà і República Romana ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Guerres Púniques і Imperi Selèucida · Imperi Selèucida і República Romana ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Guerres Púniques і Itàlia · Itàlia і República Romana ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Guerres Púniques і Juli Cèsar · Juli Cèsar і República Romana ·
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Guerres Púniques і Legió romana · Legió romana і República Romana ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Guerres Púniques і Llatí · Llatí і República Romana ·
Mamertins
Mamertins (en osc mamertini, fills de Mart) era el nom que van prendre els habitants de Messana a partir del quan uns mercenaris van assumir el poder a la ciutat.
Guerres Púniques і Mamertins · Mamertins і República Romana ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Guerres Púniques і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і República Romana ·
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Guerres Púniques і Marina romana · Marina romana і República Romana ·
Massinissa de Numídia
Massinissa I va ser rei dels massils de l'any 206 aC al 202 aC i del Regne de Numídia del 202 aC al 148 aC.
Guerres Púniques і Massinissa de Numídia · Massinissa de Numídia і República Romana ·
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Guerres Púniques і Messina · Messina і República Romana ·
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Guerres Púniques і Numídia · Numídia і República Romana ·
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Guerres Púniques і Occident · Occident і República Romana ·
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Guerres Púniques і Pau · Pau і República Romana ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Guerres Púniques і Península Ibèrica · Península Ibèrica і República Romana ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Guerres Púniques і Península Itàlica · Península Itàlica і República Romana ·
Pirateria marítima
Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.
Guerres Púniques і Pirateria marítima · Pirateria marítima і República Romana ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Guerres Púniques і Pirineus · Pirineus і República Romana ·
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Guerres Púniques і Publi Corneli Escipió Africà Major · Publi Corneli Escipió Africà Major і República Romana ·
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Guerres Púniques і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor і República Romana ·
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Guerres Púniques і República · República і República Romana ·
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Guerres Púniques і Riu Po · República Romana і Riu Po ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Guerres Púniques і Roma · República Romana і Roma ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Guerres Púniques і Sardenya · República Romana і Sardenya ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Guerres Púniques і Segona Guerra Púnica · República Romana і Segona Guerra Púnica ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Guerres Púniques і Senat Romà · República Romana і Senat Romà ·
Setge de Sagunt
El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.
Guerres Púniques і Setge de Sagunt · República Romana і Setge de Sagunt ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Guerres Púniques і Sicília · República Romana і Sicília ·
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Guerres Púniques і Tunis · República Romana і Tunis ·
202 aC
El 202 aC és un any comú denominat així des de la introducció del calendari gregorià.
202 aC і Guerres Púniques · 202 aC і República Romana ·
204 aC
El 204 aC fou un any del calendari romà prejulià.
204 aC і Guerres Púniques · 204 aC і República Romana ·
206 aC
Sense descripció.
206 aC і Guerres Púniques · 206 aC і República Romana ·
218 aC
El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià.
218 aC і Guerres Púniques · 218 aC і República Romana ·
238 aC
Sense descripció.
238 aC і Guerres Púniques · 238 aC і República Romana ·
241 aC
El 241 aC fou un any del calendari romà prejulià.
241 aC і Guerres Púniques · 241 aC і República Romana ·
256 aC
Sense descripció.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerres Púniques і República Romana
- Què tenen en comú Guerres Púniques і República Romana
- Semblances entre Guerres Púniques і República Romana
Comparació entre Guerres Púniques і República Romana
Guerres Púniques té 128 relacions, mentre que República Romana té 206. Com que tenen en comú 65, l'índex de Jaccard és 19.46% = 65 / (128 + 206).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerres Púniques і República Romana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
