Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guerres Napoleòniques і Invasió francesa de Rússia
Guerres Napoleòniques і Invasió francesa de Rússia tenen 53 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre I de Rússia, Artilleria, Batalla de Borodinó, Batalla de Leipzig, Batalla de Trafalgar, Batalla del Berézina, Bloqueig Continental, Carles Felip de Schwarzenberg, Confederació del Rin, Elba (illa), Espanya, Eugeni de Beauharnais, Galítsia, Gran Ducat de Varsòvia, Grande Armée, Imperi Austríac, Imperi Otomà, Imperi Rus, Jérôme Bonaparte, Józef Antoni Poniatowski, Jean Baptiste Bessières, Joachim Murat, Lluís XVIII de França, Louis-Alexandre Berthier, Michel Ney, Mikhaïl Barclay de Tolly, Mikhaïl Kutúzov, Moscou, Napoleó Bonaparte, Nemunas, ..., París, Península Ibèrica, Polònia, Prússia, Primer Imperi Francès, Rússia, Regne de Baviera, Regne de Nàpols, Regne de Saxònia, Regne de Westfàlia, Regne napoleònic d'Itàlia, Regne Unit, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Segona Guerra Mundial, Sisena Coalició, Suècia, Suïssa, Tractat de Tilsit, Tsar, 16 d'octubre, 19 d'octubre, 22 de juny, 7 de setembre. Ampliar l'índex (23 més) »
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Alexandre I de Rússia і Guerres Napoleòniques · Alexandre I de Rússia і Invasió francesa de Rússia ·
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Artilleria і Guerres Napoleòniques · Artilleria і Invasió francesa de Rússia ·
Batalla de Borodinó
La Batalla de Borodinó (Бopoди́нcкoe cpaже́ниe, Borodínskoie srajénie; Bataille de la Moskova) del 7 de setembre de 1812 va ser el més gran i sagnant combat d'un sol dia durant la invasió francesa de Rússia i de totes les guerres napoleòniques.
Batalla de Borodinó і Guerres Napoleòniques · Batalla de Borodinó і Invasió francesa de Rússia ·
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.
Batalla de Leipzig і Guerres Napoleòniques · Batalla de Leipzig і Invasió francesa de Rússia ·
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.
Batalla de Trafalgar і Guerres Napoleòniques · Batalla de Trafalgar і Invasió francesa de Rússia ·
Batalla del Berézina
La Batalla del Berézina va tenir lloc durant la Invasió francesa de Rússia a les guerres napoleòniques, entre el 26 i el 29 de novembre del 1812, al riu Berézina, actualment a Belarús, entre l'exèrcit francès de Napoleó Bonaparte i els exèrcits russos de Mikhaïl Kutúzov, Peter Wittgenstein i Pàvel Txitxàgov.
Batalla del Berézina і Guerres Napoleòniques · Batalla del Berézina і Invasió francesa de Rússia ·
Bloqueig Continental
Països participants del bloqueig continental El Bloqueig Continental fou la base principal de la política exterior de l'emperador Napoleó I de França en la lluita contra el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Bloqueig Continental і Guerres Napoleòniques · Bloqueig Continental і Invasió francesa de Rússia ·
Carles Felip de Schwarzenberg
El Príncep Carles Felip de Schwarzenberg (en alemany: Karl Philipp Fürst zu Schwarzenberg; Viena, 18 d'abril de 1771 - Leipzig, 15 d'octubre de 1820) va ser un diplomàtic i militar austríac, que va ocupar el càrrec d'ambaixador a París de 1810 a 1813.
Carles Felip de Schwarzenberg і Guerres Napoleòniques · Carles Felip de Schwarzenberg і Invasió francesa de Rússia ·
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Confederació del Rin і Guerres Napoleòniques · Confederació del Rin і Invasió francesa de Rússia ·
Elba (illa)
Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.
Elba (illa) і Guerres Napoleòniques · Elba (illa) і Invasió francesa de Rússia ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Guerres Napoleòniques · Espanya і Invasió francesa de Rússia ·
Eugeni de Beauharnais
Eugeni de Beauharnais, duc de Leuchtenberg (París, 1781 - Múnic, 1824).
Eugeni de Beauharnais і Guerres Napoleòniques · Eugeni de Beauharnais і Invasió francesa de Rússia ·
Galítsia
200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.
Galítsia і Guerres Napoleòniques · Galítsia і Invasió francesa de Rússia ·
Gran Ducat de Varsòvia
El Ducat de Varsòvia (en polonès: Księstwo Warszawskie, en francès: Duché de Varsovie, en alemany: Herzogtum Warschau) va ser una unitat política creada per Napoleó I el 1807, per restablir l'Estat polonès.
Gran Ducat de Varsòvia і Guerres Napoleòniques · Gran Ducat de Varsòvia і Invasió francesa de Rússia ·
Grande Armée
La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.
Grande Armée і Guerres Napoleòniques · Grande Armée і Invasió francesa de Rússia ·
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Guerres Napoleòniques і Imperi Austríac · Imperi Austríac і Invasió francesa de Rússia ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Guerres Napoleòniques і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Invasió francesa de Rússia ·
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Guerres Napoleòniques і Imperi Rus · Imperi Rus і Invasió francesa de Rússia ·
Jérôme Bonaparte
, fou príncep francès i altesa imperial (1806 i 1852), fill de Charles-Marie Bonaparte i de Maria-Létizia Ramolino, era el germà més petit de Napoleó I. Fou le roi Jérôme Napoléon, príncep francès; rei de Westfàlia de 1807 a 1813.
Guerres Napoleòniques і Jérôme Bonaparte · Invasió francesa de Rússia і Jérôme Bonaparte ·
Józef Antoni Poniatowski
Józef Antoni Poniatowski (Viena, 1763 - Leipzig, 1813), va ser un príncep polonès i del Sacre Imperi Romanogermànic per dret de naixement, mariscal de l'Imperi amb Napoleó I (1813) i Grand-Croix de la Legió d'honor francesa.
Guerres Napoleòniques і Józef Antoni Poniatowski · Invasió francesa de Rússia і Józef Antoni Poniatowski ·
Jean Baptiste Bessières
Jean-Baptiste Bessières (Prayssac, Òlt, 6 d'agost de 1768 - Weißenfels, Saxònia, 1 de maig de 1813) Militar francès, mariscal de l'Imperi i duc d'Ístria.
Guerres Napoleòniques і Jean Baptiste Bessières · Invasió francesa de Rússia і Jean Baptiste Bessières ·
Joachim Murat
Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.
Guerres Napoleòniques і Joachim Murat · Invasió francesa de Rússia і Joachim Murat ·
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Guerres Napoleòniques і Lluís XVIII de França · Invasió francesa de Rússia і Lluís XVIII de França ·
Louis-Alexandre Berthier
Louis-Alexandre Berthier (20 de novembre de 1753 - 1 de juny de 1815) va ser un general francès.
Guerres Napoleòniques і Louis-Alexandre Berthier · Invasió francesa de Rússia і Louis-Alexandre Berthier ·
Michel Ney
Michel Ney, duc d'Elchingen, príncep de Moscova, Mariscal de França, nascut el 10 de gener del 1769 a Saarlouis, al Sarre (actualment Alemanya) i mort afusellat el 7 de desembre del 1815 a la Place de l'Observatoire de París.
Guerres Napoleòniques і Michel Ney · Invasió francesa de Rússia і Michel Ney ·
Mikhaïl Barclay de Tolly
, conegut a Rússia amb el nom de Mikhaïl Bogdànovitx Barklai de Toli, Михаи́л Богда́нович Баркла́й-де-То́лли, fou un militar rus, que va aconseguir el grau de mariscal de camp.
Guerres Napoleòniques і Mikhaïl Barclay de Tolly · Invasió francesa de Rússia і Mikhaïl Barclay de Tolly ·
Mikhaïl Kutúzov
nom complet amb patronímic Mikhaïl Il·lariónovitx Golenísxev-Kutúzov, fou un mariscal de camp rus, conegut també com a Príncep Smolenski.
Guerres Napoleòniques і Mikhaïl Kutúzov · Invasió francesa de Rússia і Mikhaïl Kutúzov ·
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Guerres Napoleòniques і Moscou · Invasió francesa de Rússia і Moscou ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Guerres Napoleòniques і Napoleó Bonaparte · Invasió francesa de Rússia і Napoleó Bonaparte ·
Nemunas
El riu Nemunas (en lituà: Nemunas; en rus: Не́ман, Néman; en belarús: Нёман, Nióman; en alemany: Niemen; en polonès: Niemen) és un dels principals rius de l'Europa de l'Est.
Guerres Napoleòniques і Nemunas · Invasió francesa de Rússia і Nemunas ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Guerres Napoleòniques і París · Invasió francesa de Rússia і París ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Guerres Napoleòniques і Península Ibèrica · Invasió francesa de Rússia і Península Ibèrica ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Guerres Napoleòniques і Polònia · Invasió francesa de Rússia і Polònia ·
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Guerres Napoleòniques і Prússia · Invasió francesa de Rússia і Prússia ·
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Guerres Napoleòniques і Primer Imperi Francès · Invasió francesa de Rússia і Primer Imperi Francès ·
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Guerres Napoleòniques і Rússia · Invasió francesa de Rússia і Rússia ·
Regne de Baviera
El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.
Guerres Napoleòniques і Regne de Baviera · Invasió francesa de Rússia і Regne de Baviera ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Guerres Napoleòniques і Regne de Nàpols · Invasió francesa de Rússia і Regne de Nàpols ·
Regne de Saxònia
El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.
Guerres Napoleòniques і Regne de Saxònia · Invasió francesa de Rússia і Regne de Saxònia ·
Regne de Westfàlia
El Regne de Westfàlia va ser un Estat monàrquic de 1807 el 1813, amb capital a Kassel, en l'actual territori d'Alemanya.
Guerres Napoleòniques і Regne de Westfàlia · Invasió francesa de Rússia і Regne de Westfàlia ·
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Guerres Napoleòniques і Regne napoleònic d'Itàlia · Invasió francesa de Rússia і Regne napoleònic d'Itàlia ·
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Guerres Napoleòniques і Regne Unit · Invasió francesa de Rússia і Regne Unit ·
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Guerres Napoleòniques і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Invasió francesa de Rússia і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Guerres Napoleòniques і Segona Guerra Mundial · Invasió francesa de Rússia і Segona Guerra Mundial ·
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Guerres Napoleòniques і Sisena Coalició · Invasió francesa de Rússia і Sisena Coalició ·
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Guerres Napoleòniques і Suècia · Invasió francesa de Rússia і Suècia ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Guerres Napoleòniques і Suïssa · Invasió francesa de Rússia і Suïssa ·
Tractat de Tilsit
Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.
Guerres Napoleòniques і Tractat de Tilsit · Invasió francesa de Rússia і Tractat de Tilsit ·
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Guerres Napoleòniques і Tsar · Invasió francesa de Rússia і Tsar ·
16 d'octubre
El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.
16 d'octubre і Guerres Napoleòniques · 16 d'octubre і Invasió francesa de Rússia ·
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
19 d'octubre і Guerres Napoleòniques · 19 d'octubre і Invasió francesa de Rússia ·
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
22 de juny і Guerres Napoleòniques · 22 de juny і Invasió francesa de Rússia ·
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
7 de setembre і Guerres Napoleòniques · 7 de setembre і Invasió francesa de Rússia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerres Napoleòniques і Invasió francesa de Rússia
- Què tenen en comú Guerres Napoleòniques і Invasió francesa de Rússia
- Semblances entre Guerres Napoleòniques і Invasió francesa de Rússia
Comparació entre Guerres Napoleòniques і Invasió francesa de Rússia
Guerres Napoleòniques té 313 relacions, mentre que Invasió francesa de Rússia té 180. Com que tenen en comú 53, l'índex de Jaccard és 10.75% = 53 / (313 + 180).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerres Napoleòniques і Invasió francesa de Rússia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
